L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Arnaldo Otegi

Arnaldo Otegi Mondragón (Elgóibar, Guipúscoa, 6 de juliol de 1958) és un polític espanyol d'ideologia independentista vasca i enquadrat en l'esquerra abertzale.[1] És coordinador general d'Euskal Herria Bildu des de 2017 i membre de Sortu; anteriorment va militar en Batasuna i Herri Batasuna. En 1977 va ingressar en l'organisació terrorista ETA polític-militar, des d'a on va passar a ETA militar en 1981 per a més tarde abandonar l'organisació.[2]

Arnaldo Otegi

De 1995 a 2005 va ser parlamentari vasc per Herri Batasuna i Euskal Herritarrok, declarats illegals en Espanya en 2003 junt en Batasuna per estar baix la tutela d'ETA.[3] Ha segut encarcerat en cinc ocasions;[2] l'última, en 2009 per un delicte de pertinença a banda armada en el polèmic cas Bateragune,[4] juí que en 2018 el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictaminar que no va ser just i que va carir d'imparcialitat.[5]

Arnaldo Otegi és una figura controvertida en la política espanyola per la seua vinculació en ETA. Va ser un dels impulsors del Pacte d'Estella,[2] que va dur a ETA a declarar una treua «incondicional i indefinida», i també es va reunir en secret en vàries ocasions en Jesús Eguiguren,[2] del Partit Socialiste d'Euskadi (PSE-EE), per a facilitar un processe de pau que duguera al fi de la violència. Les negociacions varen fracassar i varis mijos varen criticar a Otegi per acatar les directrius d'ETA despuix de la reactivació de l'activitat terrorista. No obstant, Otegi s'ha pronunciat en numeroses ocasions a favor del final de la violència[6][7][8] i va ser una figura decisiva en el procés que en 2011 duria a ETA al anuncie de la «cessació definitiva de la seua activitat armada». En 2012 va demanar «els seus més sinceres disculpes» a les víctimes d'ETA i va afirmar que sentia «de cor» si havia afegit «un àpiç de dolor, sofriment o humiliació a les famílies de les víctimes».[9][10][11] També es va manifestar a favor del desarmament i la dissolució d'ETA.[12][13][14][15]

Alguns polítics, entre uns atres l'expresident del Govern d'Espanya José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE),[16] Pablo Iglésies (Podem)[17] o Josu Erkoreka (PNV),[18] han identificat a Otegi com un element clau per a la pau en el País Vasc; i alguna volta ha segut comparat en la figura de Gerry Adams en Irlanda del Nort.[2] Uns atres, en canvi, com l'expresident Mariano Rajoy (PP)[19] o Albert Rivera (Cs),[20] han rebujat frontalment esta afirmació, aludint a les numeroses condenes d'Otegi per apologia del terrorisme i colaboració en ETA.

Biografia

Arnaldo Otegi va nàixer en la localitat guipuscoana d'Elgóibar, a on va conéixer a Julia Arregi Gorrochategi, en qui es va casar i va tindre un fill, Hodei, i una filla, Garazi.

Militància en ETA

En 1977 va fugir a França des de la seua localitat natal, despuix de conéixer-se la seua vinculació en un comando d'ETA polític-militar (ETA-pm) responsable de l'explosió d'una gasolinera, de robos de vehículs a mà armada i de l'assalt al govern militar de Sant Sebastià, aixina com de varis robos més i la lliberació d'un membre d'ETA internat en un hospital. En febrer de 1979 va participar en el seqüestre del director de Michelín en Vitòria, Luis Abaitua, qui va permanéixer retingut amagat en una cova d'Elgóibar durant dèu dies.[21] En 1983 va ser detingut en França.[22] Despuix de la divisió d'ETA-pm, un dels sectors de dita organisació, conegut com a «ETA-pm (VIII) pro-KA» o milikis i al que pertanyia Otegi, es va incorporar a ETA militar en febrer de 1984.[23] El 8 de juliol de 1987, despuix de ser detingut de nou en França, Otegi va ser entregat a les autoritats espanyoles en elloc fronteriç d'Hendaya. En giner de 1989 la membre vascofrancesa d'ETA-pm Françoise Marhuenda va acusar a Otegi del seqüestre en 1979 dellavors secretari general d'UCD Javier Rupérez, pero va ser absolt al no ser identificat per Rupérez com un dels seus captores.[24] No obstant, el 21 de febrer del mateix any va ser trobat culpable del seqüestre d'Abaitua i condenat a sis anys de presó. En octubre de 1990 va ser posat en llibertat provisional despuix d'haver complit la mitat de la seua condena. Eixe mateix any també va ser absolt de l'atentat i intent de seqüestre dellavors diputat d'UCD Gabriel Cisneros.[25] En setembre de 1991 va ingressar en presó per a terminar de complir la condena pel seqüestre d'Abaitua fins a maig de 1993.[26] Durant la seua estància en presó es va llicenciar en Filosofia i Lletres.[27]

Herri Batasuna

En les eleccions autonòmiques del 23 d'octubre de 1994 es va presentar en sèptim lloc en les llistes d'Herri Batasuna (HB) per Guipúscoa, sense conseguir l'acta de parlamentari en obtindre la llista d'HB sis escans per esta circumscripció. El 27 de setembre de 1995 va accedir al Parlament Vasc en substituir a la diputada Begoña Arrondo.

 
Acte de presentació del «Pacte d'Estella» (Lizarrako Akordioa) del 13 de setembre de 1998. En el centre de la taula es troba Arnaldo Otegi, en representació d'Herri Batasuna.

En novembre de 1997 una sentència del Tribunal Suprem va condenar a sèt anys de presó als membres de la Taula Nacional d'HB per haver intentat difondre un vídeo d'ETA en l'espot publicitari de la seua candidatura a les eleccions generals de 1996.[28] A causa de l'imminent encarcelació dels membres de la Taula Nacional, Joseba Permach i Otegi varen ser elegits membres de la nova direcció provisional d'HB. El 12 de setembre de 1998 Otegi va participar en la firma del Pacte d'Estella, que proponia solucionar el denominat «conflicte vasc» per mig de l'inici d'un procés de diàlec sense «condicions prèvies» i una segona fase que exigiria una «absència permanent de totes les expressions de violència»; propostes que varen propiciar una treua d'ETA. En les eleccions autonòmiques d'octubre de 1998 va ser candidat per Guipúscoa de la plataforma Euskal Herritarrok (EH) impulsada per HB. EH va obtindre els millors resultats de l'esquerra abertzale en dèu anys, convertint-se en la tercera força política del País Vasc i, despuix de les eleccions forals de 1999, també la tercera en Navarra. En agost de 2000 la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia del País Vasc va presentar una querella contra Otegi per apologia del terrorisme a raïl de les seues declaracions en l'homenage a quatre membres d'ETA fallits dies abans en explotar-els una bomba que traslladaven en un vehícul. Esta denúncia va ser finalment archivada.[29]

Batasuna

En 2001 HB es va refundar en Batasuna, organisació de la que va ser elegit portaveu. Eixe mateix any Otegi va escomençar a reunir-se en secret i de manera informal en Jesús Eguiguren, llavors president del Partit Socialiste d'Euskadi (PSE), en el caseriu Chillarre d'Elgóibar. Estes trobades, que perdurarien fins a 2006, varen servir com a punt de partida per al fallanc procés de pau en ETA del Govern socialiste de Rodríguez Zapatero.[2]

Batasuna va ser illegalisada en 2003 en virtut de la Llei de Partits recent aprovada; no obstant açò no li va impedir continuar participant en actes públics, ya que en Espanya l'illegalisació d'un partit polític no supon la supressió dels drets individuals dels seus membres. En novembre de 2004 Otegi va participar en un acte de Batasuna en el velòdrom d'Anoeta a on va propondre la creació d'unes «taules de diàlec» per a solucionar el conflicte vasc. Estes declaracions varen generar una gran polèmica i va escomençar a parlar-se d'unes possibles negociacions del Govern espanyol en ETA.

Processos judicials

El 26 de maig de 2005, en ple debat sobre la negociació del Govern en ETA, Otegi va ingressar en presó preventiva acusat d'un delicte de pertinença a banda armada pel cas de les herriko tavernas. Dos dies despuix va abandonar la presó despuix de depositar una fiança de 400.000 euros.[26]

En novembre de 2005 va ser condenat pel Tribunal Suprem a un any de presó per injúries a la Corona, per unes declaracions que havia realisat en 2003 i per les que havia segut absolt en març.[26] Durant una visita de Juan Carlos I a Viscaya, dies despuix de l'arrest de dèu treballadors del diari Euskaldunon Egunkaria, Otegi havia declarat que «el rei d'Espanya és el cap suprem del Eixèrcit espanyol, és dir, el responsable dels torturadores i el que protegix la tortura i impon el seu règim monàrquic al nostre poble per mig de la tortura i la violència».[30] L'eixecució de la pena va ser suspesa en 2006 pel Tribunal Superior de Justícia del País Vasc.[31]

El 29 de març de 2006 el juge Fernando Grande-Marlaska va ordenar el seu ingrés en presó, acusat d'induir més de cent actes violents en una folga celebrada en el País Vasc i Navarra el dia 9 d'eixe mateix més. Va eixir als pocs dies de la presó despuix de depositar 250.000 euros de fiança.[32]

El 27 d'abril de 2006 va ser condenat a quinze mesos de presó per l'Audiència Nacional, per enaltiment del terrorisme, per la seua participació en l'homenage a l'històric membre d'ETA José Miguel Beñarán, Argala, en decembre de 2003.[33] La sentència va ser recorreguda, lo que va evitar el seu ingrés en presó fins a la resolució del recurs. Entre el 20 de setembre i el 10 de novembre de 2006, mentres el Govern espanyol negociava en ETA en Ginebra (Suïssa) i Oslo (Noruega), paralament Arnaldo Otegi i Rufi Echeberria, en representació de l'illegalisada Batasuna, es varen reunir en regularitat en el Santuari de Loyola en Jesús Eguiguren i Rodolfo Llaures, pel Partit Socialiste d'Euskadi (PSE), i en Josu Jon Imaz i Iñigo Urkullu, pel Partit Nacionaliste Vasc (PNV), en la finalitat d'alcançar un preacort polític que impulsara el procés de pau.[2][34] No obstant, estes negociacions no varen prosperar. En març de 2007 Otegi va ser absolt d'un delicte d'apologia del terrorisme, en retirar l'acusació el fiscal de l'Audiència Nacional, en acabant de que el Tribunal Suprem ordenara l'anulació d'una condena imposta pel Tribunal Superior de Justícia del País Vasc i la repetició del juí, per la seua participació en el sepeli en 2001 de la presunta militant d'ETA Olaia Castresana.[26]

El 8 de juny de 2007 va ingressar en la presó de Martutene per a complir la condena per l'homenage a Argala despuix de la confirmació de la mateixa pel Tribunal Suprem.[35] Va eixir de la presó el 30 d'agost de 2008 manifestant que apostava pel «diàlec i la negociació» per a solucionar el «conflicte vasc». Durant la seua reclusió no va haver movilisacions significatives per a reclamar la seua posada en llibertat.[36] Otegi havia fet una vida discreta en la presó i s'havia dedicat a deprendre anglés, mantenint distàncies en l'estratègia de la direcció d'ETA.[37] Segons Luis Rodríguez Aizpeolea, analiste del diari El País, l'atentat de la T4, que va supondre la ruptura de la via dialogada en el Govern, va marcar el punt d'inflexió en la relació d'Otegi en ETA, donant per agotada la via de la violència i mostrant-se molt crític des de la presó en l'assessinat d'Isaías Carrasco. Otegi ya hauria iniciat la seua crítica a les armes temps abans en un anàlisis del context vasc i internacional, pero a partir de l'atentat escomençaria a apostar per la nova estratègia d'acumulació de les forces independentistes entorn al denominat «pol sobiraniste», que es materialisaria en 2011 en la coalició electoral Bildu.[7]

En giner de 2009 el Tribunal Superior de Justícia del País Vasc va archivar la causa oberta entre uns atres a Otegi i als lendakaris Pachi López (PSE) i Juan José Ibarreche (PNV), per reunir-se en 2006 i 2007; pero en març d'eixe mateix any va ser acusat d'enaltiment del terrorisme per la seua participació en l'acte polític de 2004 en el velòdrom d'Anoeta.[26]

Cas Bateragune

Artícul principal → Case Bateragune.


El 13 d'octubre de 2009, Otegi va anar novament detingut junt en el exsecretario general del sindicat LAB Rafael Díez Usabiaga i atres referents de l'esquerra abertzale, sent imputats en el «cas Bateragune» per intentar reorganisar la cúpula directiva de Batasuna. Estes detencions varen generar una de les majors concentracions de protesta d'aquells anys en el País Vasc, que va ser convocada per la majoria sindical vasca i respalada per tots els partits nacionalistes.[38] A la seua volta, l'esquerra abertzale va fer públic un document de debat intern elaborat pels detinguts que apostava per «l'utilisació de vies exclusivament polítiques i pacífiques».[2] En presó, Otegi va escomençar una folga de fam en giner de 2010.[39]

En espera de la causa per la que va ser detingut, també se li va jujar per enaltiment del terrorisme per la seua participació en 2005 en un acte d'homenage a José María Sagardui, Gatza, el pres d'ETA que més temps duya encarcerat. l'Audiència Nacional li va condenar a dos anys de presó i setze d'inhabilitació en març de 2010;[40] si ben dita sentència va ser anulada pel Tribunal Suprem en febrer de 2011, ordenant repetir el juí en uns magistrats diferents en apreciar «un prejuí sobre la culpabilitat» d'Otegi.[41] Uns mesos abans, en decembre de 2010, l'Audiència Nacionali va absoldre d'un delicte similar per la seua participació en l'acte polític d'Anoeta de 2004 en considerar que no va enaltir a ETA, sino que va defendre «la conveniència i necessitat d'un procés de diàlec i negociació per a la resolució del conflicte de manera pacífica i democràtica».[6]

A mitan de març de 2011, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condenar al Estat espanyol a pagar la suma de 20.000 euros en concepte de danys morals per «vulnerar la llibertat d'expressió d'Otegi» en el cas de les «injúries al Rei».[42][43][30] En juliol d'eixe any l'Audiència Nacionali va absoldre del delicte d'enaltiment del terrorisme per l'homenage a Sagardui, despuix de repetir-se el juí en una atra sala. Otegi va assegurar que en els seus mítins mai havia cridat «a l'acció violenta».[44][26]

En setembre de 2011 l'Audiència Nacional va condenar a Otegi i a Díez Usabiaga a dèu anys de presó i a dèu anys de pena d'inhabilitació per a ocupar càrrecs públics per «pertànyer a ETA en grau de dirigents» per mig de l'orgue de coordinació denominat Bateragune ('punt de trobada').[45] Durant el juí, Otegi va rebujar rotundament la violència d'ETA, organisació que ya en giner havia declarat un alto el fuego «permanent, general i verificable» i que en octubre va anunciar el «cesse definitiu de l'activitat armada».[2]

Posteriorment, en maig de 2012, la condena de presó els seria rebaixada pel Tribunal Suprem a sis anys i mig, en considerar que no hi havia cap argument sòlit per a considerar-els dirigents de dita organisació i descartar la seua participació en Bateragune, orgue vinculat a Ekin.[46] Si be, va estimar acreditat que formaven part d'ETA i seguien les seues directrius per a dissenyar una estratègia d'acumulació de forces sobiranistes.[47] Per eixe mateix motiu també varen vore ratificada la seua condena, en certa reducció de la pena, els atres tres encausats.[48] La sentència no va ser unànim i dos dels cinc magistrats varen emetre sengles vots particulars, un partidari de la lliure absolució i un atre de l'anulació del juí.[49] El denominat «cas Bateragune» va suscitar diverses crítiques dels partits polítics vascs, a excepció de PP i UPyD.[4]

El 21 de juny de 2012, en la roda de prensa celebrada al sendemà de la llegalisació de Sortu pel Tribunal Constitucional, l'advocat Iñigo Iruin va demanar la lliberació d'Otegi i dels atres quatre condenats perque, segons va declarar, «és un fet notori que els cinc condenats en el sumari estan en l'orige de tot el procés de reflexió del que sorgix el nou proyecte polític i organisatiu de l'esquerra abertzale, que es va concretar en Sortu»,[50][51] i va anunciar l'interposició d'un recurs d'ampar davant el Tribunal Constitucional. El 14 d'octubre de 2012 se li va incomunicar, com a mida cautelar, en acabant de que es fera pública el dia anterior una gravació seua en un mítin d'Euskal Herria Bildu, en la qual cridava a «buidar les presons i ocupar els carrers per a defendre els nostres drets».[52]

Va ser elegit secretari general de Sortu despuix del seu congrés fundacional el 23 de febrer de 2013,[53] càrrec que va quedar vacant mentres va permanéixer en presó. En abril de 2013 va ser guardonat junt en ellavors president del Partit Socialiste d'Euskadi (PSE) Jesús Eguiguren en el premi Gernika per la Pau i la Reconciliació per «la seua aportació en la consecució de la Pau en Euskal Herria».[54]

En maig de 2013 el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el seu recurs d'ampar pel «cas Bateragune»[55] i en juliol d'eixe any va ser exclós per l'Audiència Nacional del juí sobre la finançació de les herriko tavernas en considerar que ya havia segut jujat i condenat pels delictes als que s'enfrontava en esta causa.[56] Finalment, en juliol de 2014, el Tribunal Constitucional va rebujar el seu recurs d'ampar per sèt vots front a cinc.[57]

Mostres de respal i peticions de lliberació

El 24 de març de 2015 va ser presentada en el Parlament Europeu una campanya internacional per a reclamar la seua posada en llibertat,[58] a la que es varen sumar destacades personalitats, com els expresidents José Mujica (Uruguai), Fernando Lugo (Paraguai) i José Manuel Zelaya (Hondures), els premis nobel de la pau Mairead Maguire, Adolfo Pérez Esquivel i Desmond Tutu, el filòsof Noam Chomsky, el sociòlec James Petras, la guanyadora del Premi Pulitzer Alice Walker, l'activista afrodescendiente Angela Davis, l'escritor i cineaste Tariq Ali, l'oscarizado actor Haskell Wexler, el exfiscal general d'Estats Units William Ramsey Clark, els exdirigentes polítics Juliol Anguita (IU), Jesús Eguiguren (PSE) i Josep Lluis Carod Rovira (ERC), la secretària general de Podem en Andalusia Teresa Rodríguez, la líder d'Esquerra Castellana Doris Benegas, els parlamentaris Joan Tardà (ERC) i David Fernàndez (CUP), aixina com representants del Bloc Nacionaliste Galego i eurodiputats d'IU com Marina Albiol, de Syriza com Dimitrios Papadimoulis, del Bloc d'Esquerra portugués com Marisa Matías, del Die Linke alemà, del Partit de l'Esquerra suec o del Partit Nacional Escocés.[59][60] Inclús Baltasar Garzón, el juge que li va enviar a presó pel «cas Bateragune», es va mostrar favorable a la seua excarcelació.[61]

Aixina mateix el 17 d'octubre de 2015 varis mils de persones varen secundar una manifestació en Sant Sebastià per a exigir la llibertat d'Otegi i Díez Usabiaga despuix de la excarcelació dels atres tres condenats pel «cas Bateragune».[62] El 26 de novembre el Parlament Vasc es va pronunciar en este mateix sentit en els vots a favor de PNV i EH Bildu.[63]

L'1 de març de 2016 Otegi va eixir de la presó de Logronyo despuix de complir íntegrament la pena de presó de la seua condena.[4] En juny del mateix any, el Ministeri de l'Interior francés va anular l'orde d'expulsió que li va impondre en 1984.[22]

Euskal Herria Bildu

Despuix de la seua eixida de presó, Euskal Herria Bildu (EH Bildu) va designar a Otegi com el seu candidat a la presidència del Govern Vasc per a les eleccions autonòmiques de 2016, en acabant de que aixina ho decidiren les bases de la coalició.[64] El 24 d'agost de dit any la Junta Electoral Provincial de Guipúscoa va determinar que no podia ser candidat per estar inhabilitat per a sufragi passiu com a part de la seua condena.[65] Esta decisió, posteriorment avalada pel Tribunal Constitucional al no admetre el seu recurs d'ampar,[66] va ser ben acollida per l'Associació Víctimes del Terrorisme[67] i criticada per formacions polítiques com Units Podem, PNV, ERC i PDeCAT.[68][69]

El 17 de juny de 2017 va ser elegit coordinador general d'EH Bildu en el seu congrés de refundació,[70] per ad açò va abandonar la secretaria general de Sortu.[71]

Anulació de la sentència del cas Bateragune

El 6 de novembre de 2018 el Tribunal Europeu de Drets Humans va sentenciar que el juí realisat en el denominat «cas Bateragune» pel que va ser condenat per terrorisme no havia segut just per la falta d'imparcialitat de la magistrada que presidia el tribunal de l'Audiència Nacional,[72] mentres que hi havia un precedent en el que «va amprar expressions que implicaven que ella ya s'havia format una opinió desfavorable» sobre la culpabilitat d'Otegi.[5] En decembre el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit un recurs d'ampar contra la seua inhabilitació.[73]

El 27 de juliol de 2020 el Tribunal Suprem va anular la sentència del cas Bateragune, despuix d'assumir el fallo del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburc. En esta resolució va quedar anulada també la condena a sis anys i mig d'inhabilitació que recaïa sobre Otegi.[74]

El 14 de decembre d'eixe mateix any el Tribunal Suprem va ordenar la repetició del juí en considerar que l'anulació de la sentència deixava els fets sense jujar ya que la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans no entrava a valorar els fets que es varen jujar.[75][76] El Tribunal Constitucional, despuix de suspendre cautelarment dita decisió,[77] finalment la va anular el 17 de giner de 2024 en considerar que incorria en una "desproporció manifesta" per vulnerar el principi de senar bis in idem, que prohibix jujar dos voltes a una mateixa persona pels mateixos fets.[78]

Llibres sobre Otegi

  • En 2005, Iñaki Iriondo i Ramón Sola, periodistes del diari Gara, varen publicar Demà, Euskal Herria. Entrevista en Arnaldo Otegi.
  • En 2012, el periodiste Fermín Munarriz va publicar El temps de les llums. Entrevista en Arnaldo Otegi.[12]
  • En 2012, Mariano Alonso i Luis F. Quintero, periodistes de Llibertat Digital, varen publicar Otegi, l'home nou, editat per Sepha.[79]
  • En 2015, el periodiste Antoni Batista va publicar Otegi, la força de la pau, editat per la Campana.[80]
  • En 2024, Mariano Alonso, periodiste de ABC, i Luis F. Quintero, varen publicar Otegi, l'última bala d'ETA, editat per Plaça & Janés.[81]

Referències

  1. ↑ «[1]». Consultat el 2023-11-28 (en és).
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «[2]», EiTB. Consultat el 13 de febrer de 2019.
  3. ↑ Tribunal Suprem. «Sentencia d'illegalisació dels partits polítics Herri Batasuna, Euskal Herritarrok i Batasuna». Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2006. Consultat el 10 de juliol de 2006.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «[3]». Consultat el 1 de març de 2016.
  5. ↑ 5,0 5,1 «[4]». Consultat el 6 de novembre de 2018.
  6. ↑ 6,0 6,1 Error: se necesita rellenar el campo título.
  7. ↑ 7,0 7,1 «[5]», El País. Consultat el 8 de setembre de 2016.
  8. ↑ «Otegi: "L'estratègia militar d'ETA sobra i torba"». Públic.
  9. ↑ Munarriz, Fermín (2012). El temps de les llums. Entrevista en Arnaldo Otegi. ISBN 9788495663962.
  10. ↑ «Otegi, a les víctimes d'ETA: “Si he afegit dolor, ho sent de cor”». El País.
  11. ↑ «31 coses per a saber quí és Arnaldo Otegi». El Huffington Post.
  12. ↑ 12,0 12,1 «[6]», EiTB. Consultat el 4 de novembre de 2016.
  13. ↑ «PNV i PSE escenifiquen junt a Otegi i atres partits el seu respal al desarmament d'ETA». L'Espanyol.
  14. ↑ «Arnaldo Otegi: “El desarmament d'ETA deuria haver-se produït abans”». El País.
  15. ↑ «Otegi veu "una bona notícia" que ETA vaja a posar fi a la seua existència i la IA treballa per a que "les coses vagen ben"». Europa Press.
  16. ↑ «Zapatero elogia a Otegi: "És un fet objectiu, la seua contribució va ser decisiva en la cessació de l'activitat armada"». El Món. Consultat el 1 de decembre de 2019.
  17. ↑ «Pablo Iglésies: "Sense persones com Otegi no hi hauria pau"». El Món.
  18. ↑ «Josu Erkoreka: "Otegi deu tindre la possibilitat de ser candidat"». Públic.
  19. ↑ «Rajoy a Otegi: "Demane vosté perdó pels assessinats que va recolzar"». ideal. és.
  20. ↑ «Rivera replica a Otegi quan acusa a Felipe VI d'estar "nugat"». Europa Press. 4 d'octubre de 2017.
  21. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. diarioinformacion. com. Consultat el 26 d'agost de 2016.
  22. ↑ 22,0 22,1 Error: se necesita rellenar el campo título.
  23. ↑ «Agur a les armes. EIA, Euskadiko Ezkerra i la dissolució d'ETA polític-militar (1976-1985)».Sancho el Sabio. Revista de cultura i investigació vasca.(33)ISSN 1131-5350.
  24. ↑ «Absolts dos presunts membres d'ETA acusats del seqüestre de Rupérez». El País. Consultat el 3 d'abril de 2019.
  25. ↑ «[7]».
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 «[8]», El Món. Consultat el 6 de setembre de 2016.
  27. ↑ (2015) Otegi, la força de la pau, Barcelona. ISBN 9788416457069.
  28. ↑ «[9]».
  29. ↑ «[10]». Consultat el 5 de setembre de 2016.
  30. ↑ 30,0 30,1 «[11]», EiTB. Consultat el 8 de setembre de 2016.
  31. ↑ «[12]», El Món.
  32. ↑ «[13]», El Món.
  33. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  34. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  35. ↑ «[14]», El País.
  36. ↑ «[15]», 20 minuts.
  37. ↑ «[16]», 20 minuts. Consultat el 8 de setembre de 2016.
  38. ↑ «[17]», El País. Consultat el 8 de setembre de 2016.
  39. ↑ «[18]», ABC. Consultat el 6 de setembre de 2016.
  40. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  41. ↑ «[19]», La Vanguardia.
  42. ↑ «[20]», Públic. Consultat el 8 de setembre de 2016.
  43. ↑ «[21]», El País. Consultat el 8 de setembre de 2016.
  44. ↑ Batista (2011). Adeu a les armes. Una crònica del final d'ETA, Madrit: Debat. ISBN 9788499920658.
  45. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  46. ↑ Tribunal Suprem. «Sentencia estimatoria parcial del recurs de cassació pel 'cas Bateragune'».
  47. ↑ «[22]», Públic.
  48. ↑ «[23]».
  49. ↑ «[24]».
  50. ↑ «[25]».
  51. ↑ «[26]».
  52. ↑ «[27]».
  53. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  54. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  55. ↑ «[28]». Consultat el 4 de novembre de 2016.
  56. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  57. ↑ «[29]».
  58. ↑ «[30]», Naiz.
  59. ↑ «[31]».
  60. ↑ «[32]».
  61. ↑ «[33]».
  62. ↑ «[34]», RTVE.
  63. ↑ «[35]», El Món.
  64. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El País. Consultat el 20 d'agost de 2016.
  65. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El País. Consultat el 24 d'agost de 2016.
  66. ↑ «El Constitucional deixa a Otegi fòra dels comicis vascs del 25-S al no admetre el seu recurs d'ampar». Públic. Consultat el 31 d'octubre de 2016.
  67. ↑ «[36]», ABC.
  68. ↑ «Units Podem ix en defensa d'Otegi i denuncia una "enorme cacicada"». El Món. Consultat el 26 d'agost de 2016.
  69. ↑ «Podem, PNV i independentistes catalans qüestionen l'exclusió d'Otegi». Sur. Consultat el 26 d'agost de 2016.
  70. ↑ «Arnaldo Otegi, elegit coordinador general d'EH Bildu en el 84% dels vots». Públic. Consultat el 12 de juliol de 2017.
  71. ↑ «[37]». Consultat el 12 de juliol de 2017.
  72. ↑ «[38]».
  73. ↑ «[39]», El Diari Vasc. Consultat el 10 de decembre de 2018.
  74. ↑ «[40]». Consultat el 31 de juliol de 2020.
  75. ↑ «El Suprem justifica la repetició del juí a Otegi: “No existix una resolució vàlida sobre els fets”». El País. Consultat el 2 d'abril de 2021.
  76. ↑ «El Suprem ordena repetir el juí contra Otegi per reconstituir Batasuna». El Periódico. Consultat el 2 d'abril de 2021.
  77. ↑ «[41]», RTVE.
  78. ↑ «El Constitucional assegura que el Suprem va actuar en Otegi de forma "desproporcionada"» (en és). elconfidencial. com. Consultat el 2024-01-29.
  79. ↑ «[42]», La Vanguardia. Consultat el 8 de setembre de 2016.
  80. ↑ «[43]», Públic. Consultat el 8 de setembre de 2016.
  81. ↑ Redacció. «[44]». Consultat el 2024-03-20.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Arnaldo_Otegi&oldid=1589936»