Fiança
Una fiança[1] és una garantia que busca assegurar el compliment d'una obligació. No obstant, és un terme que pot resultar equívoc, en fer referència tant a una garantia real com a una garantia personal.
Garantia personal
- Artícul principal → Contracte de fiança.
La "fiança" (Del baix llatí fedare de fidere.fe. seguritat) en sentit estricte és una garantia personal, en virtut de la qual a través d'un fiador es garantisa el compliment d'una obligació determinada.
El fiador és una tercera persona, aliena a l'obligació principal, que garantisa el seu compliment, comprometent-se a complir lo que el deutor no haja complit per sí mateixa. Existixen varis tipos de fiances tals com de bestreta, de compliment, de suministrament, de bona calitat entre unes atres.
En el Dret civil, el fiador i el deutor són dos persones diferents, lligats per mig d'una figura que posseïx una fisonomia contractual: contracte de fiança. La relació entre l'acreedor i el fiador passa a través del deutor.
En Espanya, els artículs 1826 i 1827 del Còdic Civil establixen que la fiança deu pactar-se expressament i que el seu alcanç no pot ampliar-se més allà de lo acordat. L'obligació del fiador pot ser inferior a la del deutor principal, pero no superior, ni en el seu import ni en la càrrega de les seues condicions; si s'excedixen eixos llímits, deu reduir-se als de l'obligació principal.[2]
Tipos de Fiances
La doctrina i la llei ha classificat a la fiança en tres tipos, els quals són la fiança convencional, llegal i judicial:
- Fiança convencional: és la que sorgix en la voluntat entre l'acreedor i el deutor.
- Fiança llegal: és aquella imposta per la llei en la finalitat d'assegurar el compliment d'una obligació.
- Fiança judicial: és aquella otorgada per mig d'una resolució judicial.
També el còdic civil manifesta que la fiança pot ser civil i mercantil:
- Fiança civil: és aquella que està regulada en els diferents còdics civils i normalment s'otorga a títul gratuït.
- Fiança mercantil: és aquella que otorga una Institució autorisada i es regula per l'autoritat hacendaria de manera onerosa.
No obstant també trobem dos tipos de fiances més:
- Fiança gratuïta: la que pot fer-se sense que el fiador reba retribució alguna per otorgar-la.
- Fiança onerosa: al contrari que l'anterior, el fiador obté una retribució per otorgar-la.
Requisits d'Existència
- Consentiment, és dir, l'acort de voluntats entre l'acreedor i el fiador.
- Objecte, el qual consistix en la prestació ya siga una cosa o un fet, que el fiador deurà pagar en cas que el deutor no complixca en la seua obligació.
- Existixca l'obligació principal ya que com s'ha mencionat la fiança garantisa el compliment de l'obligació principal.
Requisits de Validea
- Capacitat per a contractar, és dir, ser major d'edat i estar en goge de facultats mentals, tant de l'acreedor, com del fiador.
- Forma, no s'exigix formalitat alguna per a que puga ser vàlida.
- Absència de vicis, és dir que en la fiança no hi haja error, dolo, mala fe, violència o lesió.
- Ilicitud en l'objecte, motiu o fi, generalment este lo trobem quan el fiador s'obliga a pagar una cosa que està prohibida o és ilícita; per lo que si l'obligació principal és ilícita, la fiança també ho serà.
Garantia real
- Artícul principal → Garantia real.
Un atre us comú del terme "fiança" en l'àmbit jurídic és el d'entrega d'una cantitat de diners com a garantia de certes obligacions. No obstant, a pesar del nom, la fiança monetària no és tal, sino que es tracta d'un cas de penyora irregular, en tractar-se d'una garantia real i no personal.
Existixen varis àmbits del Dret en el que apareix esta figura.
- En el Dret contractual: la fiança garantisa el compliment de les obligacions derivades d'un contracte. Per eixemple, és habitual la constitució d'una fiança monetària en cas d'arrendament d'immobles per a garantisar el compliment del pagament de les rendes d'arrendament, aixina com la devolució en bon estat del ben arrendat. En Espanya, l'artícul 36 de la Llei d'Arrendaments Urbans exigix, en celebrar el contracte, una fiança en metàlic equivalent a un més de renda per a vivendes i a dos mesos per a arrendaments destinats a atres usos. El saldo que corresponga tornar en terminar l'arrendament genera interés llegal si transcorre un més des de l'entrega de les claus sense que s'haja restituït.[3]
- En Dret processal penal: la fiança monetària s'entrega com a forma de garantisar que l'acusat no té intenció de fugir de la justícia. En això es pretén evitar o alçar una mida presó preventiva. És el cas típic de la llibertat baixe fiança.
Incompliment
En el cas d'incompliment de l'obligació garantisada, dependrà del cas concret per a establir qué ocorre en la fiança. Per eixemple, en Dret contractual lo habitual és que l'acreedor utilise la fiança per a resarcir-se dels danys i perjuïns ocasionats. No obstant, en Dret processal penal una possible fuga de l'acusat provoca la pèrdua absoluta de diners donats com a fiança, sense necessitat d'evaluar despeses o danys.
Extinció de la fiança
S'extinguix d'acort a les següents causes:
- Quan l'obligació siga complida pel deutor, i si este no ho fera, quan siga pagada pel fiador.
- Per la pròrroga que dona l'acreedor al deutor sense el consentiment del fiador
- Si el fiador s'haguera obligat per un temps determinat, i en esta mateixa circumstància l'acreedor no requerixca judicialment al deutor el compliment de l'obligació principal dins del més següent a l'expiració del determini. El fiador també quedara lliure de la seua obligació quan sense causa justificada l'acreedor deixe de promoure en el juí contra el deutor per més de tres mesos.
- Si la fiança es va otorgar per temps determinat, i el fiador haja demanat a l'acreedor que promoga judicialment dins d'un més el compliment de l'obligació i este no ho inicia o deixa de promoure en el juí el fiador quedara lliure d'eixa obligació.
- Per la novacó.
- Condonació o perdó del deute.
- Per la confusió dels drets del deutor i acreedor.
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
- Arras
- Aval
- Fideicomiso
- Llibertat baixe fiança
- Penyora (dret real)
- Contracte de fiança
Referències
- ↑
- ↑ «Código Civil. Artículos 1826 y 1827». Boletín Oficial del Estado. Consultat el 24 de octubre de 2026.
- ↑ «Ley 29/1994, de 24 de noviembre, de Arrendamientos Urbanos. Artículo 36: Fianza». Boletín Oficial del Estado. Consultat el 23 de octubre de 2026.