Fideïcomís

Escala de justícia

Un fideïcomís o fidecomiso (del llatí fideicommissum, derivat de fides = fe i commissum = encàrrec), també conegut com fondo fiduciario, és un contracte per mig del qual una o més persones (fideicomitentes o fiduciantes) transferixen bens, drets o sumes de diners, presents o futurs, a una atra persona (fiduciario), qui els administra o invertix en benefici propi o d'un tercer denominat beneficiari.

La titularitat dels bens queda subjecta al compliment d'un determini o condició establits en el contracte, i el fiduciario deu complir en eixa finalitat. Una volta perfeccionat el fideicomiso, cap de les parts conserva la propietat plena del be, que es considera separat del patrimoni personal dels intervinents.

Història del fideicomiso

Artícul principal → Fiducia (dret romà).

L'orige del fideicomiso modern es troba en la fiducia o fidecommissum del Dret romà, una institució creada en el marc del dret successori i a l'ampar d'una peça clau del model, la relació de confiança. Aixina, el fideicomitente encarregava al fiduciario l'entrega d'un patrimoni hereditari concret a una persona, açò és, al fideicomisario. Per a constituir un fideicomiso no va existir, en principi, requisit algun de forma: bastava la voluntat del fideicomitente i l'acceptació del fiduciario. Si la relació de confiança es quebrava, el fideicomitente podia revocar el fideicomiso en qualsevol moment. Com a inconvenient, si el fiduciario feya mal us sobre el patrimoni, resultava molt difícil a les parts reclamar. En l'arribada de l'Imperi, es va tractar de solucionar este últim problema creant una jurisdicció especial de pretores fideicomisarios encarregats de velar pel compliment precís de la voluntat dels fideicomitentes. En el temps, la figura del fideicomiso va decaure i pràcticament es va assimilar als llegats, encara que els fideicomisos varen seguir aliens al testament, mentres que el llegat devia constar en ell.

Cóm i para qué servix el fideicomiso

El fideicomiso servix de marc i sustente jurídic per a l'assignació de beneficis econòmics derivats de la propietat de certs bens, conforme a la voluntat del seu amo i en efectes cap al futur. És un modo de disposició de la propietat que "vincula" els bens a un destí determinat, en interés de persones distintes d'aquella que rep la propietat. El seu interés pràctic deriva precisament de tres atributs:

1. Els bens en qüestió són enajenados pel seu posseïdor, qui els transferix "a títul fiduciario". No és lo mateix que la transmissió de la propietat a títul oneroso o gratuït, pero es tracta d'un acte de disposició del titular. La transferència "a títul fiduciario" rodeja als bens d'immunitat respecte dels acreedors de qui els rep, aixina com dels acreedors de l'amo original i dels destinataris finals dels bens. Els bens queden amparats per un règim d'administració conforme a la seua naturalea i al destí previst.
2. El fideicomiso servix per a instrumentar donacions en vida del instituyente i també per a establir disposicions d'última voluntat o a institucions de beneficencia i entitats de ben públic que aprofiten el benefici per al seu objecte específic.
3. El fideicomiso servix per a articular les relacions d'índole comercial que desigen crear entre sí, l'amo original dels bens i el seu contrapartes en un negoci; el fideicomiso acarona en igual facilitat tant operacions individuals promogudes per empreses constructores d'edificis i vivendes, com a grans fondos d'inversió en multitut de participants.

El contracte de fideicomiso pot ser esquematizado com un triàngul equilátero a on la base és la relació entre l'amo dels bens (fiduciante) i les persones a les quals ha elegit com a destinatàries dels mateixos (beneficiaris).

Parts

Tècnicament, el contracte de fideicomiso es dona entre dos parts (cridades parts stricto sensu): 'fideicomitente/fiduciante' - 'fideicomitido/fiduciario'; encara que la relació fiduciaria es dona entre quatre subjectes: els abans mencionats més el beneficiari (que pugues o no existir) i el fideicomisario. El fiduciante decidix dispondre d'ells a favor d'un fiduciario, per a complir un fi determinat, el primer pas generalment és donat pel fiduciante, qui busca o elegix un fiduciario en vista a pactar en ell les condicions d'un acort que pot tindre extenses proyeccions en el temps. El rol del fiduciante, com a impulsor dels actes que han de dur a la constitució del fideicomiso, consistix en:

• La designació del fiduciario, en virtut de la confiança que es deposita en ell
• La decisió de desposseir-se de certs bens de la seua propietat i transferir-los al fiduciario
• L'especificació dels fins per als quals és instituït el fideicomiso i, en particular, el nomenament dels beneficiaris en interés d'els qui haurà d'actuar el fiduciario.

El fiduciante o fideicomitente és la part que transferix a una atra bens determinats, és el promotor i impulsor del fideicomiso i aporta la dotació de bens que li conferixen substància. Té que posseir el domini ple dels bens donats en fideicomiso.

El fiduciario és la part a qui es transferixen els bens, i que està obligada a administrar-los en la prudència i diligència pròpies d'una bona persona de negocis (administrar lo alié com a propi), que actua sobre la base de la confiança depositada en ell. Pot ser qualsevol persona física o jurídica. En Mèxic el fiduciario deu ser una persona moral autorisada per a ser fiduciaria en els térmens de la Llei d'Institucions de Crèdit dictada en 1932. És important destacar la presència d'ents d'existència ideal, generalment organisats com a societats anònimes, que es dediquen a la tasca de fiduciarios en caràcter professional, conten en personal capacitat, sistemes administratius, ampares de confidencialitat i mecanismes de control intern que els permeten assumir la tasca del fiduciario en múltiples casos simultàneament i per periodos d'extensa duració.

El beneficiari és la persona en el benefici de la qual s'ha instituït el fideicomiso (pugues o no existir), sense ser el destinatari final dels bens. Pot n ser una o vàries persones físiques o jurídiques. El concepte de "determinabilidad" dels beneficiaris és suficientment elàstic com per a servir els propòsits del fiduciante, encara si els objectius del contracte comprenen un grup o una classe de persones. L'acceptació del beneficiari s'explica perque ningú està obligat a conformar una situació jurídica contra la seua voluntat; l'acceptació del beneficiari és l'element que tanca el circuit del fideicomiso entre aquell i el fiduciario, a tenor de les disposicions del fiduciante.

El fideicomisario és el destinatari final o natural dels bens fideicomitidos. Normalment, el beneficiari i el fideicomisario són una mateixa persona. Pero pot ocórrer que no siga la mateixa persona, pot ser un tercer o el propi fiduciante.

Concepte llegal

Seguint la doctrina del doctor Lacruz Verdejo:

"Entre nosatres, la doctrina és dominant i definix la substitució fideicomisaria repetint la lletra del art. 781 CC espanyol, com aquella 'en la virtut del qual el testador encarrega a l'hereu que conserve i transmeta a un tercer el tot o la part de l'herència.'"

Mes el citat text comet la impropiedad de parlar de encàrrec quan es tracta d'un gravamen impost al fiduciario de modo absolut, i també ampra inexactamente l'expressió transmetre, perque el fiduciario no transmet els bens al fideicomisario, sino que és la mateixa llei la que resol la titularitat i l'atribuïx automàticament al segon hereu, i queda al primer (o als seus successors) el deure entregar materialmente bens que pertanyen ya a una atra persona, a lo manco en la major part dels casos.

Estes impropiedades de l'artícul 781 són recort d'un institut romà que es troba en l'orige de la substitució: el fideicomiso, encàrrec que fa un testador al nomenat hereu de que entregue en seguida l'herència a un tercer, que no és cridat com a successor pero que va a rebre el benefici. L'hereu (fiduciario) és una espècie de pantalla o monitor, un simple intermediari entre el causant i aquell a qui favorix realment la llibertat (fideicomisario).

Fideicomiso Mercantil: El fideicomitente transmet a una institució fiduciaria la propietat o la titularitat d'un o més bens o drets segons siga el cas per a ser destinats a fins lícits i determinats encomanats la creació de dits fins a la pròpia institució fiduciaria.

Tipos de fideicomiso

• Fideicomisos en garantia: És el fideicomiso que es constituïx com a garantia del compliment d'obligacions del fideicomitente o d'una tercera persona. Per eixemple, el fideicomitente transferix un ben immoble de la seua propietat a un patrimoni fideicometido per a garantisar el compliment de la seua obligació de pagar les quotes d'un préstam front a un banc (fideicomisario). En cas que el fideicomitente incomplixca dites obligacions de pagament, el banc podria solicitar al fiduciario que eixecute el patrimoni fideicometido. Açò significa que el fiduciario, per instrucció del banc, pot iniciar un procés de venda del ben immoble a fi d'obtindre els diners necessaris per a cobrir el deute impaga del fideicomitente. Si despuix de cobrir el deute front al banc, existira un monte restant, est seria entregat al fideicomitente.

• Fideicomisos immobiliari: Es tracta d'un acort llegal per mig del qual el fiduciante transmet propietats a un atre subjecte que ha segut designat com fiduciario. Els fideicomisos immobiliaris estan regulats per les lleis de cada país, per lo que poden tindre distintes característiques en funció d'això.

• Fideicomisos de titulisació: La particularitat d'este tipo de fideicomiso és que servix de respal dels drets subjacents a valores mobiliaris. El fideicomitente transferix certs bens i drets a un patrimoni fideicometido i, en càrrec a tals bens i drets, el fiduciario emet valores mobiliaris (per eixemple, abonaments). En este cas, el fiduciario és denominat “societat titulizadora” i és una societat especialisada en constituir este tipo de fideicomisos. Els fideicomisarios són les persones que subscriuen els valores mobiliaris emesos per la societat titulizadora (per eixemple, els bonistas)

, puix en cas el fideicomitente incomplixca en les obligacions de pagament front a ells, poden solicitar que s'embenen els bens fideicometidos i d'esta manera cobrar-se els imports no pagats.

• Fideicomisos per a encàrrecs específics: per a un contracte específic
• Fideicomisos de foment: per al foment de la garantia
• Fidecomisos que els fideicomisarios no estan específicament designats: sino que són grups socials en els que l'Estat creu tindre el deure intervindre per a resoldre problemes de desenroll.
• Fideicomisos de Caritat
• Els fideicomisos en que els fideicomisarios són atres entitats del govern federal.
• Fideicomisos en els que els fideicomisarios és el propi fideicomitente

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.

• Fideicomisario
• Condició

Enllaços externs

• «fideïcomís». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).