Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castell (Màlaga, 8 de febrer de 1828-Mondragón, 8 d'agost de 1897) va ser un polític i historiador espanyol, figura capital de la política espanyola de la segona mitat del sigle XIX. Va redactar el Manifest de Manzanares publicat a l'inici del Bienio progressiste. Va ser un prominent membre dins de l'Unió Lliberal, principal valedor d'Alfonso XII i el major artífex del sistema polític de la Restauració, durant el qual va anar el màxim dirigent del Partit Conservador, que ell mateixa va crear. Va eixercir el càrrec de president del Consell de Ministres en sis ocasions, alternant el poder, principalment, en el seu rival polític Práxedes Mateo Sagasta. baix el seu govern es va aprovar la Constitució de 1876 i va contribuir al sistema de tanda pacífica, per mig del qual va crear una apariència de democràcia que posava fi a l'inestabilitat política que arrastrava el país des de décades anteriors. Dita estratègia es va afiançar en 1885 en el Pacte del Pardo, en el propòsit d'evitar que l'imminent mort del rei Alfonso XII tornara a desestabilisar la política espanyola. Els seus governs varen estar marcats, principalment, per un major desenroll del capitalisme en lo econòmic, la creació del Còdic de Comerç en lo jurídic, els conflictes en Cuba que varen desembocar en la guerra d'Independència cubana, i les creixents tensions en anarquistes i atres colectius obrers, sent assessinat en 1897, durant el seu sext mandat, per l'anarquiste Michele Angiollo. Es denomina «canovisme» a la corrent política que té per fondo l'implantació d'un sistema representatiu lliberal tradicional i no revolucionari, similar al model britànic de l'época. Sostingut per la monarquia com a element moderador, este creïa en el bipartidisme i l'alternança en el poder, encara que abdós s'assentaren sobre el caciquisme i la manipulació electoral.

Biografia

Primers anys

Antonio Cánovas del Castell va ser el fill primogènit d'Antonio Cánovas García, un mestre naixcut en Oriola (Alacant), i de Juana del Castell i Estébanez, filla de Juan José del Castell, héroe de la guerra de l'Independència, i primera germana de l'escritor i arabista Serafín Estébanez Calderón. Va ser un bon estudiant, interessat sobretot per l'història i les humanitats. Pero va quedar orfe de pare als quinze anys, junt en els seus quatre germans, en març de 1843.

Va conseguir eixir del pas en una ocupació d'ajudant en la mateixa escola a on va treballar el seu pare i va compaginar els estudis en la seua afició al periodisme (als dèsset anys dirigia i escrivia el semanari local La Jove Màlaga, que va editar catorze números en 1845). En eixe mateix any, apreciant els mèrits periodístics del seu nebot, el seu tio Serafín Estébanez ho va cridar a Madrit, a pesar de que el famós escritor costumiste no soportava massa be la companyia. No obstant, no va tornar, es va instalar en una pensió de la carrer del Barco i, en un treball d'escribiente i despuix d'empleat en la companyia del ferrocarril (gràcies a una recomanació del seu tio), va poder sufragar el cost de la carrera de Dret que va decidir mamprendre i va ser alternant en la periodística. A la veta de tres anys va poder instalar a tota la seua família en Madrit, i inclús "va colocar" a numerosos amics malaguenys; ya llavors escomençava a declarar-se la seua gran habilitat política i gestora: inclús venia els apunts que prenia en les classes de Dret per a traure algun benefici. En el terreny lliterari, destaquen les crítiques teatrals que en 1849 publicava en el semanari La Pàtria de Madrit, la direcció de la qual va assumir des de 1850. També en abril de 1849 va entrar en l'Ateneu en una lliçó magistral sobre Les sèt partides. No obstant, solament anava llavors interessat en l'estudi de l'Història d'Espanya; en tres anys (de 1851 a 1854) va publicar Història de la decadència d'Espanya (1854), una novela històrica, La campana d'Osca: crònica d'el XII (1852) i va escriure un drama històric sobre la princesa d'Éboli (que no va aplegar a ser publicat). És més, va colaborar en varis artículs en el Compendio històric de totes les monarquies.

Inicis en la política

Erro al crear miniatura:

Retrat de Cánovas c. 1869.

Va iniciar la seua carrera política de la mà del director de La Pàtria, Joaquín Francisco Pacheco, un juriste i polític que havia assumit eliderat d'un grup dissident del Partit Moderat de matís més centriste, els cridats puritanos. Formaven partix integrant del grup l'escritor Nicomedes Pastor Díaz, el banquer José de Salamanca, els polítics i publicistes Antonio Rius Roses, Patricio de la Escosura i atres personages de reputada influència, aixina com molts jóvens que s'iniciaven llavors en política, entre ells el propi Cánovas. Mentres eixercia de redactor, i, en 1850, director de La Pàtria, colaborava ocasionalment en L'Orient, El Constitucional, El Contemporàneu, Les Novetats i sobretot en el Semanari Pintoresc, a on va insertar numerosos apunts històrics. Pacheco va aplegar inclús a presidir el Consell de Ministres en la facció de Leopoldo O'Donnell, artífex de la revolució del 54 proclamada en el «Manifest de Manzanares» que havia escrit el mateix Cánovas. Membre de l'Unió Lliberal, en 1854 va ser elegit diputat per Màlaga per a les Constituents i, a la caiguda d'O'Donnell, governador civil de Càdis. Va contraure matrimoni en María de la Concepció Espinosa dels Monteros i Rodrigo de Villamayor el 20 d'octubre de 1860, enviudando a penes dos anys més vesprada, el 3 de setembre de 1863.

Va ser nomenat ministre de Governació en 1864 i d'Ultramar en 1865. Despuix de la Revolució de 1868 i el fi del regnat d'Isabel II es va encarregar de preparar la Restauració monàrquica, el regrés al tro del que seria Alfonso XII, fill d'Isabel II.

Restauració borbònica

En 1874 es publicaven en Madrit ya quatre periòdics partidaris del regrés dels Borbones. baix l'influència de Cánovas, el príncip Alfonso firma l'1 de decembre de 1874 el Manifest de Sandhurst. El general Arsenio Martínez Campos duya temps desijant un pronunciament alfonsino en estret contacte en Antonio Cánovas del Castell, pero no contava en el seu permís, puix Cánovas pretenia evitar la més mínima possibilitat d'una guerra civil. Martínez Campos, no obstant, es hartó d'esperar: «Càrrec en la responsabilitat d'este acte... No tinc dret a la protecció del Partit: vostés són els juges de si deuen o no donar-me-la; la desige, pero l'he perdut separant-me de l'opinió de vostés». El 27 de decembre de 1874 li havia escrit:

No em mescle en política... Exigixc, sí, que si el moviment triumfa en Madrit, siga vosté el que es pose al front del Govern... Desig que se'm deixe el quarter de Barcelona, i tinc el ferm propòsit de no acceptar mando, ni ascens, ni títul, ni remuneració alguna... No hi ha de mi a vosté antipatia política alguna... La diferència entre vosté i yo estreba en els distints modos de procediment en la qüestió de l'alçament.

Caricatura d'Antonio Cánovas del Castell, de Manueluque (1881).

el Pronunciament de Sagunt del general Martínez Campos i la proclamació d'Alfonso XII com a rei es va portar a terme dos dies despuix, el 29 de decembre. Lo primer que va fer Cánovas va ser distanciar-se del militarisme i del vell moderantisme que encarnava este general, per lo que despuix va senyalar, sempre que va poder, la seua incomoditat en el mateix, destacant que tot estava ya fet abans de l'escenificació d'este excés de força en el que, no obstant, no es va disparar un sol tir. Va ser posant en marcha el sistema de la Restauració. Per a marginar i aïllar al Partit Demòcrata, va propondre un sistema bipartidista entre conservadors i progressistes que s'alternaren en el poder, i en açò va admetre davant Francisco Silvela que el seu model era un règim similar al britànic de tories i whigs que Disraeli i Gladstone personificaban a l'adop. El problema va ser el nul joc net: per a possibilitar-ho calia anular al Partit Democràtic per mig de precisos fraus electorals periòdics, recolzats en el caciquisme rural; solament aixina seria factible i segura l'alternança en el poder, com a mig de dissipar tensions, acuartelar al movedizo eixèrcit, sempre ficat en pronunciaments, i conseguir l'ansiada estabilitat política a costa del pucherazo o frau electoral. Aixina va accedir sèt voltes al càrrec de president del Consell de Ministres d'Espanya en Alfonso XII.

Únicament cap la llibertat a on hi ha un Estat molt fort i molt poderosament constituït. Si l'Estat és dèbil, l'injustícia dels uns tractarà d'impondre's al dret dels atres. Pero quan l'Estat és verdaderament fort i poderós..., quan l'Estat és una gran creació, filla dels sigles, o està enfortit per l'amor de tots, llavors en este Estat és fàcil mantindre el dret de l'individu.

Per a posar en marcha el seu model polític —conegut popularment com el canovisme o el sistema canovista— Cánovas es va vore forçat a pactar en atres forces polítiques, com la dreta catòlica. Manuel Orovio Echagüe, el seu ministre de Foment, va suspendre la llibertat de càtedra en Espanya «si s'atentava contra els dogmes de fe», a través del cridat «decret Orovio», que, segons Elizalde Pérez-Gros, Cánovas va considerar «una barbaritat».

baix el seu govern es va aprovar la Constitució de 1876, redactada per Manuel Alonso Martínez. El marc d'actuació deixava establit en la Constitució que per a conseguir l'estabilitat política es feya necessària l'alternança pacífica en el poder. Això es va conseguir a través de la tanda de partits. El nou sistema, fonamentat en la Constitució de 1876, era en teoria una democràcia parlamentària. Defensor del bipartidisme, va favorir la formació d'un Partit Lliberal que acceptara la llegitimitat del sistema polític i va pactar en el dirigent lliberal Sagasta la tanda política obligatòria, per mig del Pacte del Pardo en 1885. Va decretar inicialment el sufragi restringit en 1878, i fins a 1890 no es va contemplar el restabliment del sufragi universal masculí. Llevat dos breus periodos en els que varen ocupar la presidència Jovellar (1875) i Martínez Campos (1879), va ocupar este càrrec tot el temps que va creure necessari fins que Sagasta estiguera preparat per a accedir al poder, en 1881.

Antonio Cánovas del Castell, per Ricardo de Madrazo (1896, oli sobre tela, 63 × 54 cm, Senat)

Cánovas era integrant d'un dels grups de pressió anomenats «Lligues» que advocaven per la pervivencia del esclavisme en les colónies; pese a això, i en la pressió dels grups abolicionistes, va firmar la definitiva abolició de l'esclavitut en Espanya en 1880 (encara que de forma gradual en Cuba, instaurant un patronat per part dels antics amos que es va mantindre fins al 7 d'octubre de 1886).^{cita requerida}

Va casar en segones nupcias en Joaquina d'Osma i Zavala el 14 de novembre de 1887. Joaquina era filla del diplomàtic peruà Joaquín d'Osma i d'Ana Zavala de la Pont, marquesa de la Pont i Sotomayor. Varen rebre com a regal de bodes dels pares de l'esposa el palau de la carrer Serrano, cridat L'Horta.

l'atentat de la Processó del Corpus, comés per anarquistes, va supondre l'arrest d'anarquistes, socialistes i sindicalistes, ingressats en el castell de Monjuich i somesos a tortura. Despuix de l'atentat es va aprovar una nova llei contra l'anarquisme, el 3 de setembre de 1896, que s'aplegaria a aplicar de forma retroactiva contra els presos absolts, a través de la seua deportació fòra del país.

Assessinat

Artícul principal → Assessinat de Cánovas del Castell.

Erro al crear miniatura:

Ilustració de l'assessinat en un llibre de Francisco Pi i Margall

Dibuix del cadàver de Cánovas del Castell realisat per Juan Comba sobre una fotografia del comte d'Aldana, publicat en les pàgines de L'Ilustració Espanyola i Americana.

Cánovas va morir el 8 d'agost de 1897, en el balneari de santa Águeda del municipi guipuscoà de Mondragón, assessinat per l'anarquiste italià Michele Angiollo, inscrit en l'establiment com a corresponsal del periòdic italià Il Popolo. Segons declararia en el moment de la seua detenció, el motiu va ser la venjança per les morts dels anarquistes detinguts en Barcelona a raïl del atentat contra la processó del Corpus en juny de 1896. Es conserven dos descripcions detallades del magnicidio. Despuix de sentir missa i posar un telegrama al ministre de Governació, qui li havia fet una consulta, Cánovas va ser en la seua esposa al menjador, pero esta es va entretindre parlant en una coneguda, per lo que es va assentar a llegir el periòdic L'Época en un banc del pati. A metro i mig va rebre el primer balazo, es va incorporar, va rebre el segon dispar i ya en el sol va rebre un tercer. Inconscient, va morir una hora més vesprada. L'assessí, Michele Angiollo, que va ser subjectat per un oficial de la Guàrdia Civil en el moment que anava a perpetrar el quart dispar, va declarar solament: «He venjat als meus germans de Monjuich», referint-se a l'escandalós procés militar sofrit pels terroristes ácratas implicats en l'atentat del Corpus en Barcelona, i torturats en la presó. El juí pel crim va ser casi immediat; no es varen trobar còmpliços, encara que va rebre diners de separatistes cubans i del periodiste republicà espanyol José Nakens, i va ser eixecutat per mig de garrot vil el 19 d'agost.

Práxedes Mateo Sagasta, en glossar la figura del seu rival polític i amic, va pronunciar la següent frase: «Despuix de la mort de Don Antonio, tots els polítics podem cridar-nos de tu». En 1901, Alfonso XIII va concedir a la seua viuda Joaquina d'Osma i Zavala el títul de duquesa de Cánovas del Castell. Fills d'el seu germà Emilio, varen destacar el fotógraf Antonio (conegut com Kaulak) i el polític i advocat Jesús Cánovas del Castell i Vallejo (1879-1936), assessinat en les matances de Paracuellos. En 1975 l'Ajuntament de Màlaga va erigir un monument en homenage a este polític malagueny i en 2009 es va instalar una placa en el seu honor en el saló de plens de la casa consistorial de Màlaga.

Pensament

S'ha destacat que les dos figures que més varen influir en les seues idees polítiques haurien segut Edmund Burke (del que va beure un tradicionalisme de matriu més historicista que religiós) i Joaquín Francisco Pacheco. Va defendre una concepció esencialista, metafísica i providencialista de la nació. Contrari al sufragi universal, va aplegar a manifestar que «eixe sufragi universal engendra d'una manera natural, necessària i inevitable el socialisme».

Sobre la seua idea de nació, per a ell «era cosa de Deu o de la naturalea, no d'invenció humana», i en 1882 va sostindre en un discurs per al Ateneu de Madrit, divergint aixina en este punt de les idees de nació de Renán: «la nació no és ni serà mai... el producte d'un plebiscit diari, ni obra de l'assentiment, constantment ratificat per tots els seus membres, a que continue la vida en comuna. No; el víncul de nacionalitat que subjecta i conserva les nacions és, per la seua naturalea, indisoluble».

Partidari de l'esclavitut, va declarar en novembre de 1896 en una entrevista a la prensa:

Els negres en Cuba són lliures; poden celebrar contractes, treballar o no treballar, i crec que l'esclavitut era molt millor que esta llibertat que només aprofiten per a no fer res i crear masses de parats. Qualsevol que conega als negres et dirà que en Madagascar, en el Congo, com en Cuba, són vagos, salvages, propensos a portar-se mal, i que cal dirigir-els en autoritat i fermea per a conseguir una miqueta d'ells. Estos salvages no tenen més amo que els seus propis instints, les seues ganes primitives.

Obres

• Obres completes, Fundació Cánovas del Castell, 1997, 13 vols. Obra completa: ISBN 978-84-88306-33-3. ISBN 84-88306-33-4. Edició en CD-Rom: Fundació Cánovas del Castell i Bolletí Oficial de l'Estat. NIPO: 007-00-048-2 ISBN 84-340-1205-7

Narrativa

• La campana d'Osca. Crònica d'el XII, 1852.

Ensajos i conferències

• Problemes contemporàneus, 1884-1890, 3 vols.
• Arts i lletres, 1887.

• Estudis del regnat de Felipe IV, 1888, 2 vols.
• Criteri històric en que les distintes persones que en el descobriment d'Amèrica varen intervindre han segut despuix jujades: Conferència inaugural de D. Antonio Cánovas del Castell, pronunciada el dia II de febrer de 1891. Madrit, Establiment tip. "Successors de Rivadeneyra", 1892.

Discursos

Erro al crear miniatura:

Discurs pronunciat el dia 26 de novembre de 1870 en l'Ateneu Cientifico i Lliterari de Madrit.

• De cóm he vingut yo á ser doctrinalmente proteccioniste, Imprenta de Fortanet, 1891.
• Discursos pronunciats en el Congrés dels Diputats pel Excmo. Sr. Don Antonio Cánovas del Castell, Imprenta de la llibreria de Miguel Guijarro, 1886.

Història

• Apuntes per a l'història de Marroc, Madrit: Impr. de l'Amèrica, 1860.
• Direcció de la Història general d'Espanya escrita per individus de número de la Real Acadèmia de l'Història; baix la direcció del Sr. Antonio Cánovas del Castell, Madrit: El Progrés Editorial, 1890-1894, 18 vols.

• • [I]. Geologia i protohistòria ibèriques / per Juan Vilanova i Piera i Juan de Deu de la Rada i Prim.
  • [II-III]. Història d'Espanya des de l'invasió dels pobles germànics fins a la ruïna de la monarquia visigoda / per Aureliano Fernández Guerra, Eduardo d'Hinojosa i Juan de Deu de la Rada i Prim.
  • [IV]. Reis cristians des d'Alonso VI fins a Alfonso XI en Castella, Aragó, Navarra i Portugal / per Manuel Colmeiro.
  • [V-VI]. Castella i Lleó durant els regnats de Pedro I, Enrique II, Juan I i Enrique III / per Juan Catalina García.
  • [VII]-[VIII]. Els Reis Catòlics / per Víctor Balaguer.
  • [IX-XIV]. Regnat de Carlos III / per Manuel Danvila i Collado.
  • [XV-XVII]. Regnat de Carlos IV / per José Gómez d'Arteche.
  • [XVIII]. La marina de Castella des del seu orige i pugna en la d'Anglaterra fins a la refundición en l'armada espanyola / per Cesáreo Fernández Dur.
• Història de la decadència d'Espanya des de Felipe III fins a Carlos II. 1854. Segona edició, en pròlec de J. Pérez de Guzmán. Madrit, 1910.

• "Del principi i fi que va tindre la supremacia militar dels espanyols en Europa en algunes particularitats de la batalla de Rocroy", en Revista d'Espanya, 1868.
• "De les idees polítiques dels espanyols durant la Casa d'Àustria", en Revista d'Espanya, 1869.
• "Roma i Espanya a mitan del sigle XVI", Revista d'Espanya, 1868.
• La Casa d'Àustria en Espanya: Bosqueig històric, 1869.
• De la escarapela roja i les banderes i divises usades en Espanya. Madrit: T. Fortanet, 1871.

Mausoleu de Cánovas, per Agustín Querol (1906-1908), en el Panteó d'Hòmens Ilustres de Madrit

Crítica lliterària

• Estudis lliteraris de D. Antonio Cánovas del Castell, individu de número de les Reals Acadèmies Espanyola i de l'Història. Madrit, Imprenta de la Biblioteca universal econòmica, 1868, 2 vols.

• «El Solitari» i el seu temps: biografia de Serafín Estébanez Calderón i crítica de les seues obres. A. Pérez Dubrull, 1883, 2 vols.
• Notícies i documents inèdits sobre el procés inquisitorial format a D. Esteban Manuel de Villegas, M. G. Hernández, 1882.

Lírica

• Obres poètiques, 1887.

Vore també

• Plaça de Cánovas del Castell
• Passejada de Cánovas

• Llista de Presidents del Consell de Ministres d'Espanya

Bibliografia

• (2002) Història política d'Espanya, 1875-1939, Edicions Akal. ISBN 9788470903205.
• (2000).«Ideologia i cultura política en el pensament d'Antonio Cánovas del Castell».Revista d'Estudis Polítics.Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals.Madrit:(108)

143-166.ISSN 0048-7694.

• (2009) El naiximent del terrorisme en Occident: Anarquia, nihilisme i violència revolucionària, Sigle XXI d'Espanya Editors. ISBN 8432315095, 9788432315091.
• (1999).«El sistema de Cánovas del Castell. Les veritats mares en la política».Revista d'Estudis Polítics.Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals.Madrit:(103)

187-212.ISSN 0048-7694.

• Comellas, José Luis, Cánovas del Castell, Ariel, 1997, ISBN 84-344-6598-1
• Obres completes d'Antonio Cánovas del Castell (XIII volums) (VV. AA., Hernández Sánchez Barba, Mario; et al.). Edició no venal. Obra completa: ISBN 978-84-88306-33-3. ISBN 84-88306-33-4. Edició en CD-Rom: Fundació Cánovas del Castell i Bolletí Oficial de l'Estat. NIPO: 007-00-048-2 ISBN 84-340-1205-7

• Cánovas, un home per al nostre temps. García Escudero, José María; Antologia. Fundació Cánovas del Castell. Colecció Veintiuno. 2.ª edició, Madrit, 1998. 384 p. ISBN 978-84-88306-45-6
• Cánovas i la vertebración d'Espanya. (VV. AA., Roures Piquer, Carlos; et al.) Fundació Cánovas del Castell. Madrit, 1998. 384 p. Colecció Veintiuno. ISBN 978-84-88306-47-0
• Cánovas i la seua época. García Escudero, José María; Cánovas del Castell, Juan Antonio. Fundació Cánovas del Castell. Madrit, 1999. 1380 p. (2 volums). Colecció Veintiuno. Volum I. ISBN 978-84-88306-56-2 Volum II. ISBN 978-84-88306-57-9. Obra completa: ISBN 978-84-88306-55-5
• Entorn a Cánovas. Pròlecs i epílecs a les seues «Obres completes». (VV. AA.; Aznar, José María et al.). Fundació Cánovas del Castell i Rubiñós-1860, S. A. Madrit, 2000. 508 p. ISBN 84-88306-60-1 ISBN 84-8041-120-1

Bibliografia adicional

• (2000).«El pensament polític canovista».Revista d'Estudis Polítics.CEC.Madrit:(213-214)

233-296.ISSN 0048-7694.