Museu del Hermitage
El Museu del Hermitage (en rus: Эрмитаж, Ermitazh, provinent del francés ermitage, «ermita», «refugi de l'ermitaño»)[1] de San Petersburgo, Rússia, és una de les majors pinacotecas i museus d'antiguetats del món. La colecció del museu ocupa un complex format per sis edificis situats a la vora del riu Nevá, sent el més important d'estos el Palau d'Hivern, residència oficial dels antics sars. El restant del complex arquitectònic ho formen cinc edificis, entre els que es troben el Palau Ménshikov, l'Edifici de l'Estat Major i un recint per a almagasenament obert. El museu es va formar en la colecció privada que varen ser adquirint els sars durant varis sigles, i no va ser fins a 1917 quan va ser declarat Museu Estatal. La seua colecció, formada per més de tres millons de peces, comprén des d'antiguetats romanes i gregues, a quadros i escultures de l'Europa Occidental, art oriental, peces arqueològiques, art rus, joyes i armes. La seua pinacoteca està considerada una de les més completes del món. El museu és un dels més grans del món.
Domicili
- Complex Principal del Museu — Главный музейный комплекс (Glavny Muzeiny Kompleks), Plaça del Palau, 2 — Дворцовая пл., 2 (Dvortsóvaya plóschad, 2 (dva))
- Palau d'Hivern de Pedro I — Зимний дворец Петра I (Zimni dvoréts Petrá Pérvogo), Moll del Palau, 32 — Дворцовая наб., 32 (Dvortsóvaya náberezhnaya, (Trídtsat dva))
- Palau Ménshikov — Дворец Меншикова (Dvoréts Ménshikova), Moll de l'Universitat, 15 — Университетская наб., 15 (Universitétskaya náberezhnaya, 15 (piatnátsat))
- Museu de la Porcelana — Музей фарфора (Muzéi farfora), Prospekt Obújovskoi oborony, 151, Пр. Обуховской обороны, 151
Història
L'història del Museu del Hermitage està molt relacionada en la del Palau d'Hivern. Quan l'emperatriu Catalina la Gran va aplegar al poder per mig d'un colp d'Estat en Rússia, una de les primeres coses que va fer va ser establir la seua residència en el recent construït Palau d'Hivern. En 1764, Catalina va comprar una colecció de 225 quadros de pintura neerlandesa i flamenca en Berlín a Johann Ernest Gotzkowski. Va ser llavors quan va començar a decorar el palau en tot tipo d'obres d'art que anava adquirint provinents d'Europa Occidental. Només el menjador estava adornat en 92 quadros. Els diplomàtics russos en Europa estaven encarregats de comprar tot tipo d'objectes, quadros, joyes, llibres, documents, per a dur al Palau d'Hivern.
Durant la segona mitat d'este sigle, Catalina es va dedicar, ademés de la construcció del complex arquitectònic que forma l'actual Hermitage, a aumentar la seua colecció de manera important. Va adquirir totes les coleccions en venda que va poder trobar. En 1769, va comprar la seua colecció al comte Heinrich von Brühl, en obres de Rubens i Rembrandt. En 1772, va comprar la del baró Pierre Crozat. Esta incloïa obres de Rafael, Rubens o van Dyck entre uns atres. En 1779, va adquirir la colecció de Robert Walpole, considerat com el primer primer ministre del Regne Unit, que comprenia obres de Murillo, Rembrandt, Rubens o van Dyck. En 1781, compra la colecció del comte Simon René de Baudouin, que comprenia 119 obres d'artistes flamencs, holandesos i francesos, i en 1787, la colecció d'escultura de Lyde Browne, director del Banc del Regne Unit, que contenia 300 escultures, entre les que es trobaven vàries escultures romanes, una grega i escultures renaixentistes. Ademés, Catalina es va interessar per les antiguetats, i va encarregar diverses obres per a que li les dugueren des de Roma. En una carta enviada per Catalina a Frédéric-Melchior Grimm, contava que a banda de quadros d'autors com Rafael Sanzio, la seua colecció contava en 38 000 llibres, més de 10 000 escultures i més de 10 000 dibuixos i gravats. Va ser en esta época quan es varen comprar les majors coleccions en l'història del museu. Totes estes obres eren la colecció privada de Catalina. En cap cas pot considerar-li-ho museu, ya que no estava obert al públic. Va conseguir aixina la major colecció privada d'Europa.
El sar Alejandro I de Rússia, quan va entrar en les seues tropes en 1815 en París, va fer una de les majors compres per a la colecció del Hermitage: la colecció privada de l'emperatriu Josefina, que contenia pintures i escultures. A la seua mort, Alejandro va comprar als seus hereus 38 quadros més, alguns de Rubens i Rembrandt, i quatre escultures d'Antonio Canova. En 1837, va haver un gran incendi en el Palau d'Hivern que va destrossar gran part dels seus interiors, i per a evitar que el fòc s'estenguera al chicotet Hermitage, es varen desmontar totes les conexions entre els dos palaus. Durant este sigle es varen efectuar compres de vàries coleccions importants. En 1850, es va adquirir la colecció del Palau de Cristoforo Barbarigo, en a on havia mort el pintor Tiziano. Esta colecció incloïa cinc quadros del mateix Tiziano, que s'unien als atres tres que ya contenia la colecció. En 1865, es va comprar el famós quadro de Leonardo dona Vinci, la Madonna Litta al comte Litta, junt en atres tres quadros, per 100 000 francs. En 1870, el Hermitage va comprar per 310 000 francs l'obra mestra de Rafael La Verge i el Chiquet (Madonna Connestabile), que el govern italià va intentar comprar per a evitar que ixquera del país, pero no va poder igualar l'alt preu. Entre 1840 i 1843, Vasili Stasov va redissenyar els interiors del Pabelló Sur del chicotet Hermitage. En 1838, Nicolás I va encarregar a l'arquitecte alemà neoclàssic Leo von Klenze el disseny d'un edifici per al museu públic, que es va localisar junt al chicotet Hermitage per mig del derrocament del Palau Shepelev i les caballerizas reals. La construcció va ser supervisada pels arquitectes russos Vasili Stásov i Nikolai Yefimov entre 1842 i 1851 i va incorporar l'ala de Quarenghi a les Logias de Rafael. El nou Hermitage es va obrir al públic el 5 de febrer de 1852.[2] Eixe mateix any es va incorporar la colecció d'art egipcíac, que es va enriquir especialment en objectes donados pel duc de Leuchtenberg, gendre de Nicolás I. Mentrestant, entre 1851 i 1860, els interiors de l'Antic Hermitage varen ser redissenyats per Andréi Stackenschneider per a albergar l'Assamblea Estatal, el Gabinet de Ministres i els aposentos d'estat. Stakenschneider va crear el Saló del Pabelló Nort del chicotet Hermitage entre 1851 i 1858.[3]
Durant este sigle, es varen aumentar davant tot els fondos arqueològics del museu. En 1861, el Hermitage va comprar la colecció del marqués de Cavelli, Gianpietro Campana. Este arqueòlec aficionat era el director del Banc Monte vaig donar Piede Roma i va utilisar ilícitament fondos del banc per a adquirir les seues antiguetats. Quan va ser sentenciat a 20 anys de presó, l'Estat va traure a subasta tota la seua colecció, que es va repartir entre el Hermitage i el Museu Napoleón III de París (actual Louvre). La colecció adquirida pel Hermitage comprenia més de 500 vasijas gregues, 200 bronzes i escultures de marbre, mentres que el museu parisenc va adquirir majorment pintures. En 1886, varen adquirir la colecció d'Aleksandr Basilevski, que comprenia tot tipo de peces migevals, de marfil, esmalt, i tot tipo d'objectes,[4] que el museu va comprar per 6 millons de francs. Ademés, en 1885, es va traslladar la colecció Imperial d'armes al museu.
En 1904, el Palau d'Hivern deixa de ser una residència imperial. Des del començ de la Primera Guerra Mundial en 1914, el museu passa a ser un hospital, i les coleccions varen ser traslladades a Moscou per a la seua seguritat. No varen tornar fins a l'any 1924. L'administració del museu i el personal que treballava allí va canviar molt des de 1917, despuix de la Revolució russa, i a partir de llavors es va permetre treballar allí als no aristócrates. Despuix d'un temps tancat al públic, al poc es va tornar a obrir. El director del museu, en previsió per lo que podia ocórrer en l'assalt al Palau d'Hivern, va protegir les obres, que no varen resultar danyades en eixa nit del 25 d'octubre de 1917, quan varen arrestar al Govern provisional rus. Cinc dies despuix, es va declarar al Museu Hermitage Museu Estatal, sent, durant els cinc primers anys, la seua entrada gratuïta. Ademés, es va crear en el museu un centre cultural i es varen escomençar a dur exposicions no permanents d'atres llocs.
Despuix de la revolució de 1917
Durant este sigle, el museu va tindre importants pèrdues. Durant la década de 1920, es varen traslladar 500 obres al Museu Pushkin de Moscou, per a que l'art no estiguera tan centralisat en Sant Petersburgo. En els anys 30, es varen traslladar atres 70 obres, entre elles pintures de Rubens, Rembrandt o Tiziano. No obstant, el Hermitage també va conseguir importants bens; durant estes mateixes décades es varen escomençar a nacionalisar els bens que es trobaven en els palaus de l'aristocràcia russa, i la majoria d'estos va ser a parar al Hermitage. Es varen rebre tot tipo d'obres d'art dels palaus imperials, objectes arqueològics de l'antic Egipte, documents, monedes, art de l'época bizantina... Va ser en esta época quan, en aumentar-se considerablement el seu patrimoni, va passar de ser un museu d'art, a ser un museu d'art i cultura universal. A mitan de la década de 1930, es varen produir una série de vendes de quadros a l'estranger, lo que va supondre una gran pèrdua per al museu. L'objectiu d'estes vendes, segons la postura oficial, era la finançació del propi estat. Segons veus discordantes, estes vendes no poden justificar-se des de cap punt de vista. Es varen vendre més de 2800 quadros, entre els quals hi havia 250 obres majors i 50 obres mestres. Algunes peces que no es varen vendre varen tornar al museu. Moltes de les millors peces venudes varen ser a parar a la National Gallery de Washington i a l'actual Museu Gulbenkian de Lisboa. Des de 1932 fins al final de la Segona Guerra Mundial, varen ser eixint obres menors del museu per a ser venudes o per a distribuir-se entre les distintes repúbliques soviètiques.
La Segona Guerra Mundial
En l'invasió de les tropes alemanes a l'URSS el 22 de juny de 1941, i el seu ràpit alvanç cap a Leningrado, es va iniciar l'evacuació de les obres del Hermitage. Va ser la major evacuació d'obres d'art des de l'ocorreguda durant la guerra civil espanyola en el Museu del Prat. Mils de voluntaris es varen dedicar a embalar més d'un milló d'obres, per a traslladar-les en tren fins a Sverdlovsk, en els Urals. Dos trens varen poder aplegar al seu destí, pero quan estaven preparant el tercer, va començar el sege a la ciutat pels alemans, que va durar 900 dies, i que va produir la mort de dos millons d'habitants de la ciutat. Mentres, els conservadors que es varen quedar es varen dedicar a salvar i dur al museu tots els bens que trobaven en atres palaus, i a protegir al propi museu de la fredor i de la neu i dels atacs aéreus. Ademés, va servir de refugi contra les incursions aérees alemanes, i fins a 12 000 persones varen viure allí fins a les primeres evacuació, en l'any 1942. Les obres traslladades a Sverdlovsk varen aplegar be i allí es va crear una nova secció del museu per a mantindre els objectes i quadros. No es va danyar ni es va perdre absolutament res. Despuix del final de la Segona Guerra Mundial, el museu va tornar a obrir les seues portes al públic, en les obres evacuades que varen tornar a ser colocades en el seu lloc d'orige. Ademés, el museu va tindre que ser restaurat per tots els danys que havia sofrit durant el sege nazi, restauració que va dur varis anys. En l'any 1948, el Museu d'Art Contemporàneu Occidental de Moscou donó 320 obres d'art d'el XIX i XX, entre les que es trobaven obres de Renoir, Matisse, Picasso, Monet, Van Gogh o Gauguin. l'Eixèrcit Rojo, al seu regrés de Berlín, va dur numeroses obres d'art que varen acabar en el Hermitage, sobretot d'obres impressionistes i postimpresionista de coleccions privades. Un dels casos més importants va ser el del Altar de Zeus de Pérgamo, que va ser dut del Museu de Pérgamo en Berlín com a botí de guerra, i que va estar expost en el Hermitage fins a 1959. El museu i l'Eixèrcit soviètics varen rebre moltes crítiques per este robo d'obres, pero el govern va alegar que varen ser com una mínima satisfacció per la destrucció per part del Eixèrcit nazi d'obres russes d'incalculable valor, com els palaus de Peterhof i Tsárskoye Seló. Ademés, el govern rus ha prohibit per llei la devolució de les obres en cas que es demostre que els amos varen finançar econòmicament a l'Alemània nazi.
Actualitat
El Museu del Hermitage s'està expandint contínuament, i en l'actualitat està colaborant en diversos proyectes en l'estranger, com els complexos d'exposicions del Guggenheim Hermitage en la ciutat de les Vegas, EE. UU., la recent inauguració del museu Hermitage Ámsterdam, en Ámsterdam, Holanda, o les sals del Hermitage en la Somerset House, en Londres, Regne Unit. Ademés, es va portar a terme el proyecte cinematogràfic L'arca russa d'Aleksandr Sokúrov, un viage a l'interior del museu, a la seua història i al seu contingut, rodada en una sola pren d'hora i mija de duració, sense corts (pla seqüència). La película va participar en el Festival de Cannes 2002. El 17 de juny de 2016 es va anunciar que el Hermitage de Barcelona obrirà les seues portes en 2019 en el port de la ciutat comtal.[5]
Complex arquitectònic del museu
el Palau d'Hivern (Зимний дворец) és el principal edifici del museu. Va ser construït entre 1754 i 1762 per orde de l'emperatriu Isabel. El disseny va ser obra de l'arquitecte italià Francesco Bartolomeo Rastrelli. Va terminar de construir-se despuix de la mort d'Isabel. Va ser la residència oficial dels sars de Rússia fins a la caiguda de la monarquia despuix de la Revolució russa, en l'any 1917, i en el seu interior varen succeir alguns dels acontenyiments més importants de l'història de Rússia. Catalina II va manar construir a l'arquitecte Jean-Baptiste Vallin de la Mothe un chicotet palau, situat al costat del Palau d'Hivern, al que va cridar chicotet Hermitage (Малый Эрмитаж), i que entre atres coses, contava en uns jardins colgantes. Esta secció del museu va ser construïda entre els anys 1765 i 1769. Conté dos sals d'exposicions laterals, i servix d'enllaç entre el Palau d'Hivern i el restant de palaus que formen el museu. Pronte el palau es va omplir d'objectes, aixina que Catalina va ordenar als arquitectes Velten i Quarenghi la construcció d'un atre edifici, conegut posteriorment com el Vell Hermitage (Старый Эрмитаж), construït entre 1771 i 1787. Esta part del museu està conectada en el restant d'edificis que vénen a continuació a través d'un arc que sorteja un dels canals que desemboquen en el Neva, el canal d'Hivern. el Teatre del Hermitage (Эрмитажный театр) va ser ordenat a construir per Catalina la Gran entre 1783 i 1787. Va ser construït per l'arquitecte Giacomo Quarenghi. Es troba a l'atre costat del canal d'Hivern. En l'actualitat, se seguixen representant obres teatrals dins de la programació del museu. el Nou Hermitage (Новый Эрмитаж) va ser el primer edifici construït en Rússia específicament per a contindre art. Va ser construït entre 1841 i 1842 per l'arquitecte alemà Leo von Klenze. És a on es troba l'entrada principal del museu, que consistix en un gran pòrtic en uns atlantes. Es troba a continuació del restant d'edificis, a l'atre costat del canal. el Palau Ménshikov (Меншиковский дворец), va ser la residència del governador de Sant Petersburgo i amic del sar Pedro I de Rússia. La seua construcció data de 1710, i va ser dissenyada per l'arquitecte Giovanni Mario Fontana. Es va acabar la seua construcció en 1721. Va ser considerat el palau més luxós de la ciutat. l'Edifici de l'Estat Major (Здание Главного штаба) va ser construït entre 1820 i 1827. Cap a la mitat d'este palau, es troba un arc que té damunt una escultura en bronze d'un carro guiat per 6 cavalls, que dona pas a la Plaça del Palau. L'ala oriental del museu va ser en un principi el Ministeri d'Assunts Exteriors i el Ministeri d'Economia, encara que ara pertanyen al museu.
Colecció
La colecció del museu comprén molts temes distints. Inclou: art prehistòric, numismàtica, mobles, quadros i escultures de totes les époques, o armes. Alberga una de les majors pinacotecas del món. Una atra secció important és la dedicada al art occidental.
Art prehistòric
El museu posseïx molts dels objectes prehistòrics trobats en jaciments en Rússia, sent les venus prehistòriques algunes de les més importants, trobades en varis jaciments de Siberia, encara que també tenen tot tipo d'indústria lítica paleolítica. Ademés, s'exhibixen diversos petroglifos i figurillas neolíticas de jaciments russos, fermalls, astrals i decenes d'objectes de l'Edat del Bronze, procedents de les cultures calcolíticas del Caucas. Dins d'este últim grup, tenen especial importància els objectes trobats en el kurgán de Maikop, l'aixovar del qual és un dels més rics i importants del Calcolítico Mig de la cultura dels kurganes. Conté figurillas d'or, vasijas de coure i bronze, fermalls, etc. També estan presents en la colecció tot tipo d'objectes, de ceràmica i fanc del Mediterràneu i d'excavacions portades a terme en Ucrània i els Balcans. La seua colecció d'objectes de la cultura Escita és una de les més importants del món, destacant diversos objectes d'or finamente treballats. En resum, es custodien decenes de mils d'objectes prehistòrics, que comprenen des del Paleolític Inferior fins al segon o primer mileni abans de Crist, posseint el museu gran part dels objectes trobats en jaciments russos i en els Estats postsoviéticos.
Antiga Grècia i Roma
Conté 106 000 objectes de Grècia i Roma, i de les excavacions arqueològiques que varen tindre lloc durant els sigles XIX i XX en ellitoral del mar Negra a on es trobaven les ciutats de Ninfea, Panticapea, Quersoneso i Teodosia. Van des d'el XV fins al IV d. C. La seua colecció conté, entre atres coses, 15 000 vasijas gregues i romanes, sarcòfecs, joyes d'or, gemes tallades i més de 200 busts de marbre de l'época romana.
Pintura occidental
És una de les majors coleccions de pintura del món. Conté pintura italiana des d'el XIII al XIX, en obres de Fra Angelico, Leonardo dona Vinci, Rafael, Tiziano i Caravaggio. Algunes de les obres més importants són La Madonna Benois i la Madonna Litta, de Leonardo, la Verge en chiquet o La Sagrada família en Sant Josep imberbe de Rafael, moltes obres de l'época tardana de Tiziano, la Judith de Giorgione, La Verge i el Chiquet de Fra Angelico i obres de Caravaggio, Canaletto, Tintoretto, Veronés o Tiépolo. Un atre fort de la colecció pictòrica és la pintura espanyola, una de les coleccions més importants anara d'Espanya, en autors com el Greco, Zurbarán, José de Ribera, Juan Bautista Maíno o Murillo. Ademés, exhibix L'almorzar i Retrat del Comte d'Olivares de Velázquez o el Retrat d'Antonia Zárate de Goya. Posseïx més de 500 obres de pintura flamenca, entre les que es troben 30 quadros de Rubens i obres d'Anthony van Dyck o Frans Snyders. També conté 25 obres de Rembrandt, una de les majors coleccions a nivell mundial, i d'atres pintors holandesos, com Jacob Ruysdael, Frans Hals, Jan Steen o Pieter d'Hooch. Té una gran colecció de pintura alemana, de pintors com Lucas Cranach el Vellucas Cranach, Ambrosius Holbein o Anton Raphael Mengs. El Hermitage conta també en una colecció de 450 quadros de pintura anglesa, sent prou rar que s'exhibixca pintura anglesa fora dels museus britànics. Conté ademés una important colecció de pintura francesa d'entre els sigles XV i XVIII, la segona major del món despuix de la del museu del Louvre en París, en autors com Claude Lorrain, Nicolas Poussin o Antoine Watteau. Conté una colecció de pintura impressionista i expressionista, sobretot francesa i alemana, de més de 1000 obres. Inclou sèt obres de Monet, sis de Renoir, dos de Camille Pissarro i varis dibuixos de Degas. Té decenes d'obres majors de Cézanne, Paul Gauguin i van Gogh, 32 quadros de Matisse i 31 de Picasso. Ademés, mostra una molt important colecció de quadros dels simbolistes francesos, i molts quadros de les escoles alemanes de Munich, Berlín i Düsseldorf, aixina com de pintors russos, d'entre els que descolla Kandinski. En 2002, gràcies al mecenage privat, el museu va incorporar una de les versions de l'icònic Quadrat negre de Kazimir Malévich.
Escultura occidental
_07.JPG)
La colecció d'escultura, és una de les més importants d'Europa. Inclou obres d'Escultura Italiana, entre la que destaquen 15 obres d'Antonio Canova, escultor dels sigles XVIII i XIX, entre les que es troben Cupido i Psique, Magdalena penitente o Hebe, i dels seus successors, com Lorenzo Bartolini. No té escultures de Bernini, pero sí varis dels seus mòles i els seus models que li varen servir per a la construcció de vàries de les seues grans escultures. Ademés, atesora l'única escultura de Miguel Ángel en Rússia, Chic Acachat o Chiquet en cucllas, que va estar destinada en un principi per al panteón dels Médicis. També conté escultures d'atres autors renaixentistes i dels sigles XVIII i XIX, de la mateixa manera que escultures d'autors francesos, com Étienne-Maurice Falconet, Antoine Houdon, François Girardon. Ademés hi ha cinc escultures de Rodin, entre les que es troben dos peces d'escayola, una com a model per a la seua Edat del Bronze i una atra és un retrat de l'actriu japonesa Hanako, i tres peces de marbre, La primavera eterna, Romeo i Julieta i El poeta i la musa. També sèt escultures de Matisse, de les 70 que va realisar en tota la seua vida. Conte aixina mateix en una important colecció d'escultures renaixentistes alemanes.
Arts decoratives
El museu conserva un amplísima colecció d'art moble. Des d'objectes en metal, joyeria, cristaleria, mobles, porcelana, tapissos o vaixelles, relicarios, pomos de portes o incensiarios en metal. La colecció de porcelana és molt important, en més de 20 000 peces, procedents sobretot de la família real russa i de l'aristocràcia de Sant Petersburgo. La majoria són manufactura franceses, angleses i alemanes, pero també hi ha peces espanyoles, italianes o sueques. Inclou una colecció de peces de art déco. Dins dels mobles, es troben més de 1000 peces realisades en Itàlia, França i Alemània, sobretot destaquen els vestidores, armaris, sillons, trons o baüls, d'époques que varien entre els sigles XV al XIX, molts d'ells originals del Palau d'Hivern, i atres requisats dels palaus de la ciutat. Conté el museu ademés una colecció de tapissos que comprén cinc sigles, des del XV fins al XX. Ademés, té una colecció de més de 6000 trages, sobretot vestits eclesiàstics, i més de 1500 encaixos. La colecció de joyes és prou extensa, incloent-se collars i pendents, botellita de perfum, rellonges, diademes, polseres, anells i objectes de art nouveau.
Atarassana
S'inclouen 15 000 peces d'armes i armadures d'Europa occidental i de Rússia, des de l'Edat Mija fins al XX. La colecció d'armes i armadures russes prové de la colecció personal de l'emperador Nicolás I de Rússia. Les d'Europa Occidental, vénen de països com Espanya, França, Alemània o Regne Unit. També té una extensa colecció d'armes orientals, provinents d'Iran, Índia o Turquia. Entre les armes, es poden trobar armes de fòc, espases, llances, escuts, gavinets, i un llarc etcétera.
Art oriental
Conté el museu més de 190 000 objectes provinents d'Oriente, d'Egipte, Mesopotamia, China, Iran, Índia o Turquia. Els objectes són molt variats. Té una extensa colecció de petroglifos i tabllas mesopotámicas, des del Tercer mileni abans de Crist. Té objectes de totes les époques del Antic Egipte, com a esteles, escultures, vasijas, papirs, relleus o joyes. Conté 120 000 objectes del Imperi bizantí, la segona major colecció del món, que inclou tot tipo d'iconografia, monedes, mosaics, vasijas, díptics i tríptics. Conté una colecció d'objectes del Imperi sasánida, en Iran, en gran cantitat de vaixelles completes d'argent, monedes i pedres precioses que es varen trobar engarzar en anells. En total, més de 1000 objectes. Ademés, conté una gran cantitat d'obres d'art islàmic d'entre els sigles VII i XIX provinent de països com Egipte, Síria, Turquia o Iran. Per eixemple, té 700 peces de bronze, 500 de ceràmica i 450 pintures d'Iran; ceràmica, cristaleries i objectes de bronze i argent d'Egipte; plats d'argent i objectes de cristal de Síria; i estores i sedes i vellut o vaixelles de Turquia. De l'Índia, té una colecció d'escultures des d'el II al XII, pintures, objectes de bronze i de marfil, i distintes teles, sobretot de seda. Té objectes de China que comprenen des del segon mileni abans de Crist fins al XIX de nostra era, i inclouen unes 5000 peces, entre porcelana, pintures, treballs en pedres semipreciosas, argent, fusta o teles. Ademés, hi ha 8000 peces de Japó, sobretot distints esmalt, escultures, porcelana, trages i teles, i més de 1000 Netsukes. Ademés, la seua colecció de joyeria oriental conté més de 3000 objectes, entre els que es troben tot tipo de joyes d'or o argent, des d'anells fins a tobilleras, en incrustaciones de pedres precioses, com a diamants, esmeraldes o rubíes, o de pedres semipreciosas. La seua colecció de joyes índies d'el XVII és única en el món.
Cultura russa
La colecció de peces de cultura russa inclouen més de 350 000 objectes, des d'el X al XX. Hi ha tot tipo d'objectes. Hi ha imagineria i objectes religiosos de totes les époques, com a creus, relicarios, cálices, o llibres. També hi ha una gran colecció de pintures migevals i ceràmica d'esta época. Quadros, escultures, més de 300 trages, objectes d'adorn, llibres o mapes que varen pertànyer a Pedro I de Rússia. També es troben els objectes personals, quadros, escultures, porcelanes, vaixelles, mobles, trages, joyes i un llarc etcétera de l'época del regnat d'Anna Ioánnovna i Isabel Petrovna. També es troben una enorme cantitat de quadros, escultures, vaixelles, mobles, porcelanes, joyes i trages de l'época de Catalina II de Rússia. Es poden trobar tot tipo d'objectes i obres d'art des de l'época d'Alejandro I fins al final de l'época dels sars, en Nicolás II.
Numismàtica
És la major colecció del museu, i una de les coleccions més importants del món. Les monedes comprenen totes les époques, des de l'Antiguetat fins al XX i de molt diverses zones geogràfiques. Conté una colecció de 64 000 monedes gregues, d'un total de 120 000 de l'Antiguetat, incloent Roma, o Egipte. Té 360 000 monedes d'Europa occidental, sobretot dels sigles XVII i XVIII, 220 000 del Orient Mig i Extrem Oriente, i 300 000 russes. Ademés, té una colecció d'insígnies i medalles de més de 80 000 objectes i 2000 sagells.
Directors del Hermitage
Vore també
- Gats del Hermitage, sobre els felinos que aüixen les rates, des del sigle XVIII.
Referències
- ↑ VV. AA. (2005). Museus del Món, Museus del Hermitage, Sant Petersburgo, Planeta d'Agostini, p. 20. ISBN 84-674-2001-4.
- ↑ (1997).«The Hermitage; The Biography of a Great Museum».Fromm International.New York:
- ↑ Hermitage Buildings.
- ↑ Per eixemple, el Got de Fortuny.
- ↑ «[1]». Consultat el 18 de juny de 2016.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Museu del Hermitage.- hermitagemuseum. org Sitie web oficial del Museu del Hermitage
- hermitage. nl/ Hermitage Ámsterdam
- imdb. com/title/tt0318034/La película Russian Ark en Internet Movie Database
- googleartproject. com/museums/hermitage Visita virtual al museu en Google Art Project
- youtube. com/watch? v=SZzVRg4LiyEVideo: "No Comment - Hermitage Museum", en YouTube
- El contingut d'est artícul incorpora material d'una entrada de l'Enciclopedia Libre Universal, publicada en castellà baix la llicència Creative Commons Compartir-Igual 3.0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo del Hermitage» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.