Anar al contingut

Frans Hals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Frans Hals (1582-83–1666) MET DP251935.jpg
Frans Hals

Frans Hals (Amberes, 1582 o 1583-Haarlem, 26 d'agost de 1666) va ser un pintor neerlandés pertanyent a l'escola barroca holandesa. És un dels grans mestres en l'art del retrat. Desperta gran admiració per la lluentor en la representació de la llum i la llibertat en el maneig dels pinzells, en una pinzellada ràpida i solta precedent del impressionisme.

Biografia

[editar | editar còdic]

Ombres en la seua biografia

[editar | editar còdic]

L'escassea de documents i l'absència total d'escrits personals de Frans Hals fan que la seua personalitat i la seua vida permaneixquen una miqueta en l'obscuritat. Hi ha vàries dates hipotètiques sobre el seu naiximent, que va poder ser cap a 1582-1583, deduïdes de l'edat que els seus biógrafs calculen que tindria quan va morir, encara que en seguritat va nàixer en la ciutat flamenca d'Amberes. Era fill de Franchois Fransz Hals von Mechelen (1542-1610), un comerciant de teles i la seua segona esposa Adriaentje van Geertenryck. Com a molts, despuix de la caiguda de la ciutat en 1584-85, la família la va abandonar, traslladant-se a Haarlem. Ya en 1591 va ser batejat allí el seu germà Dirck, que també es dedicaria a la pintura.

Despuix de la caiguda de Amberes a mans de les tropes espanyoles en la Guerra dels Huitanta Anys, que va supondre la fragmentació de Flandes, la seua família es va instalar en Haarlem, en la zona nort, d'a on el seu pares eren originaris. En dita ciutat va viure Hals tota la seua vida. La biografia del pintor corre en paralel en l'independència dels Països Baixos de la monarquia espanyola.

Els estudis més recents han desterrat l'idea que sobre el pintor es tenia des d'antic sobre una vida libertina i un incorregible vici per l'alcohol, basant-se en adornades anècdotes sense evidència que les documente dels seus primers biógrafs. Hals i el seu germà pertanyien a l'associació lliterària De Wijngaertranken (“Els bebedores de vi”) i a la milícia cívica de Sant Jorge, i era també membre de la cambra de rectors i president des de 1644 del gremi de pintors de Haarlem. La rectitud i puritanisme d'estes societats no encaixa en que Hals tinguera males costums i vicis coneguts.

Començos

[editar | editar còdic]
Archiu:Portrait of Isaac Abrahamsz. Massa by Frans Hals.png
Retrat d'Isaac Abrahamsz, (1626), oli sobre llenç, 80 x 65 cm, Galeria d'Art de Ontario, (Toronto).

Va entrar el jove artiste en el taller del pintor flamenc Karel van Mander (1548–1606), que també va recalar allí fugint de l'espente espanyol en la zona. L'acadèmia d'este mestre dedicava el seu estudi a una tècnica manierista. Pero a finals de el XVI, per l'influència de la pintura italiana, sorgix un art de certa inspiració clasicista que es deixarà traslucir en les obres del primer Hals. Per això, no es nota l'influència de Van Mander en este periodo.

La seua emancipació laboral es produïx quan va alcançar certa madurea artística. Coincidix en el seu ingrés en la Sint-Lucasgilde, la guilda de Sant Lucas en 1610, célebre gremi d'artistes de Haarlem en sucursals en Amberes, Utrecht, Delft i Leiden. L'obra més antiga de Frans Hals, l'autoria de la qual es coneix en seguritat, és el retrat de Jacobus Zaffius (1611; Museu Frans Hals de Haarlem).

És en 1610 també quan contrau matrimoni en Anneke Hermansz, també creent-se antigament que esta unió no va ser feliç puix alguns historiadors havien documentat que Hals va tindre que comparéixer davant els tribunals per malos tratos a la seua primera dòna. Com ha senyalat el biógraf Seymour Slive, es va deure a confondre-ho en un atre resident de la ciutat de nom similar. De fet, para quan els càrrecs varen ser presentats, el Frans Hals pintor ni tan sols tenia esposa, puix Anneke havia fallit en maig de 1615 poc despuix del naiximent del seu tercer fill. En 1617, despuix d'un viage fugaç a Amberes (potser per a posar-se en contacte en Rubens), es va casar en Lysbeth Reyniers, la jove filla d'un pescadero que havia contractat per a cuidar dels seus chiquets, perque ella ya estava embarassada de huit mesos. Hals va ser un pare devot i varen tindre huit fills.

Consolidació: Entre l'èxit i els deutes

[editar | editar còdic]

La tradició retratística holandesa alcança el seu cim en Frans Hals, conseguint traure-la del mutisme i retratant les seues figures en moviment. La seua gran aportació va vindre en 1616, en el retrat colectiu, Convit d'oficials de la milícia cívica de Sant Jorge. Este encàrrec prova que el pintor ya havia alcançat certa reputació com a artista. Des d'este quadro, els encàrrecs es varen fer molt habituals tant de particulars com d'institucions.

Encara que l'obra de Hals va ser molt demandada durant la seua vida, va tindre greus dificultats financeres, no se sap si per una vida derrochadora o per tindre que mantindre una gran família despuix d'un segon matrimoni en una dòna humil. Ademés de pintar, va treballar com a marchant, restaurador d'art i mestre de pintura.

A partir de 1640, un nou gir en la moda del retrat s'observa en els països nòrdics. Escomencen a preferir-se retrats en major aire de distinció i de noblea, com els d'Antonio More o Anthony van Dyck, a on es representen cars robages en viu colorit i pinzellada molt detallista. Açò va repercutir sensiblement en els demanats del retratiste neerlandés, que pintava de manera molt abocetada i en un colorit restringit. A pesar d'açò, en els ambients artístics oficials, se succeïen els reconeiximents, com en 1644, en que va ser elegit president del gremi de Sant Lucas de Haarlem.

Davant esta falta de treball, Hals intenta obrir nous camins i funda un taller cap a 1650. Pero l'empresa no va deure ser afortunada perque en 1652 la seua economia toca fondo. Els seus acreedors ho varen demandar en vàries ocasions, i en eixe any va pagar el seu deute en un banquer venent les seues pertinences. L'embargament del seu patrimoni sol va poder requisar tres matalafs, coixins, un aparador, una taula i cinc quadros. La ciutat en reconeiximent li va ajudar en les seues despeses, proporcionant-li vivenda gratuïta i aprovisionament de combustible.

Esta situació li va fer dimitir del càrrec directiu del gremi i en 1661, se li eximix, per la seua alvançada edat, del pagament de la quota corresponent. El municipi de Haarlem també li va concedir una anualidad de 200 florines en 1664.

Frans Hals va morir en Haarlem en 1666 i està enterrat en la Catedral de Sant Bavón de la localitat. La seua viuda va morir uns anys despuix en un hospital de caritat de la beneficencia local.

Característiques de la seua tècnica pictòrica

[editar | editar còdic]
Archiu:Frans Hals 009.jpg
Tres chiquets tirant d'un carro, c. 1620, oli sobre llenç, 151 x 107,5 cm, Museus Reals de Belles arts (Brusseles).

Levedad del dibuix preparatori

[editar | editar còdic]

S'ha cregut en llaugerea que Hals no tenia una tècnica molt depurada i que pintava a penes sense correccions o dibuixos preparatoris. Pero estudis científics i tècnics han demostrat que açò no és aixina. És cert que els treballs menys coneguts varen ser apuntats sense correccions ('alla primera'), pero la majoria de les seues obres varen ser creades a partir de vàries capes, com era costum en eixa época. A voltes l'esbós era fet en tiza o pintava sobre una capa base grisa o rosa, per a després completar el quadro per fases. Sembla com si el mestre normalment usara els esbossos molt tènuement. Açò demostra que Hals utilisava el seu virtuosisme des de l'inici del quadro. L'absència de llínees delimitadoras o de dibuix preparatori va ser cada volta més usada pel pintor en les seues obres de madurea.

Psicologia del retrat

[editar | editar còdic]

Frans Hals va manifestar durant la seua vida una tremenda audàcia i un gran corage que varen empapar els seus propis llenços. Tenia la capacitat de plasmar la psicologia del personage. A diferència d'uns atres retratistes contemporàneus, no diferenciava en la seua pintura si era per encàrrec o no. Utilisava la mateixa diligència i precisió en qualsevol de les seues obres.

"Una inusual manera de pintar que superava a la de casi qualsevol" va escriure el seu primer biógraf, Theodorus Schrevelius, en el XVII, sobre la seua tècnica pictòrica. En realitat, esta tècnica no va ser creació original de Hals, ya existia en la pintura italiana barroca, encara que provablement Hals la va prendre dels seus contemporàneus flamencs: Rubens i Van Dyck.


Al començament de el XVII, ya sorprenia la vitalitat dels retrats de Frans Hals. Schrevelius apuntava que la seua obra reflectia "tal potencia i vida" que el pintor "semblava alcançar el natural en els seus pinzells". Sigles despuix, Vincent van Gogh escrivia al seu germà Theo: "Quina alegria és vore a Frans Hals, quina diferent són les seues pintures -moltes d'elles- a on tot està cuidadosadament alisado de la mateixa manera".

Colorit preimpresionista

[editar | editar còdic]

Hals va elegir no donar-li un acabament definit a les seues pintures, com feyen casi tots els seus contemporàneus, puix imitava la vitalitat dels seus retratats usant taques, llínees, gotes, grans pegats de color, que conformaven els detalls.

No va ser fins a el XIX que esta tècnica va tindre seguidors, particularment en l'Impressionisme. Es pot considerar al pintor holandés com un precursor, usant la tècnica impressionista en els quadros de les milícies o els retrats dels regentes de l'asil de Haarlem.

Temàtica

[editar | editar còdic]
Archiu:Cavalier soldier Hals-1624x.jpg
Cavaller somrient, 1624, oli sobre llenç, 83 x 67 cm, Colecció Wallace, Londres.

Del conjunt de la seua obra pel seu número destaquen els retrats, en els que demostra una sorprenent habilitat en la captació de gests i detalls:

  • Retrats per encàrrec: Podríem dividir-los en dos classes:
    • Retrats individuals: Són imàgens eminentment burgueses dedicades a la decoració de les cases, generalment a través d'encàrrecs dobles: retrats masculins i femenins que presidirien les estàncies nobles de les llars de Haarlem. Apareixen plenes de vida i en una actitut increiblement natural i conseguida, poc comuna per a lo habitual d'esta pintura per encàrrec. Utilisa per a caracterisar la pròpia psicologia dels retratats generalment, en actitut séria i solemne. (Retrat d'home en guant).
    • Retrats colectius: A encàrrec de societats o agrupacions burgueses, Hals concedix a totes les figures un mateix tracte preeminent, evitant personages secundaris o subordinats. Es reflectixen en estos quadros de grup el realisme sicològic i són rics en cromatisme i efectes de llum dirigida a rostres i mans. Inclús en ocasions els seus honoraris li varen ser pagats en volta pel llenç en conjunt per persona pintada.
  • Retrats de tipos populars: Pintat en naturalitat i en actitut quotidiana. Són els desposseïts de la seua ciutat, a diferència dels burguesos d'alt poder adquisitiu dels encàrrecs. És pintura de gènero molt al gust del Barroc, a on l'estudi de la instantaneidad sobre les classes pobres suponen un estudi casi sociològic d'esta part de la societat exclosa de les pàgines de l'Història. Centra Hals en estos casos l'atenció més que en el físic de l'individu en la personalitat integradora del moment captat.

Obra

[editar | editar còdic]

Segons la temàtica referida en el punt anterior, de l'obra de Hals podem destacar els següents quadros:

  • Retrat de boda d'Isaac Massa i Beatrix van der Laen o Parella d'esposos; també Retrat d'una parella (h. 1622; Rijksmuseum d'Ámsterdam): La singularitat d'este quadro estreba que va ser l'únic en el tema dels esposos en un paisage, molt habitual en la pintura flamenca com és el cas de Rubens o Rembrandt. Tant el tema com l'entorn va fer difícil la seua atribució a Hals, que hui és unànim. Alguns estudiosos identifiquen les figures en un autorretrato del pintor en la seua segona esposa Lysbeth, pero no es pot assegurar en fidelitat. Podria ser també una pintura d'encàrrec per un matrimoni de la ciutat o models desconeguts, que era tècnica comuna en la pintura acadèmica, com a quadro de gènero. Hui s'identifiquen en Isaac Massa i Beatrix van der Laen.


  • La milícia cívica de Sant Jorge i Sant Adrián (1627; Museu Frans Hals d'Haarlem): Estos dos llenços són dels més destacable dels huit retrats colectius que atesora el museu Frans Hals de Haarlem. Representen escenes de convits de dos de les milícies cíviques de la ciutat, en les que el pintor estava molt relacionat. Mostren el poder i bonança econòmica que vivia la ciutat. Estos aspectes són simbolisats, ademés de per el caràcter afable dels seus membres, pel fet de que es troben immortalisats durant un convit. El retrat de grup és la gran aportació del geni holandés i no tenia precedents en la retratística de l'época. La llum dels llenços destaca els rostres i les mans en l'intenció de fer més notori els gests de les seues figures. El joc de llums, presa de l'exterior, servix per a contrastar la sobrietat dels robage d'estes associacions cíviques de caràcter purament calvinistas. Destaca també la posició de les figures, de forma manierista i que van més allà de les meres persones assentades entorn a una taula. El segon d'ells també és conegut en el nom de El convit dels oficials del cos de arqueros de Sant Adrián.
  • Les rectores i els rectors de l'asil de vells (1664; Museu Frans Hals d'Haarlem): Són dos de les últimes grans obres del pintor, pintades per Hals, sent ya octogenari. És fàcil d'endevinar l'impronta de decadència, vellea i mort en els llenços, que pot reflectir la seua pròpia decadència o inclús el desengany de l'autor en la societat que va permetre la seua pròpia penúria econòmica. A diferència d'atres quadros colectius, Hals usa colors primaris, bàsicament negres i blancs, merament estesos pel llenç sense pinzellades de precisió. Usa més que mai el claroscuro a l'estil de Caravaggio. Són curioses les posicions i l'actitut tant dels rectors com de les rectores, adoptant formacions desordenades i mostrant falta d'enteniment en les mirades dirigides a objectes dispars.
  • La cíngara o La gitanilla (1628-1630; Museu del Louvre de París): És el més conegut dels seus retrats de tipos populars, un dels millors conservats i no obstant un dels més desconeguts. L'identificació d'una cíngara és casi eufemística, perque podria ser una prostituta, per l'intenció de que Hals la va dotar en l'us de la llum rasante en l'escot. La tècnica en la pinzellada és molt solta, pero ben empastada com era habitual en el pintor holandés. Açò servix perfectament per a la representació de gest, un tant agridulce de la chicona. Prescindix Hals, com en la majoria dels seus retrats individuals de fondo paisagístic i la llum se centra en el rostre i bust de manera intencionada.
Atres obres

Influència

[editar | editar còdic]
Archiu:Frans Hals 060.jpg
Home en coraza, c. 1639, oli sobre llenç, 86 x 69 cm, Galeria Nacional d'Art, Washington.
  • Frans va influir en el seu germà Dirck Hals (1591-1656), que també es va dedicar a la pintura. Dirck d'una atra forma i en molta més llibertat que el seu germà va pintar festes populars i balls, no obstant la falta de llímits no es va vore corresposta en la calitat pictòrica del pintor.

Casi tots es varen centrar en la pintura de gènero i del segon, al que en el passat s'han atribuït bodegones de calitat i retrats corresponents al pare, res es coneix.[1]

Alguns dels citats varen ser discípuls del taller de Hals. En el seu estudi De Groote Schouburgh (1718-21), Arnold Houbraken menciona a Adriaen Brouwer, Adriaen van Ostade i Dirck van Delen com a discípuls. Atres possibles aprenents del taller, ademés dels seus propis fills, varen ser Vincent Laurensz. van der Vinne i Pieter Gerritsz. van Roestraten, casat en Adriaentje Hals. Johannes Cornelisz. Verspronck, retratiste de Haarlem i contemporàneu de Hals, possiblement també va estudiar en el mestre en algun moment.

Galeria

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Frans Hals (II) en RKD

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Frans_Hals&oldid=796768»