Anar al contingut

Mit de longevitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Jurōjin és el deu japonés de la longevitat i un dels Sèt Deus de la Fortuna.

Els mits de la longevitat són tradicions sobre persones longeves (generalment supercentenarias) i pràctiques que es creu que conferixen longevitat, pero que l'evidència científica actual no respala.[1][2] Si be les interpretacions lliterals de tals mits poden semblar indicar esperances de vida extraordinàriament llargues, molts estudiosos creuen que tals sifres poden ser el resultat de traduccions incorrectes de sistemes numèrics a través de varis idiomes, junt en el significat cultural i simbòlic de certs números.[3]

Estes tradicions existixen en vàries cultures i inclouen pràctiques com a purificació, meditacions, i rituals com l'alquímia.[4] La cultura chinenca conta en moltes manifestacions d'estes idees. [1][2]

La ciència moderna indica vàries formes en que la genètica, la dieta i l'estil de vida afecten la longevitat humana. També nos permet determinar l'edat dels restants humans en prou precisió.


Més allà de la mitologia, la màxima edat verificada alcançada per un ser humà és de 122 anys per a les dònes (Jeanne Calment) i 116 per als hòmens (Jirōemon Kimura). Alguns científics estimen que, en condicions ideals, una persona podria viure fins a 127 anys.[5][6] Ademés, l'esperança de vida podria aumentar en el futur o sorgir mutacions genètiques que permeten a algunes persones viure més temps. Encara que els humans són una de les espècies més longeves, hi ha alguns animals que alcancen edats superiors. Per eixemple, algunes tortugues Galápagos poden viure més de 175 anys [7] i algunes ballenes fins a 200 anys.[8] Alguns científics sugerixen en cautela que el cos humà pot tindre recursos suficients per a viure fins a 150 anys. [9][10]

En les Religions

Antic Testament

Vore també: Antic Testament

Vàries parts de la Torá, aixina com els llibres de Josué, Job i Cròniques mencionen a persones en edats molt altes, fins als 969 anys de Matusalén.


Alguns apologetas evangèlics justifiquen que estes edats extremes són traduccions defectuoses del hebreu, traduint com "anys" la paraula per a "mesos", confonent el cicle llunar en el solar. 969 mesos llunars es corresponen en 78,3 anys solars. [11] Donald Etz afirma que les sifres de Génesis 5 varen ser editades per un interpolador, multiplicant-les per dèu. [12]

Abdós interpretacions introduïxen una inconsistencia: significaria que les edats dels primers nou patriarques en el moment de la paternitat, que oscilen entre 62 i 230 anys en els manuscrits, es transformarien després en un ranc inverosímil com de 5 a 18 anys.[13] Uns atres diuen que la primera llista, de només 10 noms durant 1.656 anys, pot contindre breches generacionals, que haurien estat representades per les llargues vides atribuïdes als patriarques.[14] El crític de el XIX Vincent Goehlert sugerix que les vides "representaven simplement époques a les que se'ls donaven els noms dels personages especialment prominents en tals époques, els qui, com a conseqüència de les seues vides comparativament llargues, varen poder adquirir una influència exaltada". [15]

Els erudits bíblics que ensenyen l'interpretació lliteral donen explicacions sobre les edats alvançades dels primers patriarques. Des d'un punt de vista, el home originalment devia tindre vida eterna, pero a mida que Adán va introduir el pecat en el món,[16] la seua influència es va fer major en cada generació i Deu va acurtar progressivament la vida del home.[17] Des d'un segon punt de vista, abans del diluvi de Noé, un "firmament" sobre la terra (Génesis 1:6–8) va contribuir a l'edat alvançada de la gent.[18] La pròpia explicació (breu) de la Bíblia per a estes edats aborda la qüestió des d'un àngul diferent, explicant aixina la relativa brevetat de la vida normal en Génesis 6:3: "I va dir el Senyor: No contendrà el meu esperit en el home per a sempre, perque certament ell és carn; mes seran els seus dies cent vint anys."

Longevitat en la Bíblia
Nom Edat masorética Edat septuaginta
Matusalén 969 969
Jared 962 962
Noé 950 950
Adán 930 930
Seth 912 912
Kénan 910 910
Enós 905 905
Mahalaleel 895 895
Lamec 777 753
Sem 600 600
Eber 464 404
Cainan — 460
Arfaxad 438 465
Shélah 433 466
Enoc 365 365
Peleg 239 339
Reu 239 339
Serug 230 330
Job 210? 210?
Taré 205 205
Isaac 180 180
Abraham 175 175
Nahor 148 304
Jacob 147 147
Esaú 147? 147?
Ismael 137 137
Leví 137 137
Amram 137 137
Kohath 133 133
Labán 130+ 130+
Débora 130+ 130+
Joiada 130 130
Sara 127 127
Miriam 125+ 125+
Aarón 123 123
Rebeca 120+ 120+
Moisés 120 120
José 110 110
Josué 110 110

Cronologia Masorética

Est és un eixemple de la cronologia i les edats segons la Bíblia entre Adán (930 anys), primer home creat per Deu, i el Rei David (70 anys). La cronologia mostra que l'edat dels patriarques està disminuint constantment. Sembla una espècie de "desdivinizaació" del home que coincidixen en fets catastròfics o importants com el Diluvi Universal. Són transicions entre una humanitat mítica a una humanitat històrica en el que l'esperança de vida ya és menys sobrehumana. Per eixemple, els patriarques antediluvianos que precedixen a Noé tenen una edat molt superior als postdiluvianos.

Cristiandad

  • Es diu que Scolastica Oliveri va viure en Bivona, Itàlia, entre 1448-1578 (edat 129-130), segons l'archiu del Monastero vaig donar Sant Paolo en Bivona ubicat en Palermo.[19]
  • Al voltant de 1912, el misionero Sandhu Sundar Singh va dir que el shar era un ermitaño cristià de més de 300 anys d'edat en una cova de la montanya del Himalaya, en qui va passar algun temps en profunda comunió. Singh va dir que el Maharishi va nàixer en Aleixandria, Egipte, i va ser batejat pel nebot de San Francisco Javier.[20]

Falun Gong

El capítul 2 de Falun Gong de Li Hongzhi (2001) afirma:


“Una persona en Japó cridada Mitsu Taira va viure fins als 242 anys. Durant la Dinastia Tang en el nostre país, va haver un monge cridat Hui Zhao [慧昭, 526–815 [21]] que va viure fins als 290 [288–289] anys. Segons els anals del comtat de Yongtai en la província de Fujian, Chen Jun [陈俊] va nàixer en el primer any de l'época de Zhong He (881 d. C.) baix el regnat de l'emperador Xi Zong durant la dinastia Tang. Va morir en l'época Tai Ding de la Dinastia Yuan (1324 d. C.), despuix de viure 443 anys.[22]”

Hinduismo

  • Es diu que Trailanga Swami va viure en Kashi des de 1737; [28] la revista mitos de la longevidad situa el seu naiximent c. 1607 CE, corresponent a l'any 1529 de l'era Shaka (edat 279–280),[29][30] despuix de la seua mort en 1887.[29][28]
  • Es diu que el sadhaka Lokenath Brahmachari va viure entre 1730 i 1890 (entre 159 i 160 anys).[28]
  • Shivapuri Bava, també conegut com Swami Govindanath Bharati, era un sant hindú que supostament va viure entre 1826 i 1963, per lo que supostament tenia entre 136 i 137 anys en el moment de la seua mort. Va tindre 18 audiències en la Reina Victoria.[31][32]

Budisme

  • Vipassī, el vigèsim segon de vintihuit Budas, va viure 80.000 [33] o 100.000 anys.[34] En l'época de Vipassī, la longevitat dels humans era de 84.000 anys.
  • Taṇhaṅkara, el primer Buda, va viure 100.000 anys.

Islam

Es dia que Abraham (إِبْرَاهِيم) va viure entre 168 i 169 anys. La seua esposa Sara és l'única dòna en l'Antic Testament l'edat del qual es revela. Va morir als 127 anys (Génesis 23:1). En el Corán, Noé supostament va viure durant 950 anys en el seu poble.[35]


Segons els erudits de el XIX, Abdul Azziz al-Hafeed al-Habashi (عبد العزيز الحبشي) va viure entre 673 i 674 anys gregorians, o entre 694 i 695 anys islàmics, entre 581 i 1276 AH [36]

En l'Islam duodècim chiíta, es creu que Muhammad al-Mahdi es troba actualment amagat i seguix viu (edat 1157 anys

).[37]

Jainismo

Als Tirthankara se'ls atribuïx una esperança de vida extrema, per eixemple:

  • Es dia que Neminatha va viure més de 10.000 anys abans de la seua ascensió.
  • Es dia que Naminatha va viure més de 20.000 anys abans de la seua ascensió.
  • Es dia que Munisuvrata va viure més de 30.000 anys abans de la seua ascensió.
  • Es dia que Mallinatha va viure més de 56.000 anys abans de la seua ascensió.
  • Es dia que Aranatha va viure més de 84.000 anys abans de la seua ascensió.
  • Es dia que Kunthunatha va viure més de 200.000 anys abans de la seua ascensió.
  • Es dia que Shantinatha va viure més de 800.000 anys abans de la seua ascensió.
  • Es dia que Dharmanatha va viure més de 2.500.000 anys abans de la seua ascensió.
  • Es dia que Anantanatha va viure més de 3.500.000 anys abans de la seua ascensió.
  • Es dia que Vimalanatha va viure més de 6.000.000 d'anys abans de la seua ascensió.
  • Es dia que Vasupujya va viure més de 7.200.000 anys abans de la seua ascensió.
  • Es dia que Shreyansanath va viure més de 8.400.000 anys abans de la seua ascensió.[38]

Sijismo

Teosofia/Nova Era

En l'Antiguetat

Estos inclouen anteriors al c. 150 CE, abans de la caiguda de l'imperi romà.

China

Emperadors

Egipte

El historiador egipcíac Manetón, basant-se en fonts anteriors, comença la seua llista de reis egipcíacs en el deu greco-egipcíac Hefesto (Ptah), que "va ser rei durant 9.000 anys".[52]

Grècia

Un llibre Macrobii ("Feges llarcs") és una obra dedicada a la longevitat. Es va atribuir al antic autor grec Luciano, encara que ara s'accepta que no va poder haver-ho escrit. La majoria dels eixemples que es donen en ell tenen esperances de vida de 80 a 100 anys, pero alguns són molt més llarcs:

  • Tiresias, el vident cego de Tebas, més de 600 anys.
  • Néstor, més de 300 anys.
  • Membres dels "Sers" (un poble chinenc), més de 300 anys.


Segons una tradició, Epiménides de Creta (sigles VII i VI a. C.) va viure casi 300 anys.[53]

Japó

Es diu que alguns dels primers emperadors de Japó varen governar durant més d'un sigle, segons la tradició documentada en el Kojiki, com l'Emperador Jinmu i l'Emperador Kōan.

Coreja

  • Es diu que Dangun, el primer governant de Corea, va nàixer en 2333 a. C. i va morir en 425 a. C. a l'edat d'1.908 anys.
  • S'afirma que Taejo de Goguryeo (46/47 – 165) va regnar en Corea durant 93 anys a partir dels 7 anys. Despuix del seu retir, mitos de la longevidad i 753 donen la seua edat en morir entre 117 i 118,[57] mentres que l'El Llibre del Han Posterior afirma que va morir en 121, a l'edat de 73 a 74 anys.

Imperi Persa

Els regnats de varis shahs en el Shāhnāmé, un poema épico de Ferdousí, duren més d'un sigle:

Antiga Roma

En l'época romana, Plinio va escriure sobre els registres de longevitat del cens realisat en l'any 74 d. C. baix Vespasiano. En una regió d'Itàlia, moltes persones supostament vivien més de 100 anys; es va dir que quatre eren 130, uns atres fins a 140.

Sumerio

L'edat dels primers huit reis sumerio en la recensió principal de la Llista de reis sumerio estaven en unitats i fraccions de shar (3.600 anys) i varen totalisar 67 shar o 241.200 anys. [58]

En l'única recensió de la tablilla de dèu reis d'esta llista, es registra que tres reis (Alalngar, [...], Kidinnu i En-men-dur-ana) varen regnar junts durant 72.000 anys.[14][59] La recensió major assigna 43.200 anys al regnat d'En-men-dur-ana, i 36.000 anys cada u als d'Alalngar i Dumuzid.[58]

Vietnam

  • Es diu que Kinh Dương Vương, el primer rei de Vietnam, va nàixer en 2919 a. C. i va morir en 2792 a. C. (aproximadament 127 anys).
  • Lạc Long Quân va regnar des de 2793 a. C. fins a 2524 a. C. (al voltant de 269 anys).

Vore també

Notes

Bibliografia


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Ni, Maoshing (2006). Secrets of Longevity, Chronicle Books, p. 101. ISBN 978-0-8118-4949-4. «Chuan xiong ... has long been a key herb in the longevity tradition of China, prized for its powers to boost the immune system, activate blood circulation, and relleu pain.»
  2. ↑ 2,0 2,1 Fulder, Stephen (1983). An End to Ageing: Remedies for Life, Destiny Books, p. 27. ISBN 978-0-89281-044-4. «Taoist devotion to immortality is important to us for two reasons. The techniques may be of considerable value to our goal of a healthy old age, if we ca understand and adapt them. Secondly, the Taoist longevity tradition has brought us many interesting remedies.»
  3. ↑ Hokisson, Paul Y.. “Number Manipulation for Profit, or Just for Fun?”. Insights: The Newsletter of the Neal A. Maxwell Institute for Religious Scholarship 30.
  4. ↑ Kohn, Livia (2001). Daoism and Chinese Culture, Three Pines Press, pp. 4, 84. ISBN 978-1-931483-00-1.
  5. ↑ “Health Span Approximates Life Span Among Many Supercentenarians: Compression of Morbidity at the Approximate Limit of Life Span” . The Journals of Gerontology: Séries A 67A (4): 395–405. doi:10.1093/gerona/glr223. PMID 22219514. PMC:3309876.
  6. ↑ “Theoretical estimation of maximum human lifespan” . Biogerontology 10 (1): 65–71. doi:10.1007/s10522-008-9156-4. PMID 18560989.
  7. ↑ «Galapagos tortoise in the database AnAge».
  8. ↑ «Bowhead whale in the database AnAge».
  9. ↑ Sullivan, Danny. Aging experts hail new study, which finds that solving the decline in our ability to recover as we age may hold the key to dramatically extending human lifespan, Longevity Technology. "Extrapolation of this data shows a complete loss of human body resilience at around 120-150 years of age – indicating the current limit of human lifespan"
  10. ↑ Willingham, Emily. «Humans Could Live up to 150 Years, New Research Suggests». Scientific American.
  11. ↑ Hill, Carol A.. “Making Sense of the Numbers of Genesis”. Perspectives on Science and Christian Faith 55.
  12. ↑ Etz, Donald V. (1994). “The Numbers of Genesis V 3–31: A Suggested Conversion and Its Implications”. Vetus Testamentum 43 (2): 171–87. doi:10.1163/156853393X00034.
  13. ↑ Morris, Henry M. (1976). The Genesis Record: A Scientific and Devotional Commentary on the Book of Beginnings, Grand Rapids, Michigan: Baker Book House, p. 159. «Such an interpretation would have made Enoch only five years old when his són was born!»
  14. ↑ 14,0 14,1 (2002) «Notes on Genesis 5:5», Zondervan NIV Study Bible, pp. 12–13. «Three kings in a Sumerian list (which also contains exactly tingues names) llaure said to have reigned 72,000 years each.»
  15. ↑ Goehlert, Vincent (1 de novembre 1887). “Statistical Observations upon Biblical Data”. The Old Testament Student 7 (3): 76–83. Chicago: University of Chicago Press. doi:10.1086/469948.
  16. ↑ «Romans 5:12».
  17. ↑ Pilch, John J. (1999). The Cultural Dictionary of the Bible, Liturgical Press, pp. 144–146.
  18. ↑ Vail, Isaac Newton (1902). The Waters Above the Firmament: Or The Earth's Annular System, Ferris and Leach, p. 97.
  19. ↑ «Scolastica Oliveri».
  20. ↑ Thompson, Phyllis (2005). Sadhu Sundar Singh: A Biography of the Remarkable Indian Disciple of Jesus, Armour, pp. 77, 80–3. ISBN 978-981-4138-55-0.
  21. ↑ «慧昭 (526–815)».
  22. ↑ Hongzhi, Li. Falun Gong, 4th trans. edició.
  23. ↑ «Valmiki Ramayana Balakanda sarga 1 shloka 97» (en en).
  24. ↑ «Valmiki Ramayana Balakanda sarga 20 shloka 10» (en en).
  25. ↑ «The Mahabharata, Book 3: Vana Parva: Tirtha-yatra Parva: Section CVIII» (en en).
  26. ↑ «Lord Krishna Birth and Death Clave» (en en).
  27. ↑ «SPIRITUAL SCIENCE MUSEUM».
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 McDermott, Rachel Fell (2001). Mother of My Heart, Daughter of My Dreams, Oxford University Press, p. 145. ISBN 978-0-19-513435-3.
  29. ↑ 29,0 29,1 Varishthananda, Swami. “Benarés: The City of Saints, Sages, and Savants”. Prabuddha Bharata 112 (11): 632–3.
  30. ↑ Medhasananda, Swami (2003). Benarés At the Crossroads, Ramakrishna Mission Institute of Culture, p. 1042. ISBN 978-81-87332-18-3.
  31. ↑ Feuerstein, Georg (2014). The Psychology of Yoga: Integrating Eastern and Western Approaches for Understanding the Mind, Shambhala Publications. ISBN 978-0-8348-2921-3.
  32. ↑ Bennett, John G.. Long Pilgrimage: The Life and Teaching of the Shivapuri Bava, CreateSpace Independent Publishing Platform. ISBN 978-1-5306-2431-7.
  33. ↑ Horner, IB (1975). «The nineteenth chronicle: that of the Lord Vipassin», The Minor Anthologies Of The Pali Cànon: Part III: Chronicle Of Buddhas (Buddhavamsa) and Basket Of Conduct (Cariyapitaka), Oxford: Pali Text Society, pp. 74–7. ISBN 978-0-86013-072-7.
  34. ↑ (1878) «The successive bodhisats in the claves of the previous Buddhas», Buddhist birth-stories; Jataka tals. The commentarial introduction entitled Nidana-Katha; the story of the lineage, London: George Routledge & Sons, pp. 115–44.
  35. ↑ «Surah Al-'Ankabut - 14» (en en).
  36. ↑ al-Kittani, Abdul Hayye (2006). «Fahres-ul-Faharis wal Athbat», Chains of Narration (vol. 2), United Kingdom: Minhaj-al-Quran International, p. 928.
  37. ↑ «The Twelfth Imam, Muhammad ibn al-Hasan (Al-Mahdi-Sahibuz Zaman) (The hidden Imam who is expected to return)».
  38. ↑ (2015).«Acarya Samantabhadra's Svayambhustotra: Adoration of The Twenty-four Tirthankara».Vikalp.
  39. ↑ Gandhi, Surjit Singh. History of Sikh gurus retold, New Delhi: Atlantic Publishers & Distributors, pp. 980. OCLC 190873070. ISBN 978-81-269-0859-2.
  40. ↑ Singh Madra, Amandeep. Sicques, Tigers or Thieves: Eyewitness Accounts of the Sikhs (1606-1810), New York: Palgrave Macmillan, pp. 333. OCLC 1083462581. ISBN 978-1-137-11998-8.
  41. ↑ The encyclopaedia of Sikhism, Harbans Singh, Patiala: Punjabi University, pp. 234. OCLC 29703420. ISBN 0-8364-2883-8.
  42. ↑ Chotani, Mini. «ਦਸਮੇਸ਼ ਪਿਤਾ ਕੋਲੋਂ ਬਾਬਾ ਬੀਰਮ ਦਾਸ ਦਾ ਕ੍ਰਿਪਾ ਦ੍ਰਿਸ਼ਟੀ ਲੈਣ ਲਈ ਆਉਣਾ ਤੇ ਇਸ 'ਤੇ ਗੁਰੂ ਜੀ ਦਾ ਜਵਾਬ».
  43. ↑ «bava biram dones ji maharaj».
  44. ↑ (1999) Mahāṃpurakhāṃ de wacittara jīwana et paraupakāra Bābā Karama Siṅgha Jī Hotī Maradāna wāli, Bābā Āiā Siṅgha Jī, srī māna Santa Jawālā Siṅgha Jī (en Punjabi), Bhā. Tastara Siṅgha Jīwana Siṅgha. ISBN 9788176012874.
  45. ↑ Abbot George Burke (Swami Nirmalananda Giri). «Untold Stories of Mahavatar Babaji of Yogananda's 'Autobiography of a Yogi'».
  46. ↑ «Who is Babaji?».
  47. ↑ (2007) Worshiping the Three Sage Kings and Five Virtuous Emperors - The Imperial Temple of Emperors of Successive Dynasties in Beijing, Beijing: Foreign Language Press. ISBN 978-7-119-04635-8.
  48. ↑ Li, Mengyu (2008). «The Unique Values of Chinese Traditional Cultural Clave Orientation: In Comparison with Western Cultural Clave Orientation». The University of Rhode Island.
  49. ↑ «Saints & Sages Part I: Founding Ancestor Peng 彭祖爺 – Purple Cloud».
  50. ↑ Ching, Julia (1991). Sages and filial sons: mythology and archaeology in ancient China, The Chinese University Press, p. 140. ISBN 978-962-201-469-5.
  51. ↑ Memòries històriques
  52. ↑ Manetho. Fragments (Fr. 3).
  53. ↑ (1890) «Epimenides», Encyclopaedia Britannica (vol. 8), Henry G. Allen, p. 482.
  54. ↑ Aston, William (1896). Nihongi, K. Paul, Trench, Trübner, pp. 109–137. «ashton nihongi.»
  55. ↑ Brownlee, John S. (1991-08-14). Political Thought in Japanese Historical Writing: From Kojiki (712) to Tokushi Yoron (1712), Wilfrid Laurier Univ. Press, p. 30. ISBN 978-0-88920-997-8.
  56. ↑ Henshall, Kenneth (2013). Historical Dictionary of Japan to 1945, Scarecrow Press, p. 487. ISBN 978-0-8108-7872-3.
  57. ↑ Yang, S. C (1999). The South and North Korean political systems: A comparative analysis, rev. edició, Seoul: Hollym. ISBN 978-1-56591-105-5.
  58. ↑ 58,0 58,1 Jacobson, Thorkild (1939). The Sumerian King List, University of Chicago Press, pp. 69–77.
  59. ↑ Hasel, Gerhard F. (1978). “The Genealogies of Gen. 5 and 11 and Their Alleged Babylonian Background”. Andrews University Seminary Studies 16: 366–7. Andrews University Press. Citing Finkelstein, J. J. (1963). “The Antediluvian Kings: A University of Califòrnia Tablet”. Journal of Cuneiform Studies 17 (2): 39–51. doi:10.2307/1359063.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mit_de_longevitat&oldid=1443372»