Calendari shaka
L'era saka, també coneguda com la era shalivajana va ser adoptada pel govern indi com el calendari nacional de l'Índia. El seu any zero comença prop de l'equinoccio de primavera de l'any 78 d. C. El calendari saka comença el 22 de març de cada any, llevat en els anys bisiestos, en que s'inicia el 23 de març.
Història
L'era saka va escomençar en l'ascensió al tro de l'emperador kushana Kaniska, en l'any 78 d. C. Despuix de la caiguda dels kushanas, els seus hereus els sakas d'Uyain varen continuar utilisant esta era. Astrònoms com Varaja Mijira, el matemàtic Brahmagupta i el historiador Kaljana varen utilisar l'era saka en les seues obres célebres.
Els guryaras de Bhinmal, els chalukias de Badami i els rastrkutas de Deccan utilisen l'era saka. De fet, l'era saka va ser el calendari més estés en el temps en l'Índia i va ser una de les principals raons per les que el Comité de Reforma de Calendari va decidir per a l'era saka fora el «calendari nacional de l'Índia» ―una atra raó va ser la seua relativa precisió en relació en atres calendaris regionals de l'Índia, molt imperfectes―.
En un informe arqueològic de 1864, A. Cunningham ―el primer director general del Servici Arqueològic de l'Índia― va acreditar a Shalivajan ―el llegendari rei de Panyab de la dinastia Bhati― la creació de l'era saka per a commemorar la seua victòria sobre els sakas. La dinastia Bhati va governar des de Siyalkot de Panyab.
L'era també va ser utilisada pels tribunals de Java des de l'época del antic javanés fins a 1633, en que va ser substituït pel calendari anno javánico, un sistema híbrit javanés-islàmic.[1]
El calendari saka també va ajudar als historiadors a datar l'inscripció Estany Copperplate, el primer document escrit trobat en les Filipines.
S'ha utilisat no solament en moltes inscripcions índies sino també en antigues inscripcions en sánscrito en el surest d'Àsia.
El calendari reformat promulgat pel govern de l'Índia a partir de 1957 es basa en el calendari salivajana. S'utilisa junt al calendari gregoriano, en la Gazette d'Índia (publicació oficial del Govern), en difusió de notícies de la All Índia Ràdio, i en calendaris i comunicacions publicats pel govern d'Índia. Al marge de tals propòsits formals, el calendari no és molt àmpliament utilisat.
Estructura del calendari
| nom del més | duració | data de començ |
|---|---|---|
| chaitra | 30/31 dies | 22 de març |
| vaisakha | 31 dies | 21 d'abril |
| jyaistha | 31 dies | 22 de maig |
| asadha | 31 dies | 22 de juny |
| sravana | 31 dies | 22 de juliol |
| bhadra | 31 dies | 23 d'agost |
| asvina | 30 dies | 23 de setembre |
| kartika | 30 dies | 23 d'octubre |
| agrahayana | 30 dies | 22 de novembre |
| pausha | 30 dies | 22 de decembre |
| magha | 30 dies | 21 de giner |
| phalguna | 30 dies | 20 de febrer |
En els anys bisiestos, el més de chaitra té 31 dies i comença el 21 de març en lloc del 22. Els mesos de la primera mitat de l'any tenen tots 31 dies, per a tindre en conte el moviment més llent del sol per mig de l'eclíptica en este temps.
Els noms dels mesos deriven de calendaris hinduistes lunisolares més antics, per lo que existixen variacions en el deletreo, lo que és una font possible de confusió sobre quin calendari pertany una data.
Referències
- ↑ Ricklefs, M. C.: A History of modern Indonèsia since c. 1300. Stanford: Stanford University Press, segona edició, 1993, págs. 5 i 46.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calendario shaka» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.