En-men-dur-ana
En-men-dur-ana (o Emmeduranki) de Sippar va ser un antic rei de Sumerio, el nom de la qual apareix en la Llista Real Sumerio com el sèptim i penúltim rei predinàstic de Sumer (abans de ca. 2900 a. C.). El seu nom significa "cap dels poders de Dur-an-ki", i "Dur-an-ki", a la seua volta, significa "el lloc de trobada del cel i la terra".[1]
Ciutat
Sippar, la ciutat d'En-men-dur-ana, està associada en l'adoració del deu solar Utu, posteriorment cridat Shamash en llengua semítica. Les lliteratures sumerio i babilònica atribuïxen la fundació de Sippar a Utu.[2]
Mit
Un mit, escrit en una llengua semítica, conte que Emmeduranki, va ser dut al cel pels deus Shamash i Adad, a on va deprendre els secrets del cel i la terra, en particular, les arts de l'adivinaació, com l'inspecció de l'oli sobre l'aigua, o els mensages del fege dels animals, i atres secrets divins.[3][4][5][6][7][8]
En-men-dur-ana va ser extremadament important entre els sumerio, ya que va ser l'antepassat del que tots els sacerdots del rei solar devien ser capaços de trobar la descendència.
A voltes se li relaciona en el patriarques bíblic Henoc, per les associacions culturals entre Henoc, en les genealogia del Génesis, i En-men-dur-ana, en Llista real sumerio.[9] Abdós personages ocupen el sèptim lloc en una llista de patriarques antediluvianos de llarga vida. En-men-dur-ana s'associa en Sippar, i el cult solar, mentres que la vida de Henoc, de 365 anys, és paralela al número de dies de l'any solar.[10]
Vore també
Referències
- ↑ A. R. George. Babylonian topographical texts. p 261.
- ↑ James Pritchard. Ancient Near Eastern Texts Relating to the Old Testament. 3rd ed. pp 43, 164, 265, 270, 271.
- ↑ Robert Alter. Genesis. p. 24
- ↑ John Rogerson and Philip Davies, The Old Testament World. p 203
- ↑ Wilfred G. Lambert. Babylonian oracle questions. p 4.
- ↑ Wilfred G. Lambert, Enmeduranki and Related Material. Journal of Cuneiform Studies. Vol. 21, Special Volume Honoring Professor Albrecht Goetze (1967), pp. 126-138
- ↑ J. J. Collins. The apocalyptic imagination: an introduction to Jewish apocalyptic literature. pp 44-47
- ↑ I. Tzvi Abusch, K. van der Toorn. Mesopotamian magic: textual, historical, and interpretative perspectives. p24.
- ↑ Hamilton, Victor. The Book of Genesis. The New International Commentary on the Old Testament. Eerdmans Publishing Co. 1990. pp 257-258.
- ↑ R. de Vaux, Ancient Israel, 2 volumes., tr J. McHugh (New York: McGraw-Hill, repr, 1965), 1:188.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «En-men-dur-ana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.