Era patriarcal

La Era Patriarcal és l'época dels tres patriarques bíblics: Abraham, Isaac i Jacob, segons les narrativa de Génesis 12-50. .

Tradició judeua

La Bíblia conté un patró intrincado de cronologia de la creació d'Adán, el primer home, als regnats dels reis tardans del Antic Israel i Judá. Basat en la cronologia i la tradició Rabínica, fonts judeues antigues com Seder' Olam Rabbah a. C.)

Arqueologia bíblica primerenca

D'este enèrgic debat entre distintes teories de la crítica bíblica i interpretacions religioses tradicionals naix l'Arqueologia Bíblica, una forma d'arqueologia distinta d'unes atres degut a que busca no descriure i interpretar evidència muda, sino validar (o en alguns casos, invalidar) el història dels Patriarques i els events que varen rodejar les seues vides, com és descrit en la Bíblia.

El més eminent dels primers arqueòlecs bíblics va ser William F. Albright, qui creïa haver identificat l'Era Patriarcal en el periodo de 2100-1800 a.^{cita requerida} C., l'Intermig de l'Era de Bronze, l'interval entre dos periodos de cultures urbanes altament desenrollades en l'antic Canaán. Albright va argumentar que havia trobat evidència del colapse súbit de la prèvia cultura de l'Era de Bronze primerenca i ho va adjudicar a invasions de nómades pastorals que migraban del noreste, els qui eren identificats en els Amorreos mencionats en texts mesopotámicos. ^{cita requerida}Segons Albright, Abraham era un amorreo errante que migró del nort cap a les terres altes del centre de Canaán i el Negev en les seues raberes i seguidors, a la parell que les ciutats-estat de Canaán colapsaven. Albright, E. A. Speiser i Cyrus Gordon argumenten que a pesar que els texts descrits per les hipòtesis documentals varen ser escrites sigles despuix de l'Era Patriarcal, l'arqueologia ha demostrat que varen ser, no obstant, un reflex precís de les condicions del 2º mileni a.C.: "Podem assegurar en tota confiança que Abraham, Isaac i Jacob varen ser individus històrics reals".