L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Kapila (sabio ateu)


Majarshi Kapila o Kapila Muni (fl. VI o V a. C.) va ser un escritor i pensador indi[1] que va tractar d'explicar el món per mig del sistema ateu sankhia (‘enumeració’), una llista molt minuciosa de totes les categories de l'univers.[2]

Kapila (sabio ateu)
«Kapila» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Kapila (desambiguació).

Kapila, el fundador del Samkhya, ha segut un sabio molt venerat en vàries escoles de filosofia hindú. Gaudapada (500 CE), un erudit del Advaita Vedanta, en el seu Bhasya va cridar a Kapila com un dels sèt grans sabio junt en Sanaka, Sananda, Sanatana, Asuri, Vodhu i Pancasikha.[3] Patanjali, l'erudit del Yoga, en la seua Yogasutra-bhasya va escriure que Kapila era el "sabio primigeni, o coneixedor".[3] Les fonts budistes mencionen que la ciutat de Kapilavastu està construïda en honor de Kapila. És en Kapilavastu a on naix Buddha; i, és ací a on va passar els primers vintinou anys de la seua vida.[4]

Biografia

El nom de Kapila apareix en molts texts, i és provable que estos noms es referixquen a diferents persones.[5][6] La referència més famosa és al sabio Kapila en el seu estudiant Āsuri, els qui en la tradició índia, són considerats com els primers mestres de l'escola Samkhya de filosofia hindú. Encara que és anterior a Buda, no està clar en quin sigle va viure, alguns sugerixen que en el VI[7] Uns atres ho situen en el VII[5][8] Açò ho situa a finals del periodo védico (1500 a. C. a 500 a. C.), i se li ha cridat sapient védico.[1][9]

A Kapila se li atribuïx l'autoria d'un sutra influent, cridat Samkhya-sutra (també cridat Kapila-sutra), que presenta aforísticamente la filosofia dualista de Samkhya.[10][11] Estos sutras es varen explicar en un atre text ben estudiat del hinduisme cridat Samkhyakarika.[5] Més allà de la seua filosofia Samkhya, apareix en molts diàlecs de texts hindús, com explicant i defenent el principi d'ahimsa (no violència) en el Mahabharata.[12]

Hinduismo

Kapila és el dècim fill de el sabio Kardama i Devahūtu. Kardama rep de Narayana la bendició de nàixer com el seu fill. Despuix de conseguir-ho, Kardama va desijar marchar-se al bosc per a fer penitència i investigar i estudiar la religió védica. Kardama va tindre nou filles que eren molt cultes i es varen casar en grans sabio mencionats en l'història antiga de l'Índia.[13] Kala es va casar en Marichi, Anusuya es va casar en Atri, Arundhati es va casar en Vashishtha, Havirbhu es va casar en Pulastya, i Shanti es va casar en Atharvan.

Texts Védicos

El Rigveda X.27 . 16 menciona a Kapila (donaśānām ekam kapilam) que el comentariste védico de el XIV Sayana va pensar que es referix a un sabio; una opinió que Chakravarti en 1951 i Larson en 1987 consideren poc fiable, en Chakravarti sugerint que la paraula es referix a un dels Maruts,[14] mentres que Larson i Bhattacharya sostenen que kapilam en eixe vers significa "tawny" o "marró rojós";[15] as is also translated by Griffith.


La série Śnuga-piṭaka sobre els Śākhās del Yajurveda -que s'estima va ser composta entre 1200 i 1000 a. C.[16] - menció d'un Kapila Śākhā situat en el Āryāvarta, lo que implica que una escola Yajurveda du el nom de Kapila.[15] El terme Kapileya, que significa "clans de Kapila", apareix en l'Aitareya Brahmana VII.17 pero no proporciona cap informació sobre el Kapila original. Cita de l'obra de Chakravarti: Estos Kapileyas són els clans de Kapila, pero quí era el Kapila original, no podem saber-ho; puix el text no nos suministra més senyes. En el seu artícul sobre els Śākhās del Yajurveda, el Dr. Raghuvira nos informa d'un Kapila Śākhā que estava situat en el Āryāvarta. Pero no sabem res més sobre el Kapila en el que estava associada dita branca. Més alvance, en els khilas del Rgveda, es menciona a un Kapila junt en alguns atres sabio. Pero el relat de tots estos Kapilas és molt exigu i per lo tant no pot ser molt estimat en discutir l'actitut de Sāṃkhya Kapila cap als Vedas. Encara que el Sāṃkhya critica vehementemente els sacrificis védicos, pero en això no deixa totalment de costat la validea dels Vedas. En eixe cas, és segur que cau en la categoria de la filosofia nāstika i no podria eixercir tanta influència sobre les ments ortodoxes; perque és ben sabut que la majoria de les branques de la lliteratura ortodoxa estan més o menys repletes d'elogis al Samkhya".[17] Els pariśiṣṭa (apèndixs) del Atharvaveda (en XI.III.3.4)[note 1] menciona a Kapila, Āsuri i Pañcaśikha en relació en un ritual de libación pel que es deu oferir tarpana.[15] En el vers 5. 2 del Shvetashvatara Upanishad, afirma Larson, apareixen tant els térmens Samkhya com Kapila, en Kapila significant color aixina com un "vident" (Rishi) en la frase "ṛṣiṃ prasūtaṃ kapilam ... tam agre..."; que quan es compara en atres versos del Shvetashvatara Upanishad. Kapila provablement interpreta a Rudra i Hiranyagarbha.[15] No obstant, Max Muller és de l'opinió de que Hiranyagarbha, a saber Kapila en este context, varia en el tenor de la Upanishad, és distint i més tart s'utilisa per a vincular Kapila i assignar l'autoria del sistema Sankya a Hiranyagarbha en reverència pel sistema filosòfic.[19]

Nom sánscrito

Etimologia

Provablement el terme sánscrito kapilá està conectat en kapi: ‘mona’;[20]

Majarshi Kapila

Pràcticament no existix cap senya històrica respecte a la vida del Majarishi (‘gran sabio’)[21] Kapila. Es creu que si va existir, deu haver vixcut en el nort del subcontinent índico, potser cap al 500 a. C.[2]

Els visnuistas (adoradores del deu Visnú) ho varen malnomenar Asuri Kapila (asura significa ‘dimoni’). Tota la seua obra va ser destruïda, solament li la coneix per les crítiques que li varen dedicar els visnuistas en els seus texts.[2]

El text Samkhia-sutra afirma haver segut escrit per el sabio Kapila. Durant sigles es va promocionar com l'únic text supervivent d'eixe autor, fins que en el sigle XX es va descobrir la seua datació correcta: havia segut compost en el sigle XIV o XV, dos milenis despuix de la vida de l'autor.[2]

Ya en el Majabhárata ―text epicorreligioso del sigle III a. C.― li'l menciona com un avatar del deu Visnú, i es va netejar de la seua doctrina tot aguaitó d'ateisme.[2]

En el Bhagavad-gītā ―un capítul d'un dels llibres del Majabhárata―, el deu Krisna afirma:

Entre tots els arbres yo soc l'arbre baniano, entre els sapients deus soc Nárada, entre els gandharvas soc Chitraratha, i entre tots els sers en poders paranormales, yo soc Kapila Muni.
Krisna, en el Bhagavad-guita 10.26[22]

En els Himalayas existix un lloc de pergrinación cridat Kapila Tirtha, a on tradicionalment s'afirma que allí meditava l'avatar Kapila.

Vore també

  • Nárada, el sabio volador
  • Viasa, el mític escritor de tota la lliteratura de l'Índia
  • Sankhia, el sistema ateu de categorisació de l'univers

Notes

  1. ↑ Els pariśiṣṭa a cada Veda varen ser composts despuix del Veda;[18] S'estima que el propi Atharvaveda va ser compost cap a l'any 1000 a. C.[16]<

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Editors of Encyclopædia Britannica (1998). The New Encyclopædia Britannica, Encyclopædia Britannica, p. 731. ISBN 978-0-85229-633-2., Quote:"Kapila (fl. 550 BC), sapient védico i fundador del sistema de Samkhya, una de les sis escoles de filosofia védica."
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gavin Flood (1996): An introduction to hinduism (pág. 232). Londres: Cambridge University Press, 1996.
  3. ↑ 3,0 3,1 (1987) L'enciclopèdia de les #filosofia índies: Sāṃkhya, Volume 4 of The Encyclopedia of Indian Philosophies, Princeton University Press, (Reprint: Motilal Banarsidass), p. 108. ISBN 978-0-691-60441-1.
  4. ↑ «K Definitions» (en en-gb).
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 PT Raju (1985), Structural Depths of Indian Thought, State University of New York Press, ISBN 978-0-88706-139-4, pàgina 304
  6. ↑ Burley, M. (2009). “Kapila: Fundador del Samkhya i Avatara de Visnu (en una traducció de Kapilasurisamvada). Per Knut A. Jacobsen.”. The Journal of Hindu Studies 2 (2): 244-246. Oxford University Press. doi:10.1093/jhs/hip013.
  7. ↑ Kapila [1] archivat en Wayback Machine. Encyclopædia Britannica (2014)
  8. ↑ A. L. Herman (1983). Una introducció al pensament budiste: Una història filosòfica del budisme indi, University Press of America, p. 178. ISBN 978-0-8191-3595-7.
  9. ↑ Guida Myrl Jackson-Laufer (1994). Traditional Epics: A Literary Companion, Oxford University Press, p. 321. ISBN 978-0-19-510276-5., Quote: "Kapila was a Vedic sage (ca. 550 B.C.) and founder of the Samkhya school of Vedic philosophy. ";
    (2009) What I Require From Life, Oxford University Press, p. 225. ISBN 978-0-19-923770-8.
  10. ↑ Kapila (James Robert Ballantyne, traductor, 1865) , Els #aforisme Sāmkhya de Kapila en Google Libros, pàgines 156–157
  11. ↑ Max Muller et al. (Reimpressió de 1999), Studies in Buddhism, Asian Educational Services, ISBN 81-206-1226-4, pàgina 10 en nota al peu
  12. ↑ Arti Dhand (2009). Woman as Fire, Woman as Sage, State University of New York Press, pp. 41–42. ISBN 978-0-7914-7988-9.
  13. ↑ Nota: en la mitologia hindú, com afirmen varis estudiosos.
  14. ↑ Chakravarti, Pulinbihari (1951). net/dzyan/hindu/samkhya_karika_and_yukti-dipika_intro. pdf Orige i Desenroll del Sistema de Pensament Sāṃkhya, Oriental Books Reprint Corporation: exclusively distributed by Munshinam Manoharlal Publishers, p. 6.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 (1987) The Encyclopedia of Indian Philosophies: Sāṃkhya, Volume 4 of The Encyclopedia of Indian Philosophies, Princeton University Press, (Reprint: Motilal Banarsidass), p. 109. ISBN 978-0-691-60441-1.
  16. ↑ 16,0 16,1 Michael Witzel (2003), "Vedas and Upaniṣads", en The Blackwell Companion to Hinduism (Editor: Gavin Flood), Blackwell, ISBN 0-631-21535-2, pàgines 68-70
  17. ↑ Chakravarti, Pulinbihari (1951). net/dzyan/hindu/samkhya_karika_and_yukti-dipika_intro.pdf Orige i desenroll del sistema de pensament Sāṃkhya, Oriental Books Reprint Corporation: distribuït exclusivament per Munshinam Manoharlal Publishers, p. 7.
  18. ↑ (1996) Una història de la lliteratura índia, Motilal Banarsidass, pp. 261-262. ISBN 978-81-208-0264-3.
  19. ↑ Müller, F.Max (2012). Els Upanishads, Partix 2, Courier Corporation, p. xxxviii-xli. ISBN 978-0-486-15711-5.
  20. ↑ 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 20,12 20,13 20,14 20,15 20,16 20,17 20,18 20,19 20,20 20,21 Vore l'accepció en l'entrada , que es troba sèt renglons abans del final de la tercera columna de la pág. 250 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
  21. ↑ Majarshi significa ‘gran sabio’, sent mahā: ‘gran’; i rishi: ‘sapient’
  22. ↑
    l'arbre baniano entre tots els arbres,
    entre els sapients divins també Nárada,
    dels gandharvas, Chitraratha,
    dels siddhas, Kapila Muni.     		ashwattháh sarva-vrikshanam
    devarshinam cha naradáh
    gandharvanam chitraratháh
    siddhanam kapiló muníh
    Krisna, en el Bhagavad-gītā 10.26

Enllaços externs

Commons


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Kapila_(sabio_ateu)&oldid=1530566»