Anar al contingut

Melilla La Vella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Melilla La Vella

Melilla la Vieja és una ciutadella amurallada ubicada en la ciutat espanyola de Melilla. En una llongitut aproximada de 2.000 metros, és una de les majors fortificacions del seu tipo en Espanya. La seua estructura s'assenta sobre una antiga fortificació d'orige fenicio-púnico, lo que dona testimoni de la seua llarga ocupació històrica.[1]

Considerada un dels principals monuments de la ciutat, este recint combina elements patrimonials i paisagístics que ho convertixen en un lloc freqüentat tant per residents com per visitants interessats en el seu valor històric i arquitectònic.

Història

Artícul principal → Taifa de Melilla.

Fundació de la ciutat i orige

Els orígens de Melilla es remonten al VIII, quan els fenicios varen fundar l'assentament de Rusadir com un enclavament comercial estratègic en la costa norteafricà. Aprofitant la seua ubicació privilegiada front a la mar de Alborán, Rusadir es va convertir en un punt clau dins de les rutes marítimes del Mediterràneu occidental.[2]

A partir de el VI, la ciutat va passar a estar baix control dels cartagineses, els qui varen heretar moltes colónies fenicias en la regió. Durant este periodo, Rusadir va mantindre el seu caràcter comercial i naval, participant en el sistema d'intercanvi que conectava Cartago en la península ibèrica i atres parts del nort d'Àfrica.

En la caiguda de Cartago i l'expansió de Roma, Rusadir va ser incorporada al Imperi romà en el II, dins de la província de Mauritània Tingitana. Va ser reconeguda com municipium i va rebre certs privilegis administratius. Autors clàssics com Plinio el Vell i Ptolomeo I mencionen la ciutat en els seus escrits, lo que confirma la seua rellevància en época romana. En este temps, es documenta l'existència d'una muralla en funció defensiva ya en el I

Despuix de la desintegració de l'Imperi romà, Rusadir va ser saquejada pels vàndals i més vesprada breument reocupada pels bizantino durant el seu intent de recuperar el control del nort africà. La presència visigoda, encara que possible en el sur de la península ibèrica, no està documentada en claritat en Melilla. Per al VII, la ciutat estava en decliu, fins que va ser incorporada al món islàmic.

Durant el periodo musulmà (VII al XV), Rusadir va quedar integrada en distints regnes musulmans. Baixe el califato omeya de Còrdova, va viure un breu renàixer: en 927, el califa Abderramán III va ordenar construir una poderosa muralla de pedra, consolidant a la ciutat com una base naval important per al control de l'Estret. Més tart, Melilla va passar per mans dels almorávides, almohades, meriníes i, finalment, el sultanato de Fez, encara que durant estos sigles va ser perdent progressivament rellevància per les lluites internes, la pressió de tribus locals i la reculada del comerç.[3]


A mitan de el XV, Melilla estava pràcticament despoblada i els seus defenses en ruïnes. Va ser llavors quan, el 17 de setembre de 1497, Pedro de Estopiñán, al servici del Duc de Medina Sidonia i en l'aprovació dels Reis Catòlics, va prendre la ciutat per a la Corona de Castella. A l'any següent, en 1498, es va firmar el Assent d'Alcalà de Henares, que va autorisar la reconstrucció de la ciutat i la restauració de les seues fortificacions, davant l'amenaça constant d'incursions norteafricà.[4]

Sistema de fortificació (s. XV–XVI)

El primer model de defensa adoptat pels ingeniers reals va ser el de “Melilla la Vieja”, que consistia en estructures provisionals de fusta ensambladas ràpidament per a proporcionar protecció inicial.[5]

Entre 1497 i 1556 es va alçar el primer recint, també cridat Vila Nova, sobre el cim del peñón. Este conjunt va ser consolidat per destacats ingeniers militars com Gabriel Tadino de Martinengo, Miguel de Perea, Francisco de Medina i Juan de Zurita, els qui varen adaptar el traçat migeval a la nova artilleria de pólvora. Es varen construir torreones cilíndrics i elíptics, similars als esbossats per Alberto Durero en els seus tractats de fortificació renaixentista.[6]

Entre les fites arquitectòniques destaquen la Porta i capella de Santiago (únic temple gòtic del continent africà), l'Hospital del Rei, els Aljibes, el Conventico i els almagasens militars.

Ampliacions i consolidació

Sigle XVII

El sistema defensiu va ser ampliat en els sigles XVII i XVIII en la construcció de nous recints (segon, tercer i quarto), adaptats a les necessitats estratègiques. Estos recints varen afegir estructures com els Baluarts de Sant Josep, Sant Pedro, San Fernando, el Baluart de les Cinc Paraules i el Túnel de Sant Fernando.

Especial rellevància té el Fos del Hornabeque, eixemple d'arquitectura militar barroca, que conecta distints nivells defensius per mig de ponts i túnels.

Lloc de 1774-1775

Artícul principal → Lloc de Melilla (1774-1775).


Durant el XVIII, Melilla va sofrir el prolongat lloc de 1774-1775 per part del sultà Mohammed III, un dels atacs més importants de la seua història. Ya des de el XVII, la ciutat havia segut objecte de pressions militars, lo que va motivar reparacions com la consolidació de la muralla de l'Alafía i els adarves interiors. Durant el sege, que va durar més de 100 dies, Melilla va resistir gràcies als seus defenses i respal marítim, pero va quedar palés la necessitat de reforçar el seu sistema fortificado. Despuix del conflicte, es varen mamprendre importants reformes en els baluarts, muralles i túnels, consolidant el caràcter militar i estratègic de Melilla la Vella.[7][8][9][10][11]

Sigle XIX

Sigles XIX i XX

Ya en el XIX, es varen construir fortes exteriors com Camellos, Cabrerizas i Rostrogordo, en vistes a protegir la ciutat del creixent nacionalisme marroquí. En 1918 es va inaugurar el Far de Melilla, símbol del patrimoni marítim-industrial de la ciutat.

Durant el XX, Melilla la Vella va sofrir certa degradació, encara que no va caure en l'oblit. Diverses iniciatives de restauració i rehabilitació es varen posar en marcha en les últimes décades, moltes d'elles impulsades per fondos europeus.

Actualitat

Actualment, Melilla la Vella s'ha convertit en un referent turístic i cultural. S'han recuperat molts dels seus espais originals com l'Hospital del Rei, ara convertit en centre d'exposicions, o les Cuevas del Conventico, obertes al públic com a museu i centre d'interpretació.

Des de les seues muralles es poden contemplar vistes al Mediterràneu, al Front de Terra i a l'Ensenar dels Galápagos, completant una experiència històrica inmersiva. El seu recorregut, que s'inicia en el quart recint i culmina en el primer, és una verdadera lliçó de història urbana i art defensiu.

Primer recint fortificado

Artícul principal → Primer Recint Fortificado.


El primer recint constituïx el núcleu fundacional de Melilla. Alçat a partir de la conquista de Melilla en 1497 per Pedro de Estopiñán, enviat dels Reis Catòlics, este recint s'emplaça sobre l'antic promontori de Rusadir, d'orige púnico-romà. La seua ubicació estratègica, en un peñón que s'adinsa en el Mediterràneu, i la seua construcció adaptada a la topografia escarpada, conferixen al recint un valor històric, militar i simbòlic que ho convertix en una peça clau del patrimoni fortificado espanyol en el nort d'Àfrica. A lo llarc dels sigles, el primer recint ha experimentat distintes transformacions, pero manté la seua importància com el centre neuràlgic de la ciutadella.[12][13]

Ubicació i funció estratègica

El primer recint es troba en la zona més alta del peñón, lo que li permet dominar l'entorn marítim i terrestre. En el seu moment de major esplendor, durant el XVI, va albergar les principals institucions militars, religioses i administratives de la plaça. Esta ubicació estratègica assegurava el control de les aproximacions marítimes i les entrades des de terra ferma, funcionant com la fortalea principal i el cor polític i social de Melilla durant sigles.

El seu disseny de defensa en profunditat, en muralles grosses, torres circulares i estructures subterrànees, garantisava la protecció de la població durant els seges. A lo llarc de les primeres décades despuix de la conquista, este recint va ser l'únic espai habitat, ya que la ciutat no s'havia expandit encara cap al continent. La seua importància defensiva va ser essencial durant la consolidació de la ciutat.

Muralles

El primer recint està rodejat per varis fronts defensius que formen part integral de la fortificació. Estos fronts varen ser dissenyats per a protegir la ciutadella de possibles atacs tant per mar com per terra.

Front de Llevant

Artícul principal → Front de Llevant.
Far de Melilla

El Front de Llevant es troba al est del primer recint i va ser alçat en el XVI. Este front té una série de torreones i estructures defensives que, a lo llarc dels sigles, han segut modificats i restaurats. Destaquen:


Estos torreones varen ser construïts inicialment en 1515 i reformats en 1527 i 1533 per ingeniers com Gabriel Tadino de Martinengo i Sancho Escalante.[14][15][8][16]

Front de la Marina

Porta de la Marina
Artícul principal → Front de la Marina.

El Front de la Marina, ubicat al sur del primer recint, va ser clau per a la protecció de la ciutat des del mar. Entre els elements que ho conformen es troben:

El Front de la Marina va ser reconstruït entre 1677 i 1678 i va rebre diverses reformes durant els sigles XIX i XX, incloses instalacions de parapetos i la construcció de la Porta de la Marina.[17][15][8]

Front de Terra

Artícul principal → Front de Terra.
Porta de Santa Ana

El Front de Terra se situa al oest del primer recint i presenta dos zones ben diferenciades: zona baixa i zona alta.

En esta zona també es troben els Baluarts de la Concepció, el Museu Militar de Melilla i vàries plataformes d'artilleria.[18]

Front de Trápana

Artícul principal → Front de Trápana.
Front de Trápana

El Front de Trápana es localisa al nort del primer recint i està compost per elements arquitectònics de gran valor històric i defensiu. Destaquen:

Interior

Monument a Pedro de Estopiñán i Virués

Dins del primer recint es troben varis edificis històrics que reflectixen la funció administrativa, sanitària i religiosa de la ciutadella a lo llarc dels sigles. Estos edificis es distribuïxen principalment en les zones baixes i miges del recint i són fonamentals per a entendre l'evolució de Melilla:

Elements arquitectònics destacats

Baluart de la Concepció Alta

Artícul principal → Baluart de la Concepció Alta.
Baluart de la Concepció Alta

Construït inicialment en 1669 sobre un torreón de el XVI, ha segut restaurat en vàries ocasions, destacant les reformes dels sigles XVIII i XX. La seua funció original va ser defensiva, adaptant-se a les innovacions en fortificació de l'época. Actualment, alberga el Museu Històric Militar de Melilla, que exhibix una colecció d'objectes històrics relacionats en la ciutat i la seua història militar. Ademés, el baluart oferix vistes panoràmiques del mar Mediterrànea i la ciutat.[24][15][8]

Almagasén de les Peñuelas

Almagasens de les Peñuelas

Artícul principal → Almagasén de les Peñuelas.

Varen ser construït en 1781 baix el regnat de Carlos III. Originalment destinats a almagasenar víveres i materials per a la ciutat fortificada. En 2007, varen començar la seua restauració i en 2011 es va inaugurar el Museu de Història, Arqueologia i Etnografia en el seu interior, que alberga una colecció de peces arqueològiques, cartografia històrica i objectes relacionats en l'evolució de la ciutat.[25][26][27][28]

Aljibes de les Peñuelas

Artícul principal → Aljibes de les Peñuelas.
Aljibes de les Peñuelas

Construïts en 1571 per a assegurar el suministrament d'aigua a la ciutat fortificada. Dissenyats en filtres d'arena i grava, consten de dos decantadors i dos grans depòsits interconectados, en capacitat per a almagasenar fins a 572 m³ d'aigua cada u. Excavats en la roca i coberts per voltes de rajola, formaven part del sistema defensiu i hidràulic de la ciutat. Despuix de ser clausurats en 1947, varen ser restaurats i oberts parcialment al públic en 1997. Actualment, formen part del patrimoni visitable de la ciutat.[29][15][30][31][32][33]

Erro al crear miniatura:
Porta de Santiago

Porta de Santiago

Artícul principal → Porta de Santiago (Melilla).

Construïda en 1549 per l'ingenier Miguel de Perea i reformada en vàries ocasions. Presenta un disseny en recodo flanquejat per torreones i està coronada per un escude imperial de Carlos V. En 2025, es va convertir en el punt de partida de la Via Rusadir, la primera ruta oficial del Camí de Santiago en orige en Àfrica. Un fita kilométrico, senyalisat en símbols jacobeos com la flecha groga i la closca del Peregrí, instalat front a la porta marca els 972,09 km que separen Melilla de Santiago de Compostela.[34]

Cuevas del Conventico

Cuevas del Conventico

Artícul principal → Coves del Conventico.


Sistema de galeries excavades en la roca que servia de Melilla la Vieja durant seges. El seu traçat interior s'adapta al relleu natural del peñón i constituïx un eixemple notable d'arquitectura de supervivència militar.[35][36][37][38][39][40]

Real i Pontifícia Iglésia de la Puríssima Concepció

Artícul principal → Real i Pontifícia Iglésia de la Puríssima Concepció.
Real i Pontifícia Iglésia de la Puríssima Concepció

La seua construcció va començar a mitan de el XVI sobre els restants d'una antiga ermita i ha segut testic de sigles de història religiosa, social i militar en la ciutat. Dedicada inicialment a Sant Miguel Arcàngel, en 1663 va passar a estar consagrada a l'Inmaculada Concepció.

D'estil sobri i renaixentiste, la seua planta rectangular es compon de tres naus separades per columnes toscanas, una frontera de sillería i una espadaña en campanes. En el seu interior alberga un valiós patrimoni artístic, destacant el retaule major en l'image de la Verge de la Victòria, patrona de Melilla, aixina com atres capelles dedicades al Rosario i a Sant Francisco. També conserva peces històriques com una pila bautismal de el XVI i un Crist de la Vora Cruz de el XV.


L'iglésia ha sofrit numeroses restauracions, especialment despuix del terremot de Lisboa (1755) i el de la mar de Alborán (2016), lo que ha permés preservar tant la seua funció llitúrgica com el seu valor patrimonial. Des de la seua última rehabilitació, finalisada en 2017, l'edifici compagina el cult religiós en un us cultural i museístic, integrant-se plenament en el recorregut monumental de Melilla la Vella.[41][42][43][44][45]

Hospital del Rei

Hospital del Rei
Artícul principal → Hospital del Rei (Melilla).


Construït entre 1758 i 1775, va funcionar durant més de dos sigles com a hospital militar i civil, convertint-se en el principal centre sanitari de la ciutat. Despuix del seu tancament en 1929 i anys d'abandó, va ser rehabilitat en la década de 1990. Des de 1997 alberga l'Archiu General de Melilla, la Biblioteca Cándido Lobera, el Servici de Publicacions de la ciutat autònoma i espais per a exposicions temporals. La seua conservació i us actual ho consoliden com un important centre cultural i documental.[46][47][48][49]

Transformacions històriques

Des de la seua construcció a finals de el XV, el primer recint ha segut objecte de múltiples intervencions. Els ingeniers reals Gabriel Tadino de Martinengo, Juan Vallejo, Miguel de Perea i Francisco de Medina varen introduir solucions pròpies de la fortificació moderna, reforçant els murs en terraplenos, obrint esclafidors per a artilleria i perfeccionant els accessos.

Entre 1515 i 1556 es va consolidar la seua morfologia actual, en muralles de sillería blanca, torreones semicirculares i portals reforçats. Ya en el XVII es varen realisar importants reparacions a raïl dels continus atacs del sultà Mohammed III. Encara que va perdre el seu valor defensiu en l'alvanç de l'artilleria moderna, el recint es va mantindre com a núcleu simbòlic i institucional de Melilla.

Vore també

Referències

  1. ↑ Moreno Peralta (1990). Melilla la Vella Pla Especial dels Quatre Recints Fortificados, EDICIONES SEYER, p. 252-253. ISBN 84-87291-95-3.
  2. ↑ «Inforegio - Bringing history back to life in the Citadel of Melilla la Vella». ec.europa.eu. Consultat el 2025-05-01.
  3. ↑ «Història Hispànica» (en és). història-hispanica.rah.és. Consultat el 2025-05-02.
  4. ↑ «Melilla, orige i destí en l'Archiu de la Santa i Real Casa de Misericòrdia de Ceuta».Aldaba.(26)
    177–194.ISSN 2603-9265.doi:10.5944/aldaba.26.1995.20354.Consultat el 2025-05-02.
  5. ↑ «nostre-patrimoni-muralles-de-melilla-la-vella/ Coneixent el nostre patrimoni Muralles de Melilla la Vella» (en és). Melilla Monumental. Consultat el 2025-05-02.
  6. ↑ «‘MELILLA LA VIEJA’ FORMA PARTE DE LA RED DE PATRIMONIO HISTÓRICO DE ESPAÑA» (en és). Turisme en la Ret. Consultat el 2025-05-02.
  7. ↑ Brau Net (1997). Cartografia històrica de Melilla. ISBN 13: 9788486022853.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Villaba González (2012). Colecció cartogràfica de mapes, plans i dibuixos de melilla, en l'Archiu General de Simancas (1564-1797), Imagraf.
  9. ↑ Lechado Granados; Melero Pascual, {{{nom2}}}; Cabanillas Gutiérrez, {{{nom3}}}; Amar Salat, {{{nom4}}} (2015). MELILLA GUÍA TURÍSTICA, Galland Books, p. 75. ISBN 978-84-16200-16-0.
  10. ↑ Brau Net (2002). Guia de Melilla (pdfpdf) (en és), León: EDITORIAL EVERGRAFICAS S.L., p. 69. ISBN 84-241-9300-8.
  11. ↑ (1997) Història de Melilla a través dels seus carrers i barris, Associació d'Estudis Melillense.
  12. ↑ Moreno Peralta (1990). Melilla la Vella Pla Especial dels Quatre Recints Fortificados, EDICIONES SEYER. ISBN 84-87291-95-3.
  13. ↑ «Primer recint». http://www.melilla.es. Consultat el 2 d'agost de 2017.
  14. ↑ «Primer recint». http://www.melilla.es. Consultat el 2 d'agost de 2017.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Brau Net (1997). Cartografia històrica de Melilla. ISBN 13: 9788486022853.
  16. ↑ Porras Gil. La Fortalea de Melilla Traçat i obres en l'época de Carlos V.
  17. ↑ «Primer recint». http://www.melilla.es. Consultat el 2 d'agost de 2017.
  18. ↑ «Catàlec de plages - Guia de Plages Ensenar dels Galápagos». http://sig.mapama.gob.es. Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2017. Consultat el 17.
  19. ↑ «Primer recint». http://www.melilla.es. Consultat el 2 d'agost de 2017.
  20. ↑ «nostre-patrimoni-muralla-de-les-creues/ Coneixent el nostre patrimoni Muralla de les Creus» (en és). melillamonumental.és. Consultat el 9 de maig de 2020.
  21. ↑ Lechado Granados; Melero Pascual, {{{nom2}}}; Cabanillas Gutiérrez, {{{nom3}}}; Amar Salat, {{{nom4}}} (2015). MELILLA GUÍA TURÍSTICA, Galland Books, p. 75. ISBN 978-84-16200-16-0.
  22. ↑ Brau Net (2002). Guia de Melilla, León: EDITORIAL EVERGRAFICAS S.L., p. 69. ISBN 84-241-9300-8.
  23. ↑ (1997) Història de Melilla a través dels seus carrers i barris, Associació d'Estudis Melillense.
  24. ↑ Moreno Peralta (1990). Melilla la Vella Pla Especial dels Quatre Recints Fortificados, EDICIONES SEYER, pp. 210-218. ISBN 84-87291-95-3.
  25. ↑ Moreno Peralta (1990). Melilla la Vella Pla Especial dels Quatre Recints Fortificados, EDICIONES SEYER, p. 292-297. ISBN 84-87291-95-3.
  26. ↑ Carmen Carrasco. «Els Almagasens de Melilla la Vella». http://viajesylugares.es. Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2017. Consultat el 20 de juliol de 2017.
  27. ↑ Lechado Granados; Melero Pascual, {{{nom2}}}; Cabanillas Gutiérréz, Gustavo; Amar Salat, {{{nom4}}} (2015). MELILLA GUÍA TURÍSTICA, Galland Books, p. 75. ISBN 978-84-16200-16-0.
  28. ↑ Brau Net (2002). Guia de Melilla, León: EDITORIAL EVERGRAFICAS S.L., p. 69. ISBN 84-241-9300-8.
  29. ↑ Moreno Peralta (1990). Melilla la Vella Pla Especial dels Quatre Recints Fortificados, EDICIONES SEYER, pp. 298-300. ISBN 84-87291-95-3.
  30. ↑ «[1]». Consultat el 7 de juliol de 2018 (en és-ES).
  31. ↑ «[2]». Consultat el 7 de juliol de 2018 (en és).
  32. ↑ «Ciutat Autònoma de Melilla - FOMENTO RECUPERA UN ALJIBE CERRADO DURANTE SIGLOS» (en és). www.melilla.es. Consultat el 28 de novembre de 2018.
  33. ↑ «[3]». Consultat el 29 de novembre de 2018 (en és).
  34. ↑ «Melilla ya té la seua primera fita del Camí de Santiago africà» (en és). El Debat. Consultat el 2025-05-02.
  35. ↑ Moreno Peralta (1990). Melilla la Vella Pla Especial dels Quatre Recints Fortificados, EDICIONES SEYER, pp. 220-225. ISBN 84-87291-95-3.
  36. ↑ «Melilla, ciutat patrimonial. La visibilitat del patrimoni intangible. L'eixemple de les coves del Conventico».Revista Akros.(10)
    60-65.ISSN 1579-0959.Consultat el 3 d'agost de 2017.
  37. ↑ «Cuevas del Conventico». http://www.melillaturismo.com. Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2017. Consultat el 12 d'octubre de 2017.
  38. ↑ Lechado Granados; Melero Pascual, {{{nom2}}}; Cabanillas Gutiérrez, {{{nom3}}}; Amar Salat, {{{nom4}}} (2015). MELILLA GUÍA TURÍSTICA, Galland Books, p. 75. ISBN 978-84-16200-16-0.
  39. ↑ Brau Net (2002). Guia de Melilla, León: EDITORIAL EVERGRAFICAS S.L., p. 69. ISBN 84-241-9300-8.
  40. ↑ (1997) Història de Melilla a través dels seus carrers i barris, Associació d'Estudis Melillense.
  41. ↑ Rosa Soto. «[4]». Consultat el 9 d'octubre de 2017.
  42. ↑ Rosa Soto. «de-la seua-rehabilitació ». Consultat el 9 d'octubre de 2017.
  43. ↑ «[5]». Consultat el 20 de juny de 2018 (en és-ES).
  44. ↑ «de-la seua-rehabilitació Aixina ha quedat l'Iglésia de la Puríssima despuix de la seua rehabilitació». www.melillamedia.es. Archivat des d'el de-la seua-rehabilitació original, el 12 de juny de 2018. Consultat el 19 de juliol de 2018.
  45. ↑ «Les criptes de l'iglésia del Poble eixiran a la llum i es crearà un jardí en el saló d'actes» (en és-es). El Far de Melilla. Consultat el 23 de març de 2019.
  46. ↑ «TRES ACTUACIONES ARQUITECTÓNICAS EN EL PRIMER RECINTO FORTIFICADO DE MELILLA».MELILLA EN LA HISTORIA SUS FORTIFICACIONES.Arts Gràfiques Iris.
    111-122.
  47. ↑ «V-BEAU - Espanya - Premiat - Restauració del Hospital del Rei». http://www.bienalesdearquitectura.es. BEAU. Consultat el 19 de giner de 2017.
  48. ↑ (1993).«La restauració del Hospital de Rei en Melilla».Arquitectura i ciutat II i III : seminaris celebrats en Melilla els dies 14, 25 i 26 de setembre de 1990 i els dias 24, 25 i 26 de setembre de 1991.
    411-414.
  49. ↑ Fundació Mellilla Ciutat Monumental. «Dia Internacional dels Monuments i Llocs Cultures Compartides, Patrimoni Compartit, Responsabilitat Compartida» (en és). Melilla Hui. Consultat el 18 d'abril de 2020.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Melilla_La_Vella&oldid=1492658»