Lloc de Melilla (1774-1775)

Lloc de Melilla (1774-1775)

El lloc de Melilla va ser un bloqueig armat portat a terme des del 9 de decembre de 1774 al 19 de març de 1775 per l'eixèrcit del Imperi jerifiano, comandado pel sultà Mohammed ben Abdalah i respalat pels britànics i mercenaris argelinos, contra la fortalea espanyola de Melilla, defesa per una chicoteta guarnició baix el mando del governador Juan Sherlock. Els espanyols varen eixir victoriosos.

Trasfondo

El sultà marroquí Mohammed III i els algerins varen decidir la conquista de les places espanyoles del nort d'Àfrica. En 1773 el sultà va enviar al comandant d'artilleria Sidi Tahar Fenis com a embaixador a Gran Bretanya per a adquirir material bèlic.

El 19 de setembre de 1774 va enviar una carta a Carlos III en este assunt, dient que la pau entre ells podria ser solament per mar. Per açò, Carlos III va declarar la guerra a l'Imperi jerifiano el 23 d'octubre de 1774.

Moviments previs

En aquell temps el governador de Melilla era José Carrión d'Andrade. En la ciutat hi havia una escassa guarnició, que consistia en el Regiment Fix de Melilla, en les companyies manades pels capitans Antonio Manso i Vicente de Alva, i destacaments per al maneig de les antigues peces d'artilleria de ferro.

Entre setembre i octubre de 1774 va estar en Melilla una comissió formada pel mariscal de camp Luis Urbina Caneja, l'ingenier Luis Cavaller (que després va estar durant el lloc) i el comandant ingenier Luis Ailmen, per a realisar un informe sobre millores defensives de la plaça. Carlos III va ordenar reforçar la defensa de Ceuta i d'Orà, per un possible atac algerí. A finals de novembre els espanyols varen saber que el sultà havia planejat conquistar Melilla.

Per a reforçar la defensa, Carlos III va manar a Melilla al mariscal Juan Sherlock com a comandant general i va reforçar la guarnició. La ciutat va ser sitiada el 9 de decembre per un eixèrcit d'entre 30 000 i 40 000 musulmans. Anaven en artilleria britànica i artilleros d'aquell país per al seu maneig.

Juan Sherlock va enviar al marí Juan Trinquini en jabeque a Màlaga per a solicitar reforços d'Andalusia. L'11 de decembre va aplegar a Melilla un barco francés en els reforços de la península. Este barco va partir de la ciutat el 16 de decembre en part de la població civil.

Per a la defensa, es varen instalar 117 nous canons i morters. Tomás de Troba, artillero major de Carlos III, es va fer càrrec del manteniment de l'artilleria. Ademés del Regiment Fix de Melilla, varen participar en la defensa els regiments Zamora, Voluntaris de Catalunya, Princesa, Nàpols, Brabante i Brusseles, en la plana major. També varen estar els reals cossos d'Ingenieria i Artilleria. Açò va fer un total de 3251 militars.

Dos esquadres espanyoles, comandadas per Antonio Barceló i José Hidalgo de Cisneros, varen bloquejar l'estret de Gibraltar per a impedir que Gran Bretanya abastira d'armament i munició a les tropes musulmanes. Una chicoteta guarnició baix el mando de Florencio Moreno va resistir d'igual manera a l'eixèrcit del sultà en el Peñón de Vélez de la Gomera.

Bibliografia

• Rézette, Robert; Ewalt, {{{nom2}}} (1976). The Spanish enclavaments in Morocco, París: Nouvelles éditions llatins.
• Manuela Fernández Rodríguez(2016-2017).Norba Història.(29-30) ISSN 0213-375X
• Ángel Manuel Hernández Cardona(2014).Aldaba: revista del Centre Associat a la UNED de Melilla.(39) ISSN 0213-7925
• Constantino Domínguez Sánchez (1993). Melillerías: passejades per el història de Melilla (sigles XV a XX), Ajuntament de Melilla. ISBN 84-87291-35-X.
• José Luis Blasco López. «Estudie i documentació dels Capuchinos en Melilla i Vélez de la Gomera». ISSN 0213-7925
• Revista Akros.(10)

36-42.ISSN 1579-0959.Consultat el 3 d'agost de 2017.