Terremot de la mar de Alborán de 2016

El terremot de la mar de Alborán, també denominat terremot d'Espígols es va registrar el 25 de giner de 2016 a les 05:22:02 (UTC + 01:00)

Detalls i conseqüències immediates

En la matinada del 25 de giner de 2016, a les 05:22:02 (UTC + 01:00) es va produir un terremot de magnitut 6,3 M_W, en epicentre en el mar de Alborán, en un punt ubicat a 62 quilómetros al noreste de la ciutat marroquina d'Espígols i a 77 km al noroest de la ciutat autònoma de Melilla (Espanya). El seisme va ser percebut en major intensitat en la zona nort de Marroc (ademés d'Espígols, particularment en les localitats de Tiganimín i Einzorén que estan respectivament a 64 i 69 km de l'epicentre) i en la ciutat autònoma de Melilla. També va ser percebut de manera notòria en Gibraltar, en tota la costa d'Almeria, Granada i Màlaga. En l'interior de la península ibèrica, la tremolació va ser perceptible també en atres províncies més alluntades com, per eixemple, Còrdova i Sevilla. En total, el teléfon d'emergències 112 va rebre en Espanya més de 600 cridades en les que es varen comunicar incidències i es varen demanar consells de diversa índole.

Tectónica de plaques i sismicidad en la regió

La sismicidad de tota la regió mediterrànea s'explica pel desplaçament cap al nort (a un ritme aproximat d'uns 4 a 10 mm per any) de la placa Africana que convergix en la placa Euroasiàtica. Este procés és el resultat del tancament del mar de Tetis, és dir l'acostament d'estes plaques en el Mediterràneu està ocorrent des de fa 50 millons d'anys. Esta velocitat de convergència és relativament baixa en relació en la que s'observa en atres costes, com la japonesa o la zona d'subducción de la placa de Naixca, en la costa peruana i chilena (més de 100 mm per any). La majors taxes locals de convergència en el Mediterràneu es donen en la zona d'subducción helènica (35 mm per any) en el sur de Grècia, a lo llarc de la zona de falla de Anatolia del Nort, en l'oest de Turquia i en la zona d'subducción de Calàbria en el sur d'Itàlia. En este sentit, el lloc a on es va produir el sisme no està en l'àrea de major convergència.

La publicació d'un nou mapa batimétrico de major resolució ha permés estudiar en prou precisió l'activitat tectónica més recent, tant respecte de les seues conseqüències geomorfològiques, com també de l'influència d'estos factors neotectónicos en la génesis dels sismes en la mar de Alborán. Aixina, s'han descrit deformacions per estructures compresivas que conformen plecs i estructures de falles normals, a lo que se sumen els desplaçaments laterals (d'esgarre) en direcció sinestrales (d'orientació NE-SO a NNE-SSO) i destrales (orientació NO-SE). De l'activitat neotectónica descrita, ha resultat una elevació d'esta zona del marge que ha desarticulat la conca de les seues veïnes. Hi ha també falles normals, casi totalment verticals que, ademés d'afectar la farcidura sedimentario, apleguen a causar deformacions en la superfície del fondo. L'elevada activitat sísmica de la zona, sumada a la presència d'anomalies tèrmiques, fa que la dinàmica de les deformacions neotectónicas siga molt complexa i multifactorial. La corfa en este sector ha sofrit un adelgazamiento notable (de 17 quilómetros de gruixa), lo que s'oferix condicions molt propícies per a les deformacions contractivas i la formació de relleu de manera relativament diversa en els distints sectors de la conca.

En la vora norteafricano les taxes d'sismicidad són baixes, no obstant, s'han registrat sismes prou destructius, com el terremot d'El Asnam el 10 d'octubre de 1980, que en una magnitut de 7,3 va ser un dels més intensos del sigle XX en Àfrica. També en este extrem més occidental del Mediterràneu s'han registrat sismes considerables, sense anar més llunt, el de 2004, també en epicentre prop d'Espígols, que a pesar de que la seua magnitut va alcançar solament 6,1 va ser particularment devastador, deixant centenars de víctimes fatals.