Anar al contingut

Història de Melilla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Melilla 1849.jpg
Recints fortificados de Melilla en 1849

La història de Melilla va començar en i mileni a. C. el VIII els fenicios es varen instalar en un lloc que es va cridar Rusadir, que significa en púnico "veta imponent".[1][2]

En el III esta ciutat formava part del Imperi cartaginés. La regió va ser anexionada per l'Imperi romà en el 42 d. C., sent considerada com la Hispania Transfretana.[3][4][5][6] Posteriorment, va passar a ser part de la Hispania visigoda.[7]

En l'any 534 va ser conquistada per l'emperador bizantino Justiniano I. Va ser recuperada pel visigodo Sisebuto en el 615.[8] En l'any 700 el musulmà Musa ibn Nusair va conquistar Rusadir.[9]

En 1497 Melilla, que es trobava abandonada per un conflicte en el sultanato de Fez,[10][11] va ser ocupada per Pedro de Estopiñán i Virués, com a comandant del duc de Medina Sidonia i en el respal dels Reis Catòlics.[11]

Entre 1774 i 1775 la ciutat va ser sitiada, sense èxit, pel sultà Mohammed III, en respal britànic, sent defesa pel comandant general Juan Sherlock.[12][13]

Melilla ya apareix com a plaça espanyola en el Tractat de Pau de 1767. Els tractats de 1767, 1780 i 1785 són mencionats també en el Tractat de Pau de 1799.[14] El territori espanyol de Melilla va ser delimitat pel Tractat del 14 de novembre de 1863.[15]

Edat Antiga

[editar | editar còdic]

Fenicios, grecs i cartagineses

[editar | editar còdic]
Archiu:Museo de Melilla.jpg
Ánforas en el Museu de Melilla.

L'orige del poblament en el Veta de Tres Forcas es deu a la colonisació dels fenicios de Tir en el VIII[2][16] El nom Rusadir significa en púnico "veta imponent" i perduraria durant els periodos púnico i romà i fins a principis de el VIII.[17] A finals de el VI el grec Hecateo de Mileto la va cridar Metagonium, que té el mateix significat.[16] En una obra geogràfica grega de el IV[18] es diu a esta ciutat Akros i a l'illa de Alborán Drinaupa.[19]


El primer núcleu de població va estar en Melilla la Vella. En el I és descrita com amurallada, encara que també devia haver població extramuros.[20] En el III la població de Rusadir va quedar baix el control del Estat púnico.[21] En el 237 a. C. les tropes cartaginesas del general Amílcar Barca varen eixir de Cartago, varen passar per Rusadir i varen aplegar a Gadir, l'actual Càdis, per a reforçar el control púnico del nort d'Àfrica i d'Iberia.[22] La fundació de Cartago Nova, l'actual Cartagena, cap a el 227 a. C. pel general Asdrúbal va donar més importància a Rusadir.[23] Aníbal Barca va manar 16 000 soldats d'Iberia al nort d'Àfrica, per a defendre Cartago, Rusadir i les ciutats del seu entorn.[24] D'esta época daten les troballes de 1953 de monedes cartaginesas durant el dragado del port. En 1981, per un nou dragado en el port, es varen descobrir fusta, taches i monedes, la major part de les quals eren cartaginesas, d'un barco cartaginés afonat entre els anys 220 i 210 a. C.. Este barco transportava la paga d'uns mercenaris.[25]

Les mines de plom del mont Afra prop de Melilla i actualment en Beni Buifrur, varen ser explotades des de l'Antiguetat. S'ha trobat un ídol de plom de la deesa fenicia Astarté i un atre del deu cartaginés Tanit realisats en plom d'estos jaciments. En estes mines hi ha una gran estància que rep el nom de Cambra de l'Elefant de Aníbal.[26] Ademés de la mineria del plom, les civilisacions que varen poblar la zona en l'Antiguetat varen explotar el coure, l'argent i l'or.[27]

Época romana

[editar | editar còdic]

A mitan de el I en época de la República Romana, la ciutat va ser sitiada, sense èxit, pel general romà Cneo Pompeyo el Jove.[28] Algunes monedes falcades en el I en Rusadir mostren un mechó de blat, lo que indica el cultiu d'este cereal, i unes atres una arracada de vinya, lo que indica també la producció de vi. També hi havia olivares, per a la producció d'oli.[29] També s'han trobat monedes de Rusadir d'esta época en una abella, lo que indica la producció de mel i enllaça en el provable etimologia de Melilla.[9] Melilla també ha segut exportadora de perles.[30][9][31]

Despuix del fi del Imperi cartaginés en les guerres púnicas, la regió va quedar baix domini del Regne de Mauritània. En l'any 33 a. C., Boco II de Mauritània, mort sense descendència, va llegar el seu regne a Roma. En l'any 25 a. C., Augusto li va deixar el govern del territori a Juba II, encara que va seguir estant baix control romà. Cap a l'any 24 d. C., Ptolomeo, fill de Juba II, va passar al tro mauritano. En l'any 40 d. C., Calígula va assessinar a Ptolomeo i es va desnugar un tumult en Mauritània, comandada pel seu lliberte, Aedemón, que va ser sofocada per les tropes romanes. En l'any 42 d. C. l'emperador Claudio anexionó el regne de Mauritània a l'Imperi romà i ho va dividir en dos províncies, la Mauritània Tingitana i la Mauritània Cesariense. Melilla es trobava en la Mauritània Tingitana.[3]


En l'any 69 d. C. l'emperador Otón va posar dins del territori de l'Hispania Ulterior l'atre costat de l'estret, la Mauritània Tingitana, com l'Hispania Transfretana (Espanya de l'atre costat de l'estret).[4] Vespasiano va dividir l'Hispania Ulterior en Lusitania i Bètica, quedant la Tingitana baix l'administració de la Bètica. En el govern d'Adriano, varen passar a tindre una administració pròpia la Bètica i la Mauritània Tingitana. Caracalla va nomenar a esta última Nova Hispania Ulterior Tingitana.[5] En el govern de Diocleciano, entre 284 i 305, es va organisar l'Imperi en diòcesis. En la diòcesis de Hispania es va incloure la Mauritània Tingitana.[32]

La ciutat va ser mencionada en el I pels geógrafos romans Pomponio Mela i Plinio el Vell, que va mencionar també el seu port.[33]

El romà Virgilio en el I i Plinio el Vell en el I mencionen la producció de mel en el nort d'Àfrica i la professió de recolector de mel (mellarius) com una de les més rendables.[34]

En el I l'emperador Claudio li va donar el ranc de municipium.[35]

En el I, el geógrafo i historiador grec Estrabón va mencionar que Malaca, l'actual Màlaga, tenia relacions comercials en les ciutats mediterrànees del nort d'Àfrica.[36] Les ciutats norteafricano també comerciaven en les peninsulars de Gades, Carteia, Cartago Nova i Cástulo.[36]

El Cerro de Sant Lorenzo va ser un lloc de enterrament en l'Antiguetat. Es varen descobrir restants en la part oriental en 1904 i 1913. En la part oriental es va descobrir una necròpolis púnica.[37] El terreny va ser usat també com a necròpolis des de començos de el II.[38] En la segona mitat de el I es va abandonar.[38] Les tombes de la part oriental del cerro estan cobertes en ánforas, lo que no és habitual. En 1987 es varen descobrir els enterrament romans de la part occidental, d'entre els sigles II i III.[39] En este lloc les tombes estaven cobertes en les tégulas habituals.[38] Entre 1915 i 1918 es va descobrir una atra necròpolis en el barri de Santiago, que també tenia tombes tapades en ánforas.[38] En 1914 es va descobrir una atra necròpolis en el barri del Real i, en 1916, es varen descobrir més enterrament en eixe barri.[40] Que hi haguera tres necròpolis en llocs tan propencs indica que ya era una ciutat en una gran població entre finals de el II i el I.[38][41]

Va haver una gran necròpolis d'entre els sigles II i III entre el Parc Lobera i el barri d'Atac Sec. S'han trobat restants en 1928, 1930 i 1962.[42][41]

En el II, Rusadir apareix en l'obra Geografia de Claudio Ptolomeo.[43] En el III, en l'Itinerari de Antonino, es mencionen les illes Espígols i Chafarinas i Rusadir (Melilla).[44][45]

En esta regió va haver presència cristiana des de l'época romana. En la part occidental del Cerro de Sant Lorenzo es va trobar una lucerna romana en símbols cristians.[46] A mitan de el III Cipriano va escriure una carta al bisbe de la regió, cridat Quintus.[47] En 484, despuix de l'época romana, consta que Rusadir tenia un bisbe.[3]

Época bizantina

[editar | editar còdic]

Entre el 422 i el 429 els vàndals, en el rei Guntaredo, es varen instalar en la província Bètica. En el 429, en el rei Gaiserico, els vàndals varen creuar l'estret de Gibraltar, desembarcant en Tànger i Ceuta. Posteriorment, varen prendre Volúbilis en la seua marcha cap a Cartago, a on varen instalar la seua capital.[48] En el regne vàndal, Rusadir va passar una etapa de decadència.[49]

En l'any 534 les tropes de l'emperador bizantí Justiniano I, comandadas pel general Belisario, varen conquistar els territoris vàndals del nort d'Àfrica, aixina com Menorca, Mallorca i les Pitiusas en Balears.[50]

En el 614 va ser conquistada pel rei visigodo Sisebuto.[8]

Edat Mija

[editar | editar còdic]

Califayo omeya

[editar | editar còdic]

El general omeya Amr ibn al-As va ocupar Egipte en el 640 i Líbia en el 643. En l'any 700, el general Musa ibn Nusair va conquistar Rusadir.[9]

Banu Salih

[editar | editar còdic]

Al començament de el VIII el yemenita Salih I ibn Mansur va construir la ciutat de Ribat Nakur en un lloc conegut com Agdal, en la vega dels rius Nakur i Gis.[51] Es va crear un emirat en capital en Ribat Nakur que controlava des de Badis (Vélez de la Gomera) fins al riu Muluya.[31] En el 709 el califa omeya Walid I li va concedir este territori.[51] Est va ser governat per la dinastia dels Banu Salih.[31]

El nom de Melilla sembla tindre el seu orige en el bereber Amlil, Malil i Mlil.[52] Eixe nom té el seu orige a finals de el IX.[9] Segons el historiador de el XVIII Juan Antonio d'Estrada els àraps la cridaven Milila.[53] Segons el historiador de el XVI León l'Africà i segons Juan Antonio d'Estrada, el nom es deu a la producció de mel.[9]

Califato de Còrdova

[editar | editar còdic]

En el 929 Abderramán III va crear el califato omeya de Còrdova. Cap al 931 Melilla va passar a dependre d'este califato.[9] El califa va nomenar cadí de la ciutat a el melillense malikí Abu Yáfar Áhmad Ibn Al-Fath Al-Malili.[54] De la mateixa manera que en Ceuta, es varen realisar obres públiques que varen millorar la ciutat. Les muralles varen ser reconstruïdes i es va construir una alcazaba interior. Segons el historiador contemporàneu Áhmad al-Razi, en Ceuta i Melilla l'urbanisme era perfecte. El historiador Ibn Awqal, despuix de visitar Melilla cap al 960, va dir que era una ciutat espaciosa i rica, en una muralla inexpugnable.[54]

En el 955 Abderramán III va situar en el port d'Almeria la base naval de l'esquadra. Este port va passar a convertir-se en el més important del-Ándalus. D'ací eixien rutes comercials que passaven pel nort d'Àfrica i pel Baix Guadalquivir. Hi havia una ruta que duya directament a Melilla.[55][56][57]

Taifa de Melilla

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Taifa de Melilla.

En el XI estava governada per la tribu bereber dels Beni Urtedi. El historiador Abdallah al-Bakri la va descriure com una ciutat antiga, en una muralla de pedra i en bazares. També dia que l'urbs havia segut reformada pels Banu Al-Bury Ibn Abi Al-Afiya Al-Meknasi.[31]

Posteriorment, un descendent de l'emir cordovés Al-Hákam I, Abd al-Aziz Ibn Áhmad Ibn Muhámmad Ibn Muhámmad Ibn Al-Asbag Ibn Al-Hákam Al-Rabadi, va passar a nomenar-se gobernant de Melilla. En el 1063 els melillense i habitants de les afores ho varen expulsar a Màlaga i varen nomenar governant al hammudí Muhámmad Ibn Idrís Al-Mustali,[58] que havia segut emir de la taifa de Màlaga cap al 1054.[59]

Imperi almorávide

[editar | editar còdic]

Els almorávides varen sorgir despuix d'una confederació de tribus nómades saharianes, entre la que destacaven els bereberes lamtuna. Seguien la doctrina musulmana d'Abdalá Ben Yasin. En el 1073 l'emir almorávide Yúsuf ibn Tašufín va realisar una campanya militar per la vall del riu Muluya i va conquistar Melilla.[60]

Imperi almohade

[editar | editar còdic]

En esta época es va crear en el nort d'Àfrica el moviment dels almohades, basat en la doctrina islàmica del mahdi Ibn Tumart. Llavors era governador Maksan Ibn Al-Mu'izz.[31] En el 1142 el almohade Abd Al-Rahman Ibn Zaggu va conquistar la ciutat, que va ser devastada.[31] En el 1204 el califa almohade Muhámmad an-Násir va restaurar les muralles.[9]

Benimerines

[editar | editar còdic]

En 1269 el sultà benimerín Abu Yúsuf Yaaqub va conquistar Marrakech, lo que va supondre el fi de l'Imperi almohade en el nort d'Àfrica. Melilla va ser conquistada pels benimerines cap a 1272.[61]

Esta va ser una etapa de decadència per a la regió, ya que els benimerines varen tindre una política d'imposts excessius al camp.[31] En el XIII varen tindre que sofocar algunes rebelions.[62]

El regne ziyánida de Tremecén reclamava Melilla com a pròpia i la varen devastar en 1328.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Russadir fenicia i púnica». Museu de Melilla. Archivat des d'el original, el 16 de març de 2019. Consultat el 7 de març de 2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 Gozalbes Cravioto, 1991, p. 25.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Blázquez Martínez, 2005.
  4. ↑ 4,0 4,1 Masdeu, 1797, p. 121.
  5. ↑ 5,0 5,1 Menéndez Pidal, 1962, pp. 281 i 327.
  6. ↑ Cierva, 1979, p. 216.
  7. ↑ Alonso, 2005.
  8. ↑ 8,0 8,1 López Luque y López Martín, 1987.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 Lara, 1998.
  10. ↑ Barrantes, 1857, p. 405.
  11. ↑ 11,0 11,1 Álvarez, 1993.
  12. ↑ Domínguez Sánchez, 1993, pp. 140-144.
  13. ↑ Hernández Cardona, 2014.
  14. ↑ (1 de març de 1799) Pau, Amistat, Navegació, Comerç i Peixca entre S. M. Catòlica i S. M. Marroquina, pp. 3, 4, 15, 16 i 24.
  15. ↑ Reblona, 1994.
  16. ↑ 16,0 16,1 Gozalbes Cravioto, 1991, p. 37.
  17. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, p. 34.
  18. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, p. 43.
  19. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, p. 45.
  20. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, pp. 102-103.
  21. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, p. 33.
  22. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, p. 44-45.
  23. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, p. 49.
  24. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, pp. 49-52.
  25. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, pp. 52-53.
  26. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, pp. 53-54.
  27. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, pp. 170-171.
  28. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, p. 102.
  29. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, p. 164-167.
  30. ↑ Botero, 1748, p. 271.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 31,6 Zozaya, 1998.
  32. ↑ De la Cierva, 1979, p. 216.
  33. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, pp. 114-115.
  34. ↑ Fernández, 1998.
  35. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, p. 117.
  36. ↑ 36,0 36,1 Gozalbes Cravioto, 1991, p. 174.
  37. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, pp. 83-85.
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 Gozalbes Cravioto, 1991, p. 95.
  39. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, p. 85.
  40. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, pp. 95-102.
  41. ↑ 41,0 41,1 Saro Gandarillas, 1983.
  42. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, pp. 118-119.
  43. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, p. 120.
  44. ↑ Blázquez, 2007.
  45. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, pp. 124-129.
  46. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, p. 150.
  47. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, p. 148.
  48. ↑ Livermore, 1965.
  49. ↑ Gozalbes Cravioto, 1991, p. 154.
  50. ↑ José Manuel Rodríguez Gómez-Escobar, Els visigodos: Hispania visigoda "9.- El regne visigodo de Toledo [1] archivat en Wayback Machine.", 2003.
  51. ↑ 51,0 51,1 Tahiri, 2007, pp. 42-43.
  52. ↑ Acosta Sánchez, 2016, p. 36.
  53. ↑ Estrada, 1748, p. 544.
  54. ↑ 54,0 54,1 Tahiri, 2007, p. 82.
  55. ↑ Tahiri, 2007, p. 83.
  56. ↑ Vallvé, 2003, p. 55.
  57. ↑ García Ortega, 2010.
  58. ↑ Tahiri, 2007, p. 84.
  59. ↑ «Idris (II)». Real Acadèmia de l'Història. Consultat el 10 d'abril de 2019.
  60. ↑ Vidal, 2003.
  61. ↑ García, 2002, p. 232.
  62. ↑ Gozalbes Cravioto, 1987.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2018).Mem Guimel.Consultat el 30 d'abril de 2019.
  • Gozalbes Cravioto (1991). La ciutat antiga de Rusadir: aportacions a el història de Melilla en l'antiguetat, Servici de Publicacions del Excelentísimo Ajuntament de Melilla. ISBN 84-87291-12-0.
  • López Romero, Antonio (2013). El Port de Adra. 1911-2011, Agència Pública de Ports d'Andalusia. Conselleria de Foment i Vivenda de la Junta d'Andalusia. ISBN 978-84-87001-08-6.
  • Martorell Guisasola (1988). Història de l'aviació espanyola, Institut de Història i Cultura Aeronàutiques. ISBN 84-505-7626-1.
  • Moreno Peralta; Brau Net, {{{nom2}}} (1990). Melilla la Vella: pla especial dels quatre recints fortificados, Seyer. ISBN 84-87291-95-3.
  • (2003).Catàlec de l'Exposició Triàngul del-Ándalus. Alcazaba dels Udaya de Rabat. Octubre de 2003-giner de 2004.Programa de Cooperació Internacional de la Junta d'Andalusia, Fundació Llegat Andalusí i Ministeri de Cultura de Marroc.
75-86.Consultat el 10 d'abril de 2019.
  • (2009) Tablada: l'aviació i Sevilla, Eixèrcit de l'Aire i Real Maestranza de Cavalleria de Sevilla.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Història_de_Melilla&oldid=894880»