Malaca (Hispania)

Malaca o Malacca va ser una ciutat de la República romana pertanyent a l'Hispania Ulterior, fundada sobre l'urbs fenicio-púnica de Malaka, en el mateix lloc a on es troba en l'actualitat Màlaga, Espanya.

Piletas de salazones d'época baix imperial baix el Rectorat de l'Universitat, a on també han aparegut restants fenicios.

Història

L'etapa romana de l'història de Màlaga s'inicia en la finalitat de la dinastia Bárcida en la península ibèrica en l'any 237 a. C. Les primeres notícies escrites sobre la Màlaga romana es referixen a fets ocorreguts durant el II a. C., quan els romans es disponen a organisar l'administració dels nous territoris fenicio-púnicos conquistats en Hispania. Les ciutats d'àmbit suroriental peninsular d'orige i població semita com Malaka, no presentaven una resistència tan agressiva contra els invasores romans com els pobles íberos, per lo que la ciutat va ser compensada en un foedus. El státus de civitas foederata li otorgava certa autonomia respecte al govern provincial establit per la República Romana i li permetia quedar exenta del pagament del tribut anual.

Malaca, en una consolidada tradició econòmica llegada de les seues etapes prerromanas, va proseguir la seua evolució favorida pel status jurídic que gojava. L'urbs continua en l'elaboració i comercialisació de les seues indústries conserveras i de salazones. El procés de producció requeria gran mà d'obra que recaïa, com a cita Éforo, en els libiofenicios. Una volta obtingut el producte industrial s'exportava preferencialment, com queda testimoniat per Estrabón o Plinio, a Roma, a Seguixca i al Magreb.

Es té constància de que per la seua reconeguda prosperitat la ciutat va patir numeroses razzias des de Mauritània i va ser saquejada a la mort de Cinna, per Marco Licinio Craso, en ajuda de 2.500 hòmens.

En l'any 27 a. C. en el adveniment del Imperi, Augusto va dividir l'Hispania Ulterior i Malaca va passar a formar part de la Bètica. Alguns autors situen la ciutat dins del conventus iuridici Gaditanus i uns atres dins del conventus iuridici Cordubensis.

En un procés continu de consolidació i romanisació de la vila, els nous colon varen realisar obres importants. La dinastia Flavia amplia el port de Màlaga i en Augusto es construïx el Teatre Romà. És l'emperador Tito, de la família Flavia, qui concedirà a Màlaga els privilegis de municipi. La ciutat alcança un notable desenroll; convertida en ciutat confederada, es regia per un còdic especial, la Lex Flavia Malacitana i va ser punt de trànsit dins de la Via Hercúlea, dinamizadora de la ciutat tant econòmica com culturalment, en comunicar-l'en atres enclavaments desenrollats de Hispania i en els demés ports del Mediterràneu.

Aspectes socioeconòmics

Referent a característiques socials com la vida espiritual, la ciutat congregava diferents ritos o rituals com a conseqüència del variat orige ètnic dels seus pobladors. Se sap que va existir un temple dedicat a la Dea Lluna (Deesa Lluna o Deesa Astarté) propi de les creències fenicias, aixina com semitas i siris, i poc a poc el paganisme del primer periodo romà, aniria donant pas en el transcurs de les centurias al cristianisme. En l'any 325, any del Concilie de Nicea, Malaca apareix com un dels pocs enclavaments romans dins de Hispania en els que havia arrelat fortament el credo cristià. Anteriorment, s'havien produït freqüents alçament de caràcter antirromano, catalizados per l'oposició al paganisme dels hispanorromanos assimilats al cristianisme.

Sobre lo econòmic, la riquea del territori obedia fonamentalment a l'agricultura de les zones interiors i a l'abundància peixquera de les aigües que banyen el llitoral, que es manufacturaban, comercialisaven i exportaven des del port de Malaca. Entre els productes malacitanos que varen alcançar fama deu destacar-se el garum malacitano que va aplegar a tindre gran fama en la capital de l'Imperi.

Vore també

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Malaca (Hispania).
• Història de Màlaga