Pren de Melilla
La Pren de Melilla de 17 de setembre de 1497 va ser una iniciativa de Juan Alonso Pérez de Guzmán, duc de Medina Sidonia que va conquistar la plaça de Melilla. Per a ella va contar en el respal dels Reis Catòlics. Des d'eixe dia Melilla sempre ha segut, primer, part de Castella i més vesprada, part d'Espanya, sense cap interrupció.
Antecedents
Despuix de la Guerra de Granada i la desaparició del Regne Nazarí es va produir una gran inestabilitat política en els regnes de Fez i Tremecén. En 1493 Hernando de Zafra, secretari dels Reis Catòlics, va manar al seu germà Lorenzo de Zafra i a Hernández Manrique en una expedició per a observar l'estat de les poblacions costeres i els seus defenses. L'interés en Melilla ho suscitava la possibilitat de, a partir d'ahí, conquistar Cazaza i el cap de Tres Forcas. Els Reis Catòlics varen ser informats de que les defenses de Melilla es trobaven en molt mal estat, que la plaça no mantenia bones relacions en el Regne de Fez i que, d'acort en lo que ya havia alvançat el xeic de Tabaharique a Hernando de Zafra un any abans, en cas d'atac cristià la seua posició seria la d'entregar-se als Reis Catòlics davant l'indefensió als atacs dels pirates berberiscos, gaditans i portuguesos. En 1494 varen seguir les expedicions de Olarte i Basunto a Melilla i atres places com Cazaza, Taxuda, Meggeo i Bocchoya, i aixina com de Pedro Lezcano i Álvaro d'Acosta, per a començar els acorts de la plaça de Melilla en les autoritats castellanes i la compareixença davant els Reis Catòlics d'una llegació de l'aguasil melillense Andrés de Melilla per a facilitar la negociació.[1]
No obstant, els Reis Catòlics varen perdre l'interés en Melilla per varis factors. En primer lloc, un informe negatiu del conseller Martín Galindo que senyalava la situació de hambruna de la plaça, per una atra part l'interés en culminar la conquista de Tenerife, aixina com la negociació del Tractat de Tordesillas que permetera obtindre l'autorisació per a conquistar el nort d'Àfrica als castellans i als portuguesos els ports de l'Atlàntic i la necessitat d'atendre els assunts de les Índies. La situació precària de Melilla es va agravar ademés, per la destrucció ordenada pel governador manat pel Regne de Fez motivada per les insubordinació i negociacions de la plaça en els Reis Catòlics.[2]
La conquista de Melilla
En 1497 va partir de Sanlúcar de Barrameda l'expedició de 5000 soldats i barcos ben abastits del duc de Medina Sidonia per a la conquista de Melilla encapçalada per Pedro de Estopiñán i Virués. Els soldats procedien de les poblacions de Jerez de la Frontera, Medina Sidonia, Arcs de la Frontera i Sanlúcar de Barrameda.[3]
El 17 de setembre varen prendre terra sense oposició i varen iniciar la reedificaació de la ruïnosa fortificació de Melilla (Melilla la Vella) en el sistema de cava i barrera, és dir, ajudant-se de la colocació d'un entablamiento de fustes que duyen en les naus, reparant tots els elements de la fortalea com a pous, murs, adarves, el pont a terra i torres.[4]
En 1498 els Reis Catòlics i el duc de Medina Sidonia varen firmar una capitulació anomenada el Jure de Melilla per la que Melilla no formaria part del señorío del duc de Medina Sidonia a canvi de que els Reis Catòlics sufragaren la major part de les despeses de la plaça, inclosa la guarnició real, en uns 4400000 maravedís a l'any i el Quint real de la venda d'esclaus, en compensació de l'extinció del señorío jurisdiccional del marquesado de Gibraltar despuix del lloc de Gibraltar per part del duc de Medina Sidonia en 1506.[2]
Vore també
Referències
- ↑ A history of the Maghrib in the Islamic period by Jamil M. Abun-Nasr p.146
- ↑ 2,0 2,1 (1990).«La pren de Melilla en 1497 i les relacions entre els Reis Catòlics i el duc de Medina Sidonia».Aldaba.Universitat Nacional d'Educació a Distància.Melilla:
- 15-38.ISSN 0213-7925.
- ↑ (2000).«Melilla baix els Medina Sidonia, a través de la documentació existent en la Biblioteca Real de Madrit».Anaquel d'Estudis Àraps.Universitat Complutense de Madrit.Madrit:11ISSN 1130-3964.
- ↑ «cava i barrera fortificació de melilla - Buscar en Google». www.google.com. Consultat el 2022-01-27.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Toma de Melilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.