Lliteratura en chec
La lliteratura en chec, a voltes també cridada lliteratura checa, és la realisada en llengua checa, principalment en els territoris històrics de Bohèmia, Moravia i la part de parla checa de Silesia, (actualment partix de la República Checa, antigament Checoslovàquia). En estos territoris també es va escriure en antic eslau eclesiàstic, llatí i alemà, generalment en época primitiva. Autors moderns checs que varen escriure en atres idiomes, per eixemple en alemà, es consideren de forma separada i els seus escrits varen existir habitualment en paralel en la lliteratura en llengua checa, no interactuant en ella. Aixina per eixemple, Franz Kafka, que va escriure en alemà, tendix a incloure's en la lliteratura en alemà o en la d'Àustria, a pesar de que va viure tota la seua vida en Bohèmia.
La lliteratura en chec està dividida en diversos periodos temporals: l'Edat Mija; el Periodo husita; els anys de la recatolisació i el Barroc; l'Ilustració i el Despertar chec del XIX; les vanguardes d'Entreguerras; els anys del Comunisme i de la Primavera de Praga; i finalment el periodo postcomunista de la República Checa. La lliteratura i cultura checa ha tingut un paper principal en les dos últimes ocasions en les que la societat checa va viure baix l'opressió i les activitats polítiques no eren possibles. En abdós ocasions, a principis del XIX i de nou en la década de 1960, els checs varen amprar els seus esforços lliteraris i culturals per a crear una llibertat política i establir una nació segura i políticament conscient.
Edat Mija
La lliteratura en terres cheques s'origina en el VIII, en el regne de la Gran Moravia. Els sants Cirilo i Metodio, enviats per l'emperador de Bizancio Miguel III per a completar la cristianisació de l'imperi, varen crear el primer llenguage eslau escrit, l'antic eslau eclesiàstic o eslavón, escrit en alfabet glagolítico. Les seues transcripcions de la llitúrgia llatina al eslavón són els primers testimonis lliteraris en terres cheques.
Despuix del colapse de la Gran Moravia a finals del IX, l'orientació cultural de les terres bohemio es va desplaçar de Bizancio cap a Roma. Se sap molt poc del desenroll lliterari en els dos sigles següents —existixen fragments d'obres, pero moltes tenen que ser inferidas de cites en atres obres. A finals del IX va tindre lloc la victòria definitiva del llatí front al eslavón com a llengua oficial de la llitúrgia i la cultura en Moravia i Bohèmia, i l'aliança cultural es va desplaçar d'orient a occident. La Llegenda de Cristian, escrita en vers en llatí, de la segona mitat del X i que descriu les vides dels sants Ludmila i Venceslao, és l'obra més important que ha sobrevixcut; encara que la seua autenticitat és disputada.
En la Bohèmia dels Přemyslidas del XII i principis del XIII, totes les obres lliteràries conservades varen ser escrites en llatí. La majoria d'elles són cròniques històriques i hagiografias. Les hagiografia bohemio se centren exclusivament en els sants locals (antos Ludmila, Venceslao, Procopio, Cirilo i Metodio i Adalberto), encara que numeroses llegendes de sants bohemio varen ser escrites per autors estrangers. Les cròniques més importants del periodo varen ser la Chronica Boemorum («Crònica bohemio») de Cosmas de Praga,[1] encara que el relat tracta els temes en un ull en la política contemporànea, intentant llegitimar a la dinastia reinante. El treball de Cosmas va ser actualisat i estés per varis autors posteriors a finals del XII i durant el XIII.
Durant la primera mitat del XIII els gobernant Přemyslidas de Bohèmia varen expandir la seua influència política i econòmica cap a occident i varen entrar en contacte en els regnes d'Europa Occidental. Este intercanvi cultural es va evidenciar en la lliteratura a través de l'introducció de la poesia cortesana alemana, el Minnesang, a finals del XIII. Despuix de l'assessinat de Wenceslao III de Bohèmia i els subsegüents alçament en el regne en 1306, els nobles bohemio es varen distanciar de la cultura occidental i varen buscar la lliteratura en llengua pròpia. Al seu pesar, l'alemà va permanéixer com una llengua lliterària important en Bohèmia fins al XIX. Esta nova lliteratura en chec consistia majoritàriament en poesia èpica de dos tipos: la llegenda i l'èpica caballeresca, abdós contes apócrifos de la Bíblia, aixina com llegendes hagiogràfiques de periodos anteriors. La prosa també es va desenrollar per primera volta en este periodo: texts administratius i instruccions, que varen necessitar el desenroll d'un vocabulari més extens i especialisat; el primer diccionari chec-llatí data d'esta época. També es varen escriure extenses cròniques, de les quals la Crònica de Dalimil i la Chronicon Aulae Regiae (la «Crònica Zbraslav») són els eixemples més interessants, i prosa artística (per eixemple de Smil Flaška z Pardubic i Johannes von Saaz)
L'era husita
La revolució husita del XV va crear una ruptura definitiva en l'evolució lliterària checa i forma la seua pròpia història dins de la lliteratura en chec. El fi principal de la lliteratura era comunicar i convéncer en una doctrina religiosa específica i la seua forma era generalment la prosa. Els escrits teològics de Juan Hus varen aparéixer inicialment a principis del XV; inicialment va escriure en llatí, més vesprada en chec i esta divisió va permanéixer en gran part en els periodos posteriors: la poesia i la prosa intelectual ampraven principalment el llatí, mentres que la prosa popular era escrita en chec o alemà. Els escrits d'Hus se centraven en qüestions tècniques i teològiques; no obstant, va publicar una série de sermones en chec i va crear regles d'ortografia i gramàtica que s'amprarien com a fonament del chec modern en els sigles XVII i XVIII.
Solament es conserven fragments de les obres lliteràries dels radicals taboritas —en general eren apologia en llatí defenent la doctrina taborita (Mikuláš Biskupec z Pelhřimova, Petr Chelčický). En general, els escrits husitas diferixen dels anteriors pel seu enfocament de les qüestions socials —la seua audiència consistia en les classes baixes i miges baixes. També es varen escriure obres defenent el catolicisme i atacant als husitas utraquistas, com per eixemple les de Jan Rokycana. Durant el periodo husita també es va desenrollar per primera volta de forma autèntica les cançons religioses en chec, com a substitució als himnes i la llitúrgia en llatí, per eixemple el Jistebnický kancionál, els himnes de Jistebnice.
Despuix de l'elecció de Jorge de Podiebrad (Jiří z Poděbrad) al tro chec despuix de les Guerres Husitas, un nou moviment cultural va entrar en Bohèmia. L'humanisme vea un ideal en l'antiguetat clàssica per a la lliteratura i la cultura. La característica principal de la lliteratura d'este periodo és la competició entre catòlics escrivint en llatí, com Bohuslav Hasištejnský i Jan Dubravius, i protestants escrivint en chec, com Viktorin Kornel z Všehrd i Václav Hájek. Noves ferramentes lliteràries varen incitar als estudiosos com Veleslavín a construir una estructura gramatical més complexa, basada en el llatí, aixina com a introduir un influix de préstams d'atres idiomes. L'imprenta de Gutenberg va fer que els llibres i panflets anaren més accessibles, lo que va canviar llentament l'estatus de la lliteratura en la societat.
Barroc
La desaparició dels protestants checs despuix de la Batalla de la Montanya Blanca va afectar decididament el desenroll de la lliteratura en chec. La recatolisació forçosa i germanisació de Bohèmia, en els consegüents confiscs i expulsions pràcticament varen eliminar a les classes miges protestants i varen dividir la lliteratura en dos branques: la domèstica catòlica i l'emigrada protestant. A diferència d'atres països europeus de l'época, la noblea de Bohèmia no era part de l'audiència lliterària i per lo tant esta divisió dels esforços lliteraris varen dur comparativament a una falta de desenroll i a un estancament de la lliteratura barroca checa, especialment en els gèneros escrits per a les corts aristocràtiques.
El principal autor del Barroc evangèlic chec va ser Comenio, que va passar la seua joventut en Bohèmia, pero va ser forçat a l'exili més vesprada. Va ser un pedagogo, teòlec, reformador de l'educació i filòsof; les seues obres inclouen gramàtiques, tractats teòrics sobre l'educació i obres de teologia. En la seua mort a principis del XVIII, la lliteratura protestant en chec pràcticament va desaparéixer. Les obres barroques d'autors catòlics es dividixen en dos tipos: la poesia religiosa, com la d'Adam Michna z Otradovic, Fridrich Bridel i Václav Jan Rosa i la prosa religiosa (per eixemple la prosa homiléctica i les hagiografia), i els relats històrics, com els de Bohuslav Balbín, ademés de la Bíblia jesuïta de Sant Venceslao.
L'Ilustració
A finals del XVIII, les terres bohemio varen sofrir un important canvi —l'emperador José II d'Habsburgo va posar fi al sistema feudal i va introduir una nova tolerància religiosa i ideològica. Va aparéixer un Classicisme ilustrat, que va buscar aplicar els principis racionals de la ciència a tots els aspectes de la vida diària. Una cultura i lliteratura nacional en la pròpia llengua va començar a ser vista com un prerrequisito a l'unificació de la nació. En lliteratura, açò es va traduir en un renovat interés en les noveles en prosa, com per eixemple Matěj Václav Kramerius, en l'història checa i en el desenroll històric de la cultura checa, com Josef Dobrovský, que recodificó la gramàtica del chec, i Antonín Jaroslav Puchmayer, que va desenrollar de forma sistemàtica l'estil poètic chec. L'audiència lliterària es va desenrollar des dels retors i monges cap als llaics i el públic general, i la lliteratura va començar a vore's com un vehícul d'expressió artística. No obstant, Bohèmia i Moravia permaneixien baix l'esfera d'influència cultural d'Àustria i Alemània. Aixina, la nova lliteratura nacional va imitar els gèneros alemans i solament evolucionaria més vesprada cap a un esforç creatiu independent; açò va ser especialment cert per al drama, com ejemplifica Václav Kliment Klicpera.
El XIX
El Prerromanticisme va formar un pont entre el Classicisme ilustrat i el Romanticisme —els prerrománticos no varen abandonar completament l'émfasis en les formes poètiques derivades de l'antiguetat, pero varen relaixar l'estricta distinció entre els gèneros i es varen alluntar dels gèneros didàctics cap a uns atres més lírics, inspirats en el folclor, com Jan Kollár i František Čelakovský. Durant este periodo va sorgir l'idea d'una lliteratura i una cultura realment nacional, com a rebuig de la visió de Bernard Bolzano d'un estat binacional i bicultural chec-alemà. La major figura de l'época és potser Josef Jungmann, que va traduir moltes obres clàssiques de la lliteratura mundial i va passar la seua vida intentant establir la lliteratura en chec com una lliteratura séria i rica, capaç d'un gran desenroll. František Palacký i Pavel Jozef Šafárik varen prendre per a sí el desafiu de reexaminar l'història checa. Com a part de l'esforç d'establir un pedigrí per a la lliteratura i la cultura en chec, els historiadors checs de l'época varen buscar establir evidències d'èpiques heròiques durant l'Edat Mija. Varen voler trobar tals evidències en els Manuscrits de Dvůr Králové i de Zelená Hora, encara que posteriorment es va demostrar que eren falsificacions.
.jpeg)
Cap a la década de 1830, s'havien colocat els fonaments de la lliteratura en chec i els autors començaven ara a enfocar-se en els mèrits artístics de les seues obres i menys en el desenroll de l'idea de la lliteratura cultura en chec com un tot. Durant el periodo es varen produir principalment dos tipos de lliteratura: la lliteratura Biedermeier, que buscava educar als llectors i animar-els a ser lleals al Imperi austrohúngaro, com va ser el cas de Karel Jaromír Erben i Božena Němcová, i el Romanticisme, que emfatisava la llibertat de l'individu i enfocava la subjetividad i el subconscient, com va ser el cas de Karel Hynek Mácha. Estos autors generalment publicaven en periòdics o en la revista lliterària Květy («Flores») publicada per Josef Kajetán Tyl.
L'any 1848 va dur al front a una nova generació d'autors checs que varen seguir els passos de Mácha i varen publicar les seues obres en el nou almanac Máj («Maig»), com va ser el cas de Vítězslav Hálek, Karolina Světlá i Jan Neruda. Estos autors varen rebujar l'estret ideal d'una cultura purament nacional, varen favorir una que incorporava la lliteratura en chec a la cultura europea i varen prendre la seua inspiració del progrés realisat fòra de les terres cheques. No obstant, el seu treball també comentava l'invasió de l'industrialisació i s'enfocava cada volta més en la vida simple, oponent-se a l'ideal romàntic lliure de cadenes.
L'Escola de Maig va ser seguida pels neorrománticos, que varen continuar la tradició romàntica, pero també varen incorporar estils més contemporàneus: realisme, simbolisme i decadentisme. Es poden distinguir tres periodos: el primer va reaccionar a la desilusió deguda a la falta de progrés social i polític durant la década de 1870, com Václav Šolc; el segon va ser el gran regrés a la poesia, especialment a l'èpica, per eixemple en Josef Václav Sládek; i el tercer es va concentrar en la prosa, com Alois Jirásek.
En conversació en els neorrománticos, la següent generació d'autors es va acostar al realisme i al naturalisme, lo ordinari i lo banal. Varen favorir temes contemporàneus sobre els històrics i varen buscar llevar émfasis a la veu personal de l'autor en comparació del llenguage a sovint colorit dels personages. D'interés varen ser principalment dos temes: l'exploració dels pobles checs i fins a quin punt seguien sent oasis de la moralitat, com ho varen fer Jan Herben, Karel Václav Rais i Alois Mrštík; i Praga, especialment les classes més baixes, com va ser el cas de les obres d'Ignát Herrman i Karel Matěj Čapek Chod.
L'última generació lliterària del XIX va senyalar una decidida ruptura en el passat i el adveniment del modernisme —despuix d'una ona d'optimisme despuix de la Revolució francesa a principis de sigle, la falta de progrés en la realisació d'eixos ideals de llibertat i germandat va dur tant a l'escepticisme cap a la possibilitat d'alcançar eixos ideals, com a renovats esforços per a alcançar-els. El nexe d'unió entre els autors d'esta generació va ser la adherencia a un estil particular més allà de les seues pròpies veus, i les seues perspectives a sovint crítiques del treball de generacions anteriors. Els modernistes també varen iniciar el cult a l'artiste i el periodo va vore el naiximent del crític lliterari com a professió independent, com a aliat de l'artiste, ajudant a abdós a definir i presentar el seu treball al públic (František Xaver Šalda). Poetes importants de l'época es varen inspirar en les obres i traduccions del poeta Jaroslav Vrchlický i inclouen, entre uns atres, a Josef Svatopluk Machar, Antonín Sova, Otokar Březina i Karel Hlaváček; autors de prosa varen ser Vilém Mrštík, Růžena Svobodová i Josef Karel Šlejhar.
El XX
El canvi de sigle va marcar un profunt desplaçament de la lliteratura checa —despuix de casi un sigle de funcionament ple, la lliteratura es va lliberar finalment del corsé necessari per a educar i servir a la nació i estendre la cultura checa, convertint-se en lliteratura per l'art. L'orientació cap a França, Europa del Nort i Rússia es va intensificar i es varen realisar noves demandes al coneiximent cultural dels autors i la seua audiència.
La nova generació de poetes es va distanciar tant dels neorrománticos com dels modernistes: liderats per S. K. Neumann, el seu treball es va centrar en la realitat concreta, lliure de tot pathos o simbolisme complex. Molts dels nous poetes, com Karel Prenen, Fráňa Šrámek, Viktor Dyk, František Gellner i Petr Bezruč, es varen aliar en l'anarquisme i el moviment feministe, encara que l'influència d'estos dos moviments va decaure a lo llarc de la década. En prosa, el treball de la generació modernista solament estava aplegant a la seua madurea ara, pero les diferents ones estilístiques que varen afectar la seua prosa també són evidents en la nova generació — naturalisme en A. M Tilšchová; impressionisme en Šrámek, Gellner, Jiří Mahen, Jan Opolský i Rudolf Těsnohlídek); la Secessió de Viena en Růžena Svobodová i Jan Karásek.
Despuix d'esta rebel primera generació, la nova generació de poetes (Prenen, Neumann, Šrámek) es va tornar cap a la naturalea i la vida en les seues obres. Esta década també va marcar la tornada d'autors catòlics, com Josef Florian, Jakub Deml, Jaroslav Durych o Josef Váchal, i la primera arribada del vanguardisme a la lliteratura checa, buscant documentar els ràpits canvis en la societat i la modernisació. El primer estil vanguardiste va ser el neoclassicisme, que pronte va donar pas al cubisme, el futurisme i el civilisme, de S. K. Neumann i els jóvens germans Čapek.
L'I Guerra Mundial i el Periodo d'entreguerras
L'I Guerra Mundial va dur en si una ona de repressió de la recent emergent cultura checa, lo que va significar un regrés al passat, als valors i història tradicionals checs: els husitas i el despertar. La Guerra, no obstant, també va precipitar una crisis de valors, de fe en el progrés, religió i creències, que va trobar eixida en l'expressionisme de Ladislav Klíma, Jakub Deml i Richard Weiner; el civilisme dels germans Čapek; i les visions d'una germandat universal del ser humà en Ivan Olbracht, Karel Matěj Čapek Chod i F. X. Šalda.
El Periodo d'entreguerras, coincidint en la Primera República checa, és un dels apogeu de la lliteratura en chec —el nou estat va dur en si una pluralitat de pensaments, religió i filosofia que varen conduir a un floriment de la cultura i la lliteratura. El primer gran tema d'entreguerras va ser la guerra —la crueltat, violència i terror, pero també les accions heròiques de la Legió checa, com es pot trobar en les obres de Rudolf Medek, Josef Kopta, František Langer i Jaroslav Hašek. Una nova generació de poetes va conduir de regrés a les vanguardes: poesia del cor, del primer Jiří Wolker i de Zdeněk Kalista i naivisme dels germans Čapek, Josef Hora, Jaroslav Seifert i S. K. Neumann. No obstant, la vanguarda en seguida es va dividir entre els autors radicals proletaris socialistes i comunistes com Wolker, Seifert, Neumann, Karel Teige, Antonín Matěj Píša, Hora i Jindřich Hořejší, els catòlics, com Durych i Deml, i els centristes, com els germans Čapek, Dyk, Fischer, Šrámek, Langer i Jan Herben.
Un estil lliterari específicament chec, el poetisme, va ser desenrollat pel grup Devětsil, al que pertanyien Vítězslav Nezval, Jaroslav Seifert, Konstantin Biebl i Karel Teige. El grup argumentava que la poesia devia impregnar la vida diària, que la poesia era inseparable de la vida de cada dia, que tots som poetes. La prosa d'entreguerras es va distanciar encara més de la prosa tradicional i unidimensional del sigle anterior, a favor de múltiples perspectives, subjetividad i narrativa fracturades. La lliteratura utòpica i fantàstica va passar al primer pla en Jan Weiss, Karel Čapek, Eduard Bass i Jiří Haussmann, aixina com els gèneros de prosa documental, que buscaven mostrar una image tan exacta com fora possible del món, aixina Karel Čapek, Egon Erwin Kisch, Jiří Weil, Rudolf Těsnohlídek, Eduard Bass, Jaromír John i Karel Poláček; prosa lírica i imaginativa que es va aliar en la poesia poètica de l'época en Karel Konrád, Jaroslav Jan Paulík i Vladislav Vančura; i prosa de caràcter catòlic en Jaroslav Durych, Jan Čep i Jakub Deml. El teatre de l'época també va seguir la mateixa evolució estilística que la poesia i la prosa —expressionisme, seguit d'un regrés al teatre realiste i civil, com per eixemple en František Langer i Karel Čapek. Junt en les vanguardes en poesia, la vanguarda del teatre també va florir, centrant-se en eliminar barreres entre actors i audiència, trencant l'ilusió d'unitat de l'obra teatral, com ho varen fer els membres del Osvobozené Divadlo, tals com Jiří Voskovec i Jan Werich.
Despuix de l'embriagador optimisme de la década de 1920, la década següent va dur la crisis econòmica, que va contribuir a estimular la crisis política: tant l'esquerra (comuniste), com la dreta (antialemana i fascista), es varen radicalisar, amenaçant l'estabilitat democràtica. La reacció dels autors de l'época va ser el centrar-se en assunts públics i l'espiritualitat: el catolicisme va guanyar importància en els autors Kalista, Karel Schulz, Halas, Vančura i Durych. Els canvis es varen fer evidents primer en la poesia: la nova generació de poetes, en Bohuslav Reynek, Vilém Závada, František Halas, Vladimír Holan i Jan Zahradníček, varen començar com poetistas, pero després mostra un treball molt més obscur, ple d'imàgens de mort i por. L'antiga vanguarda, Teige i Nezval, també es va alluntar del poetisme, acostant-se al surrealisme, i un tercer grup, en Hora, Seifert i František Hrubín, es varen tornar a la poesia liricista, tranquila, ompli de recorts. La prosa, despuix d'anys de periodisme realiste, es va tornar cap a l'èpica, les noveles existencials i perspectives subjectives. Varen aparéixer les balades inspirades en el folclor, en Josef Čapek, K. Čapek, Vančura i Ivan Olbracht; les noveles de tema social, en Olbracht, Vančura, Poláček, Marie Majerová i Marie Pujmanová; i les noveles sicològiques, en Jarmila Glazarová, Egon Hostovský i Jaroslav Havlíček. Durant este periodo Karel Čapek va escriure les seues obres de teatre més conegudes i carregades políticament en resposta al sorgiment de les dictadures fascistes. Despuix dels Acorts de Munich en 1938, la lliteratura va reflectir de nou el present polític i va cridar a la solidaritat nacional i al regrés al passat.
L'II Guerra Mundial
El protectorat alemà i l'II Guerra Mundial varen deixar les seues marques en la lliteratura checa —molts dels autors de les generacions d'entreguerras no varen sobreviure o varen tindre que exiliar-se. Entre 1938 i 1940 la societat va seguir sent relativament lliure, pero en 1941 la majoria dels periòdics, revistes i editorials varen ser tancades i els autors silenciats. L'II Guerra Mundial va marcar l'orige del triple camí seguit per la lliteratura, continuada a lo llarc del règim socialiste fins a 1989: edicions domèstiques, domèstiques illegals i lliteratura de l'exili.
Com a resultat de la Guerra, totes les formes de lliteratura es varen centrar encara més en la tradició i l'història: la poesia es va fer més apagada i es va posar més émfasis en el llenguage com a expressió de l'identitat nacional (Hora, Halas, Seifert, Nezval) i en els valors espirituals i religiosos (Hrubín, Závada, Zahradníček, Holan). Lo mateix va ocórrer en prosa: varen desaparéixer les obres experimentals d'entreguerras, pero va permanéixer la novela social i sicològica de Václav Řezáč, Vladimír Neff i Miloš Václav Kratochvíl. La novela històrica va tindre un nou resorgir en Kratochvíl, Vančura, Durych i Schulz, com una forma d'escriure sobre el present disfrassant-ho en el passat, de la mateixa manera que va fer la prosa inspirada en contes i cultura popular de Josef Štefan Kubín, Jan Drda, Vančura, Jaromír John i Zdeněk Jirotka. La generació d'autors que varen debutar durant la Guerra i poc despuix, com Jiří Orten i el Grup 42, compartien similars experiències desgarradoras de la guerra; les seues obres mostren el distintiu de la tragèdia, el pensament existencialiste i se centren en la persona com un ser aïllat.
Comunisme, Checoslovàquia i la Primavera de Praga
La lliteratura en chec de la posguerra està íntimament entrellaçada a l'estat polític de Checoslovàquia; de la mateixa manera que durant la Guerra, la lliteratura es va dividir en tres branques principals: les publicacions nacionals, les nacionals illegals i la lliteratura de l'exili. La lliteratura es va convertir baix el règim comuniste en un refugi de la llibertat i la democràcia, i les obres lliteràries i autors varen ser apreciats no solament pel seu mèrit lliterari, sino també per la seua lluita contra el règim. Aixina, la lliteratura de tot el periodo de posguerra va rebre molta atenció, a pesar de la seua posició a sovint precària. No obstant, durant els tres primers anys despuix de la Guerra (1945-48), la lliteratura va mantindre un cert grau de llibertat, encara que l'enfortiment de l'extrema esquerra gradualment va expulsar de l'esfera pública primer els autors catòlics, com Deml, Durych, Čep, Zahradníček, i després els comunistes moderats.
1948 va dur la victòria final del comunisme i el subsecuente fi de les llibertats civils —qualsevol lliteratura contrària al punt de vista oficial era prohibida i els autors perseguits. L'estil lliterari oficial va ser el realisme socialiste i totes les tendències vanguardistes varen ser suprimides. Molts autors varen ser a l'exili —a Alemània, els Estats Units o la Santa Sèu. Dels que es varen quedar, molts varen decidir escriure en secret i les seues obres varen permanéixer sense publicar, com en el cas dels surrealista Zbyněk Havlíček, Karel Hynek), Holan, Zahradníček, Jiří Kolář, Josef Jedlička, Jan Hanč, Jiřina Hauková, Josef Škvorecký, Egon Bondy, Jan Zábrana i Bohumil Hrabal. La majoria de les seues obres varen ser publicades en les décades entre 1960 i 1990.
Solament a finals de la década de 1950 va començar a suavisar-se el férreu control de la censura —es va permetre de nou publicar a alguns poetes, com Hrubín, Oldřich Mikulášek, Jan Skácel i es va formar un nou grup lliterari al voltant de la revista Květingues, en l'objectiu de trencar l'imperi del realisme socialiste, en els autors Miroslav Holub, Karel Šiktanc i Jiří Šotola. La prosa es va quedar arrere durant la majoria d'este periodo, en l'excepció d'Edvard Valenta i Josef Škvorecký. Obres curtes, com les històries curtes varen tornar a ser populars.
La década de 1960 va dur el començ dels intents de reforma del Partit Comuniste, la consegüent lliberalisació de la lliteratura i l'increment del prestigi dels autors. Començant en 1964, la lliteratura va escomençar a ampliar el seu àmbit més allà de l'estil aprovat oficialment. En poesia, el liricisme íntim es va fer popular (Vladimír Holan), aixina com la poesia èpica (Karel Šiktanc, Hrubín) i el realisme del Grup 42. En prosa, nous autors varen abandonar la polèmica sobre el socialisme i en el seu lloc es varen tornar cap a la moralitat personal i cívica, com Jan Trefulka, Milan Kundera i Ivan Klíma, i el tema de la guerra i l'ocupació, com Jiří Weil i Arnošt Lustig, especialment el destí dels judeus. Bohumil Hrabal es va convertir en el més prominent dels autors de prosa, en les seues obres plenes de coloquialismes, les seues estructures narratives no tradicionals i l'absència d'un marc moral oficial. Cap a finals de la década, noveles de la desilusió, l'escepticisme, la necessitat de trobar el seu lloc en el món i història varen començar a aparéixer baix la mà de Vaculík, M. Kundera i Hrubín, de la mateixa manera que noveles històriques modernes en Oldřich Doneněk, Jiří Šotola, Vladimír Körner i Ota Filip. La década també va dur el debut d'una nova generació d'autors que varen créixer durant els excessos del Estalinisme i per lo tant no tenien ideals sobre móns utòpics —les seues obres no tractaven sobre canviar el món, sino sobre viure en ell: autenticitat i responsabilitat, tant moral com a lliterària. Estos autors inclouen als poetes Jiří Gruša, Josef Hanzlík, Antonín Brousek i Jiří Kuběna i els dramaturcs Ivan Vyskočil, Jiří Šlitr, Václav Havel, Milan Uhde i Josef Topol. El fi dels anys de reformes va vore un regrés els experiments: el surrealisme de Milan Nápravník i Vratislav Effenberger, la poesia nonsense d'Emanuel Frynt, la poesia abstracta i donada de Ladislav Novák, la prosa realista arenenca de Jan Hanči Vladimír Páral i la fantasia adornada i plena de símbols de Věra Linhartová. L'era de la llibertat lliterària i els experiments va aplegar al seu apogeu en la Primavera de Praga en 1968 i va finalisar abruptament eixe mateix estiu en l'invasió soviètica i la consegüent «normalisació».
La «normalisació» reinstauró la severa censura de la década de 1950, va tancar la majoria de les revistes lliteràries i periòdics, i va silenciar als autors que no es varen adaptar. Més que mai, la lliteratura va mantindre la seua divisió en llegal, illegal i exili. Molts autors varen fugir a EE. UU. i Canadà (Škvorecký), Alemània (Peroutka) o França (M. Kundera), pero en general no els va anar molt millor que als seus contemporàneus en Checoslovàquia, principalment per la falta de públic llector. Les seues obres varen començar a conéixer-se millor solament a través de traduccions. Les obres d'autors experimentals i vanguardistes que publicaven com a autors «oficials», en general, varen anar de menor calitat, conformant-se al dogma oficial, encara que en comparació a la década de 1950, la lliteratura era menys rígida, menys acartonada. En els llímits entre la lliteratura oficial i no oficial es trobaven els autors de noveles històriques com Körner i Karel Michal, aixina com Bohumil Hrabal i Ota Pavel. A Seifert, Mikulášek i Skácel se'ls va prohibir la publicació; les seues obres varen ser publicades com samizdat, en chicotetes prenses clandestines que publicaven a mà gran part de les obres d'autors illegals. Ludvík Vaculík, Jan Vladislav, Václav Havel i Jan Lopatka varen organisar les majors editorials samizdat. Molts d'estos autors illegals varen firmar la Carta 77 i varen ser encarcerats per això. A uns atres —com a Jiří Kolář i Pavel Kohout— no se'ls va permetre retornar al seu país natal.[2] La lliteratura samizdat va tornar de nou al catolicisme, a les memòries i diaris de la vida diària, com en el cas de Vaculík. Memòria i història eren també dos dels principals motius de la lliteratura samizdat, per eixemple en Karel Šiktanc i Jiřina Hauková, aixina com testimonis brutalment honests i reals de la vida diària, com els d'Ivan Martin Jirous.
La nova generació de la década de 1980 va estar marcada per la necessitat de rebelar-se, d'actuar fòra dels llímits de la societat —la seua obra beu de la generació de la Guerra (Grup 42) i és a sovint brutal, agressiva i vulgar, com per eixemple Jáchym Topol, Petr Placák o Zuzana Brabcová; el posmodernisme també va influenciar la lliteratura com un tot, com mostren les obres de Jiří Kratochvil i Daniela Hodrová.
Per una atra part, aquells autors checs que varen escriure des de l'exili varen poder gojar, fins a cert punt, de millors condicions per al seu treball, ya que eren lliures d'escriure lo que volgueren, sense por a la censura i sense tindre que recórrer a l'auto-censura. No obstant, llevat algunes excepcions, els escritors checs en l'exili no varen suscitar el mateix interés en occident que en el seu país natal. Per una atra part, el número de llectors de llengua checa fora de Checoslovàquia estava necessàriament llimitat, per lo que les seues obres no varen gojar de certa popularitat fins que varen ser traduïdes. Això va supondre la gradual adaptació d'estos autors a les condicions —i en concret a l'idioma— del seu entorn, per lo que molts d'ells varen compaginar el chec en la llengua del seu país d'acolliment. Aixina, Ludvík Aškenazi i Ota Filip varen escriure en alemà, Věra Linhartová en francés i Jan Novák en anglés.[2]
Postcomunisme i República Checa
La caiguda del comunisme en 1989 va marcar una atra ruptura en la lliteratura en chec en la tornada de la pluralitat i la llibertat. Les obres de molts autors illegals i en l'exili durant el règim comuniste varen ser publicats per primera volta, com per eixemple els treballs de Jan Křesadlo i Ivan Blatný, i molts d'ells varen tornar a la vida pública i a publicar. Pero la década de 1990 no solament va supondre la publicació d'antigues obres d'autors prohibits en les dos décades prèvies, sino també el descobriment de noves i distintives veus. Entre estes, cal destacar les noveles de Vladimír Macura —que es mouen entre els llímits difusos de la realitat i l'imaginació—, la prosa de Daniela Hodrová i Michal Ajvaz —buscant «descobrir» els poders de l'obscuritat que nos rodeja— i les noveles de Jan Křesadlo i Jiří Kratochvil, incloses dins de la corrent posmodernista. Tampoc cal oblidar la precisió estilística en formes curtes d'autors com Patrik Ouředník i Jan Balabán. Per una atra part, els anys 90 també varen vore aparéixer figures femenines en el panorama lliterari chec: Alexandra Berková, Tereza Boučková, Zuzana Brabcová, Irena Dousková, Radka Denemarková i Iva Pekárková són alguns eixemples.[3]
A mitan de la década de 1990 sorgix un nou gènero en base autobiogràfica, que pot prendre la forma d'un diari, un llibre de memòries, un diari fictici o una pseudo-autobiografia. Dins d'este gènero s'enquadren obres de Jáchym Topol, Emil Hakl, Václav Kahuda i Roman Ludva. Aixina mateix, els bestsellers d'autors checs com Michal Viewegh, Halina Pawlovská i Petr Šabach també contenen parts autobiogràfiques.[3] Encara que alguns crítics han aduït que la lliteratura contemporànea checa (des de 1989) està relativament marginalizada sobre el cine, escritors com els citats Michal Viewegh i Jáchym Topol, o Ivan Martin Jirous i Petra Hůlová són figures públiques i venen llibres en grans cantitats.
La poesia contemporànea en chec, encara que continua sent matèria per a especialistes i uns pocs entusiastes, pot alardear d'un poeta de nivell europeu en Petr Borkovec.
En els últims anys s'ha produït una tornada a la narrativa de ficció, sobretot en els treballs de les generacions més jóvens. La narració d'una història és alguna cosa essencial en els texts de Miloš Urban o Bohuslav Vaněk-Úvalský, aixina com en la prosa més recent de Jiří Kratochvil. Estos escritors continuen trobant delectació en el simple relat d'una història o en la creació de móns ficticis de la seua pròpia invenció. I com cada volta és major l'interés per publicar fòra de la República Checa, es tendixen a contar històries més universals, els problemes de les quals i realitats no afecten únicament al llector contemporàneu.[3]
Autors contemporàneus checs que també es deuen mencionar són Jiří Hájíček, Antonín Bajaja, Sylvie Richterová, Lubomír Martínek, Michal Šva, Jaroslav Rudiš, Jaroslav Velinský, Pavel Řezníček, Anna Zonová, Martin Reiner, Martin Ryšavý i Petr Stančík. En el relat curt destaquen també els contistes Arnošt Lustig (Démanty noci, 1958), Milan Kundera (els tres quaderns dels Amors ridículs, Směšné lásky, 1963, 1965 i 1968), Bohumil Hrabal (Classes de ball per a adults, Pábitelé, 1964) i Ota Pavel (La mort dels cabirols bells, Smrt krásných srnců, 1971).
Premis lliteraris checs
Referències generals
- Česká lliteratura od počátků k dnešku, by Jiří Holý, Jaroslava Janáčková, Jan Lehár, Alexandr Stich (Nakladatelství Lidové noviny, 2004) ISBN 80-7106-308-8
Referències en text
- ↑ bib-bvb. de/~db/bsb00000683/images/index. html? seite=2 Chronica Boemorum, crònica accessible en llínea en Monumenta Germaniae Historica.
- ↑ 2,0 2,1 Holy, Jirí (2002). org/details/writersundersieg0000holy Writers Under Siege: Czech Literature Since 1945, Sussex Academic Press, pp. org/details/writersundersieg0000holy/page/165 165-166. ISBN 978-1-84519-190-0.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 czechlit. cz/en/literature-after-1945/ Literature after 1945 (Czech literature portal)
Enllaços externs
- archive. org/web/20080928080852/http://www. czech. cz/es/cultura-checa/creacion-artistica-checa/la-lengua-y-literatura-checas/historia-de-la-literatura-checa/ Història de la lliteratura checa en la pàgina oficial del Govern chec
- epdlp. com/paise. php? pais=Rep.%20Checa Rep. Checa - Lliteratura en epdip, principals escritors del país en les seues fotografies, biografies i obres.
- ox. ac. uk/~tayl0010/czech. html Czech and Slovak Literature Resources en Oxford ox. ac. uk/~tayl0010/czech. html archivat en Wayback Machine. – molts dels enllaços són a pàgines en chec, la majoria de les descripcions són en anglés. Conté també un resum històric
- archive. org/web/20040610060313/http://www. arts. gla. ac. uk/Slavonic/staff/Holy. html Czech Literature since the 1980s (en anglés) – conferència
- archive. org/web/20010118043000/http://www. happycat16. freeserve. co. uk/file15literature. htm Brief history with a few capsule portraits (en anglés)
- czech-language. cz/fiction/fiction. html Overview from Encyclopedia Britannica (en anglés)
- com/frogman Potápěč – Fonts de lliteratura checa i eslovaca (en chec)
- archive. org/web/20040804052754/http://www2. arts. gla. ac. uk/Slavonic/staff/Czech_literature. html Lecture about changes after the fall of communism (en anglés)
- archive. org/web/20040712082117/http://www. praguepost. com/P03/2004/Art/0603/opin1. php Article about current state of Czech culture and Western els meus-perceptions of it, en polèmica dels llectors (en anglés)
- bartleby. com/65/cz/Czechlit. html Columbia Encyclopedia - molt breu història (en anglés)
- newadvent. org/cathen/04598b. htm Catholic Encyclopedia - breu història fins a 1800 (en anglés)
- archive. org/web/20070611000242/http://www. czech. cz/en/culture/czech-arts/czech-language-and-literature/the-history-of-czech-literature/ The history of Czech literature (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Literatura en checo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.