Autobiografia

Sant Agustín, autor dels Confessions, en el seu estudi segons Sandro Botticelli. L'autobiografia és un gènero que mamprén el reconte dels principals episodis d'unes vides, fent émfasis en les situacions vitals importants per a l'autor.

Portada de la primera edició de la Autobiografia, de Benjamin Franklin.

François-René de Chateaubriand, autor de Memòries de ultratumba.

La autobiografia és la narració d'una vida o part d'ella, escrita pel propi autor, mostrant el seu naiximent, els seus guanys, els seus fracassos, els seus gusts, les seues experiències, reconeiximents i els demés acontenyiments rellevants que haja vixcut o a que haja assistit. És un gènero lliterari que en gran mida se situa en la frontera entre lliteratura i història i està propenc a uns atres com la biografia, l'epistolario, el llibre de viages, les memòries, el currículum, el diari, etc.

Etimologia

En anglés, el terme autobiography va sorgir com neologisme de composició culta en Anglaterra a principis del XIX. El primer en utilisar-ho hauria segut el poeta Robert Southey en un artícul en 1809. No obstant, segons el francés Georges Gusdorf, el terme es trobaria ya en anterioritat en el filòsof alemà Friedrich Schlegel, que ho hauria utilisat en 1798.

L'autobiografia com a gènero

Autorretrato de Vincent van Gogh. L'autorretrato és, en certa manera, l'equivalent pictòric de l'autobiografia escrita.

D'entre les moltes definicions d'autobiografia que s'han donat, una de les canòniques, per l'acceptació que ha tingut entre els estudiosos, és la del francés Philippe Lejeune, qui definix l'autobiografia com a «relat retrospectiu en prosa que una persona real fa de la seua pròpia existència, mentres que posa l'accent sobre la seua vida individual, en particular sobre l'història de la seua personalitat».

Lo que caracterisa a l'autobiografia és l'identitat entre l'autor, açò és, la persona que escriu el llibre; el narrador —la persona que diu «yo» en el text i relata l'història—; i el protagoniste d'eixa narració, la vida de la qual, estats d'ànim, emocions, evolució personal, etc., constituïxen l'assunt del relat. Per lo general, l'identificació entre el narrador i el personage del relat es realisa per mig de l'ús del pronom personal «yo», que identifica al subjecte de l'enunciació (el narrador) en el subjecte de l'enunciat (personage). Per la seua banda, l'identificació entre l'autor i el narrador només es pot garantisar, en opinió de Lejeune, per mig de la coincidència entre el nom propi de l'autor que figura en la portada del llibre i el que el narrador es done a sí mateixa. Esta coincidència és la que funda el cridat pacte autobiogràfic, un tipo de pacte de llectura conceptualizado per Lejeune. El pacte autobiogràfic és una sòrt de «contracte» establit entre autor i llector pel que tácitamente aquell es compromet a contar la veritat sobre la seua vida, i est, a creure el relat oferit. Com és evident, açò no implica que tot lo que es conte en una autobiografia siga cert, la qual cosa no impedix que el pacte com a tal existixca, encara que siga per a infringir-ho. Este pacte autobiogràfic seria el que diferenciaria a una autobi ografia d'una novela en contingut autobiogràfic, una bildungsroman o una autoficcó, puix encara que en esta puga donar-se el cas de que tot lo atribuït a un personage, en nom fictici, siguen fets verdaderament ocorreguts a l'autor -coser que només podria comprovar-se de forma extratextual-, el llector no establix en el text el mateix tipo de relació, puix no exigix que lo que llig siga veritat.

L'autobiografia està íntimament relacionada en atres gèneros veïns, com la biografia, les memòries, el diari íntim, entre uns atres, dels que, no obstant, és possible distinguir-la sobre la base de determinats traces:

• De la biografia es diferencia per l'identitat entre el narrador i el protagoniste del relat, que no es dona en la primera.
• De les memòries es distinguix perque estes no posen l'accent en la vida íntima del narrador o el desenroll de la seua personalitat. Açò és, les memòries presenten al seu autor com un observador dels fets externs de la vida, un periodo determinat o uns fets generalment importants, com a testimoni. Els primers eixemples de memòries serien, per eixemple, les de Lucio Cornelio Sila, els Comentaris de Cayo Juli Cèsar i les de l'emperador Octavio Augusto o, en temps més moderns, les Memòries de guerra de Winston Churchill.
• Del diari íntim o de l'epistolario es diferencia que este està format per entregues periòdiques i consta d'entrades o cartes, mentres que l'autobiografia és un relat retrospectiu construït a partir de la memòria de l'autor, en un lapsus de temps important entre el temps de l'escritura i el dels fets narrats, mentres que en el diari o la carta l'escritura és paralela als fets.
• De la novela autobiogràfica o novela en forma autobiogràfica (també cridada falsa autobiografia), la distinguix l'identitat entre l'autor material del text i el narrador, que es dona en l'autobiografia i no en la novela autobiogràfica, que és una obra de ficció que fingix ser una autobiografia

protagoniste, com per eixemple David Copperfield de Charles Dickens, o les noveles picaresques com el Lazarillo de Tormes, Guzmán de Alfarache i unes atres.

• D'esta última deriva un gènero modern, la cridada autoficcó, en la que un autor es pren a sí mateixa com el seu propi personage i mescla fets i personages ficticis en atres verdaders fets i personages.

En ocasions, tant l'autobiografia pròpiament dita, com els atres gèneros veïns, es consideren subgèneros dins d'un més ampli «gènero autobiogràfic». Atres autors, no obstant, preferixen considerar l'autobiografia com un gènero distint de les memòries, diaris, epistolarios etc. i usen per a referir-se a tots el marbete «escritures del yo».

L'autobiografia, per una atra part, és un gènero lliterari que supon cert grau d'alegat autojustificativo, i inclús de propaganda religiosa o política (Comentaris a la Guerra de les Galias i Comentaris a la Guerra Civil, de Juli Cèsar; La meua lluita, d'Adolf Hitler).

Retrat de Jean-Jacques Rousseau per Allan Ramsay. Rousseau és considerat el pare de l'autobiografia moderna gràcies a el seu Confessions.

En el món antic era un gènero poc practicat. Va escriure una obra de biaix autobiogràfic l'emperador romà Marco Aurelio (Meditacions). En el Cristianisme, en part gràcies al seu inclinament espiritual i introspectiva, va nàixer el gènero de l'autobiografia religiosa, el primer cas de la qual va ser el de sant Agustín (Confessions). També és important l'element religiós en la profana Història calamitatum de Pedro Abelardo; sobre les dònes medievals, els testimonis conservats no solen passar dels vint folis i són escassos: Leonor de Còrdova i Helena Kottanner. Este gènero va adquirir gran auge durant el Renaixença, donat l'antropocentrisme de l'época. En Espanya destaquen les autobiogra fies de santa Teresa de Jesús (Llibre de la Vida) i de sant Ignacio de Loyola; i el subgènero autobiografies de soldats espanyols, en figures com Bernal Díaz del Castell i els posteriors Alonso de Contreras i Diego Duc d'Estrada. En la Renaixença italiana apareix l'autobiografia de famosos, ballarins, poetes i bons artistes, com la Vita de l'orfebre i escultor Benvenuto Cellini, una de les obres clàssiques de la lliteratura d'este país. Ya en el XVIII apareix l'autobiografia de l'escritor castellà Diego de Torres Villarroel i, casi al mateix temps, dos dels més influents models del gènero en la modernitat: les Confessions de Jean-Jacques Rousseau, model per a les autobiografies del Romanticisme del XIX, i les Memòries de Rebuig Franklin. Una autobiografia diferix d'una biografia en que en la primera l'escritor narra la seua pròpia vida. Els biógrafs generalment recorren a una gran varietat de documents i punts de vista, mentres que una autobiografia pot estar basada completament en la memòria de l'escritor. Encara que les autobiografies no abunden, existixen eixemples d'elles de gran valor lliterari.

L'autor d'una autobiografia descriu de manera lliterària la seua vida privada i els canvis que han ocorregut en la seua personalitat i manera de ser. Es pot elaborar en el moment que es desige, en ocasions a petició d'algú. La seua escritura és, por lo regular, en prosa i en ella es deuen cuidar tots els detalls, puix l'interés del text és lliterari per damunt d'atres consideracions.

<br />

Bibliografia

• Luque Ame, Álvaro: La (auto)biografía de escritor. Apuntes teóricos. Studi Ispanici, ISSN 0585-492X, Nº. 46, 2021, págs. 389-406.

Enllaços externs

• «autobiografia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).