La Crònica de Dalimil (chec: Dalimilova kronika) o Crònica del Pseudo-Dalimil (chec: Kronika tak řičeného Dalimila) és la primera crònica escrita en llengua checa. Va ser redactada poc despuix de 1310. El seu nom es deu a que en el XVI va ser atribuïda per error a un clerc cridat Dalimil de Meziříčí (Dalimil Meziříčský). Encara que esta atribució està actualment descartada, s'ha mantingut el nom.[1]

Facsímil del manuscrit llatí de la Crònica de Dalimil.

Autor i data

El seu autor és possiblement un noble de la Bohèmia nort-oriental,[1][2] encara que es desconeix la seua verdadera identitat. L'obra defén els interessos de la noblea latifundista, recelando de la creixent influència de la burguesia alemana en Bohèmia.[2]

El cos principal de l'obra —106 capítuls— va ser compost, segons Bruno Meriggi, entre 1308 i 1314. Quatre capítuls adicionals varen ser afegits posteriorment, entre 1315 i 1318.[1]

En 1541, l'erudit Václav Hájek va atribuir l'autoria de la Crònica a un clerc cridat Dalimil de Meziříčí (Dalimil Meziříčský). Esta hipòtesis esta hui completament descartada, a pesar de lo que l'obra s'ha continuat denominant "Crònica de Dalimil".

Contingut

L'argument de la Crònica de Dalimil és el història del poble chec. L'obra comença en l'episodi bíblic de la torre de Babel i aplega fins al adveniment al tro de Juan de Luxemburc, en 1310. Es compon de 106 capítuls. Una de les seues fonts principals és la Crònica checa (Chronica Boemorum), escrita en llatí per Cosmas de Praga al començament del XII. Per als acontenyiments més recents, l'autor utilisa la seua pròpia experiència, aixina com atres fonts que no es conserven en l'actualitat. S'ha senyalat, no obstant, que en el seu text existixen numerosos errors i confusions.[2]

L'obra té una clara funció propagandística. Exalta el nacionalisme chec i ataca en durea l'influència alemana en Bohèmia, que afectava especialment a la noblea i a l'alt clero.[1][2] La crònica conclou en una exhortaació al nou monarca, Juan de Luxemburc, a defendre els interessos de la seua nació.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Hermida de Blas, Alejandro: "Lliteratura checa. L'Edat Mija", en: Assut González, Fernando (ed.): Història de les lliteratures eslaves. Madrit: Càtedra, 1997. ISBN 84-376-1566-6. Pàgines 255-263.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Meriggi, Bruno: Les lliteratures checa i eslovaca. Buenos Aires, Losada, 1974. Pàgines 26-29.


Referències