L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Història de la Lliteratura d'Equador

La Historia de la lliteratura d'Equador comprén més de quatre sigles i varis gèneros lliteraris. D'ells, el que més s'ha cultivat és la poesia, en una llarga tradició que inicia en el XVI i té com a exponents a Aguirre, Berroeta, Olmedo, Llona, Juliol Zaldumbide, Carrera Andrade, Escudero, Gangotena, Espinosa Pólit, Corylé, Dávila Andrade, Carrión, Adoum i Rumazo González.[1][2] La novela i el conte escomençarien en el XIX i viurien el seu auge en el XX. Entre els novelistes destaquen Mera, Montalvo, Zaldumbide, Icaza, Donoso Parella, Yánez Cossío, Lupe Rumazo i Cárdenas. En el conte són importants de la Quadra, Palau, Dávila Andrade, Pérez Torres i Dávila Vásquez.[3] En el teatre, en una història més curta, Aguilera Malta i Francisco Tobar.[4]

José Joaquín d'Olmedo i Juan Montalvo, escritors destacats en la primera i segona mitat de el XIX, respectivament. De manera similar, Carrera Andrade i Rumazo González varen descollar en la primera i segona mitat de el XX


La mitologia d'Equador ha influenciat de manera profunda la lliteratura donant orige a obres emmarcades en l'animisme (Carrera Andrade), realisme màgic (Aguilera Malta, de la Quadra, Yánez Cossío), negritud (Ortiz, Estupiñán Bass) i la lliteratura fantàstica (Dávila Andrade).[5] Aixina mateix, la religió catòlica ha segut el punt de partida de poesia religiosa (Crespo Toral), poesia mística (Espinosa Pólit) i èpica (Berroeta, Rumazo González).[6][7] La psicologia ha inspirat el món interior de la lliteratura en el modernisme (Zaldumbide), vanguardisme (Palau) i la nova narrativa (Donoso, Carrión, Rumazo). La política va impulsar lliteratura compromesa en el culteranisme (Orozco), neoclassicisme (Olmedo, Llona), romanticisme (Montalvo), realisme (Icaza, Gallecs Lara, Adoum).


Des de finals de el XX fins al present s'ha desenrollat la lliteratura infantil (Iturralde, Heredia),[8] la ciència ficció (Ubidia),[9] i el horror (Ojeda, Ampuero).[10] En l'actualitat ademés destaquen Valéncia, Corral, Vés-la, Carrión, Vallejo, Rodinás, Alemà, Macías, Páez, Behr, Puma, Vásconez, Pazos Barrera, Jaramillo, Granda, Net, Manzano i Lluna[11]

Història i principals corrents

Mitologia i lliteratura

Artícul principal → Mitologia de l'Equador.


La mitologia d'Equador ha influenciat la seua lliteratura de manera important. Carrera Andrade qui descrivia a la seua obra com El camino del sol, considerava necessari donar a conéixer la mitologia del seu país per a facilitar l'enteniment de la seua lliteratura, per a lo que publicaria el seu estudi titulat Historia de la.[12] José de la Quadra resaltaria l'importància dels mits antics del llitoral en la cosmovisió dels montuvios, part essencial de la seua obra.[13] Demetrio Aguilera Malta faria us de la mitologia de la Cultura Milacre Quevedo i els ritos de les «cocinas de brujos», la serp mitològica coneguda com «Pini» i la seua relació en el riu Guayas dins dels seus llibres marcats pel realisme màgic com Sèt Llunes i Sèt Serps.[14] En els señoríos ètnics, destaquen mits com el de Jatiquillá, un rito d'iniciació conectat als ancestros (matutatas) i que seria referenciado per César Dávila Andrade en el seu conte literatura de Ecuador.[15] La mitologia afroecuatoriana aporta sers com la Tunda i el Bambero, naixcuts del sincretisme de creències africanes i indígenes. Con relació a açò, Adalberto Ortiz escriuria un llibre titulat «animista».[16] La mitologia shuar influenciaria als tzántzicos que prendrien el nom del ritual de guerra per al seu grup lliterari.[17]

Èpica, culteranisme i l'ensaig

 
Antonio de Bastidas i Gaspar de Villarroel iniciadores de la poesia i la prosa respectivament

El primer poema escrit en lo que ara es coneix com Equador va ser Historia de la, per Pedro de la Cadena.[18] És considerat com el primer poema sobre Veneçuela per la seua temàtica, ya que relata la conquista i colonisació de l'Illa de Cubagua per Hernández de Serpa.[18] Pedro de la Cadena escriuria el poema entre els anys de 1563 i 1564, just al mateix temps que es fundava la Real Audiència de Quito i assumia com el seu primer president Hernando de Santillán. La vida de Pedro de la Cadena va estar vinculada a l'Audiència de Quito i en l'any de 1583 va ser nomenat Capità general de la recent fundada ciutat de Loja.[19]

Entorn al XVI, va aparéixer una de les pioneres de la lírica en versos escrits en espanyol, es tracta d'un poema religiós, redescubierto i difòs pel pare Aurelio Espinosa Pólit en 1959, pero que es tracta d'una obra de la germana Teresa de Cepeda i Fonts (1566-1610), neboda de Santa Teresa d'Àvila. Les seues Coples a lo diví, escrites al voltant de 1600 serien els primers poemes escrit per algú que va nàixer en lo que ara és territori equatorià.[20]


Durant la Real Audiència de Quito, a partir de la segona mitat de el XVII, escomencen a sorgir expressions lliteràries. Els personages més importants d'esta época varen ser Gaspar de Villarroel, Antonio de Bastidas, Jacinto de Evia i Jacinto Collahuazo. El primer, Villarroel va destacar per la seua obra ensayística especialment el seu llibre Governe Eclesiàstic Pacífic, que innauguró la prosa en Equador.[21] Per la seua banda Bastidas és considerat com el primer poeta de l'Equador, per Espinosa Pólit.[22] Ell, junt al seu discípul Evia,[23][24] varen escriure gran part dels poemes que es troben en el Ramillete de vàries flors poètiques, publicat en Espanya durant eixa época. El seu estil correspon al culteranisme, ya que l'influència de Góngora en la poesia d'eixa época va ser important.[25] Per un atre costat, es deu mencionar el poema Elegia a la mort de Atahualpa, atribuïda a Jacinto Collahuazo, un cacic naixcut en les rodalies de la ciutat d'Ibarra.[26]

Lliteratura mística, poesia i extrañamiento

Artícul principal → Jesuïtes quiteños del extrañamiento.


Durant la primera mitat de el XVII, Fra José de Villamor Maldonado va destacar com a escritor en l'àmbit de la lliteratura mística, sent la seua obra més significativa El Més Amagat Retir de l'Ànima, que va vore la llum en 1648;[27] paralelament, la venerable Sor Gertrudis de Sant Ildefons va escriure salves, lletanies i oracions que formen part del cànon lliterari colonial.[28] No obstant, la figura que va destacar en el següent sigle va ser Catalina de Jesús Herrera, naixcuda en Guayaquil en 1717, qui va publicar una important autobiografia titulada Secrets entre l'ànima i Deu, revelant les seues íntimes experiències espirituals recopilades en trenta cuadernillos que conformarien una obra completa de sis toms.[29]

En el sigle díhuit, l'importància de la poesia ya no es llimitava a motivacions cronològiques sino a la gran calitat que es va escomençar a desenrollar, segons ho afirma Gonzalo Zaldumbide,[30][31] qui va descobrir el talent del que es va convertir en el màxim representant de la poesia d'eixe sigle, el pare Juan Bautista Aguirre (1725-1786). El culteranisme en Aguirre seguix tenint força i és renovat, de la mateixa manera que la seua temàtica que va incloure lo religiós, amorós, còmic i mitològic. El seu poema més conegut és Carta a Lizardo.[32]

Ademés d'Aguirre, d'esta época és important nomenar als Jesuïtes quiteños de l'extrañamiento,[33] rescatats per Espinosa Pólit.[34] La llista és abundant i inclou noms com Juan de Velasco, Isidro Llosa, Francisco Javier Crespo, Juan de Ullauri, Juan Celedonio de Arteta, Nicolás Crespo, José d'Orozco, Ramón Viescas, José Garrido, Sebastián Rendón, Mariano Andrade, Manuel Orozco, Joaquín Ayllon, Ambrosio Larrea, Joaquín Larrea i Pedro Berroeta.[34]

Neoclassicisme, ilustració i independència

Artícul principal → Neoclassicisme en Equador.
 
José Joaquín d'Olmedo poeta neoclàssic autor de La victòria de Junín: Vora a Bolívar i Numa Pompilio Llona, hereu d'Olmedo autor de Clamor d'Occident,

Esta corrent inicia en Eugenio Espill (1747-1795), qui donaria una de les primeres expressions de crítica lliterària en Hispanoamèrica, segons Menéndez i Pelayo.[35] La seua traducció del tractat literatura de Ecuador de Longino, aixina com la crítica a la retòrica dels sermones que es donaven en eixa época és notable.[36] A açò se sumen els escrits de Manuela Espill, qui firmaria baix el pseudónimo de Los actos y hazañas valerosas del capitán Diego Hernández de Serpa i els ensajos del qual destaquen pel seu pensament ilustrat i el seu defensa de la participació de la dòna en la societat.[37]

Per la seua banda, Rafael García Goyena va ser un poeta guayaquileño que va viure en Guatemala. La seua obra es caracterisa per una moral pura, consells saludables, harmonia, llaugerea, naturalitat, descripcions senzilles i perspicàcia per a triar els temes. Les seues faules, com «animista» i El camino del sol, varen ser interpretades en el seu moment com a ingenioses representacions dels congressos humans i els tumults polítics, respectivament.[38] La lliteratura centrada en les faules seria continuada per Vicente Solano en el XIX. Les seues faules, com «cocinas de brujos», «Pini» i Cabeza de Gallo. Ademés d'açò, Solano va desenrollar l'aforisme i va publicar La entundada.[39]


Aplegant a l'época de l'independència, ix a la llum el guayaquileño José Joaquín d'Olmedo (1780-1847), poeta de les gestes libertarias d'Equador i Amèrica. Va ser un poeta neoclàssic i és autor d'obres que han passat a la posteritat, entre elles el Cante a Bolívar (que va ser alabat enormement pel propi libertador) i la Cançó del 9 d'octubre (que va ser elegit com el himne de la ciutat de Guayaquil).[40] El seu llegat va ser continuat per Numa Pompilio Llona. La seua obra, influenciada per Leopardi i Schopenhauer, va marcar la transició del neoclassicisme al romanticisme. Ademés de la seua antologia més completa, L'estela d'una vida, va publicar Clamor d'Occident (1880-1882), una colecció en quatre toms que inclou Cent sonets nous, Interrogats en destacada poesia filosòfica com L'odissea de l'ànima. Reconegut internacionalment per figures com Victor Hugo i Menéndez i Pelayo, els seus poemes més destacats inclouen Odissea de l'ànima i Nit de dolor en les montanyes.[41]

Romanticisme, costumbrisme i primers drames

Artícul principal → Romanticisme en Equador.
 
Juliol Zaldumbide, Dolores Veintimilla, Juan Montalvo i Juan León Mera, importants escritors del romanticisme en Equador

El primer Romanticisme en Equador va florir despuix de l'independència, en autors que, encara que influenciats inicialment pel Neoclassicisme, es varen inclinar per l'expressió de sentiments i la subjetivitat. Dins de la poesia romàntica primerenca, destaquen principalment tres figures femenines i masculines. Dolores Veintimilla de Galindo va transcendir la seua época en una poesia melancòlica i de crítica social, explorant la profunditat de l'experiència femenina.[42] Ademés, Juliol Zaldumbide, la poesia del qual va evolucionar de l'introspecció a la naturalea, és reconegut com el màxim exponent del Romanticisme equatorià, encara que la seua obra no va ser publicada de manera completa en vida fins a posteriorment.[43] En la prosa romàntica equatoriana, descollen dos figures clau. Juan Montalvo, fervent defensor del lliberalisme equatorià, va plasmar els seus ideals i la seua crítica a la tirania en ensajos i noveles com Sèt tractats i Capítuls que se li varen oblidar a Cervantes, obres fonamentals del pensament lliberal llatinoamericà.[44][45] Per un atre costat, Juan León Mera va ser un intelectual el llegat del qual comprén la lletra del Himne Nacional d'Equador i l'emblemàtica novela romàntica Cumandá.[46]

El Romanticisme tardà en Equador (també conegut com a segon romanticisme) va vore sorgir una nova generació d'autors, entre els que resalten Mercedes González Tola, Honorato Vázquez, i Remigio Crespo Toral. González Tola va destacar en obres com a Reminiscència i Vores de la Llar, Vázquez es va caracterisar pel seu lirisme profunt i l'evocació d'emocions intenses en poemes com A la vora del Macará. Crespo Toral, en una extensa obra poètica que inclou Llegenda de Hernán i ensajos sobre l'identitat americana i la tradició clàssica. En la novela històrica, Carlos R. Tobar descolla en la seua obra Relació d'un Veterà de l'Independència, considerada la més important novela històrica del seu periodo. En el costumbrisme, Víctor M. Rendón i Alfredo Baquerizo Moreno varen plasmar quadros de costums populars en les seues obres desenfadades, iròniques i enfocades en l'entreteniment. Rendón va destacar per la seua prolífica producció lliterària en diversos gèneros i Baquerizo Moreno per les seues noveles satíriques com Titania i El Senyor Penco.[3]


Sobre el teatre, serien Nicolás Augusto González i José Eusebio Molestina pioners d'este gènero. Molestina, va produir drames poètics romàntics que varen explorar temes socials i costumistes, sent Espines i abrojos precursora del teatre realiste. A inicis de el XX, Francisco Aguirre Guarderas i Trajano Mera varen continuar esta llabor; Aguirre Guarderas en la seua comèdia costumista Recepta per a viajar, mentres que Mera incursionó en el gènero còmic. Posteriorment, Rendón es va sumar a açò en obres teatrals com El Ausentismo, una sàtira en reconeiximent internacional.[4]

Modernisme, arielisme i erotisme

Artícul principal → Modernisme en Equador.


En el modernisme en Equador va destacar la Generació Decapitada.[47] Format per Arturo Borja, Medardo Ángel Silva, Ernesto Noboa i Caamaño, i Humberto Fierro. Més allà d'este grup, Alfonso Moreno Mora, i José María Egas, varen destacar com a poetes modernistes en poemes que varen ser musicalisades i en conseguint influència en les lletres d'Equador.[48][49]

En l'àmbit de la prosa modernista i la crítica lliterària, destaquen tres figures clau. Isaac J. Barrera, crític lliterari i cofundador de l'influent revista Lletres, va consolidar la seua reputació en obres com a Història de la Lliteratura Equatoriana. Gonzalo Zaldumbide, també crític i ensagiste continuador del llegat de Va rodar, va deixar una chafada important en la seua novela Égloga tràgica, considerada una excepció notable en la narrativa modernista llatinoamericana per la seua cuidada forma i estil sofisticat.[50] Per un atre costat, José Rafael Bustamante, qui també formaria part de la revista Lletres, desenrollaria la seua prosa en els seus escrits filosòfics pero, especialment per mig de la seua novela Per a matar el cuc, a on va oferir una visió crítica de la societat equatoriana de principis de el XX.[51]

En la primera mitat de el XX, Mary Corylé, poetisa cuencana, va ser pionera en la poesia eròtica en una obra subversiva i íntima, fusionant lo físic i lo simbòlic, i explorant la dualitat íntim-espiritual i corporal-naturalista. La seua obra en més de dos decenes de llibres la va consolidar com la major escritora de la seua generació.[52]

El humanisme i la promoció cultural

 
Aurelio Espinosa Pólit en el humanisme i Rebuig Carrión per mig de la crítica lliterària varen marcar la direcció de la lliteratura equatoriana

El humanisme d'Aurelio Espinosa Pólit es va manifestar en la seua llabor com a sacerdot, educador i erudit, buscant enriquir l'esperit i el coneiximent de la seua nació. El seu rol humanístic s'evidencia en la fundació de la Pontifícia Universitat Catòlica de l'Equador, i en la creació de la Biblioteca Equatoriana Aurelio Espinosa Pólit, una institució en un acervo lliterari important per a la cultura equatoriana. A través de les seues obres, que inclouen estudis i traduccions de clàssics com Historia de la, literatura de Ecuador, «animista» i la traducció de El camino del sol de Sófocles, aixina com els seus ensajos sobre escritors de la lliteratura equatoriana com Olmedo i Bastidas, i la seua revisió de la biografia de Santa Mariana de Jesús, Pólit va liderar el proyecte de construcció d'un cànon lliterari cridat «cocinas de brujos» a on varen participar Gonzalo Zaldumbide, José Rumazo González, Isaac J. Barrera, Remigio Crespo Toral, José María Vargas, entre uns atres.[53]

Rebuig Carrión va ser un intelectual equatorià conegut per la seua crítica lliterària i ensajos que exploren l'identitat llatinoamericana i la promoció cultural. Les seues obres inclouen Els creadors de la Nova Amèrica, a on analisa a figures clau del pensament americà; Mapa d'Amèrica, un text de crítica lliterària que examina a diversos autors llatinoamericans; Cartes a l'Equador, ensajos que reflexionen sobre la realitat equatoriana i proponen idees per al seu futur; i els seus estudis sobre Unamuno i Gabriela Mistral. També va polemisar en el seu llibre García Moreno, el sant del patíbulo que va ser calificat com un error de 700 pàgines.[54] També va explorar la societat lojana en la seua novela Per qué Jesús no torna que va destacar per ser una de les poques noveles equatorianes de l'época en abordar l'homosexualitat com una de les seues temàtiques.[55] Va ser el fundador de la Casa de la Cultura Equatoriana a on varen participar importants escritors i artistes com Aurelio Espinosa Pólit, César Dávila Andrade, Jorge Carrera Andrade, Jorge Enrique Adoum, José Rumazo, Pío Jaramillo Alvarado, Isaac J. Barrera, Osvaldo Guayasamín, Alfonso Rumazo, Luis Bossano o Ángel Modest Parets.[56]

Realisme social, indigenisme i negritud

Artícul principal → Realisme en Equador.
 
Jorge Icaza i Adalberto Ortiz representants de l'indigenisme i negritud, respectivament

El realisme s'inicia en l'Equador en la novela Emancipada de Miguel Riofrío en el XIX. Seria continuada per les noveles Pacho Villamar de Roberto Andrade i A la costa de Luis A. Martínez (1869-1909), novela que descriu el regionalisme en Equador, en context de la revolució lliberal. Esta obra ha segut considerada com «una de les més grans noveles equatorianes».[57] En el context de les Missions en l'Amazonía equatoriana, va sorgir l'obra d'Enrique Vaques Galindo, un científic i religiós les experiències del qual explorant l'Amazones varen quedar plasmades en Nankijukima (1895), a on narra els seus viages, descriu les cultures no contactades i inclou un mapa de la regió. A esta se suma Zapikia i Nanto de Eudófilo Álvarez (1894), difosa posteriorment i recuperada per Alfredo Costales, qui també senyala la publicació posterior de Etza o Ànima de la raça jívara d'Alejandro Ojeda (1935), basada en l'obra d'Álvarez.[58]

Ademés, la cuentística iniciaria en el llibre Els que es van, una colecció de contes dels guayaquileños Demetrio Aguilera Malta (1909-1981), Joaquín Gallecs Lara (1911-1947) i Enrique Gil Gilbert (1912-1973); els quals, junt a José de la Quadra (1903-1941) i Alfredo Parella Diezcanseco (1908-1993), varen formar el cridat Grup de Guayaquil. Tots estos escritors compromesos en els temes socials i determinats a mostrar la realitat del cholo montubio tal i com era (en gergues populars, paraules vulgars, escenes fortes, etc).[59] Entre les numeroses obres d'este grup trobem El nostre pa i Yunga d'Enrique Gil Gilbert, Les creus sobre l'aigua de Joaquín Gallecs Lara i Baldomera, Les tres rates d'Alfredo Parella Diezcanseco; llibres que s'han donat gran fama pel seu fort contingut social i per la cruor en que retraten la realitat.[60][61]


Els principals exponents del indigenisme equatorià varen ser Fernando Chaves en Argent i bronze la primera novela indigenista publicada en 1927, i Jorge Icaza, reconegut per la seua crua denúncia de l'explotació indígena, en "Huasipungo'' de 1934 i El chulla Romero i Flores en 1958.[62][63] En la negritud i la cosmovisió afroecuatoriana, descollen Adalberto Ortiz en la seua novela Juyungo i Terra, són i tambor[64] qui va explorar la vida i lluites afroecuatorianas, i Nelson Estupiñán Bass en el seu llibre Quan els guayacanes florien, que va narrar la rebelió de Carlos Concha Torres.[65] Abdós autors varen ser candidats al Premie Nobel de lliteratura. La seua tradició seria continuada per Antonio Preciós. En els últims anys del realisme social, destaquen Enrique Terán (L'agarre Navarrete), Pedro Jorge Vora (Els animals purs), i Ángel Felicísimo Rojas (L'èxodo de Yangana), l'obra del qual és considerada una de les més importants de la seua generació.[3]

Vanguardismo i realisme màgic

Artícul principal → Vanguardismo en Equador.
 
Iniciadores del conte equatorià: Pablo Palau i José de la Quadra en la vanguarda i realisme màgic respectivament

El vanguardisme en Equador va ser un moviment estètic impulsat per escritors com Hugo Maig, Pablo Palau, Humberto Salvador, José Rumazo González, Jorge Carrera Andrade, Gonzalo Escudero i Alfredo Gangotena. Els seus llibres publicats en la década de 1920 i inicis de 1930 varen ser fites importants que es varen diferenciar del modernisme lliterari i del realisme social. Ademés, José de la Quadra i Demetrio Aguilera Malta són figures centrals del realisme màgic en Equador.[5] De la Quadra, inicialment realista en Forn, va transitar cap a lo realisme màgic en Els Sangurimas en 1934, obra que fusiona l'èpica montuvia en elements sobrenaturals, la deformació del temps i l'incorporació de superstició locals, convertint-ho en un precursor del gènero reconegut per autors del Bum. Aguilera Malta, va explorar el realisme màgic en noveles com Don Goyo en 1933 i Sèt llunes i sèt serps en 1970. Abdós escritors són importants exponents de la lliteratura montuvia.[66][67]


Les revistes Síngulus, Proteo i Motocicleta, impulsades per Hugo Maig,[68] junt en Hèliç, fundada per Camilo Egas i dirigida per Raúl Andrade, varen ser fonamentals per a la difusió del vanguardisme en Equador. Síngulus es va destacar pel seu manifest i la mescla d'autors clàssics en vanguardistes; Proteo per la seua obertura a diverses innovacions; Motocicleta pel seu radicalisme; i Hèliç per ser un espai clau per a múltiples corrents de vanguarda i la seua crítica al cànon lliterari tradicional.[68]


El vanguardismo iniciat per Hugo Maig en la seua poesia propenca al dadaísmo, va trobar eco en figures com Pablo Palau i Humberto Salvador en la narrativa. Palau va innovar en obres com Los actos y hazañas valerosas del capitán Diego Hernández de Serpa i Vida de l'aforcatCoplas a lo divinoEn la ciutat he perdut una novela...Gobierno Eclesiàstic PacíficoEscacsRamillete de varias flors poéticasAltamarElegía a la muerte de AtahualpaRaudal[69] i Jorge Carrera Andrade,[70] autor de El Más Escondido Retiro del Alma, Secretos entre el alma y Dios, junt a Gonzalo Escudero autor de Hèlices de huracà i de baixCarta a LizardoParalelogramoLa victoria de Junín: Canto a Bolívar yOrogénie, també varen desafiar l'estètica prèvia, cada u en un sagell distintiu que va enriquir el panorama vanguardiste equatorià que es va caracterisar per una experimentació que va comprendre tant la forma com el contingut de la lliteratura. En este sentit Jorge Carrera Andrade, va desenrollar el micrograma, una composició poètica breu i concisa que buscava capturar l'essència de les coses a través d'un gir objetivista de l'epigrama.[71] L'experimentació es va manifestar en la narrativa, com en l'obra de Pablo Palau, qui va explorar tècniques com el fluix de consciència i la metaficción.[72]

El nou teatre i el teatre independent

Artícul principal → Teatre_de_EquadorEl_Nou_Teatre.
 
Demetrio Aguilera Malta i Francisco Tobar García principals dramaturcs

El teatre equatorià de el XX va florir gràcies a dramaturcs compromesos en el realisme social com Demetrio Aguilera Malta, Pedro Jorge Vora i Gregorio Corder. Aguilera Malta va explorar la realitat social en la seua etapa realista, va transitar cap a l'expressionisme en etapes posteriors. Destaquen les seues obres Trilogia equatoriana en 1955 i Infern negre en 1967. Pedro Jorge Vora va destacar per obres com El Deu de la Selva i Els ardents camins, ademés de la formació de la Companyia de Teatre Intimo.[4] Gregorio Corder i León va publicar obres com Sis tragèdies rurals. Atres dramaturcs rellevants varen ser Hugo Salazar Tamariz, en un enfocament en el realisme socialiste i la denúncia social en obres com La falsa mort d'un cicliste, i José Martínez Queirolo, reconegut per la seua autonomia creativa i obres diverses com a Qüestió de vida o mort.[4]

Francisco Tobar García, fundador del Teatre L'Independent en Quito des de 1954 fins a 1970, va ser una figura central en una àmplia producció que va comprendre temes sicològics, alegóricos, existencials i satírics, sent reconegut com el major dramaturc equatorià de el XX. «Erophilia» Tobar va estrenar vàries obres, incloent Cabeza de Gallo, que anticipava els seus temes recurrents, i La entundada, junt en Los actos y hazañas valerosas del capitán Diego Hernández de Serpa.[4] Més alvance, la seua dramatúrgia va evolucionar cap a temàtiques d'intrigues burgueses en un humor àcit i irònic, produint obres com Coplas a lo divino, Gobierno Eclesiàstic Pacífico i Ramillete de varias flors poéticas.[73] En la seua etapa final en Equador, va estrenar el drama Elegía a la muerte de Atahualpa i la comèdia El Más Escondido Retiro del Alma. Per la seua banda, respecte al teatre històric, José Rumazo González publicaria els seus drames Sevilla de l'or i La llegenda del cacic doratSecretos entre el alma y DiosEl sol baix les pates dels cavallsCarta a LizardoLa pujada als infernsLa victoria de Junín: Canto a Bolívar y

La nova poesia, el Club 7 i el tzantzisme

Artícul principal → Club 7 (grup lliterari).
 
Alejandro Carrión, César Dávila Andrade i Jorge Enrique Adoum, importants poetes que varen impulsar també la nova narrativa equatoriana en la segona mitat de el XX

Per un atre costat és important destacar també la fundació del Club 7, grup de poesia del Guayaquil dels cinquanta, a on varen participar Miguel Donoso Parella, Ileana Espinel, David Ledesma, Carlos Benavides Vega i Sergio Román Armendáriz, entre atres autors. Al voltant de dit grup es publicaria el llibre titulat justament Club 7.[74][1][75]


Ademés varen destacar poetes que no estaven vinculats a cap d'estos dos grups. El major d'ells va ser César Dávila Andrade qui publicaria importants obres com Espai m'has vençut (1947), Catedral salvage, (1951). També són importants Jorge Enrique Adoum en Els quaderns de la terra, (1952-1961); Alejandro Carrión en El temps que passa'0 (1964),[76][77] Efraín Jara Idrovo en Changlot per Pedro Jara (1978). Atres poetes importants són Juliol Pazos Barrera, Humberto Vinueza, Carlos Eduardo Jaramillo, Francisco Granice, Euler Granda, Fernando Net Cadena, Sonia Manzano, Violeta Lluna i Luis Alberto Costales.[78][79]

La nova narrativa durant el boom llatinoamericà

Artícul principal → Nova narrativa equatoriana.
Erro al crear miniatura:
Lupe Rumazo, Miguel Donoso Parella, i Alicia Yánez Cossío. Exponents importants de la narrativa durant la segona mitat de el XX

La nova narrativa equatoriana es va desenrollar en el context del bum llatinoamericà, renovant les noveles i contes que fins a llavors s'havien escrit. En el conte va estar marcada per autors que varen trencar en les tendències anteriors del realisme social imperant, continuant l'obra de Palau i de la Quadra. Seria César Dávila Andrade qui va inaugurar este periodo en el seu conte Historia de la (1945), seguit per l'influent colecció literatura de Ecuador (1948) d'Alejandro Carrión. Dávila Andrade va continuar el seu aporte en «animista» (1952) i El camino del sol (1955),[80] mentres que Arturo Montesinos Mal va destacar en la seua premiada colecció «cocinas de brujos» (1959), reconeguda per les seues innovacions tècniques. En la década dels xixanta, César Dávila Andrade va publicar de forma separada el conte «Pini» (1960) i posteriorment Cabeza de Gallo (1965) seguit pel llibre La entundada (1966).[80] Miguel Donoso Parella iniciaria la seua carrera en la narrativa en Los actos y hazañas valerosas del capitán Diego Hernández de Serpa (1962). Lupe Rumazo també va contribuir en Coplas a lo divino (1964) i posteriorment en el conte Gobierno Eclesiàstic Pacífico (1969). Alejandro Carrión va afegir a la seua obra la colecció Ramillete de varias flors poéticas (1968) i Elegía a la muerte de Atahualpa (1970).[81]


Sobre la novela, la nova narrativa va tindre importants precursors i exponents. José Rumazo González publicaria la novela experimental Historia de laanys nousliteratura de EcuadorL'aire dels recorts en 1959. Ademés, Alejandro Carrión, motivat per Parella Diezcanseco, va escriure l'influent novela L'Espina«animista»Els FillsEl camino del solSegona vida«cocinas de brujos»El Pes del Núvol Parda«Pini»Henry Black (1969), i Alicia Yánez Cossío va irrompre en l'escena en Cabeza de Gallo (1971).[82][82] Jorge Enrique Adoum va publicar en 1976 la seua destacada novela La entundada el mateix any que Donos Parella escriuria Los actos y hazañas valerosas del capitán Diego Hernández de Serpa. Lupe Rumazo ademés dels seus importants ensajos publicaria Coplas a lo divino (1978), mentres que Alicia Yánez Cossío escriuria com Gobierno Eclesiàstic Pacífico (1979).[83][84] En una etapa posterior, estos autors varen continuar publicant, Miguel Donoso Parella va continuar en noveles com Ramillete de varias flors poéticas (1981) i Elegía a la muerte de Atahualpa (1994). Lupe Rumazo continuaria la seua obra en 'Pesta blanca, pesta negra' (1988) i 'Escala de pedra' (2021) que considera un sol llibre junt a 'Carta llarga sense final'.[85]El Más Escondido Retiro del Almaboom ===

La següent generació publicaria obres contemporànees a la nova narrativa equatoriana. Entre ells, Iván Égüez va iniciar la seua obra en La Linares (1975), seguit per Jorge Dávila Vásquez en María Joaquina en la vida i en la mort (1976).[86] Eliécer Cárdenas va guanyar el Premi Casa de la Cultura en Pols i cendra (1979) que va iniciar la seua trilogia bandolera i Diari d'un idólatra (1990), que era la seua favorita. En concret Dávila Vásquez i Cárdenas varen ser autors molt prolífics, el primer en el conte en més de quinze publicacions que continuen el llegat de lliteratura fantàstica de Dávila Andrade, el seu tio; mentres que el segon en la novela, publicant al voltant de vintissís en total. Per una atra part, Raúl Pérez Torres va obtindre el Premi Casa de les Américas per En la nit i en la boira (1981), i Jorge Velasco Mackenzie va publicar El racó dels justs (1983) i El lladre de levita (1989), Abdón Ubidia va publicar Somi de llops (1986), Natasha Salguero en "Azulinaciones'' (1989), Javier Vásconez va presentar El viager de Praga (1996), Gilda Holst en Donar en ella (2000) i Proaño Arandi en Tractat de l'amor clandestí (2008).[87][88]

La lliteratura, la religió i l'èpica

Erro al crear miniatura:
José Rumazo González i Hernán Rodríguez Castelo dos dels més prolífics escritors d'Equador

La lliteratura religiosa equatoriana va continuar desenrollant-se en el XX. Dins de la poesia, va destacar José María Egas, qui despuix dels seus inicis en el modernisme, redireccionaría la seua obra cap a la poesia mística en llibres com a Historia de la (1941) i literatura de Ecuador (1950). També destacaria, el humaniste Espinosa Pólit en obres com a «animista» (1938), El camino del sol (1944) i «cocinas de brujos» (1946). Ademés, Hernán Rodríguez Castelo format baix la guia d'Espinosa Pólit, també va contribuir a la comprensió de l'acervo lliterari equatorià, incloent les seues dimensions religioses. La seua obra religiosa inclou «Pini» (1984), Cabeza de Gallo (1984), Art sacre contemporàneu de l'EquadorLa entundadaRamón Viescas, el líric major del desterro i gran figura de la prosa polèmicaLos actos y hazañas valerosas del capitán Diego Hernández de SerpaBerroeta i la seua passióCoplas a lo divinoLa passió en l'art quiteñoGobierno Eclesiàstic PacíficoEls poetes quiteños de 'El Ocioso en Faenza'Ramillete de varias flors poéticasAntologia General de la Poesia Equatoriana durant la Colónia Espanyola.[89][90] Finalment, la tradició de la poesia èpica en temàtica religiosa va trobar en José Rumazo González a un exponent important. El seu monumental poema Elegía a la muerte de Atahualpa, que supera en extensió a les grans epopeyas clàssiques, aborda temes apocalípticos i religiosos des d'una perspectiva tradicional. Este llibre, junt en atres poemaris de Rumazo com El Más Escondido Retiro del Alma i Secretos entre el alma y Dios, conformen la base de l'obra religiosa de Rumazo González.[91][91]

L'auge de la lliteratura infantil

Artícul principal → Lliteratura infantil d'Equador.
Erro al crear miniatura:
Edna Iturralde i María Fernanda Heredia

La lliteratura infantil en este país va tindre el seu auge en la segona mitat de el XX. Els seus precursors varen ser escritors com Darío Guevara en el relat i la lírica, i Gustavo Alfredo Jácome en la poesia. D'igual manera, en la lírica infantil varen destacar Carlos Carrera i Teresa Crespo de Salvador, mentres que en la narrativa varen contribuir a este gènero Luis García Jaime i Hernán Rodríguez Castelo.[92] Despuix d'açò, es portaria a terme un desenroll important de la lliteratura infantil i jovenil en escritors que varen conseguir no solament consolidar una carrera més extensa, sino que també varen tindre reconeiximent internacional com varen ser Edna Iturralde, Leonor Bravo, Lucrecia Maldonado, Edgar Allan García, Verónica Bonilla i María Fernanda Heredia, els qui varen guanyar importants premis internacionals i han desenrollat lliteratura que inclou temes com la mitologia d'Equador, el història de l'independència, i la biodiversitat natural.[8]

La ciència ficció

Artícul principal → Ciència ficció en Equador.

La ciència ficció moderna en Equador es va iniciar en 1952 en Zarkistán, de Juan Viteri Durand, i va continuar en l'obra teatral No basten els àtoms de Demetrio Aguilera Malta. En la década de 1970, Carlos Béjar Portilla va destacar en contes com Simón el mac, explorant temes diversos. A finals de el XX, Alicia Yánez Cossío i Abdón Ubidia també varen contribuir, sent este últim notable per la seua série jovenil DivertInventos.[93] En l'escena contemporànea, Santiago Páez fusiona ciència ficció temes locals en Profunt en la galàxia i presenta distopías com Ecuatox, mentres que Fernando Taronger Espinosa ha aportat contes i la novela Els custodios de la pedra. Atres autors contemporàneus rellevants inclouen a Hans Behr, Paúl Puma, Adolfo Macías Horta, Leonardo Wild, Ney Yépez Cortés, José Daniel Santibáñez i Mariana Falconí Samaniego, els qui continuen explorant el gènero en el país.[9][94]

Escritors contemporàneus

En anys recents, la narrativa equatoriana s'ha vist marcada pel despunte escritors com Gabriela Alemà, Mónica Ojeda, María Fernanda Ampuero, Leonardo Valéncia, Wilfrido H. Corral, Óscar Vela, Ernesto Carrión, Raúl Vallejo, Juan José Rodinás, Solange Rodríguez i María Auxiliadora Balladares.[95][96][97] Ojeda guanyadora del Premi ALBA Narrativa i Premie Príncip Claus aixina com María Fernanda Ampuero han retratat en les seues obres traces de lo abjecte i del horror per a explorar la violència, les relacions de poder i els vínculs familiars,[98][10] en obres com Nefando (2016), Mandíbula (2018) i Baralla de galls (2018).[99][100][101]

Per un atre costat, Leonardo Valéncia ha destacat per la seua narrativa en llibres com Kazbek (2008) i L'escala de Bramante (2019), aixina com en els seus ensajos El síndrome de Falcón (2008).[102] Ha colaborat en Wilfrido H. Corral autor the Theory's Empire (2005) aixina com pels seus escrits en World Literature Today i guanyador del premi II Premi Bienal de Novela Mario Vargas Llosa.[103] També és important en la novela Óscar Vela l'obra de la qual gira al voltant de la novela històrica i testimonial en llibres com Els crims de Bartow (2021).[104] Igualment en la novela ha destacat Ernesto Carrión en Incendiem les egües en la matinada (2017) en el que guanyaria el Premi Casa de les Américas i la seua trilogia Triàngul Fúser (2023).[105] Ademés, Raúl Vallejo, guanyador del Premi Real Acadèmia Espanyola i del Premi José Lezama Lima, ha explorat per mig de la seua obra temes d'identitat digital, diversitat sexual i figures històriques del seu país.[106]


Els noms més rellevants en l'àmbit poètic actual són: Ernesto Carrión i Juan José Rodinás. Carrión va publicar un tractat líric titulat ø que va comprendre tretze poemaris dividits en tres toms: La mort de Caín, Els duels d'un cap sense món i 18 Scorpii. Per la seua banda, Rodinás va publicar Quadern de Yorkshire (2017) i Yaraví per a cantar baix els cels del nort (2019), en el que guanyaria el premi Premi Casa de les Américas.[107]Igualment en la poesia han destacat María Auxiliadora Balladares i Mónica Ojeda i Carla Badillo Coronat.[108]

Revistes i premis

Revistes

  • La Dòna
  • Lletres de l'Equador
  • La revista Hèliç
  • Revista Amèrica
  • La Tovalleta del Sol

Premis lliteraris

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Adoum, Jorge Enrique (1998). el_Equador/k4v1nGRXqOEC?hl=és&gbpv=1&dq=club+7+poesia+guayaquil&pg=PA276&printsec=frontcover Poesia viva de l'Equador: sigle XX (en és), Libresa. ISBN 978-9978-80-488-9.
  2. ↑ Pérez, Gal René (2001). Lliteratura de l'Equador (quatrecents anys): crítica i seleccions (en és), Editorial Abya Yala. ISBN 978-9978-04-676-0.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Castelo, Hernán Rodríguez (1980). Lliteratura equatoriana, 1830-1980 (en és), Institut Otavaleño d'Antropologia.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Descalzi, Ricardo (1968). el_teatre_equatorià/HRMRAQAAMAAJ?hl=és&gbpv=1&bsq=història+de el+teatre+equatorià&dq=història+de el+teatre+equatorià&printsec=frontcover Història crítica del teatre equatorià (en és), Editorial Casa de la Cultura Equatoriana.
  5. ↑ 5,0 5,1 Internet Archive, Fanny (1993). Jose de la Quadra : precursor del realisme màgic hispanoamericà, Quito : Pontifícia Universitat Catòlica de l'Equador. ISBN 978-9978-77-029-0.
  6. ↑ Ribadeneira, Francisco Miranda (1974). El humaniste equatorià Aurelio Espinosa Pólit (en és), Editorial J. Cajica Jr..
  7. ↑ «Presentació de Parusía de José Rumazo González».Ecos del Silencie Antologia Poètica.
  8. ↑ 8,0 8,1 Sants, Francisco Prim (1987). Equador i la seua lliteratura infantil: (estudi i bibliografia) (en és), Libresa. ISBN 978-9978-952-05-4.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Aproximació empírica a la ciència ficció en Equador».Revista Rocinante.(69)
    10-18.ISSN 13904515.Consultat el 15 d'agost de 2020.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Ojeda i Ampuero narren des d'i sobre el horror». El Telégraf. Archivat des d'el original, el 18 de decembre de 2018. Consultat el 18 de decembre de 2018.
  11. ↑ «a-conéixer-la seua-lliteratura-i-la-història-de-la seua-pais/ Equador: els millors escritors actuals per a conéixer la seua lliteratura, la seua cultura i la seua història» (en és). WMagazín. Consultat el 2025-05-14.
  12. ↑ Ojeda, Enrique (1972). Jorge Carrera Andrade: introducció a l'estudi de la seua vida i de la seua obra (en és), E. Torres.
  13. ↑ Quadra, José de la (1996). El montuvio equatorià: ensaig de presentacion (en és), Libresa. ISBN 978-9978-80-381-3.
  14. ↑ «Mit i violència: una aproximació a la novela equatoriana Sèt llunes i sèt serps».Valenciana.16(32)
    173–202.ISSN 2007-2538.doi:10.15174/rv.v16i32.695.Consultat el 2025-05-13.
  15. ↑ Costales (1982). El quishihuar o l'arbre de Deu: Lletres FGH (en és), Institut Andino d'Arts Populars.
  16. ↑ Pascual, Manuel Corrals (1977). el_relate_equatorià/VhlCAAAAYAAJ?hl=és&gbpv=1&bsq=la+entundada+adalberto+ortiz+analisis&dq=la+entundada+adalberto+ortiz+analisis&printsec=frontcover Situació del relate equatorià: cinquanta opinions i una discussió (en és), Centre de Publicacions de la Pontifícia Universitat Catòlica de l'Equador, p. 75.
  17. ↑ García, Susana Freire (2008). Tzantzismo: tendre i insolent (en és), Libresa. ISBN 978-9978-49-270-3.
  18. ↑ 18,0 18,1 CADENA, Pedro de la (1973). El primer poema de tema venzolano: ['Els actes i ardits valerosas del capitan Diego Hernández de Serpa', per Pedro de la Cadena] (en és), Ministeri de Educacion, Direccion General, Departament de Publicacions.
  19. ↑ Becco, Horacio Jorge (1990). Poesia colonial hispanoamericana (en és), Fundacion Biblioteca Ayacuch. ISBN 978-980-276-109-8.
  20. ↑ Gustavo Salazar Calle. Revista Diners (ed.): «Poesia equatoriana escrita per dònes». Consultat el 22 d'abril de 2023.
  21. ↑ Villarroel, Gaspar de (1959). Fra Gaspar de Villarroel, sigle XVII (en és), J. M. Cajica, Jr..
  22. ↑ Espinosa Pólit, 1960a, p. 18.
  23. ↑ Real Acadèmia de l'Història. «Jacinto de Evia» (en espanyol). Consultat el 8 de setembre de 2021.
  24. ↑ «Evia Jacinto de».
  25. ↑ «Antonio de Bastidas».
  26. ↑ Pérez, 2001, p. 45.
  27. ↑ Compte, Francisco María (1883). Varons ilustres de l'Orde Seráfica en l'Equador: des de la fundació de Quito fins als nostres dies (en és), Imprenta del Govern.
  28. ↑ Fiori, Íride María Rossi de; Caramella, Rosanna; Saravia, {{{nom3}}}; Rossi, {{{nom4}}} (2024-08-20). La perla mística amagada en la closca de l'humiltat: La venerable verge Getrudes de Sant Ildefons (en és), Edicions BTU. ISBN 978-950-851-144-7.
  29. ↑ Castelo, Hernán Rodríguez (1984). Lletres de l'Audiència de Quito, periodo jesuítico (en és), Fundacion Biblioteca Ayacuch. ISBN 978-84-660-0116-8.
  30. ↑ «Els dos primers poetes colonials equatorians, sigles XVII i XVIII : Antonio de Bastidas [i Juan Bautista Aguirre]» (en és). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultat el 2022-09-17.
  31. ↑ Espinosa Pólit, 1960a, p. 188.
  32. ↑ Espinosa Pólit, 1960a, pp. 229–230.
  33. ↑ «Coleccion de Llibres i Documents referents a el Història d'Amèrica. Vol. VII. "El Extranamiento dels Jesuïtes del Riu de la Plata, i de les Missions del Paraguai per decret de Carlos III."».Bulletin of the American Geographical Society.40(5)
    314.ISSN 0190-5929.doi:10.2307/198976.Consultat el 2022-09-17.
  34. ↑ 34,0 34,1 Espinosa Pólit, 1960b, p. 23.
  35. ↑ «Carta de Pablo Herrera a Marcelino Menéndez Pelayo. Quito, 24 giner 1885» (en és). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultat el 2022-09-17.
  36. ↑ Llima, 2015, p. 50.
  37. ↑ Escudero, Carlos Paladines (2023-10-19). MANUAL DE HISTORIA DE LA EDUCACIÓN I DEL PENSAMIENTO PEDAGÓGICO ECUATORIANOS. Tom 1: Tom I: s. XVI-XVIII LA EDUCACIÓN EN EL PERÍODO ABORIGEN I EN EL SISTEMA COLONIAL (en és), Grau Zero Editors. ISBN 978-9942-7038-6-6.
  38. ↑ Carilla, Emilio (1979). Poesia de l'Independència (en és), Fundacion Biblioteca Ayacuch. ISBN 978-84-660-0021-5.
  39. ↑ Márquez, Ezequiel (1928). Fr. Vicente Solano (en és), Tip. de l'Universitat.
  40. ↑ «Villamil Ycaza Ana».
  41. ↑ «Llona i Echeverri Numa Pompilio».
  42. ↑ «seua-ombra-en-la-ciutat-de-conca La poeta Dolores Veintimilla i la seua ombra en la ciutat de Conca».
  43. ↑ «Zaldumbide Gangotena Juliol».
  44. ↑ Pérez, 2001, p. 102.
  45. ↑ «Les Catilinarias, l'acte d'estendre's per a buscar l'ànima de la república».
  46. ↑ Garcés, Victor Manuel (1963). Vida eixemplar i obra fecunda de Juan León Mera (en és), Editorial Pio XII.
  47. ↑ «Equador: La Generació dels decapitats i la vanguarda poètica (Partix 1)».
  48. ↑ «El context històric del modernisme equatorià».
  49. ↑ «El Guayaquil nocturn que describenlas cròniques de Medardo Ángel Silva».
  50. ↑ Antich, Nancy Ochoa (1986). El Arielismo en l'Equador (en és), Banc Central de l'Equador.
  51. ↑ Guldberg, Horacio Cerutti (1981). Pensament idealiste equatorià (en és), Banc Central de l'Equador.
  52. ↑ «Women Writers of Equador».Books Abroad.9(4)
    380–382.ISSN 0006-7431.doi:10.2307/40077015.Consultat el 2025-05-01.
  53. ↑ Pólit, Aurelio Espinosa; Pascual, Manuel Corrals (2006). Pensament d'Aurelio Espinosa Pólit S.J. (en és), Banc Central de l'Equador. ISBN 978-9978-72-425-5.
  54. ↑ Rodríguez Castelo (2018). Biografia Gabriel Garcia Moreno, Grans biografies del bicentenario.
  55. ↑ «[1]». Consultat el 5 de giner de 2020.
  56. ↑ «Casa de la Cultura Equatoriana (REVISTA COMPLETA).».Consultat el 2022-12-02.
  57. ↑ Aguilar Aguilar, 1991, p. 134.
  58. ↑ Costales, Alfredo Costales (2003). Zapikia i Nanto, novela històrica, Institut Equatorià d'Antropologia.
  59. ↑ «El Grup de Guayaquil i la seua chafada».
  60. ↑ «Els escritors del Grup de Guayaquil per dins».
  61. ↑ Handelsman, 2001, pp. 25–60.
  62. ↑ Icaza, 1934, p. 2.
  63. ↑ «El història de Chulla Romero i Flores, el personage de novela que va botar al parla quotidiana dels equatorians». Infobae. Consultat el 15 de juliol de 2024.
  64. ↑ Handelsman, 2001, p. 62.
  65. ↑ Foster, 2015, pp. 311–312.
  66. ↑ Angulo, Maria-Elena (1989). Realisme Maravellós and Social Context in Five Modern Latin American Novels (en en), University of Califòrnia, Berkeley.
  67. ↑ «De la Quadra: obres completes, realisme màgic i una discutible reivindicació».Kipus: Revista Andina de Lletres i Estudis Culturals.(16)
    89–102.ISSN 2600-5751.Consultat el 2025-04-04.
  68. ↑ 68,0 68,1 Cárdenas, Jackelín Verduc (2002). Hugo Maig i la vanguarda (en és), Facultat de Filosofia, Lletres i Ciències de l'Educació de l'Universitat de Conca.
  69. ↑ Vázquez, Manuel Fonts (2015-01-17). L'espill d'obsidiana. Estudis de lliteratura hispanoamericana i espanyola (en és), Universitat de Lleida, p. 64. ISBN 978-84-8409-444-9.
  70. ↑ «Carrera Andrade Jorge».
  71. ↑ Pérez, Gal René (2002). Jorge Carrera Andrade: poeta representatiu del sigle XX (en és), Comissió Nacional Permanent de Commemoracions Cíviques.
  72. ↑ Pérez, Dolç; Kraemer, {{{nom2}}}; Esquerre, {{{nom3}}}; Guarderas, Paulina (2023-07-25). Bruixeria, estampes i contes de Pablo Palau (en és), Universitat de les Américas Equador. ISBN 978-9942-779-73-1.
  73. ↑ ARISTIZABAL, PATRICIO VALLEJO (2011-10-17). La Boira I La Montanya: Tractat Sobre El Teatre Equatorià Des dels seus Orígens. (en en), Palibrio. ISBN 978-1-4633-0421-8.
  74. ↑ (1956) Revista hispànica moderna: bolletí de l'Institut de les Españas (en és), Casa de les Españas, Columbia University.
  75. ↑ Vallejo Corral, 2006, pp. 107–108.
  76. ↑ «El Temps Que Passa». www.alejandrocarrion.org. Consultat el 2025-05-03.
  77. ↑ Carrión, Alejandro (1983). Poesia: primera jornada, 1932-1957 (en és), Centre de Investigacion i Cultura, Banc Central Equador.
  78. ↑ «L'universalitat de la poesia del Poeta Luis Alberto Costales (crítica lliterària per Umar Klert Ghov)» (en és-es). www.riobamba.co. Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2018. Consultat el 9 d'agost de 2018.
  79. ↑ «[2]». Consultat el 4 d'agost de 2018 (en és-ES).
  80. ↑ 80,0 80,1 Vázquez, Jorge Dávila (1998). César Dávila Andrade: combat poètic i suïcidi : ensaig (en és), Universitat de Conca. ISBN 978-9978-967-12-6.
  81. ↑ (1997) Antologia de narradores equatorianes (en és), Libresa. ISBN 978-9978-80-391-2.
  82. ↑ 82,0 82,1 «L'escritora Alicia Yánez Cossío rebrà un homenage en la UDLA». El Telégraf. Archivat des d'el original, el 3 de novembre de 2008. Consultat el 3 de juliol de 2019.
  83. ↑ «María Fernanda Ampuero: Secretos entre el alma y Dios». El País. Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2019.
  84. ↑ «Fira del Llibre homenajarà a tres escritores equatorianes». Primícies. Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2019. Consultat el 31 d'octubre de 2019.
  85. ↑ Obligat; Comotto, Agustín (2022-03-07). Atles de lliteratura llatinoamericana (en és), Nordica. ISBN 978-84-18451-47-8.
  86. ↑ «Les noveles ‘cuarentonas’ de Egüez i Dávila Vásquez, homenajades en la Fira del Llibre de Guayaquil». El Comerç. Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2016. Consultat el 11 de juny de 2018.
  87. ↑ «Letralia 246 | Notícies | Anunciats guanyadors del Premi Casa de les Américas». letralia.com. Consultat el 2025-05-14.
  88. ↑ Foster, 2015, pp. 307–309.
  89. ↑ Rodas, Rodrigo Pesántez (1999). Del vanguardismo fins al 50: estudi històric, estilístic i crític de la poesia de l'Equador (en és), Universitat de Guayaquil, p. 109.
  90. ↑ Sosnowski, Saúl (1996). Llectura crítica de la lliteratura americana (en és), Fundacion Biblioteca Ayacuch. ISBN 978-980-276-297-2.
  91. ↑ 91,0 91,1 Rubio, Edgar Freire (1990). Des del mostrador del llibrer (en és), Ed. favorida per Impr. Mariscal. ISBN 978-9978-963-64-7.
  92. ↑ Castelo, Hernán Rodríguez (1980). Lliteratura equatoriana, 1830-1980 (en és), Institut Otavaleño d'Antropologia.
  93. ↑ «El temps segons Abdón Ubidia». El Telégraf. Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2017. Consultat el 13 de setembre de 2017.
  94. ↑ «Ciència ficció equatoriana en el context llatinoamericà». Latin American Literature Today. Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2019. Consultat el 15 d'agost de 2020.
  95. ↑ «Gabriela Alemà: un crit internacional, un eco nacional». El Hora. Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2018. Consultat el 21 d'agost de 2018.
  96. ↑ «Carn de la meua carn». El País. Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2018. Consultat el 21 d'agost de 2018.
  97. ↑ «Els dèu llibres de ficció de l'any». The New York Claves. Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2018. Consultat el 18 de decembre de 2018.
  98. ↑ «María Fernanda Ampuero: "En la realitat està el germen del terror"». The Objective. Archivat des d'el original, el 18 de decembre de 2018. Consultat el 18 de decembre de 2018.
  99. ↑ «En Cuba es premiarà a escritora equatoriana Mónica Ojeda».
  100. ↑ «Escritora guayaquileña serà premiada en Cuba».
  101. ↑ «Escritora Mónica Ojeda rep el premi Prince Claus 2019 Next Generation».
  102. ↑ «[3]». Consultat el 2025-05-14 (en és-PE).
  103. ↑ «Sr. D. Wilfrido H. Corral – Acadèmia Equatoriana de la Llengua» (en és). Consultat el 2025-05-14.
  104. ↑ «Oscar Vela gana el premi de novela Joaquín Gallecs Lara». La República. Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2015. Consultat el 21 d'agost de 2018.
  105. ↑ «Escritor equatorià guanya el Premi Lliterari Casa de les Américas 2017» (en és). El Comerç. Consultat el 2025-05-14.
  106. ↑ «Raúl Vallejo: Retrat en bibliografia de fondo». El Telégraf, Revista Cartó Pedra. Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2017. Consultat el 21 d'agost de 2018.
  107. ↑ «La poesia, una flama que es manté viva en l'Equador». El Comerç. Archivat des d'el original, el 15 de març de 2020. Consultat el 15 de març de 2020.
  108. ↑ «meua-vida-carla-badillo-coronat-EOVI18116 El llibre que va marcar la meua vida: Carla Badillo Coronat» (en és-ec). www.vistazo.com. Consultat el 2025-05-14.

Bibliografia


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Història_de_la_Lliteratura_d%27Equador&oldid=1582720»