Negritud
La Negritud (en francés Négritude), correspon al moviment polític, ideològic i lliterari caribeny desenrollat durant la primera mitat del XX. En ell es varen reunir escritors i intelectuals, en la finalitat d'alçar "un proyecte que va intentar definir una identitat cultural i social d'orige africà-francés per al Carib, arreplegant la tradició negra i, simultàneament, apropiant-se dels llenguages estètics de la vanguarda per a manifestar-se",[1] D'esta manera, es va buscar el reconeiximent de l'identitat de l'home negre front a les polítiques metropolitanes d'assimilació cultural,[2] pròpies del sistema colonial al que estos autors es trobaven subordinats[3]
El terme negritud sorgix inicialment com a resposta a una série de problemes que deuran afrontar els estudiants negres pertanyents a l'èlit de les colónies francesa, els qui al moment d'aplegar a la Metròpoli franca per a continuar en els seus estudis, es veuen enfrontats una realitat que els discrimina i senyala com a subjectes desclasados i oprimits tant pel sistema colonial francés[4] com per la societat racista de l'época;[5] D'esta manera, va sorgir la publicació de diverses revistes, entre les que destaca L’étudiant noir (L'estudiant negre), bolletí que va circular pel temps comprés entre 1934 i 1936[4] i els fundadors del qual: el martiniqués Aimé Césaire, el senegalés Léopold Sédar Senghor i el francoguayanés Léon-Gontran Dames varen utilisar com a núcleu del moviment cultural, polític i ideològic.
Per un atre costat, la negritud és un moviment d'exaltació dels valors culturals dels pobles negres. És la base ideològica que va impulsar el moviment independentiste en Àfrica.
Es considera, en general, a René Maran (autor de Batouala) precursor de la negritud. Segons l'especialista en lliteratura negra Lilyan Kesteloot, va anar en juny de 1932, en la publicació de Légitime défense per un grup d'estudiants (Étienne Léro, René Ménil i atres activistes marxistes) que es va formar la negritud.
El naiximent d'este concepte i el de la revista Présence Africaine (1947) de modo simultàneu en Dakar i París va tindre un efecte explosiu. Va reunir a jóvens intelectuals negres de todas partes del món i va conseguir que a ell s'uniren intelectuals francesos com Jean Paul Sartre, qui va definir la negritud com la negació de la negació de l'home negre.
Segons Senghor, la negritud és el conjunt de valors culturals d'Àfrica negra. Per a Césaire, esta paraula designa en primer lloc el rebuig. Rebuig davant l'assimilació cultural; rebuig d'una determinada image del negre tranquil, incapaç de construir una civilisació. Lo cultural està per damunt de lo polític.
"La Negritud va tindre el seu periodo de glòria fins a 1960, quan va sorgir contra ella un moviment de reacció, considerant-la anacrònica i inoperant en el seu alvertent senghoriana, massa teòrica i exageradamente idealista". D'esta manera, alguns escritors negres o criollos varen criticar el concepte en considerar que era massa simplificador: El tigre no declara el seu tigritud. Bota sobre el seu assut i la devora (Wole Soyinka). El propi Césaire es va apartar del terme en considerar-ho casi raciste. Es va tractar d'un concepte que es va elaborar en un moment en el que les èlits intelectuals indígenes de raça negra, tant antillanas com a africanes, es trobaven en la metròpoli. Tenien uns punts en comú prou difusos (color de pell, idioma colonizador) i sobre els que no resultava senzill establir vínculs. De fet, alguns autors opinen que relacions d'amistat personal varen ser lo que més va contribuir a forjar unes identitats comunes.
En els anys xixanta, Aimé Césaire considerava que la paraula "negritud" corria el risc de convertir-se en una "noció de divisió" quan no li la situava en el seu context històric dels anys trenta i quaranta.
Vore també
[editar | editar còdic]- Crítica social
- Aimé Césaire
- Léon Gontran Dames
- Birago Diop
- René Maran
- Negrisme
- Léopold Sédar Senghor
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «AÍME CÉSAIRE: ACCIÓ PÉTICA I NEGRITUD».Lliteratura i llingüística.(13)
- 89–104.ISSN 0716-5811.doi:10.4067/S0716-58112001001300009.Consultat el 21 de març de 2017.
- ↑ «Negritud». www. encaribe. org. Archivat des d'el original, el 16 d'agost de 2019. Consultat el 18 de juliol de 2016.
- ↑ «LA NEGRITUD, EL INDIANisme I ELS SEUS INTELECTUALS: AIMÉ CÉSAIRE I FAUSTO REINAGA».TESIS PER A OPTAR Al GRAU DE MAGÍSTER EN ESTUDIS LLATINOAMERICANS.Consultat el 19 de març de 2017.
- ↑ 4,0 4,1 «Aimé Césaire: un negre universal».Revista Comunicació, 2013. Any 34, vol. 22, núm.1..Consultat el 20 de març de 2017.
- ↑ «Aimé Césaire i Tropiques: començos lliteraris en el Carib francés».Lliteratura i llingüística.(25)
- 17–37.ISSN 0716-5811.doi:10.4067/S0716-58112012000100002.Consultat el 21 de març de 2017.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (en francés) Selim Lander, "Crépuscule de la négritude", Mondesfrancophones. com [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Negritud» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.