Señoríos ètnics d'Equador
Els señoríos ètnics varen ser un conjunt de comunitats indígenes que varen viure en el territori que actualment conforma Equador en la costa a on convergixen la corrent càlida del Chiquet i la corrent freda de Humboldt, aixina com les cultures que es varen desenrollar en la Zona Volcànica Nort dels Andes. El present artícul es concentra en la seua història durant el periodo d'Integració que es va portar a terme despuix del periodo de Desenroll regional. Inclou les característiques d'alguns señoríos ètnics particulars com la seua vivenda, la forma de sepelis la ceràmica que s'ha trobat, la metalúrgia. Ademés desenrolla l'interacció entre cada señorío a través del comerç com en els mindalaes i la religió, en els animals que es consideraven sagrats o els ritos per a la fertilitat. També presenta un resum de les interpretacions històriques sobre este periodo històric a través d'obres importants en cada época.
Periodisació i estudi
[editar | editar còdic]L'etapa prehispánica en Equador se sol dividir en els periodos precerámico, formatiu, desenroll regional i d'integració. És durant este últim periodo quan l'aument de la població i els creixents llaços entre cada poble varen formar els cridats Señoríos Ètnics. La llista és conjetural i subjecta als nous descobriments, no obstant es poden nomenar a les següents civilisacions: Manteños, Huancavilcas, Caranquis, Yumbos, Quitus, Puruhaes, Panzaleos, Cañaris i Paltas.
El seu estudi va requerir un enfocament específic lloc que històricament, segons menciona Federico González Suárez, sol prendre's en conte solament a la cultura Inca en els cronistes i historiadors de les Índies. Els señoríos ètnics solen ser simplement nomenats, com per eixemple la delimitació del territori Manteño en una de les cròniques, no obstant, el seu estudi a profunditat no va ser portat a terme sino fins a sigles més alvance, a partir de lo que s'han fet conjectura i refutació sobre la seua periodizaació, relacions polítiques, organisació social, etc.[1]
Això per l'estudi històric, pel costat arqueològic en canvi la seua importància va escomençar a desenrollar-se a partir dels finals de el XIX en les investigacions de Luis Corder, González Suárez i en el XX a partir del treball de Jijón i Caamaño i Emilio Estrada Icaza, fins al desenroll de l'arqueologia com a disciplina científica en eixe país. A partir del descobriment de la Cultura Valdivia en el XX, va escomençar a desenrollar-se en gran manera les investigacions en la costa equatoriana posat que prometen el descobriment de cultures més antigues que en la serra i que pertanyen als periodos precerámico, formatiu i de desenroll regional.[2]
No obstant, la reflexió sobre el periodo d'integració ha segut una constant en el historiografia i antropologia d'eixe país, ya que correspon al periodo a on es busca característiques i idiosincràsia para a partir d'ahí buscar generalment l'identitat d'Equador.
Organisació social
[editar | editar còdic]Varen ser cultures que es relacionaven comercialment i no varen viure dins d'un regne unificat. Varen existir guerres i aliances durant el seu desenroll, no obstant es varen caracterisar sempre per la diversitat cultural, llingüística, política i econòmica.
Bondats geogràfiques i diversitat llingüística
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llengües indígenes d'Equador.
La geografia de l'Equador és molt més generosa que el clima sec i fret de territoris al sur, va permetre el desenroll agrícola de manera més fàcil, aprofitant en els Andes els distints microclima per a l'agricultura, aixina com també la riquea del sempre fèrtil golf de Guayaquil per a la producció especialment de cacao. En el primer cas, la diferència entre els Andes equatorians i peruans va ser la base del desenroll teòric del antropòlec Frank Salomon, qui va estudiar en profunditat la característica de la cordillera en la serra nort d'Equador per a destacar el rol que tenien les llajtas i els cacicazgos en l'organisació dels señoríos.[3] La determinació de les llengües que varen parlar és difícil lloc que no existia escritura i a través de l'evangelisació, en la conquista d'Espanya, l'idioma que es va escomençar a difondre va ser el quichua.[4] No obstant, se sap que els huancavilcas parlaven el seu propi idioma, encara que ara considerat com una llengua no classificada, pero es conjectura que pertanyen a la família de la llengua tallán. Jacinto Jijón i Caamaño també considera als Manteños com a part d'esta família llingüística definint al grup: Manabí–Huancavilca–Puná. Totes relacionades també en les llengües mochica, el cañari i el puruhá de les terres altes de més a l'est. Per la seua banda, la llengua cañari, es conjectura, pot estar relacionada, a la seua volta, en les famílies llingüístiques barbacoanas.[2][5]
L'estudi sistemàtic d'estes llengües va agrupar als pobles que viuen prop del Marañon i que varen ser conquistats per l'imperi Inca. Dins d'este grup, es va identificar els següents idiomes: Malacato, Rabona, Bolona, Xiroa, Tabancale, Patagón, Sácata, Bagua, Copallín, Chirino i Chacha.[6] D'estes, les que varen ser parlades en territoris o que varen influenciar als señoríos ètnics de lo que actualment és Equador són: el tabancale en la província de Zamora Chinchipe; el malacato: en la província de Loja, també conegut com a idioma Palta; i per últim el bolona que provablement va influir en l'idioma Cañari.[7]
La bassa manteña, els mindalaes i la closca Spondylus
[editar | editar còdic]
Els señoríos de la costa com els Manteños i Huancavilcas, moltes voltes estudiats en conjunt com la cultura Manteño-Huancavilca varen tindre un desenroll comercial a lo llarc de tot el pacífic tant en les cultures del sur com els Chancas en Perú, aixina com també en les cultures mesoamericanes a on s'exportava cacao.[8] Es va aprofitar les corrents marines per a a través de la bassa manteña dur productes a Mesoamérica, enriquint a través dels seus intercanvis a abdós cultures. El mig de canvi utilisat principalment va ser la closca Spondylus i en ocasions també el trueque.[9] Per estes raons és normal trobar restants arqueològics d'esta closca en llocs andinos, molt més alluntats del mar. Per un atre costat, els señoríos de la serra es varen caracterisar pel comerç moltes voltes en tribus de la costa, no obstant, l'accidentada geografia andina els obligava a buscar les conexions entre les valls. En este sentit el rol que varen tindre els Mindalaes va ser clau, segons el descobriment de Frank Salomon. El seu rol com a mercaders va ser unir a les distintes tribus que vivien en llajtas i yumbos, per a conseguir l'intercanvi comercial i unir tota la cordillera andina en les seues tres regions: les dos templades en la costa i amazonía d'eixe país, en el páramo d'un clima més fret.[10]
Organisació familiar, enchaquirados i poligàmia
[editar | editar còdic]
La geografia que permetia la creació de distintes cultures i la migració forçada des del sur que veen als Andes d'este lloc com a refugi de l'expansió de l'imperi Inca, va fer que esta época es caracterise per la convivència d'una gran diversitat de civilisacions en un territori determinat, basant-se en les relacions comercials. A açò se sumixca la diversitat sexual que va caracterisar sempre als señoríos ètnics. L'eixemple més nomenat pels cronistes Pedro Cieza de León, Gonzalo Fernández d'Oviedo, Garcilaso de la Vega, Agustín de Zárate i Girolamo Benzoni, va ser el homosexualitat com a pràctica comuna dins de la cultura huancavilca. Existia la formació de harenes de homosexuals com a part de les pràctiques religioses que incloïa l'adopció de vestimenta femenina des de chiquets. A ells els varen identificar els com enchaquirados.[11] Açò no solament era acceptat sino que també gojaven de jerarquia social lloc que ademés de l'or, les chaquiras de cochas espóndilus eren molt valorats.[12]
Per un atre costat en els señoríos de la serra es practicava comunament la poligàmia. Existix evidència que esta pràctica era comuna en els Quitus i també en els Caranqui, ya que esta era una pràctica difosa per durant esta época i respon a interessos econòmics, aliances sexuals i a la falta d'una prohibició explícita en les normes socials.[13] Com a eixemple, podem vore la menció del croniste Cieza de León, sobre la cultura Cañari:[14]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Federico González Suárez».Consultat el 2022-12-16.
- ↑ 2,0 2,1 «Jacinto Jijón i Caamaño».Consultat el 2022-12-16.
- ↑ Salomon, Frank (2011). Els senyors ètnics de Quito en l'época dels incas, Institut Metropolità de Patrimoni. ISBN 978-9978-366-61-5.
- ↑ «Fonts per a l'estudi del quichua i el seu paper en l'evangelisació en el cas equatorià. Una visió panoràmica».Processos. Revista Equatoriana de Història.
- 151–175.ISSN 2588-0780.doi:10.29078/rp.v0i48.716.Consultat el 2023-04-13.
- ↑ «Les llengües barbacoanas meridionals i el quechua».Pucara.(28)
- 55–97.ISSN 2661-6912.Consultat el 2023-04-13.
- ↑ Wilbert, Johannes (1968). Loukotka's Classification of South American Indian Languages (en en), Latin American Center, University of Califòrnia.
- ↑ «The Languages of the Vages | Other languages and linguistics» (en en). Cambridge University Press. Consultat el 2023-04-13.
- ↑ «La cultura lítico manteño».Consultat el 2023-04-13.
- ↑ «intercanvie a llarga distància en américa: el cas del spondylus».Bolletí d'Antropologia Americana.(1)
- 124–129.ISSN 0252-841X.Consultat el 2023-04-13.
- ↑ «FlacsoAndes | Els senyors ètnics de Quito en l'época dels incas.». FlacsoAndes. Consultat el 2022-12-16.
- ↑ «Queer histories and identities on the Ecuadorian coast: The Personal, the Political, and the Transnational».Whatever. A Transdisciplinary Journal of Queer Theories and Studies.1
- 157–182.ISSN 2611-657X.doi:10.13131/2611-657X.whatever.v1i1.3.Consultat el 2023-04-13.
- ↑ «The Representation of Guayaquil's Sexual Past: Historicizing the Enchaquirados».Journal of Latin American Anthropology.7(1)
- 68–103.doi:10.1525/jlca.2002.7.1.68.Consultat el 2022-12-16.
- ↑ «Història general de la República de l'Equador. Tom primer» (en és). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultat el 2023-04-13.
- ↑ seus-grans-fets-i-gobernació--0/ «Segona part de la Crònica del Perú, que tracta del señorio dels incas yupanquis i dels seus grans fets i governació».Consultat el 2022-12-16.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Señoríos étnicos de Ecuador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.