Generació decapitada
La Generació Decapitada va ser una agrupació lliterària, formada per quatre poetes jóvens equatorians en les primeres décades de el XX: dos guayaquileños, Medardo Ángel Silva, Ernesto Noboa i Caamaño i dos quiteños, Arturo Borja i Humberto Fierro, precursors del Modernisme en l'Equador. A pesar de les seues primerenques morts, varen deixar un llegat poètic marcat pel lirisme melancòlic i l'exploració de temes com el desengany, la mort i la bellea. Encara que les seues publicacions individuals varen ser llimitades per la seua joventut, varen destacar obres pòstumes com "La flauta de ónix" de Borja, "El Llaüt de la vall" i "La Velada palatina" de Fierro, "Romanza de les hores" de Noboa Caamaño, i una obra més extensa de Silva que inclou "L'arbre del ben i del mal" i la novela "María Jesús".
La Generació Decapitada va ser un grup de poetes equatorians que va sorgir a inicis de el XX, en un periodo caracterisat per profunts canvis socials, polítics i culturals. Este grup ho varen conformar quatre jóvens escritors: Ernesto Noboa i Caamaño, Arturo Borja, Humberto Fierro i Medardo Ángel Silva. Lo que més crida l'atenció és que tots varen morir jóvens, lo que, segons Parets (2014), "els va convertir en llegendes del modernisme tràgic equatorià" (p. 57).[1]
En l'àmbit social, l'Equador de principis de el XX va estar marcat per grans desigualtats econòmiques. L'èlit dominava la vida política i cultural, mentres que les classes populars carien d'accés a educació i drets bàsics. Açò va provocar un ambient de tensió que també es va reflectir en els jóvens intelectuals de l'época, els qui, com senyala Villacrés (2010), “varen sentir un profunt desencant en la realitat que els rodejava” (p. 34).
Políticament, el país vivia les seqüeles de la Revolució Lliberal de 1895. Encara que este moviment va dur en si reformes com l'educació llaica i la separació de l'Iglésia i l'Estat, moltes de les seues promeses varen quedar en el paper. D'acort en Espinosa (2012), “la frustració generada per estes reformes inconclusas va crear un clima d'escepticisme entre els jóvens escritors” (p. 22), lo que és molt evident en l'obra de Silva.
Història
[editar | editar còdic]Inicis
[editar | editar còdic]Estos quatre escritors varen ser grandemente influenciats pel moviment moderniste de Rubén Darío i la poesia simboliste francesa de finals de el XIX. Arturo Borja, despuix de viure en París, va retornar a Quito en una perspectiva renovada. Va començar a escriure poesia als quinze anys, pero un primerenc desengany ho va dur al suïcidi als vint. Ernesto Noboa Caamaño també es va nutrir de la seua experiència en París i dels poetes malaïts francesos, desenrollant un estil que ho va consagrar com el poeta moderniste més destacat d'Equador, influenciat per autors com els francesos, Darío i Juan Ramón Jiménez. En contrast, Ángel Medardo Silva provenia d'un orige humil i va tindre que treballar des de jove, lo que va marcar la seua obra en una profunda sensació de dolor i mort, influenciada per les escenes fúnebres quotidianes del seu entorn. A pesar de la seua curta vida, es va suïcidar als vintiun anys, compartint en Borja i Noboa Caamaño la llectura d'autors francesos i mostrant influències dels seus contemporàneus en la seua poesia. Varen colaborar en diverses publicacions lliteràries de l'época, com "Revista Guayaquil Artístic" i "Alts Relleus", que varen servir com a plataformes per a difondre les seues idees modernistes i el seu particular lirisme melancòlic abans de les seues primerenques i tràgiques morts.[2]
Publicacions
[editar | editar còdic]
Per la seua primerenca mort la seua publicació no és extensa i el seu estil no va alcançar la madurea, especialment en els seus dos exponents principals: Borja i Silva. Per la seua banda Fierro i Noboa i Caamaño viurien un parell de décades més pero no continuarien en la seua obra, llevat la publicació "La velada palatina" en 1949 de Fierro.
- Arturo Borja: La seua obra poètica va ser molt escassa i es va publicar póstumamente en un chicotet volum titulat "La flauta de ónix" (que a voltes es troba com "La flauta de ónix i sis poemes més").[3]
- Humberto Fierro: Es varen publicar dos coleccions de la seua poesia despuix de la seua mort: "El Llaüt de la vall" (1919) i "La Velada palatina" (1949).[4]
- Ernesto Noboa Caamaño: La seua obra principal es va reunir en el llibre "Romanza de les hores" (1922). Es diu que tenia una atra obra titulada "L'ombra de les ales" que no va aplegar a publicar i possiblement va destruir.[5]
- Ángel Medardo Silva: És el membre de la generació en una obra més extensa publicada en vida i póstumament. Els seus llibres inclouen:[6]
- "L'arbre del ben i del mal" (poesia, 1918)
- "María Jesús" (novela, 1919)
- "La caraça irònica" (ensajos)
- "Trompetes d'or" (poesies, publicació pòstuma) i possiblement va destruir.[5]
L'obra de Medardo Ángel Silva va ser editada i publicada en París en 1926 per Gonzalo Zaldumbide baix el títul de "Poesies triades".[7] Ademés es faria una selecció de la seua poesia modernista en 1992 en el treball del crític lliterari Gal René Pérez publicat en 1992.[8]
Decés tràgic i l'acunyament del terme
[editar | editar còdic]La tràgica i primerenca mort per suïcidi de quatre jóvens i prometedors poetes equatorians, Arturo Borja, Humberto Fierro, Ernesto Noboa Caamaño i Ángel Medardo Silva, entre 1912 i 1929, va tindre un impacte significatiu en la forma en que es va escriure el història lliterària del país. El seu destí similar i prematur va influir en la seua agrupació baix el nom de la "generació decapitada" segons ho falcaria Raúl Andrade.[9]
Dos d'ells, varen morir de manera molt primerenca: Arturo Borja: Es va suïcidar el 13 de novembre de 1912, als 20 anys, per mig d'una sobredosis de morfina, mentres que Ángel Medardo Silva: Es va suïcidar el 10 de juny de 1919, als 21 anys, disparant-se en el cap. Els atres dos no aplegarien a complir els quaranta anys ya que Ernesto Noboa Caamaño va fallir el 7 de decembre de 1927, als 38 anys, a causa d'una sobredosis d'éter i morfina, mentres que la mort de Humberto Fierro, ocorreguda el 23 d'agost de 1929 als 39 anys, és menys clara. La versió més difosa és que va morir accidentalment en caure mentres passejava pel mont, encara que alguns sugerixen que també va poder tractar-se d'un suïcidi.[10][8]
Estos escritors eren considerats talents destacats que, a través de la seua poesia, buscaven escapar de la mediocritat del seu entorn. No obstant, la seua evasió va prendre un rumbo fatal, primer recorrent a l'opi i finalment al suïcidi. A pesar de la seua curta trayectòria, cada u va aportar qualitats distintes a la seua obra. Humberto Fierro es va caracterisar per una poesia de vers elaborat i a voltes rígit. Arturo Borja va demostrar un talent natural i liderage, encara que no va aplegar a desenrollar-se plenament. Ernesto Noboa Caamaño va ser considerat el poeta més complet, en una tècnica versàtil molt apreciada per atres modernistes llatinoamericans. Medardo Ángel Medardo es va distinguir per incorporar en els seus poemes el paisage equatorià, destacant la seua obra "María Jesús".[8]
Atres autors modernistes
[editar | editar còdic]Encara que formalment no pertanyen al grup de la "Generació Decapitada", José María Egas i Alfonso Moreno Mora són dos importants poetes modernistes d'Equador, les carreres dels quals varen continuar en els anys subsegüents.[11][12]
Alfonso Moreno Mora, un poeta equatorià de Conca, va destacar per la seua sensibilitat i lirisme, encara que no va formar part de la "generació decapitada". La seua poesia, marcada per la nostàlgia, el romanticisme i una profunda conexió en la naturalea de la seua infància, ho va convertir en una figura important del Modernisme en Equador. Va fundar la revista "Pàgines Lliteràries", va promoure a atres poetes modernistes i va deixar un llegat poètic que explora temes com la soletat i la fugacitat de la vida, reflectint una melancolia personal que permeó la seua obra fins al seu decés en 1940.[12]
José María Egas, naixcut en Manta, va anar un atre poeta prominent, reconegut per abordar temes d'amor, pèrdua i transcendència en la seua obra, molts dels seus poemes varen ser musicalizados i es varen integrar al patrimoni artístic equatorià. Va fundar la revista "Renaixença" en 1916 per a impulsar la poesia moderna i va combinar la seua passió lliterària en una exitosa carrera en jurisprudència, política i diplomàcia. La seua poesia, en raïls cristianes i un toc pagà, va alcançar gran popularitat, sent "Líndica" un dels seus poemes més célebres, i en la seua etapa final es va dedicar a la poesia religiosa. El seu llegat perdura a través dels seus versos que continuen inspirant la cultura equatoriana despuix de la seua mort en 1982.[13]
En l'àmbit de la prosa modernista i la crítica lliterària varen descollar figures com Isaac J. Barrera, qui es va formar en el Modernisme i cofundó l'influent revista "Lletres", a on va evolucionar del Modernisme al Naturalisme, ademés de destacar com a crític, historiador i actiu participant en la política equatoriana. Per la seua banda, Gonzalo Zaldumbide, influenciat pel Romanticisme del seu pare i el Arielismo, va explorar diversos gèneros abans d'enfocar-se en la crítica lliterària i història llatinoamericana, realisant importants aportes com el rescat de l'obra de Juan Bautista Aguirre i deixant una prosa modernista elogiada per la seua bellea i precisió. Finalment, José Rafael Bustamante, ademés de la seua destacada carrera política, va aportar a la lliteratura en la seua novela "Per a matar el cuc", una obra que retrata la vida en Quito i explora les tensions entre la modernitat lliberal i les estructures tradicionals en l'Equador de principis de el XX.[14]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[Espinosa, M. (2012). Història del pensament lliterari equatorià. Quito: Editorial Abya-Yala. Espinosa, M. (2012). Història del pensament lliterari equatorià. Quito: Editorial Abya-Yala.]».
- ↑ Sala, Gladys Valéncia (2007). El círcul moderniste equatorià: crítica i poesia (en és), Editorial Abya Yala. ISBN 978-9978-84-434-2.
- ↑ Borja, Arturo (2014-09-22). La Flauta De ónix (en és), CreateSpace Independent Publishing Platform. ISBN 978-1-5024-6475-0.
- ↑ Fierro, Humberto (1950). El laud en la vall (en és), Casa de la Cultura Equatoriana.
- ↑ 5,0 5,1 Ernesto Noboa Caamaño. Romanza de les hores (en espanyol).
- ↑ Silva (2004). Obres Completes, Biblioteca Municipal de Guayaquil.
- ↑ Silva, Medardo Ángel (2004). Poesias Triades (en és), Casa de la Cultura Equatoriana "Benjamin Carrion". ISBN 978-9978-62-346-6.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Gal René Pérez (1992). Poesia Modernista de l'Equador.
- ↑ «El Modernisme en Equador i la "generació decapitada"».UNED. Universitat Nacional d'Educació a Distància.Consultat el 2025-04-04.
- ↑ Herzog, Jesús Silva (1988). morir+els+poetes+decapitats&dq=com+varen morir+els+poetes+decapitats&printsec=frontcover Quaderns americans (en és).
- ↑ Avilés, Mario Campanya (1991). Poesia modernista equatoriana (en és), Libresa. ISBN 978-9978-80-100-0.
- ↑ 12,0 12,1 Mora, Alfonso Moreno (1969). teuaAAAAMAAJ?hl=és&gbpv=1&bsq=biografia+generacion+decapitada&dq=biografia+generacion+decapitada&printsec=frontcover Alfonso Moreno Mora i la generació decapitada (en és), Universitat de Conca.
- ↑ Gaete, Luis Cornejo (1957). La poesia mística i el poeta equatorià José María Egas (en és), Casa de la Cultura, Núcleu del Guayas.
- ↑ Arias, August (1946). Panorama de la lliteratura equatoriana (en és), Empresa editora "El Comerç,".
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Generación decapitada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.