Anar al contingut

Lliteratura montuvia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Carnecriolla-rodrigotriana.png
Carn Criolla, novela de Rodrigo de Triana

La lliteratura montuvia és un subgénero de la lliteratura d'Equador que tracta sobre els montuvios, és dir llauradors, i la seua cultura. Històricament s'ha vinculat al realisme social i realisme màgic en la narrativa i als amorfinos i chigualos en el paràgraf.

Història

[editar | editar còdic]

Si la prosa està lligada a la narrativa que gira al voltant de les noveles i contes en els gèneros de realisme social i realisme màgic, per la seua banda el vers està lligat al amorfino i el chigualo. Est va iniciar com una série de coples que eren interpretades per trobadors en l'época colonial per a despuix ser musicalizadas i ballades. En la migració del camp a la ciutat, especialment en el XIX a partir de l'auge cacaotero, els montuvios que ara vivien en Guayaquil varen escomençar a desenrollar la poesia d'acort a les corrents de l'época. De vital importància és la poesia de Medardo Ángel Silva qui seguint els cànons de la lliteratura modernista va destacar com a membre de la generació decapitada. Despuix del modernisme en les vanguardes, seria important el rol que va tindre Hugo Maig, al que li consideraven "poeta montuvio".[1]Esta migració cap a la poesia va fer que el amorfino entre en perill per lo que una generació de folcloristas es varen dedicar a rescatar-los, entre ells destaquen Modest Chávez Franco, Rodrigo Chávez González (també conegut com Rodrigo de Triana) i Guido Garay. Açò va permetre que el gènero no muiga i continue el seu desenroll a lo llarc de el XX. Va ser important la publicació de l'autor Alfredo Parella titulat El Entenao, cantar montuvio. Dins de les publicacions rellevants trobem

A açò li seguirien una série de poemes i fragments narratius que serien arreplegats en la "Antologia de la Lliteratura Montuvia" a on es troben varis autors que han topat el tema a lo llarc del sigle passat com varen ser alguns d'ells:[4]El corpus lliterari en esta temàtica és ampli i descriu en totes les dimensions possibles la vida dels montuvios. Com a eixemple es reproduïx la poesia titulat Exaltació del montuvio per Hugo Maig:[4][5]

El Realisme en la narrativa equatoriana escomença en l'autor Luis A. Martínez i la seua novela La literatura montuvia. Anteriorment les noveles havien segut en general de cort costumista, en especial Cumandá de Juan León Mera. En A la costa es retrata les peripècies d'una persona naixcuda en els Vages en una família conservadora i que viaja al llitoral equatorià per a treballar en una facenda. Ahí entra en contacte en els montuvios que s'havien radicalisat durant la revolució lliberal i la novela desenrolla la tensió i contrast entre abdós regions.[6]

Posteriorment este subgénero continuarà el seu desenroll a partir del Grup de Guayaquil. En este moviment lliterari es econtrarían Demetrio Aguilera Malta, Joaquín Gallecs Lara, Enrique Gil Gilbert, José de la Quadra i Alfredo Parella Diezcanseco. Els llibres que retraten als montuvios són:[7]

  • Els que es van. Contes del cholo i del montubio”, publicat en 1930 per Joaquín Gallecs Lara, Enrique Gil Gilbert i Demetrio Aguilera Malta.[8]
  • La Festa de les Creus, drama en tres actes, publicat en 1930 per Rodrigo Chávez González[9]
  • Carn Criolla publicat en 1930 per Rodrigo Chávez González[9]
  • Ànima montuvia publicat en 1930 per José Acevedo
  • Don Goyo publicat en 1933 per Demetrio Aguilera Malta
  • Guásinton, Història d'un fardacho montuvio, publicat en 1938, per José de la Quadra[10]
  • Els Sangurimas, novela montuvia, publicat en 1934 per José de la Quadra[11]
  • Don Baló de Bava, de 1939, per Alfredo Parella Diezcanseco[12]
  • Cantalicio està de nóvio, comèdia en tres actes de 1942 per Rodrigo Chávez González[9]
  • Els Manabitas som aixina, comèdia en dos actes de 1967 per Guido Garay i Rodrigo Chávez González[9]
  • Pedro Vinces el bandoler romàntic, comèdia de 1968 per Rodrigo Chávez González[9]
  • Machet, garabato i cor, comèdia de 1969 per Rodrigo Chávez González[9]
  • Història de la lliteratura manabita, tres toms (1974) per Horacio Hidrovo Peñaherrera
  • La novela manabita i la seua identitat regional: ensaig (1979) per Horacio Hidrovo Peñaherrera
  • Esperanza i desesperança del montubio manabita (1991) per Horacio Hidrovo Peñaherrera
  • El montonero de Montecristi (1992) per Horacio Hidrovo Peñaherrera
  • Ya va aplegar Vargas Torres, comèdia de 1969 per Rodrigo Chávez González[9]
  • Machet i Garabato, publicat en 2001 per Rodrigo Flores García[13]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Hugo Maig per més de 20 anys en La Trinchera» (en és-és). El Telégraf. Consultat el 2024-06-07.
  2. Cornejo, Justino (1959). Chigualito chigualó: biografia completa del villancico equatorià (en és), Universitat de Guayaquil, Departament de Publicacions.
  3. Canseco, Alfredo Parella i Díez (1988). El entenao (en és), Editorial de l'Universitat de Guayaquil.
  4. 4,0 4,1 «Antologia de la Lliteratura Montubia. Autors varis. by Pedro Gambarrotti - Issuu» (en en). issuu.com. Consultat el 2024-06-06.
  5. Universitat Andina Simón Bolívar, Sèu Equador.Consultat el 2025-01-10.
  6. Sánchez, Luis Alfredo Martínez, Diego Araujo (2005). A LA COSTA 2a. ed. (en és), Libresa. ISBN 978-9978-80-843-6.
  7. «Primeres representacions de lo montubio» (en és-és). El Telégraf. Consultat el 2024-06-06.
  8. Malta, Demetrio Aguilera; Gilbert, {{{nom2}}}; Lara, {{{nom3}}} (1972). Els que es van: contes del cholo i del montuvio (en és), Centre Editor de America Llatina.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 «CHAVEZ GONZALEZ RODRIGO» (en és). Rodolfo Perez Pimentel. Consultat el 2024-06-07.
  10. Quadra, José de la (1958). Obres completes (en és), Editorial Casa de la Cultura Equatoriana.
  11. Quadra, José de la (2023-12-18). Els Sangurimas: Novela montuvia (en és), Good Press.
  12. Canseco, Alfredo Parella i Díez (1960). Don Baló de Bava: novela (en és), Editorial Casa de la Cultura Equatoriana.
  13. Flores García, Rodrigo (1990). Machet i garabato: contes montuvios, Primera edició edició, Casa de la Cultura Equatoriana. Núcleu de l'Or.


Referències

[editar | editar còdic]