Anar al contingut

Sevilla de l'or i La llegenda del cacic dorat (llibre)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Sevilla de l'or i La llegenda del cacic dorat és l'únic llibre de drames publicat per l'autor equatorià José Rumazo González en l'any 1948. Es dividix en dos drames que conformen el títul del llibre i va donar inici a la temàtica historicista de la seua obra, veent-se continuada en temàtica pel poemari Soletat de la sanc.

Resum

És el tercer llibre de lliteratura de José Rumazo González i es va publicar despuix de les seues dos primers poemaris Proa i Altamar. Seria seguit per Raudal que culminaria l'etapa vanguardista del poeta. Es basa en principalment en les investigacions històriques que va realisar anys arrere i donarien lloc a la publicació de "La regió amazónica de l'Equador en el sigle XVI". En este llibre es fa inclús alusió explícita a Sevilla d'or i el seu fundador.[1]

El llibre està descrit com dos drames que si be són independents es veuen relacionats en el seu àmbit històric.[2] Per un costat "Sevilla de l'Or", a pesar de que pel seu títul es creuria que està relacionada en el mit del Dorat, té el seu émfasis en realitat en la fundació d'una vila, des d'a on escomençarien a desenrollar-se els successos importants de l'obra que giren al voltant de la demanda dels castells del Dorat i la Casa del Sol. És en la seua estructura una tragèdia a on participen tant indígenes com a espanyols, a partir del com es desenrollen els dilemes pasionales que combaten l'ànima del conquistador i de l'indígena shuar (cridat pel seu nom antic Jíbaro) en les seues primeres relacions.[2]Mentres que el primer drama és una tragèdia, el segon és una comèdia en prosa en un acte i sèt quadros. D'esta manera manté Rumazo González la dualitat que a permeado la seua obra des del simbolisme-naturalisme del seu primer lliure Proa, i la dualitat entre terra exterior i terra d'ànima adins de Soletat de la sanc, que es publicaria anys més vesprada. La llegenda del cacic dorat esta escrita en fantasia teatral i un estil poètic.


Abdós drames varen ser escrits en Sevilla mentres Rumazo González junt a la seua esposa realisaven les investigacions en l'Archiu d'Índies de Sevilla, continuant el treball realisat per Enrique Vaques Galindo anys arrere i que culminarien en la publicació del mapa d'Equador i les seues pretensions territorials.[3][4] Un any despuix de la seua publicació va ser destacat per la Biblioteca hispana com a part de la bibliografia rellevant de lliteratura en espanyol.[5]D'igual manera els Anals de l'Universitat Central varen mencionar en el seu tom 80-81 els drames de Rumazo Gonzalez com un aporte al teatre del seu país.[6]

El llibre va ser descrit per José Sanz i Díaz, catedràtic de l'Acadèmia de Història de Veneçuela de la següent manera:[7]

I com a transició entre el poeta i el escudriñador d'archius, els seus ben enquadrats drames històrics Sevilla de l'Or, l'acció del qual aconetece a mitan del sigle XVI, en la regió amazónica de l'Audiència quiteña, i La llegenda del Cacic Dorat, d'época anterior i igual ubicació geogràfica, abdós escrits en prosa, pero d'una gran bellea poètica en l'evocació i en el mit.
José Sanz i Díaz - Escritors i llibres de Hispanoamèrica

Estil i recepció

Els drames varen ser rebuts positivament i varen ser catalogades dins de la categoria de teatre "històric colonial" junt a "El virrey penitente" de Juan Sixto Vernal, per l'escritor i dramaturc Ricardo Descalzi, qui ademés destacaria l'idea d'utopia arrere de l'obra.[8]No com una quimera sino com un objectiu cap al qual es progressa i inicia en un acte fundacional d'una ciutat.[8]Açò a la seua volta seria arreplegat per Arturo Andrés Roig qui mencionaria els drames en el seu estudi sobre L'Utopia en l'Equador en 1987.[9]Per un atre costat, el filòlec i historiador espanyol Ángel Valbuena Prat va destacar la manera com Rumazo González unia paisages característics d'Espanya en nostaligas d'absències i dolors de reencontres.[10]El llibre va ser inclós ademés dins del Catàlec d'obres de teatre espanyol de el XX publicat en 1985 per la Fundació Juan March[11] La Casa de Montalvo mencionaria la publicació com un aporte al teatre equatorià junt en la seua poesia de Raudal i Soletat de la sanc.[12] Gal René Pérez en la seua publicació titulada Lliteratura de l'Equador (quatrecents anys) va destacar la seua sòlida expressió dramàtica en que s'alien lirisme i evocació històrica.[13] El crític lliterari Isaac J. Barrera ho va incloure en el seu Registre de la producció lliterària de 1955, a on va destacar la figura de José Rumazo dins de les lletres de l'Equador.[14]

Vore també

Referències

  1. ↑ Rumazo, José (1982). La regió amazónica en el sigle XXVI [i.i. XVI] (en és), Banc Central de l'Equador.
  2. ↑ 2,0 2,1 Rumazo, José (1948). Sevilla de l'or: i La llegenda del cacic dorat; drames (en és), A. Aguado.
  3. ↑ (1951) Bolletí de l'Acadèmia Nacional de Història .. (en és), La Prensa Catòlica..
  4. ↑ Història (Equador) (1958). Bolletí de l'Acadèmia Nacional de Història abans Societat Equatoriana d'Estudis Històrics Americans (en és), La Prensa Catòlica..
  5. ↑ (1949) Bibliotheca hispana: Revista d'informació i orientació bibliogràfica (en és).
  6. ↑ Equador (1953). Anals (en és), Imp. de l'Universitat Central..
  7. ↑ Revista nacional d'educació nº 94 (en és), Ministeri d'Educació.
  8. ↑ 8,0 8,1 Descalzi, Ricardo (1968). el_teatre_equatorià/9loNAQAAMAAJ?hl=és&gbpv=1&bsq=jose+rumazo+sevilla+de+or&dq=jose+rumazo+sevilla+de+or&printsec=frontcover Història crítica del teatre equatorià (en és), Editorial Casa de la Cultura Equatoriana.
  9. ↑ Roig, Arturo Andrés (1987). L'Utopia en l'Equador (en és), Banc Central de l'Equador.
  10. ↑ Prat, Ángel Valbuena (1974). Història de la lliteratura espanyola : [tom. 1 - 5. 3] (en és), Gili.
  11. ↑ Spain) (1985). Catàlec d'obres de teatre espanyol del sigle XX (en és), Fundació Juan March. ISBN 978-84-7075-328-2.
  12. ↑ «Emilia Pardo Bazán i Juan Montalvo a través de la correspondència».La Tribuna: Cadernos de Estudos dona Casa-Museu Emilia Pardo Bazán.(3)
    91–113.ISSN 2255-0771.doi:10.32766/tribuna.3.42.Consultat el 2025-03-17.
  13. ↑ Pérez, Gal René (2001). Lliteratura de l'Equador (quatrecents anys): crítica i seleccions (en és), Editorial Abya Yala. ISBN 978-9978-04-676-0.
  14. ↑ Barrera, Isaac J. (1955). Registre de la produccion lliterària fins als nostres dias (en és), Editorial Equatoriana.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sevilla_de_l%27or_i_La_llegenda_del_cacic_dorat_(llibre)&oldid=1547921»