Égloga tràgica

Égloga tràgica és el nom de la novela escrita per Gonzalo Zaldumbide. Va escomençar sent publicada parcialment en vàries entregues durant 1910 i va terminar d'escriure's en 1954. Ha segut destacada per la seua prosa modernista, de periodos cadenciosos i en paraules justes i abundants imàgens líriques.

Estructura

La novela està dividida en quatre actes: La tornada, Soliloquio de Segismundo, El dilema i La planyença de Marta. Dins dels personages principals es troben:

1. Segismundo: qui és hereu de la facenda i es troba envolt en un conflicte amorós en el seu tio per l'amor de Marta.
2. Marta: qui és una jove que es troba en el centre del triàngul amorós entre Segismundo i Juan José.
3. Juan José: tio de Segismundo qui es caracterisa per ser ombrós i atormentat. El seu amor prohibit per Marta és el detonant del drama i la tragèdia.

Ademés del triàngul amorós que estructura les relacions entre els personages, l'obra conta en moltes reflexions a través de monòlecs sobre la seua vida, la seua relació en la terra i el moment en el que viu. La novela es desenrolla en un paisage rural idealizado que evoca la vida tradicional en els Vages d'Equador. Va ser descrita per Gal René Pérez com una història escrita en prosa poemática, en el tema de la tornada als camps volguts del hereteu paterna, en a on es desenvuelven conflictes romàntics.

Recepció

L'obra va ser escrita, en opinió d'Enrique Ojeda, dins de l'estètica moderniste, lo que s'explica pel fet de que el primer capítul va ser publicat en 1911, ademés dels extensos ensajos de l'autor sobre José Enrique Va rodar que fan palés l'influència arielista en la seua obra. No obstant, en ser terminada recent en 1954, seria poc rebuda en general. Ojeda senyala que durant la seua publicació "els crítics marxistes es ensañaran en eixa novela i en el seu autor, no reparant que el text que atacaven havia segut escrit 45 anys abans i que, per tant, no podia respondre a les sensibilitats dels anys cinquanta." Més allà d'eixa recepció inicial, segons la seua opinió, les noves generacions no deurien compartir este criteri i deurien ponderar millor la novela en el seu context històric i estètic: "No cap que eixes crítiques han degut influir en les generacions jóvens, com yo ho vaig experimentar."

Ojeda, feya referència entre atres autors, al juí del sociòlec marxiste Agustín Cova que compararia l'estil de Égloga tràgica en ___protected_title_0___ de Juan León Mera escrita en el XIX. Al seu juí, més allà de l'estil que no ho qüestiona, critica la falta de compromís en l'esquerra de l'autor, qui era famós per defendre l'idea d'un art clàssic desapegar de la conjuntura política:

Un noveliste que tracta de fer novela i poesia al mateix temps, un aristócrata que tracta de fer un llibre en temàtica indígena, des de després en lluent estil i llenguage, pero que acusa falsetat en el tema por cuanto Zaldumbide és un compromés en si mateixa, i que “inaugura” novament una nova etapa de realística feudal en el nostre país.

Agustín Cova - Entre l'ira i l'esperança

No obstant, Zaldumbide no buscava inaugurar una etapa de "realística feudal" i va tindre molts dubtes de terminar la seua obra, per lo extemporáneo de la seua estètica. Açò es pot vore en el fet de que despuix de jubilar-se del seu servici diplomàtic consideraria reprendre la novela de la seua joventut, per a lo que consultaria en la seua amiga, Gabriela Mistral, si deuria terminar-la:

Acabe de rellegir, vencent el meu avergonyit recel de tornar els ulls als meus contes de joventut, unes pàgines oblidades…Li envie el full del periòdic que ha tingut tan inesperada idea [la de reeditar La tornada] …i li la mane perque la seua llectura ha de semblar-li el comentari líric [poeta en prosa] a la cantinela de la sensació de retornar orfe de que li vaig parlar recentment en la meua carta anterior. [...] En eixa novelita hi ha indis, camp, amor i siervo, animals, sembres, violències pero d'una rusticitat alguna cosa adamada i ‘posada en música’ ¡Pero fa tants anys!… Li manaré la suite, Gabriela, a que em diga si la vaga tremolació d'emoció i de pena en eixa ‘tornada’, no s'ha desvanit del tot per al llector desprevenido.

Carta de Zaldumbide a Mestral

En publicar-la va ser destacat el seu estil per Aurelio Espinosa Pólit i Juliol Tobar Donoso, dos autors en qui havia colaborat en varis estudis històrics i de crítica lliterària. Per un atre costat, l'escritor argentí Enrique Anderson Imbert, considera que Zaldumbide no es va propondre reproduir successos reals en la seua novela, ni analisar la psicologia de personages sino estilisar la seua visió poètica en admirables poemes en prosa.Ademés, l'important crític lliterari Hernán Rodríguez Castelo, va destacar la novela per la seua luxosa prosa descriptiva modernista que es caracterisa per ser una successió ininterrompuda de memorables troballes plàstiques i idiomàtics. Sobre el lloc de Zaldumbide en la lliteratura en general, es va pronunciar de la següent manera:

També Gonzalo Zaldumbide (1884-1967) juga paper decisiu en el disseny generacional del temps: en escriure la més bella prosa que s'haja escrit en el nostre sigle XX, tanca un periodo de vacilacions i dona començ a la vigència (com a ideal estètic) d'una prosa forjada en els millors cresols modernistes. Zaldumbide conseguix en ‘‘Egloga tragica”’ la mes castiça i fina prosa descriptiva del temps —i no solament en l'Equador; acàs en Amèrica—, i en els seus ensajos crítics mostra l'us que pot fer de l'instrument idiomàtic mes subtilment exacte un talent critique penetrant —el mes penetrant que hajam tingut en l'Equador.

Hernán Rodríguez Castelo - Lliteratura Equatoriana 1830-1980

Li el ha criticat per ser anacrònica i europeizante, i s'ha debatut la seua classificació entre el modernisme i el romanticisme. Estes crítiques sorgixen en un context lliterari equatorià que havia superat el realisme social de la Generació del 30, i es trobava en una etapa de transició cap a una lliteratura més enfocada en les subjetividades i la modernisació de la vida quotidiana. La novela es desenrolla en un ambient rural terratinent, lo que la distància de les tendències lliteràries de la seua época. Crítics com Agustín Cova i Abdón Ubidia han senyalat tant virtuts com a defectes en l'obra. Cova elogia les descripcions de paisages, pero critica la psicologia convencional i l'estil preciosiste. Ubidia reconeix la cuidada escritura, pero qüestiona el pensament conservador i l'estètica anacrònica de la novela, establint paralelismes en "María" de Jorge Isaacs.

A pesar de les crítiques, "Égloga tràgica" ha experimentat una recent reivindicació a través d'obres lliteràries que dialoguen en ella. Noveles com "La Pinada de Segismundo" d'Eliécer Cárdenas i "El nou Zaldumbide" de Salvador Esquerre, establixen un diàlec en "Égloga tràgica" i el seu autor. Estes obres representen un homenage i una impugnació a la novela de Zaldumbide. Per esta raó, a pesar de les crítiques inicials, ha trobat un nou espai en la lliteratura equatoriana contemporànea, a través del diàlec intertextual en obres recents.

Vore també

• Gonzalo Zaldumbide
• Isaac J. Barrera
• Generació decapitada