Relació d'un veterà de l'independència
Relació d'un veterà d'independència és una novela històrica de l'escritor, catedràtic, polític i diplomàtic equatorià Carlos R. Tobar, publicada originalment en entregues en 1891 i recopilada en llibre en 1895 i 1909.[1]
Anàlisis
Tobar qui formava part de l'Acadèmia Equatoriana de la Llengua i per la seua carrera diplomàcia sabia molt de història va decidir escriure esta novela sobre l'independència d'Equador. Ya havia publicat estudis del General Antonio José de Sucre en la revista Anals de l'Universitat Central.[2] Ademés era conegut pel seu escrit titulat Timoleón i Coloma a on es mostra com un autor capaç i ple de humor.[3] Va ser puix la "Relació", paraula utilisada antigament per a descriure un document informatiu, generalment dirigit al rei despuix d'un fet important, la que es convertiria en la seua obra principal, publicat en dos toms, i en prop de 500 pàgines, a on Tobar oferix la seua interpretació de l'independència, des dels ulls d'Antonio Mideros. Destaca l'estructura de les noveles a on el héroe deu formar-se, és dir passar per una circumstància que li inicia, ho convertix en personage principal (lo que es desenrolla en el tom primer) para despuix complir en el seu comés. Entremig l'autor descobrix les costums de l'época i l'ambient en el que es desenrolla. Va ser inclosa dins de l'antologia de noveles històriques per la seua importància en varis estudis.[4][5][6]
Resumixen
El història és narrada per Antonio Mideros, un héroe de les guerres d'independència d'Equador, qui relata la seua vida des de l'infància i la seua participació en events clau com el Primer Crit d'Independència en Quito el 10 d'agost de 1809 i la massacre del 2 d'agost de 1810, a on el seu pare va ser assessinat.[7]
La novela es dividix en dos parts. La primera se centra en la "formació del héroe", descrivint la vida i costums de l'época en la facenda de Don José Segon Rei, a on Mideros troba refugi junt al seu mentor Mariano Castell. Esta secció té un to costumiste i presenta personages de diverses classes socials, aixina com la relació amorosa de Mideros en Aurora, la fillastra de Segon Rei. La segona part narra les accions de Mideros en les batalles d'independència, la seua trobada en el general Antonio José de Sucre i la seua tornada a Quito, culminant en la seua participació en la Batalla de Pichincha el 24 de maig de 1822.[8]
L'autor utilisa un estil narratiu ric i detallat, en tocs de sarcasme i humor, per a retratar la societat quiteña de principis de el XIX. La novela aborda temes com el heroísmo, els ideals d'independència, la crítica a la monarquia i la república, i la reflexió sobre el futur del país. A pesar de la seua calitat lliterària i el seu valor històric, l'obra ha rebut poca difusió i reconeiximent, en sol tres edicions publicades en més de 100 anys.[8]
Vore també
Referències
- ↑ Tobar, Carlos Rodolfo (1895). Relació d'un veterà de l'independència (en és), l'Universitat Central.
- ↑ «El General Sucre».Revista Anals.7(49)
- 77–78.ISSN 2477-8931.Consultat el 2025-04-03.
- ↑ Castelo, Hernán Rodríguez (1980). Lliteratura equatoriana, 1830-1980 (en és), Institut Otavaleño d'Antropologia.
- ↑ «Li roman historique en Equateur : 1890-1990».Tours.Consultat el 2025-04-03.
- ↑ Rodríguez-Arenes; Neira, {{{nom2}}}; Picicci, {{{nom3}}} (2012-03-07). La novela equatoriana del sigle XIX (en és), Stockcero, Inc. ISBN 978-1-934768-52-5.
- ↑ (1891) La Revista equatoriana (en és), Imp. de l'Universitat Central de l'Equador..
- ↑ «´Relació d'un Veterà de l'Independència´» (en és). www.lahora.com.ec. Consultat el 2025-04-03.
- ↑ 8,0 8,1 «Relació d'un veterà d'Independència | FLACSO Ràdio». www.flacso.edu.ec. Consultat el 2025-04-03.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Relación de un veterano de la independencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.