Anar al contingut

Bambero

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El Bambero cavalcant un tatabro

El Bambero és un esperit que forma part important de la mitologia d'Equador. La seua creència s'estén a lo llarc de tot el llitoral equatorià i en els Andes és interpretat com el chuzalongo. Es creu que el bambero impon forts castics als caçadors que maten animals del bosc per simple gust i no perque desigen ajudar a les necessitats de les seues famílies.[1][2]

Etimologia

La paraula Bamba té relació en els Mbamba, una tribu africana de les terres que hui comprenen els països d'Angola i el Congo. En concret en Equador, el Bambero té el seu orige en la creència en un esperit cridat chuhuajinu, en idioma cayapa, que significa esperit que sorgix sobtadament.[3] Dit esperit està relacionat en la fertilitat i el libido. Usualment és representat com un personage prim i de baixa estatura. En la costa, a on pren el nom de bambero es creu que habita en les zones de manglars i es movilisa sobre una tatabra.[4] En els Andes, li'l coneix com chuzalongo que significa jove i es creu que habitava les penyes i les montanyes. [5]

Mitologia i oralitat

Característiques del Bambero

Riu Cayapas

El bambero habita en les bambas, que són les raïls dels arbres que existixen en el bosc. Es creu que duya el número exacte d'animals controlant que cap falte. Ademés fumava cigarros i cobria el seu cap en un capell d'ales mijanes que terminava en una copa puntaguda. Ademés la seua mà esquerra estava deformat i usualment montava una tatabra o porc salvage lo que simbolisava el seu complet control sobre els animals.[6] Tenia un morral en la seua esquena a on duya bejucos, corfes i aigua. Usualment s'enfrontava en caçadors per mig de la seua mà dreta, apuntant la direcció a on es devien dirigir els caçadors per a eixir del lloc i abortar la seua cacera. Repetia tres voltes l'advertència i si no acatava, atacava el bambero al caçador mostrant el costat dret del seu rostre que era terrorífic. Normalment els caçadors es desmayaven davant açò o conseguien fugir. Despuix per a calmar-se el trauma es curaven el espando en un rito de aiguardent i tabac. Usualment era conegut ademés com "bambero major" el guardian dels animals del mont.[7] Es comunicava en els negres en llengües africanes i els motivava a mantindre la seua independència i llibertat, en calitat de cimarrones, és dir era algú que recolzava el Regne Zambo d'Esmeraldes.[8]

Dins de la cosmovisió afroecuatoriana, el bambero és una visió (en contraposició en un "personage") i com tal es caracterisen per estar fixats en un sol sector i no traslladar-se lliurement. Són d'orige humà i no fan mal. En este sentit estaria en la mateixa categoria que el Riviel, la Tunda i el Donyet.[9]

Resum del mit

Una de les seues principals característiques és ser el guardià dels animals. Es creïa que el Bambero cuidava d'ells i mantenia el harmonia en el seu ecosistema. El mit en la seua forma més simplificada diu lo següent:[10]

Hi havia una volta un guardian del bosc de bon cor, amava els rius, selves, montanyes, la mar i els animalitos. El seu nom era Bambero i vivia en Telembí, al nort d'Esmeraldes. El bambero té uhn morral a on guarda les seues herbes medicinals para curara a tots els seus animals. Un dia el Bambero es va pujar al seu tatabra en rumbo al bosc de Telembí a contar els seus animalitos. Va escomençar a cridar als seus animalitos un per un: ¿On està la tortuga?, ¿Ya va aplegar la coloma?, ¿Han vist la mona? I es dió conte que faltava el ruc cridat Coco. Tots es varen preocupar i el Bambero va eixir a buscar a Coco en el seu tatabra. I al temps el Bambero va escoltar: ¡Ajuden-me senyor Bambero! Dia Coco. Dos hòmens malvats ho havien caçat. El Bambero els va trobar i aixina els castigava. ¡Pim, pim! ¡Pom pom! i els casadores arrependitos estaven. Al sendemà, el Bambero es va donar conte de que un home cridat Benancio estava peixcant l'el riu per a alimentar a la seua família, per això no ho va castigar. Quan Benancio va aplegar a la seua casa, li va dir a la seua esposa i filla: Estic molt content perque gràcies al Bambero podem menjar hui. I el Bambero cada dia complia en la seua tasca, cuidava als animalitos del bosc i els curava protegint-los de tot mal.
El Bambero - Mit

Testimonis orals

escolten poison gentev Existixen molts testimonis orals sobre el bambero i el seu rol en la societat, com per eixemple:[11]

Un dia em vaig anar a montear i vaig passar casi tot el dia caminant per la montanya buscant un animal per al meu menjar, pero no vaig trobar res. Quan ya m'estava retornant per a la casa, en una bamba de matapalo escolte uns ganyits, com que algú estava demanant ajuda. Llavors em vaig ser caminant despacito, despacito i quan mire adins de la bamba, em vaig donar conte que un orso caballuno havia agarrat un guatin que encara no estava ben criat i estava donant-li colps. Quan vaig vore això, no em va agradar, perque l'orso era més gran i per ací tots coneixem que l'orso és un animal que té més força que un guatin. Com tenia l'escopeta en la mà, vaig pensar matar-ho a l'orso, pero em vaig acordar que l'orso és un animal que per ací ningú ho menja, llavors vaig buscar un pal i li pe gué un garrotazo. Quan l'orso va sentir el colp va soltar al guatin i va eixir corrent. Quan el guatin es va vore lliure va pegar un brincar per damunt de la bamba i es va ficar el mont. Despuix que el guatin es va anar, em vaig posar a pensar que podia haver-ho matat, perque la carn d'este animal és bo menjar. Pero em vaig posar a pensar: Que si un llibera a un atre d'una injustícia, el llevar-li la vida és una injustícia molt més gran. Com no havia caçat res, seguia pensant en el guatin. En eixe dubte ficat en el pit vaig seguir caminant i quan estava prop de la casa, vaig escoltar que en el mont cridava un guatin que tenia veu de chicon i em va semblar a mi, que en el crit dia: "Chao Ma 'ia. Chao Ma 'ia. Chao Ma 'ia". Eixa vesprada aplegue a la casa sense carn de mont per a menjar, pero quan estava en el riu traent-me l'olor de la montanya, em va semblar que a l'atre costat del riu, en plena montanya una veu ronca de varó em dia: "Be Ma 'ia. Be Ma 'ia. Be Ma 'ia'" Llavors em vaig acordar del Bambero, que segons la nostra tradició ell és l'encarregat de cuidar als animals del mont. Yo crec que el Bambero em volia fer el seu ajudant, pero yo no puc complir en esta tasca, perque yo viu en el mont i com de lo que dona el mont, per això cada semana tinc que matar un animal per a yo menjar i donar-li de menjar a la meua família.
Sobre pedagogia i sembres ancestrals - Catherine Walsh, Juan García Salazar

Vore també

Referències

  1. ↑ «El bambero, ser mític que protegix als animals» (en es). L'Univers (2014-10-12). Consultat el 2024-08-02.
  2. ↑ «El Bambero». abacus.bats.edu. Consultat el 2024-08-02.
  3. ↑ Costales, Pietat Peñaherrera de; Samaniego, Alfredo Costales; Peñaherrera, Jaime Costales (1996). Mits quitu-cara (en es), Editorial Abya Yala. ISBN 978-9978-04-423-0. Consultat el 2024-08-02.
  4. ↑ (2003) Diàlec de cultures del Noroccidente de l'Equador: Awa, Epera, Chachi, Afroecuatoriano, Mestizo llaurador (en es), Gerència de Protecció Ambiental, Petroecuador. Consultat el 2024-08-02.
  5. ↑ Godoy Miketta, Jose Luis (2018). Anàlisis gràfic i pedagògic de la llegenda “El Bambero”, Equador: PUCESE - Escola de Disseny Gràfic, 2018 edició. Consultat el 2024-08-02.
  6. ↑ Jara, Mónica (2014-08-05). «Els mits d'Esmeraldes seguixen vigents» (en es). El Comerç. Consultat el 2024-08-02.
  7. ↑ Cevallos Gutiérrez, Juliol Enrique(2020).«Una mirada al Bambero Major. Chafades de les càpsules interculturals ‘Ñuca Equador’».Consultat el 2024-08-02.
  8. ↑ Juan, García Salazar; Catherine, Walsh (2018-12-27). Pensar sembrant/sembrar pensant en el Yayo Zenón (en es), Editorial Abya - Yala. ISBN 978-9942-09-615-9. Consultat el 2024-08-02.
  9. ↑ Alzamora, Laura Hidalgo(1987).«Lliteratura oral popular de l'Equador: Les dècimes Esmeraldeñas».Afro-Hispanic Review.6(1): 19–26.ISSN 0278-8969.Consultat el 2024-08-02.
  10. ↑ «Esmeraldes encantada. Llegendes per a chiquets by inBlue Editorial - Issuu» (en en). issuu.com (2022-07-11). Consultat el 2024-08-02.
  11. ↑ Walsh McDonald, Catherine Elizabeth; García Salazar, Juan (2017). Sobre pedagogia i sembres ancestrals, Quito, EC: Abya Yala. ISBN 978-9942-09-416-2. Consultat el 2024-08-02.

Bibliografia

  • Báez Ramírez, Pamela Eva. Video documental sobre la memòria històrica - cultural del cantó Sant Lorenzo, província d'Esmeraldes. UPS. 2012
  • García Salazar, Juan i Walsh, Catherine, ed. Cimarronaje en el Pacífic Sur. Quito, Editorial: AbyaYala, 2020. 131 p.
  • Pavon, Javier. Ora-lliteratura afroecuatoriana: Narratives insurgents de re-existència i lloc: The Latin Americanist, March 2016.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bambero&oldid=1590323»