El Riviel

El riviel és una llegenda equatoriana. Preval entre les comunitats afroecuatorianas de la província pacífica d'Esmeraldes.

La llegenda

El riviel és un esperit que viaja de nit pels rius, provocant espante als desafortunats que es creuen en el seu camí. Sol viajar a bordo d'una canoa bongo en forma d'ataüt, portant una creu que li servix de rem i una llàntia que es fixa en la proa de l'embarcació. Al riviel li agrada esglayar a les seues víctimes i s'acosta sigilosamente a elles fent-les caure a l'aigua a on se sumergix en elles en l'intenció d'ofegar-les. Tots estos mals se celebren en rialles malicioses.

Per a evitar ser abordats, els viagers nocturns solen dur en els seus canoas diversos implementos de peixca com a rets, hams i arpones que servixen com amulets i repelents contra la visió. També deuen evitar peixcar solo o viajar solo en l'aigua, especialment de nit. Es creu que per a llevar-se de damunt la seua presència, l'assamblea deu cridar: ¡Tira ret!, ¡Arpón! ¡Hamaca!, ¡Gancho! i els noms d'atres artilugios per a peixcar. Un atre repelent efectiu es creu que és l'anomenada oració Magnífica.

En la tradició afroecuatoriana el Riviel és caracterisat de la següent manera:

El Riviel és, davant tot, un privilegiat habitant del mar. Animal, aparició, fantasma, dimoni o cosa del dimoni, les interpretacions sobre la seua presència no són unànims, llevat que és la mar el que ho du i el que ho du. Ser de la mar, tirà, impredictible, díscol, El Riviel, en la seua versió afroecuatoriana, és un ser sense rostre que s'esgola sobre les ones en alguna cosa que sembla ser una taula. Encara que té forma, no té rostre. El dibuix de la seua silueta es veu accentuada per una llum que du, a manera de llàntia, a un costat de la seua taula. Silenciós, cauto, el seu recorregut dura lo que una ona tarda en aplegar a la plaja.  Sobre el seu caràcter, a la forma de la seua barca, al sò de la seua veu i al seu llenguage, les versions, precisament perque no deixen de crear-se, són infinites.

Per un atre costat, en la tradició afrocolombiana, el Riviel és considerat de la següent forma:

Est espante se'ls presenta als peixcadors nocturns, a els qui pregunta en forma senzilla “amic, ¿cóm està la peixca?” i quan el peixcador li respon, sent que el potro escomença a posar-se pesat fins al punt de no poder moure-ho. Si el peixcador no accepta el diàlec propost pel riviel, este es conforma en confondre-ho de tal manera que no conseguix enrumbar la seua embarcació i només pot fer-ho en amanecer, quan ya no recorda res de lo succeït.

Sobre el seu orige sol ser narrat com l'història d'un mariner que despuix de prendre alcohol en gent morta. Estes persones varen fallir per ahogamiento i mai varen ser trobats. Es creu que un dia, els morts varen escomençar a barallar contra el mariner, este últim es va intentar defendre prenent les creus del cementeri. Al final de la lluita solament va quedar una creu de la que eixia fòc. Per esta raó Deu s'enujaria i condenaria al mariner i a la seua ànima per a vagar en pena. Des de llavors es dedicaria a ofegar als viagers desprevenidos per a intentar fer que ocupen el seu lloc.

Vore també

• Tunda
• Mitologia d'Equador