Hacktivisme
El hacktivisme (acrònim de hacker i activisme, també conegut com ciberactivisme) sol definir-se com "l'utilisació no violenta de ferramentes digitals perseguint fins polítics; estes ferramentes inclouen desfiguraciones de web, redireccions, atacs de refús de servici, robo d'informació, paròdies de llocs web, substitucions virtuals, sabotages virtuals i desenroll de software".[1] A sovint s'entén per l'escritura o reescritura de programes informàtics, a efectes de directa o indirectament promoure o privilegiar una ideologia política, i per lo general potenciant estratègies o polítiques tals com llibertat d'expressió, drets humans, i ètica de l'informació. Els actes de hacktivisme són portats a terme baix la creència de que l'utilisació d'eixes estratègies informàtiques tindran efectes de palanca similars per eixemple al activisme regular o la desobediència civil. En comparació a formes anteriors d'activisme social, l'hacktivisme ha tingut un èxit sense precedents, en atraure a més participants, utilisar més ferramentes i tindre més influència, ya que té la capacitat d'alterar eleccions, iniciar conflictes i derribar empreses.[2]
El terme va ser falcat pel crític cultural i autor Jason Sack en un artícul sobre l'artista de mijos Shu Lligga Cheang, i publicat en InfoNation en 1995.
Les activitats hacktivistas s'estenen a variades idees i causes polítiques. Freenet és un eixemple clar de traducció d'un pensament polític (tots deurien tindre dret de parlar) en còdic. l'hacktivisme és una branca de Cult of the dead cow, les seues opinions inclouen accés a informació com un dret humà bàsic. La ret lliure de programadors, artistes i militants radicals 1984 network liberty alliance de Gregoire Seither està més conscienciada en qüestions de llibertat d'expressió, vigilància i privacitat en una era de creixent vigilància tecnològica, d'utilisació de propaganda a gran escala, i de control de la mentalitat per part de governs i corporacions (a on és cridada publicitat).
El terme hacktivisme és controvertit. Alguns afirmen que es va falcar per a descriure cóm les accions directes en les tecnologies de comunicació i informació podien usar-se en favor del canvi social en combinar la programació en el pensament crític. Uns atres utilisen el terme com a sinònim d'actes maliciosos i destructius que vulneren la seguritat d'Internet com una plataforma tecnològica, econòmica, i política.
Essencialment la controvèrsia reflectix dos corrents filosòfiques divergents dins del moviment hacktivista. Una corrent considera que els atacs cibernètics maliciosos són una forma acceptable d'acció directa. L'atra corrent considera que tota protesta deu ser pacífic i sense violència.
Este problema té una finalitat específica.
Controvèrsia
Algunes persones que es autodescriben com hacktivistas s'han dedicat a atacar i alterar llocs web per raons polítiques, tals com a atacs a llocs web del govern o de grups que s'oponen al seu ideologia. Uns atres, tals com Oxblood Ruffin s'oponen activa i vocalmente a l'atac i alteració de llocs web, aixina com als ataques de refús de servici (DOS).[3]
Els crítics sugerixen que els atacs DOS són un atac a la llibertat d'expressió i que tenen conseqüències indeseades, que són una pèrdua de recursos, lo que pot comportar a una «guerra de DOS» en la que tal volta ningú puga guanyar. En 2006, Blue Security va intentar automatisar atacs de DOS contra spameadores la qual cosa va conduir a un atac massiu de DOS contra Blue Security, la qual cosa ho noqueó junt en el seu ISP i proveïdor de DNS, traent-los d'Internet, i destruint el seu negoci.[4]
Depenent de quí utilise el terme, l'hacktivisme pot ser una forma políticament constructiva de desobediència civil anarquiste o un gest antisistema indefinit. Pot significar protesta política. També pot indicar activisme anti-spam, experts en seguritat, o promotors del software lliure. Els crítics del hacktivisme temen que l'absència d'una agenda clara ho facen un gest políticament inmaduro,cita requerida mentres que aquells que creuen en teories de conspiracions, veuen en l'hacktivisme una forma de precipitar una crisis de la situació.cita requerida
Tipos d'Hacktivistas
Si ben concepte hacktivista engloba una gran diversos perfils i tipologies, 4 tipos són els que més rellevància tenen:
- Anònims: El seu activisme cooperatiu es basa en equips de subjectes enfocats en defendre diverses causes locals o a chicoteta escala davant moviments o acontenyiments globals. Consistix per tant en un grup sense jerarquia, ni estructura , ni líders , format per múltiples hackers que estaran disposts a actuar quan la situació ho requerixca baix el nom d'Anonymous. Si ben hui en dia la majoria de la societat considera que són ciberdelincuentes, una atra part conta en la seua simpatia en aquelles actuacions que compartixen causes llegítimes per les que lluitar.
- Eixèrcits cibernètics: Entre estos es trobarien aquells grups d'hackers que treballen per a Estats determinats i, en algunes classificacions, també els ciberyihadistas. Este tipo d'hacktivistas solien proliferar en estats totalitaris pero hui en dia en la digitalisació i la globalisació, cada volta més països conten en un equip d'este tipo per a defendre's dels atacs d'uns atres. Les persones que conformen estos eixèrcits poden tindre formació militar i ser part de la defensa "llegal" d'un país o, simplement, formar part d'una espècie de “pseudo-eixèrcits” o "paramilitars" en una ideologia radicalisada.
- Militants: utilisen les rets socials aixina com l'internet com a mig de comunicació per a propaganda i inteligència. Se'ls considera semi-hacktivistas.
- Oportunistes: ataquen indiscriminadament i aparentment, sense cap objectiu o finalitat clars . També poden anar variant d'objectiu segons van es van presentant oportunitats. La seua única motivació per a realisar estos atacs és per conseguir un reconeiximent i una infama, superant els atacs d'uns atres i sent temut pels demés
Notables events d'hacktivisme
- El primer cas d'hacktivisme conegut està documentat per Julian Assange com seguix:
Un dels primers incidents d'hacktivisme va ocórrer en octubre de 1989 quan les màquines VMS conectades del DOE, HEPnet i SPAN (NASA) en la web varen ser penetrades pel cuc antinuclear WANK, que va canviar el mensage d'entrada al sistema per:
En el llibre Underground, Dreyfus i Assange rastregen la font del cuc fins a Melbourne, Austràlia.
- Un dels primers events hacktivistas documentats va ser la "assentada en Strano Network", una folga dirigida contra els ordenadors del Govern de França en 1995.
- En 1998, el Electronic Disturbance Theater va realisar "assentades virtuals" en les web del Pentàgon i del Govern Mexicà, per a atraure l'atenció mundial sobre la situació apremiante dels drets dels indis natius en l'estat mexicà de Chiapas.
- Un atre dels eixemples més notables d'hacktivisme va ser la modificació de les web d'Indonèsia en la crida de "Llibertat per a Timor Oriental" en 1998, duta alvance per hackers portuguesos.
- El 29 de decembre de 1998, les Legions Clandestines (LoU) varen declarar la ciberguerra en Iraq i China, en l'intenció d'interrompre i deshabilitar l'infraestructura d'Internet. El 7 de giner de 1999, una coalició internacional d'hackers (incloent Cult of the Dead Cow, el personal de 2600, el personal de Phrack, L0pht, i el Chaos Computer Club), varen realisar una declaració conjunta ([1]) condenant la declaració de guerra de la LoU. La LoU va respondre retirant la seua declaració.
- Els hacktivistas varen intentar interrompre ECHELON (una ret internacional de vigilància de comunicacions electròniques que filtra tot o part del tràfic de satèlits, microones, teléfons mòvils i fibra òptica) celebrant el "Dia de l'Emboç d'Echelon" (JED) el 21 d'octubre de 1999. Eixe dia, els hacktivistas varen adjuntar grans llistes de mensages clau a molts mensages, fent que servidors i grups de notícies estengueren les seues claus més llunt. L'idea va ser fer que els ordenadors d'Echelon tingueren més entrades de les que ells podien processar. No se sap si el JED va tindre èxit a l'hora de tirar Echelon. Un Segon Dia d'Emboç d'Echelon (JEDII) es va celebrar en octubre de 2000, no obstant, l'idea no va tornar a recuperar la seua popularitat inicial. JED va anar parcialment un atac de privació de servici i parcialment va ser agitprop.
- El Electronic Disturbance Theater i uns atres varen realisar una semana de desocupacions durant la Convenció Republicana de 2004 en Nova York, realisant assentades contra les web republicanes, i inundant web i sistemes de comunicació identificats en causes conservadores. Estos fets varen tindre distints punts de vista en la comunitat hacktivista.
- Els hacktivistas varen conseguir entrar en sistemes de computadores en el Bhabha Atomic Research Center en l'Índia, per a protestar contra les proves d'armes nuclears.
- Els hacktivistas també varen crear llocs web com McSpotlight. org i Bhopal. net, a efectes de criticar a les empreses multinacionals.
- Bronc Buster, posteriorment membre d'Hacktivisme, deshabilitó firewalls, per a permetre als usuaris d'Internet Chinencs accedir a llocs censurats.
- Els hacktivistas varen treballar per a ralentisar, bloquejar o redirigir tràfic de servidors web associats en l'Organisació Mundial del Comerç, el Fòrum Econòmic Mundial i el Banc Mundial.
- En 1997, l'artista alemana Cornelia Sollfrank hackeó la primera competició internacional d'art en la ret, inscrivint 200 artistes femenines falses en el concurs, per a només tindre 3 adversaris masculins. Ella va cridar a este proyecte Female Extension.
- El 21 de giner de 2008, va aparéixer un mensage en YouTube d'un grup que es dia aixina mateix 'Anonymous', en el que el grup declarava a el "Proyecte Chanology" com una guerra a l'Iglésia de la Cienciología, prometent expulsar sistemàticament a l'Iglésia d'Internet. Durant la semana següent, les pàgines web de la cienciología varen ser intermitentemente hackeades i l'Iglésia de la Cienciología va mudar la seua pàgina a un host que s'especialisa en la protecció contra ataques de refús de servici.
Pràctiques relacionades
Interferència cultural
Hacking s'ha descrit a voltes com una forma d'interferència cultural.[5] Este terme es referix a la pràctica de subvertir i criticar tant mensages polítics com la cultura que es transmet pels mijos en l'objectiu de desafiar el statu quo. A sovint es dirigix a processos de pensament subliminals en l'espectador en l'objectiu de sensibilisar i causar un canvi de paradigma. L'interferència cultural pren moltes formes incloent l'hackeo de tanques publicitàries, intrusió de la senyal de transmissió, representacions artístiques ad hoc, transgressions llegals simulades,[6] memes i activisme a través de l'art.[7]
El terme "interferència cultura" va ser per primera primera volta falcat en 1984 pel músic Americà Donal Joyce de la banda Negativland.[8] No obstant, persistixen algunes especulacions sobre quàn va escomençar la pràctica de l'interferència cultural. L'investigador social Vince Carducci creu que l'interferència cultural es remonta a la década de 1950 en el grup activiste social europeu Situationist International. L'autor i crític cultural Mark Dery creu que el carnestoltes medieval és la forma més antiga d'interferència cultural com a forma de subvertir la jerarquia social de l'época.
L'interferència cultural a voltes es confon en actes de vandalisme. No obstant, a diferència de l'interferència cultural, l'objectiu principal del vandalisme és causar destrucció, sent els temes polítics de menor importància. L'activisme a través de l'art sol tindre la naturalea més qüestionable com a forma d'interferència cultural perque sol implicar desfiguración de la propietat.
Pirateria dels mijos
La Pirateria dels mijos es referix a us de diferents mijos electrònics de forma innovadora, o també de formes no convencionals en el propòsit de transmetre un mensage al número més gran possible de gent, principalment es conseguix a través de la ret informàtica mundial.[9][10] Un mig popular i eficaç de pirateria de mijos és publicar en un blog, ya que normalment està controlat per un o més individus independents, sense influència de parts externes. El concepte de marcadors socials, aixina com els fòrums d'Internet basats en la Web, poden fer que dit mensage siga vist també per usuaris d'atres llocs, aumentant el seu alcanç total.
La pirateria de mijos s'ampra comunament en fins polítics, tant per partits polítics com per dissidents polítics. Un bon eixemple d'açò són les eleccions nortamericanes de 2008, en les que tant el partit Demócrata com el Republicà varen utilisar una àmplia varietat de mijos diferents per a transmetre mensages rellevants a una audiència cada volta més orientada a Internet.[11] Al mateix temps, els dissidents polítics varen utilisar blogs i atres rets socials com Twitter per a respondre de forma individual als candidats presidencials. En particular, llocs com Twitter estan demostrant ser mijos importants per a medir el respal popular als candidats, encara que el lloc s'utilisa a sovint en fins dissidents més que per a mostrar un respal positiu.[12]
Pirateria de la realitat
La Pirateria de la realitat és un fenomen que emergix de l'us no violent de ferramentes digitals illegals o llegalment ambigües en fins polítics, socials o culturalment subversivos. Estes ferramentes inclouen desfiguraciones de llocs web, redireccions d'URL, ataques de refús de servici, robo d'informació, paròdies de llocs web, assentades virtuals i sabotage virtual.
Moviments artístics com Fluxus i Happenings en la década de 1970 varen crear un clima de receptivitat sobre organisacions poc unides i activitats grupals a on l'espontaneïtat, un tornada al comportament primitivista i una ètica a on les activitats i pràctiques artístiques socialment compromeses es varen tornar equivalents a preocupacions estètiques.
La combinació d'estes dos històries a mediats i finals de la década de 1990 va resultar en creus entre assentades virtuals, desobediència civil electrònica, atacs de refús de servici, aixina com protestes massives en relació en grups com el Fondo Monetari Internacional. i el Banc Mundial. El sorgiment de colectius, grups de net. art i aquells preocupats per l'intercanvi decorregut de tecnologia i la vida real (a sovint per motius migambientals) va donar orige a la pràctica d'el "hacking de la realitat".
l'hackeo de la realitat es basa en modificar les comunicacions quotidianes que siguen més fàcils d'accedir per als individus en el propòsit de despertar la consciència política i comunitària de la població en general. El terme es va utilisar per primera volta entre els artistes de Nova York i Sant Francisco, pero des de llavors ha segut adoptat per una escola d'activistes polítics centrats en l'interferència cultural.
En ciència ficció
La película d'acció i ciència ficció de 1999 The Matrix, entre unes atres, va popularisar l'hipòtesis de la simulació: la sugerència de que la realitat és, de fet, una simulació de la que els afectats per la simulació generalment no són conscients. En este context, "hacking de la realitat" és llegir i comprendre el còdic que representa l'activitat de l'entorn de realitat simulada (com Matrix digital rain) i també modificar-ho per a doblar les lleis de la física o modificar d'un atre modo la realitat simulada.
La pirateria de la realitat com a pràctica mística s'explora en el joc de rol de fantasia urbana White Wolf, inspirat en l'estètica gòtica-punk, Mage: The Ascension. En este joc, els Reality Coders (també coneguts com Reality Hackers o Reality Crackers) són una facció dins dels Virtual Adepts, una societat secreta de macs que la seua màgia gira entorn a la tecnologia digital. Es dediquen a dur els beneficis del ciberespai a la vida real. Per a això, varen tindre que identificar, a falta d'un terme millor, el "còdic font" que permet que nostre Univers funcione. I això és lo que han estat fent des de llavors. Els codificadores es varen infiltrar en varis nivells de la societat per a recopilar la major recopilació de coneiximents jamai vista. Una de les agendes més obertes dels Codificadores és aclimatar a les masses al món que està per vindre. Difonen les idees de Virtual Adept a través de videojocs i toda una serie de "reality shows" que imiten la realitat virtual molt més que la realitat "real". Els Reality Coders es consideren el futur dels Adeptes Virtuals, creant un món a image de visionaris com Grant Morrison o Terence McKenna.
En un joc basat en l'ubicació (també conegut com a joc omnipresent), la pirateria de la realitat es referix a aprofitar fenomens que existixen en el món real i vincular-los a l'univers de l'història del joc.
Interpretacions acadèmiques
Hi ha hagut varis enfocaments acadèmics per a abordar l'hacktivisme i l'hacking urbà. En 2010, Günther Friesinger, Johannes Grenzfurthner i Thomas Ballhausen varen publicar un llibre complet dedicat al tema. Afirmen: "Els espais urbans es varen convertir en camps de batalla, els significantes han segut invadits, s'han establit noves estructures: la netcultura va reemplaçar a la contracultura en la major part i també es va centrar en els entorns sempre canviants de la ciutat moderna. S'han actualisat i replantejat qüestions importants, tenint en conte les posicions i discursos actuals. La pregunta principal encara permaneix: cóm crear una resistència basada en la cultura baix l'influència de la pressió capitalista i la política conservadora".[13]
Referències
- ↑ Samuel Alexandra. «Hacktivisme i el Futur de la Participació Política». Consultat el 19 d'abril de 2008.
- ↑ «From clicktivism to hacktivism: Understanding digital activism».Information and Organization.29(3)
- 100249.ISSN 1471-7727.doi:10.1016/j. infoandorg.2019.04.001.Consultat el 2024-02-09.
- ↑ «cDc paramedia: text #384». Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2008. Consultat el 28 de giner de 2007.
- ↑ «Blue Security folds under spammer's wrath». Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2008. Consultat el 28 de giner de 2007.
- ↑ Jemielniak, Dariusz; Przegalinska, Aleksandra (2020-02-18). Collaborative Society (en en), MIT Press. ISBN 978-0-262-35645-9.
- ↑ «Coercive Disobedience: Art and Simulated Transgression».Art Journal.80(3)
- 78–99.ISSN 0004-3249.doi:10.1080/00043249.2021.1920288.Consultat el 2023-09-28.
- ↑ «Art, Humor, and Activism: The Sardonic, - ProQuest» (en és). www. proquest. com. Consultat el 2023-09-28.
- ↑ «Culture Jamming: A Sociological Perspective».Journal of Consumer Culture.6(1)
- 116–138.ISSN 1469-5405.doi:10.1177/1469540506062722.Consultat el 2023-09-28.
- ↑ «Mija Hacking | SeanBohan. com» (en en-us). Consultat el 2023-09-28.
- ↑ «Meskel Square: Hacking baby cheetahs and hunger strikes». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 8 de novembre de 2006. Consultat el 2023-09-29.
- ↑ «Obama, McCain Debat Via Twitter: How To Follow Along*». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2009. Consultat el 2023-09-29.
- ↑ «Good Gear Guide». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2008. Consultat el 2023-09-29.
- ↑ «Urban Hacking» (en de). transcript Verlag. Consultat el 2023-09-29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hacktivismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.