Ciberespai
El ciberespai es troba implementat dins dels ordenadors i de les rets digitals de tot lo món.[1] És també un tema recurrent en la ciència ficció. És virtual, inexistent des del punt de vista físic a on les persones o subjectes, públiques o privades, desenrollen comunicacions a distància, exponen les seues competències, generen interactividad per a diversos propòsits.[2][3][4]
Definició
El ciberespai:
Orige del terme
El ciberespai és un terme que s'utilisa per a denominar l'entorn artificial que es crea per mig d'aplicacions informàtiques. És dir, es tracta d'una realitat virtual construïda per ordenadors i units per una ret. L'informació es pot intercanviar en temps real o en diferit i es pot comprar, jugar, investigar, treballar…
El terme ciberespai va ser popularisat per la novela Neuromante de William Gibson publicada l'1 de juliol de 1984,[6] pero procedix del relat del mateix autor Johnny Mnemonic (1981), inclós en el volum Cremant cromo.
El 8 de febrer de 1996, en Davos (Suïssa), John Perry Barlow va escriure la Declaració d'independència del ciberespai en la que exhortava als governs a no eixercir sobirania sobre est, definit per ell mateixa com "La nova llar de la ment".
Encara que el ciberespai no deu confondre's en Internet, ya que el primer concepte és més ampli que el segon, el terme es referix a sovint als objectes i identitats que existixen dins de la mateixa ret informàtica mundial. Aixina que es podria dir, metafòricament, que una pàgina web "es troba" en el ciberespai. Segons esta interpretació, els acontenyiments que tenen lloc en la Internet no estan específicament ocorrent en els països a on els participants o els servidors es troben físicament, sino en el ciberespai: un àrea intangible sense territori fix i a on qualsevol persona pot accedir en un ordenador des de la seua llar, el seu lloc de treball o dispositius mòvils. Est sembla un punt de vista raonable, una volta que s'estén l'us de servicis distribuïts (com Freenet), ya que pel moment l'identitat i localisació física dels participants resulta impossible (o molt difícil de determinar) per la comunicació generalment anònima o baix un pseudónimo. Per això, en el cas de Internet, no es podrien o no es deurien aplicar les lleis de cap país determinat.
En la Cim de l'OTAN de 2016 en Varsòvia, en mig d'un debat d'extraordinària intensitat, es va reconéixer el ciberespai com un nou domini de les operacions, al costat dels de terra, mar, aire i espai.[7]
Subjectes del ciberespai:
Es considera subjecte de dret a un centre d'imputació ideal de deures i drets.
Els únics subjectes de drets són les persones, lo que no solament comprén a persones físiques, sino també a persones d'existència ideal o persones jurídiques.
¿Quí són subjectes de ciberespai?
- Els usuaris que entren a ell a conectar-se, informar-se, adquirir o entregar coneiximent.
- Subjectes que oferixen bens o servicis.
- Persones físiques, jurídiques, públiques, privades.
- Es porten a terme activitats lícites i inclús ilícites.
- Robots, en un subjecte responsable en cas que cause un dany.
Vore també
- Ciberpunk
- Hiperrealidad
- Ciferespacio
- Robot
- Zona autònoma temporal
- Cibercultura
- Món virtual
- Metaverso
- VRchat
Notes i referències
- ↑ Definició de "Ciberespai", Glossari, en Lloc de Ciència-ficció.
- ↑ Neuromante, ficha tècnica.
- ↑ Neuromante: Comentaris de Daniel Llevat.
- ↑ Areco, Macarena. Ciutat, espai i ciberespai en la ciència ficció chilena recent: Tres versions del llaberint.
- ↑ Glossari de Térmens de Ciberseguridad, Resolució 1523/2019 (Anex II).
- ↑ «Neuromancer» (en en). Neuromancer Wiki. Consultat el 2025-06-20.
- ↑ Corletti Estrada, Alejandro (2017). CIBERSEGURIDAD una Estratègia Informàtic/Militar, Primera edició, Madrit: DarFe, pp. 16-26. ISBN 978-84-697-7205-8. Consultat el 16 de novembre de 2017.
Bibliografia
- Dodge, M.; Kitchin, R. (2000). Mapping Ciberespace. Routledge. London.
- Merejo, Andrés (2007). El ciberespai d'internet en República Dominica.
- Pérez Martínez, V. M. (2009). El ciberespai: la nova àgora. Tenerife: Edicions IDEA.
- Toudert, D.; Buzai, G. D. (2004). Cibergeografía. Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia. Mexicali.
- Ž@ižek, Slavoj (2021). El ciberespai, o la suspensió de l'autoritat en Lacrimae Rerum. Ensajos sobre cine modern i ciberespai, 3ª edició, Barcelona: Debat.
- Ž@ižek, Slavoj (2021). ¿És possible travessar la fantasia en el ciberespai? en Lacrimae Rerum. Ensajos sobre cine modern i ciberespai, 3ª edició, Barcelona: Debat.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciberespacio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.