ECHELON

ECHELON és considerada la major ret d'espionage i anàlisis per a interceptar comunicacions electròniques de l'història (Inteligència de senyals, en anglés: Signals intelligence, SIGINT). Controlada per la comunitat UKUSA (Estats Units, Regne Unit, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda), ECHELON pot capturar comunicacions per ràdio i satèlit, cridades de teléfon, faxés i correus electrònics en casi tot lo món i inclou anàlisis automàtic i classificació de les interceptació. S'estima que ECHELON intercepta més de tres mil millons de comunicacions cada dia.
Objectius
[editar | editar còdic]
A pesar d'haver segut desenrollada en la finalitat de controlar les comunicacions militars de l'Unió Soviètica i els seus aliats, se sospita que en l'actualitat ECHELON és utilisada també per a trobar pistes sobre trames terroristes, plans del narcotràfic i inteligència política i diplomàtica. Els seus crítics afirmen que el sistema és utilisat també per al espionage econòmic de qualsevol nació i l'invasió de privacitat a gran escala. L'existència de ECHELON va ser feta pública en 1976 per l'analiste de la NSA Perry Fellwock qui va utilisar el seudònim de Winslow Peck per a revelar l'informació.
Organisació i funcionament
[editar | editar còdic]Els membres d'esta aliança de parla anglesa són part de l'aliança d'inteligència UKUSA, que du reunint inteligència des de la Segona Guerra Mundial. El sistema està baix l'administració de la NSA (National Security Agency). Esta organisació conta en 100 000 empleats tan sol en Maryland (Estats Units) (atres fonts parlen de 380 000 empleats a escala mundial), per lo que és provablement la major organisació d'espionage del món. L'informació és enviada des de Menwith Hill (Regne Unit) per satèlit a Fort Meade en Maryland (EE. UU.).

A cada estat dins de l'aliança UKUSA li és assignat una responsabilitat sobre el control de distintes àrees del planeta. La tasca principal de Canadà solia ser el control de l'àrea meridional de l'antiga Unió Soviètica. Despuix de la Guerra Freda es va posar major émfasis en el control de comunicacions per satèlit i ràdio en centre i Sudamérica, principalment com a mida per a localisar tràfic de drogues i secuaces en la regió. Els Estats Units, en la seua gran cadena de satèlits espies i ports d'escolta controlen gran part de Llatinoamèrica, Àsia, Rússia asiàtica i el nort de China. Gran Bretanya intercepta comunicacions en Europa, Rússia i Àfrica. Austràlia examina les comunicacions d'Indochina, Indonèsia i el sur de China, mentres que Nova Zelanda agrana el Pacífic occidental. El desenroll d'estos sistemes s'ha estés per atres països, entre els que caldria destacar la creació d'un centre OSINT en l'universitat sueca de Lund.[1]
Vàries fonts afirmen que estos estats han ubicat estacions de intercepción electrònica i satèlits espacials per a capturar gran part de les comunicacions establides per ràdio, satèlit, microones, mòvils i fibra òptica. Les senyals capturades són després processades per una série de superordenadors, conegudes com a diccionaris, les quals han segut programades per a buscar patrons específics en cada comunicació, ya siguen direccions, paraules, frases o inclús veus específiques. Segons algunes fonts el sistema dispon de 120 estacions fixes i satèlits geoestacionarios. Estos podrien filtrar més del 90 % del tràfic d'Internet. Les antenes de Echelon poden captar ones electromagnètiques i transmetre-les a un lloc central per al seu processament. S'arrepleguen els mensages aleatoriamente i es processen per mig dels diversos filtres buscant paraules clau. Este procediment es denomina "Control estratègic de les telecomunicacions".
Referències en la cultura popular
[editar | editar còdic]Referències en películes
[editar | editar còdic]- En la película Echelon Conspiracy (2009), un jove ingenier nortamericà rep, sense previ avís, un teléfon mòvil a través del com escomença a rebre mensages que li prometen accedir a informacions secretes de forma totalment anònima i enriquir-se aixina fins a llímits inabarcables. Això li convertix en el punt de mira del govern i d'un ampli desplegament a nivell internacional per part d'els qui anhelen fer-se en el poderós aparat.
- En la película The Bourne Ultimatum (2007), l'oficina de la CIA en el Regne Unit intercepta una paraula de les considerades com "alerta" en una conversació a través d'un teléfon mòvil d'un periodiste britànic, gràcies a la ret ECHELON. Dita ret és nomenada vàries voltes en la película.
- La película In ascolto està basada en Echelon.
- La película Enemic públic també està basada en Echelon. El seu títul original en anglés és "Enemy of the State", és dir, Enemic de l'Estat.
- També en la película Eagle Eye (2008), es fa referència a una super computadora que és capaç de controlar i vigilar totes les activitats humanes i no humanes i prendre una decisió si és necessari, lo que nos fa pensar immediatament que es tracta del sistema Echelon.
- En la película Olympus Has Fallen (2013) el protagoniste, Mike Banning, s'identifica com a membre del Quarto Echelon en cridar usant el teléfon mòvil del president dels Estats Units.
Referències en séries de TV
[editar | editar còdic]- Principalment en la série de televisió nortamericana 24 s'utilisa el terme ECHELON per a l'us de tecnologia d'alvançada per a l'intervenció i captació senyes; cridades telefòniques, correus electrònics, etc.
- En Prison Break, en l'episodi 10 de la segona temporada es fa referència a ECHELON i el seu us per a interceptar comunicacions.
- També en la série de TV nortamericana Àlies es fa menció en múltiples ocasions sobre el sistema ECHELON i el seu us com es descriu dalt, al com té accés la CIA i la seua futura divisió d'Operacions Secretes APO.
- En l'anime Steins;Gate, és el sistema ECHELON el que du als protagoniste al Món Alpha, en interceptar el primer D-Mail enviat.
- En la série NCIS (Navy Crime Investigative Service) es fa referència en vàries ocasions al sistema ECHELON en referència a la necessitat de desactivar cèlules terroristes o conspiracions per a assessinar personalitats polítiques.
Referències en llibres
[editar | editar còdic]- En el llibre de Clive Cussler La pedra sagrada també es fa referència en vàries pàgines al sistema de control de comunicacions ECHELON.
- En el llibre de José Carlos Somoza Zigzag es fa referència al sistema de control ECHELON.
- En el llibre de Nacho García Mostazo Llibertat vigilada es detalla l'existència de la ret.
- En el llibre Mossad, l'història secreta, en anglés conegut com Gideon's Spies, es relaciona a ECHELON en el sistema d'inteligència israelita.
- En el llibre Pattern Recognition (Món espill en la versió espanyola) de William Gibson es fa referència a este sistema, vinculat a l'espionage polític i industrial.
- En el llibre de Donen Brown La fortalea digital fa referència a una màquina anomenada TRANSLTR que posseïx la NSA, que en realitat no és una atra cosa que ECHELON.
- En el llibre de Jim Hougan "L'últim Merovingio" es fa també menció a la ret ECHELON.
- En el mànega Bloody Monday De Ryuumon Ryou.
- En el llibre de Tom Clancy Viu o Mort fa referència a la ret ECHLEON i a la NSA.
- En el llibre de Terry Hayes Soc Pilgrim també es fa referència a la ret ECHLEON i a la NSA.
Referències en videojocs
[editar | editar còdic]- En el joc Deus Ex, de 2000, apareixen diverses IIAA cridades Daedalus, Icarus i Morpheus, que són realment la quarta actualisació de l'algoritme de intercepción de senyes de la ret ECHELON.
- En el popular videojoc "Splinter Cell" es fan importants referències. Es crea un successor de l'actual ECHELON ("Second Echelon" o Segon Echelon), esta termina colapsant pel gran fluix d'informació i es crea "Third Echelon" o Tercer Echelon, que va combinar la seua ret en un atre programa d'entrenament de super-espies, que batejaria el joc: "Splinter Cell".
- En The Moment of Silence tota la trama es desenrolla al voltant d'un sistema d'espionage internacional, l'informació del qual s'utilisa per a supost benefici de la societat. ECHELON, també és nomenat en el joc, com a precedent al sistema actual.
- En Call of Duty: Modern Warfare 2 en la missió final es veu en el cantó esquerre d'avall a la ret ECHELON espiant una conversació del capità Price.
- En Call of Duty: Black Ops es troben archius que fan referència a la ret ECHELON.
- També és mencionat en el videojoc Area 51.
- Mencionat en les noveles visuals Steins;Gate i Steins;Gate 0.
- És mencionat en Fate/Grand Order, quan es compara la omnipresencia de Zeus sobre les comunicacions dels ciutadans de Atlantis, en la ret ECHELON, pero al mateix temps indiquen que és un mit urbà l'existència d'esta ret.
Referències en música
[editar | editar còdic]- La banda italiana de reggae Radici Nel Ciment va editar en el seu disc Alla Rovescia el tema "ECHELON", denunciant a la ret d'espionage en la seua lletra.
- La banda nortamericana 30 Seconds to Mars va publicar el seu tema "Echelon" per a la banda sonora de la película El núcleu.
- La banda va denominar en este terme al seu grup de seguidors, identificant-los en el mateix significat de la paraula. Per lo tant el Echelon és un grup de devots admiradors o creents del seu mensage, els qui varen promocionar a 30 Seconds to Mars des dels seus començos: per mig del boca a boca, pegant cartells i repartint panflets; demanant-los en les ràdios i canals televisius... un sinfín de maneres. Ara, passat el temps, el Echelon s'ha convertit en una de les bases de fanes més gran i millor organisada, distribuïda al voltant del món
- En 2005, Iury Lech va compondre el tema "Crestomatía sobre un atre escaló cap a l'engany i misèries de les aniquilació perpètues" - "Chrestomathy of Another Echelon To Deception And Miseries From Perpetual Annihilations", una de les sèt peces que componen el seu àlbum "Instorments", en el que es volia evidenciar sónicamente les activitats de ECHELON, la major ret d'espionage i de terrorisme d'estat controlada per la comunitat UKUSA (Estats Units, Regne Unit, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda).
- El Dj Kai Wachi va llançar el seu senzill "Echelon" en juny de 2014, és una mescla que interpreta a Echelon com un mònstruo, té sons que simulen terror.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Les fonts obertes d'informació.Un sistema de competència perfectaOpen Sources Information. A system of perfect competition».
- 105.ISSN 1887-293X.Consultat el 4 de març de 2014.
Vore també
[editar | editar còdic]- Angloesfera
- UKUSA
- Narus
- PRISM
- OSEMINTI
- SITEL
- Senyes sobre la vigilància mundial (2013 a la data)
- 1984 (novela)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «ECHELON» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.