Vigilància
La vigilància[1] és el monitoreo del comportament. La vigilància por sistema és el procés de monitoreo de persones, objectes o processos dins de sistemes per a la conformitat de normes esperades o desijades en sistemes confiables per a control de seguritat o social.[2][3] La vigilància clínica es referix al monitoreo de malalties o indicadors públics relacionats en la salut (per eixemple, síntomes que indiquen l'aparició d'epidèmies o d'actes de bioterrorisme) per part d'epidemiólogos i professionals de la salut.[4]



A pesar de que en francés la paraula vigilància significa lliteralment "mirar per damunt", el terme vigilància sol aplicar-se a tota forma d'observació o monitoreo, no solament l'observació visual. No obstant, el "ull en el cel" que tot ho veu és encara l'ícono de la vigilància. Per a la vigilància en moltes ciutats modernes i edificis se solen amprar circuits tancats de televisió. Si be la vigilància pot ser una ferramenta útil per a les forces i empreses de seguritat, molta gent es mostra preocupada pel tema de la pèrdua de privacitat.
Métodos
La paraula vigilància sol usar-se per a descriure l'observació des d'una distància per mig d'equip electrònic o atres mijos tecnològics. Per eixemple:
- escoltes secretes o eavesdropping
- escoltes telefòniques
- micròfons direccionals
- aparats d'escolta encoberts
- microcámaras
- circuits tancats de televisió
- rastreig GPS
- vehículs "carnada" (bait car) especialment modificats per a atrapar lladres d'autos
- espionage electrònic per mig d'hardware (com un Keylogger) o software (per eixemple Packet sniffer)
- imàgens CCTV
- reconeiximent militar
- reconeiximent aéreu, en avions com per eixemple el Lockheed O-2
- satèlits espia
- aparats de computació de Trusted Computing
- vigilància per computadora i Internet
No obstant, la vigilància també inclou métodos simples, en poca o cap tecnologia involucrada, tals com l'ús de binoculars, intercepción de correspondència, o métodos similars.
Contra-vigilància, vigilància inversa, sousveillance
La vigilància és l'acció d'observar les activitats de persones o grups des d'una posició d'autoritat. Pot ser encoberta (sense el seu coneiximent) o manifesta (tal volta en el freqüent recordatori de l'estil "t'estem vigilant"). La vigilància ha segut una part de l'història humana. L'art de la guerra, de Sun Tzu, escrit fa més de 2,500 anys, analisa cóm els espies deurien ser utilisats en contra dels enemics. Pero la tecnologia moderna li ha donat a la vigilància un nou camp d'operacions. La vigilància pot automatisar-se usant computadores, i es poden deixar extensos registres que descriuen les activitats de les persones.
La contra-vigilància és la pràctica d'evadir la vigilància o dificultar-la. Abans de les rets de computadores, la contra-vigilància involucrava evadir agents i comunicar-se en forma secreta. En els recents desenrolls com Internet, l'increment de la presència de sistemes de seguritat electrònics, i bases de senyes, la contra-vigilància ha creixcut en alcanç i complexitat. Ara la contra-vigilància involucra tot des de saber cóm borrar un archiu informàtic fins a evadir ser el blanc d'agències de propaganda directa.
La vigilància inversa és la pràctica de revertir els efectes de la vigilància, per eixemple, ciutadans fotografiant policies, consumidors fotografiant als amos dels negocis, passagers fotografiant taxistes que usualment tenen cambres de vigilància en els seus vehículs. Un eixemple és la filmació que va fer George Haliday de la golpiza de Rodney King a mans de policies. La vigilància inversa intenta destruir l'efecte panopticón de la vigilància, intentant vulnerar el secretisme de la vigilància fent públics els registres de la vigilància inversa (en contrast en l'usual us secret o restringit dels registres de vigilància.
La sousveillance (terme acunyat per Steve Mann, professor en l'Universitat de Toronto)[5] és una vigilància inversa que inclou la gravació de l'activitat per part d'un participant de la mateixa. Tallers recents de sousveillance tals com el de Microsoft sobre Archiu continu i registre d'experiència personal són evidència d'una indústria creixent de sousveillance que inclou a empreses com Microsoft, Nokia, Hewlett Packard i moltes atres.
Vigilància epidemiológica
La vigilància epidemiológica, també denominada vigilància clínica, consistix en el monitoreo d'events de salut (com, per eixemple, l'ocurrència de malalties contagioses o malalties cròniques) que poden tindre un impacte significatiu en la salut pública. L'ús de la vigilància és paulatinament major per a informar polítiques en assignar recursos de salut i satisfer necessitats dels pacients. A mida que el conte de la salut es torne més depenent dels sistemes d'informació i l'ús de la vigilància clínica es popularise, poden sorgir problemes sobre el respecte de la privacitat dels individus.
Equiveillance
Equiveillance és l'equilibri entre vigilància i sousveillance. S'ha sugerit que la equiveillance pot preservar millor l'integritat contextual de les senyes.[6]
Impacte de la vigilància
El major impacte de la vigilància és el gran número d'organisacions involucrades en les operacions de vigilància:
- L'estat i els servicis de seguritat encara posseïxen els més poderosos sistemes de vigilància, en ser avalats per la llei. Hui dia els nivells de vigilància estatal s'han incrementat, i en fer-se més freqüent l'ús de computadores, són capaces de combinar informació provinent de diverses fonts per a conformar perfils de persones o grups en la societat.
- Moltes grans corporacions usen vàries formes de vigilància "passiva". Açò és principalment un mig per a monitorear les activitats del seu personal i per a controlar les relacions públiques. No obstant, algunes grans empreses activament usen vàries formes de vigilància per a monitorear les activitats d'activistes i grups de campanya que poden tindre un impacte en els seus negocis.
- Moltes companyies comercien en informació llegalment, comprant i venent-la de/a atres companyies o agències locals de govern que a la seua volta la recopilen. Estes senyes són usualment comprats per empreses que desigen usar-la en objectius de màrqueting o publicitat.
- Informació personal és obtinguda per molts menuts grups i individus. Molt d'açò es fa en propòsits inofensius, pero cada volta més informació personal i sensible és obtinguda en fins criminals, tals com fraus relacionats en targetes de crèdit.
La vigilància a través de l'ús de circuits tancats de televisió (CCTV) és cada volta més comuna en els espais públics per a la prevenció de delictes. Una revisió sistemàtica de 44 estudis realisats en el Regne Unit, Estats Units, Canadà, Noruega i Suècia, va determinar que l'ús de CCTV té un modest impacte en la reducció de la delinqüència. Els resultats sugerixen que la vigilància és més efectiva en previndre robos de vehículs en estacionaments, i és menys efectiva en els centres urbans de les ciutats i pobles, en les vivendes públiques i en el transport públic. Aixina mateix, es va determinar que l'efectivitat és major quan la cobertura de la cambra és més àmplia, i que esta no té efecte algun sobre delictes violents.[7] Segons el criminólogo Nicolas Desurmont, hi ha tres tipos de vigilància: vigilància ostentosa que pot conduir a l'acossament en grup, vigilància errática que és aleatòria i vigilància encoberta que està amagada.[8] La vigilància ostentosa està associada en la vigilància política en un objectiu de linchament.[9]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «Vigilancia» (en es). Definición.de. Consultat el 2023-11-05.
- ↑ «Definición de vigilancia» (en es-es). www.definicionabc.com. Consultat el 2023-11-05.
- ↑ The Age of Surveillance: The Aims and Methods of Americas Political Intelligence System by Frank J. Donner (1980) ISBN 9780394402987
- ↑ David Abedul. «The age of sousveillance», The Guardian, 4 de julio de 2005.
- ↑ Ian Kerr, Steve Mann (1 de enero de 2006). «EXPORING EQUIVEILLANCE».
- ↑ Campbell Collaboration (2017). «[http://scioteca.caf.com/handle/123456789/1119 Els circuits tancats de televisió (CCTV) com a ferramenta de prevenció de la delincuenci a]». Oslo: Campbell Collaboration. Consultat el 26 d'octubre de 2019.
- ↑ Geocriminología en el contexto del acoso pandillero, Nicolas Desurmont, 2009, p.11. En Revista Electrónica Internacional de Ciencia Penal, Artículo 1, Número 3, (2009), http://www.ehu.es/inecs, ISSN: 1988-7949
- ↑ Geocriminología en el contexto del acoso de pandillas, Nicolas Desurmont, 2009, p.16. En Revista Electrónica Internacional de Ciencia Penal, Artículo 1, Número 3, (2009), http://www.ehu.es/inecs, ISSN: 1988-7949