Guerra informàtica

El concepte de guerra informàtica, guerra digital, guerra cibernètica o ciberguerra –en anglés: cyberwarfare– fa referència al desplaçament d'un conflicte, que pren el ciberespai i les tecnologias de comunicació i informació com camp d'operacions.

Richard Clarke, especialiste en seguritat del govern nortamericà, definix la guerra cibernètica com el conjunt d'accions dutes per un Estat per a penetrar en els ordenadors o en les rets d'un atre país, en la finalitat de causar perjuí o alteració.

Per a l'investigadora Gabriela Sandroni, la guerra cibernètica es amolda d'acort en les característiques de l'espai cibernètic, té com a actors principals els Estats i es caracterisa pels seus motius polítics.

També es podria definir com el conjunt d'accions que es realisen per a produir alteracions en l'informació i els sistemes de l'enemic, al mateix temps que es protegix l'informació contra els sistemes de l'atacant.

És més factible derrotar a l'enemic atacant la seua infraestructura informàtica, que amprant qualsevol atre tipo d'atac físic.^{cita requerida} Esta estratègia ha segut amprada en diverses situacions, ya siga en ofensives militars d'un país contra un atre, d'un grup armat en contra del govern, o simplement atacs individuals d'un o varis hackers.

Este tipo de conflicte pot manifestar-se en ofensives entre Estats, en operacions vinculades a conflictes armats i en atacs dirigits contra infraestructures estratègiques o sistemes d'alt valor. Entre els seus objectius habituals es troben l'interrupció de servicis, l'obtenció d'informació, el sabotage, la propaganda i l'afectació de capacitats tecnològiques de l'adversari.

Armes de la guerra informàtica

Les seues armes són els virus informàtics i programes especials per a anular la seguritat dels sistemes informàtics, i els combatents són els experts en informàtica i telecomunicacions. Generalment, els blancs dels atacs són els sistemes financers, bancaris i militars, encara que s'han vist numerosos casos a on es veuen afectats els sistemes de comunicació. Aixina mateix, estos atacs també poden dirigir-se contra sistemes governamentals i afectar a servicis civils essencials.

Durant els últims anys estos atacs han aumentat considerablement en número i envergadura. Un dels atacs més comuns és l'enviament de gran cantitat de cridades simultànees a un servidor, que excedixen la seua capacitat de resposta i conseguixen paralisar-ho; són els cridats atacs de refús de servici (DDoS).

Un atre tipo d'atac, molt semblant a l'anterior, és el "enverinament de DNS", que penetra en el servidor dels noms de domini per a dur al usuari cap a un servidor planejat pel hacker. Per eixemple, és el cas d'un grup d'hackers que varen desviar un satèlit militar britànic, demanant per la seua restauració una gran suma de diners.

Una atra forma de realisar estos atacs és incapacitar l'antivirus, deixant desprotegit el sistema; despuix s'envien cucs per mig del correu electrònic o a través d'archius compartits en la ret.

Tipos de guerra

La guerra informàtica pot presentar una multitut d'amenaces cap a una nació. En el nivell més bàsic, els ciberatacs poden ser usats per a recolzar la guerra tradicional. Per eixemple, manipular el funcionament de les defenses aérees per mijos cibernètics per a facilitar un atac aéreu. Aparte d'estes amenaces "dures", la guerra cibernètica també pot contribuir a amenaces "blanes" com l'espionage i la propaganda. Eugene Kaspersky, fundador de Kaspersky Lab, equipara les armes cibernètiques a gran escala, com Flame i NetTraveler, que la seua empresa va descobrir, a les armes biològiques, afirmant que en un món interconectado, tenen el potencial de ser igualment destructives.

Espionage

Erro al crear miniatura:

Programa de vigilància clandestí baix el qual la NSA arreplega senyes d'usuaris

L'espionage tradicional no és un acte de guerra, ni tampoc el ciberespionaje, i en general se supon que abdós són continus entre les grans potències. A pesar d'esta suposició, alguns incidents poden causar greus tensions entre les nacions, i a sovint es descriuen com "atacs". Per eixemple:

• Espionage massiu d'EE. UU. en molts països, revelat per Edward Snowden
• En acabant de que es revelara l'espionage de la NSA a la canceller alemana Angela Merkel, la canceller va comparar a la NSA en la Stasi.

• La NSA grava casi totes les conversacions per teléfon celular en les Bahames, sense el permís del govern de les Bahames, i programes similars en Kènia, Filipines, Mèxic i Afganistan.
• Les sondes "Titan Rain" dels sistemes informàtics dels contractistes de defensa americans des de 2003.

• La violació de les senyes de l'Oficina de Gestió de Personal, en els EE. UU., s'atribuïx àmpliament a China.
• L'empresa de seguritat Àrea 1 va publicar els detalls d'una brecha que va comprometre un dels canals de comunicació diplomàtica de l'Unió Europea durant tres anys.

De tots els ciberatacs, el 25% d'ells es basen en l'espionage.

Sabotage

Les computadores i els satèlits que coordinen atres activitats són components vulnerables d'un sistema i podrien provocar l'interrupció de l'equip. El compromís dels sistemes militars, com els components C4ISTAR que són responsables de les órdens i les comunicacions, podria dur a la seua intercepción o a la seua substitució malintencionada. L'energia, l'aigua, el combustible, les comunicacions i l'infraestructura de transport poden ser vulnerables a l'interrupció. Segons Clarke, l'àmbit civil també està en risc, senyalant que les breches de seguritat ya han anat més allà dels números de targetes de crèdit furtades, i que els objectius potencials també poden incloure la ret d'energia elèctrica, els trens o el mercat de valors.

A mitan de juliol de 2010, els experts en seguritat varen descobrir un programa de software maliciós cridat Stuxnet que s'havia infiltrat en els ordenadors de les fàbriques i s'havia estés a les plantes de tot lo món. Es considera "el primer atac a l'infraestructura industrial crítica que es troba en la base de les economies modernes", senyala The New York Claves.

Atac de refús de servici

Artícul principal: Atac de refús de servici

En informàtica, un atac de refús de servici (atac DOS) o un atac de refús de servici distribuït (atac DDoS) és un intent de fer que una màquina o un recurs de ret no estiga disponible per als seus usuaris prevists. Els perpetradores dels atacs DOS normalment es dirigixen a llocs o servicis estajats en servidors web d'alt perfil com a bancs, passareles de pagament en targeta de crèdit i inclús servidors de noms raïl. Els atacs de refús de servici no poden llimitar-se a métodos informàtics, ya que els atacs físics estratègics contra l'infraestructura poden ser igual de devastadors. Per eixemple, el tall dels cables de comunicació submarins pot paralisar greument algunes regions i països pel que fa a la seua capacitat per a la guerra de l'informació.

Ret d'energia elèctrica

el govern federal dels Estats Units admet que la ret d'energia elèctrica és susceptible a la guerra cibernètica. El Departament de Seguritat Nacional dels Estats Units treballa en les indústries per a identificar les vulnerabilitats i ajudar a les indústries a millorar la seguritat de les rets de sistemes de control. El govern federal també treballa per a assegurar que la seguritat s'incorpore a mida que es desenrolla la pròxima generació de rets de "rets inteligents". En abril de 2009, varen sorgir informes de que China i Rússia s'havien infiltrat en la ret elèctrica dels Estats Units i havien deixat arrere programes de software que podrien utilisar-se per a interrompre el sistema, segons els actuals i antics funcionaris de seguritat nacional. La Corporació Nortamericana de Confiabilidad Elèctrica (NERC) ha emés un avís públic que advertix que la ret elèctrica no està adequadament protegida dels atacs cibernètics. China nega l'intrusió en la ret elèctrica d'EE. UU. Una contramedida seria desconectar la ret elèctrica d'Internet i fer funcionar la ret només en control de velocitat de caiguda. Els talls massius d'energia causats per un atac cibernètic podrien pertorbar l'economia, distraure d'un atac militar simultàneu, o crear un trauma nacional.

Els hackers iranís, possiblement el ciberejército iraní, varen provocar un tall massiu d'energia durant 12 hores en 44 de les 81 províncies de Turquia, que va afectar a 40 millons de persones. Estambul i Ankara varen ser alguns dels llocs que varen sofrir l'apagó.

Howard Schmidt, ex coordinador de seguritat cibernètica dels EE. UU., va comentar sobre eixes possibilitats:

És possible que els hackers s'hagen ficat en els sistemes informàtics administratius de les empreses de servicis públics pero diu que no estan vinculats a l'equip que controla la ret, a lo manco no en els països desenrollats. Schmidt mai ha sentit que la ret en sí ha segut hackeada.

En juny de 2019, Rússia va dir que la seua ret elèctrica ha segut objecte d'un ciberatac per part dels Estats Units. El New York Claves va informar que els hackers nortamericans del Comando Cibernètic dels Estats Units varen plantar malware potencialment capaç d'interrompre la ret elèctrica russa.

Propaganda

La ciberpropaganda és un esforç per controlar l'informació en qualsevol forma que s'adopte, i influir en l'opinió pública. És una forma de guerra sicològica, excepto que utilisa mijos socials, llocs web de notícies falses i atres mijos digitals. En 2018, Sir Nicholas Carter, Cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit Britànic va declarar que este tipo d'atac d'actors com Rússia "és una forma de guerra del sistema que busca deslegitimar el sistema polític i social en el que es basa la nostra força militar".

Jowell i O'Donnell (2006) afirmen que "la propaganda és l'intent delliberat i sistemàtic de donar forma a les percepcions, manipular les cognició i dirigir el comportament per a conseguir una resposta que fomente l'intenció desijada del propagandiste" (pág. 7). Internet és un mig de comunicació fenomenal. La gent pot fer aplegar el seu mensage a una gran audiència, i en açò s'obri una finestra per al mal. Les organisacions terroristes poden usar este mig per a llavar el cervell de la gent. S'ha sugerit que la cobertura mediàtica restringida dels atentats terroristes disminuiria a la seua volta el número d'atentats terroristes que es produïxen despuix (Cowen 2006).

Destorbament econòmic

En 2017, els ciberatacs de WannaCry i Petya (NotPetya), disfrassats de rescat, varen causar trastorns a gran escala en Ucrània, aixina com en el Servici Nacional de Salut del Regne Unit, el jagant farmacèutic Merck, la companyia naviera Maersk i atres organisacions de tot lo món. Estos atacs també es classifiquen com a delictes cibernètics, específicament delictes financers perque afecten negativament a una empresa o grup.

Atac cibernètic sorpresa

L'idea d'un "ciber Pearl Harbor" ha segut debatuda pels estudiosos, establint una analogia en l'acte històric de la guerra. Uns atres han utilisat el "ciber 9/11" per a cridar l'atenció sobre l'aspecte no tradicional, asimètric o irregular de l'acció cibernètica contra un estat.

Dret internacional humanitari

Escomençarem per destacar que els atacs informàtics són posteriors a les convencions actualment vigents; o siga, que no existix regulació o norma alguna en el dret internacional humanitari que dicte sobre la guerra informàtica. No obstant l'anterior situació, el dret humanitari és aplicable quan els atacs impliquen el dany a bens baix protecció o a persones, convertint-se dits atacs en objectes d'incumbencia d'el "jus in bell".

En el cas dels bens protegits, són inclosos degut a que un atac que provocara una descomposició dels sistemes que li asseguren, podria desnugar una força destructiva que causaria evidents danys a la població civil, encara que els atacs informàtics neutralisen tals objectius d'una forma prou segura; podríem destacar les centrals d'energia nuclear, represas, dics i inclús objectius militars. També conten com a bens protegits l'aigua potable, les collites, els productes alimenticis i el ganado; o siga, bens que la seua carència causaria fam a la població, aixina com danys al mig ambient.

Ciberpaz

Ademés de l'estudi de la guerra cibernètica, diversos investigadors han desenrollat el concepte de ciberpaz per a analisar cóm l'estabilitat, la cooperació i la seguritat poden promoure's en el ciberespai. En este marc, s'han propost iniciatives orientades al desenroll de normes, mecanismes de prevenció, cooperació internacional, educació i enfortiment institucional en matèria de seguritat cibernètica.

Bibliografia

• Andress, Jason. Winterfeld, Steve. (2011). Cyber Warfare: Techniques, Tactics and Tools for Security Practitioners. Syngress. ISBN 1-59749-637-5

• Bodmer, Kilger, Carpenter, & Jones (2012). Reverse Deception: Organized Cyber Threat Counter-Exploitation. New York: McGraw-Hill Osborne Mija. ISBN 0-07-177249-9, "ISBN 978-0-07-177249-5"
• Brenner, S. (2009). Cyber Threats: The Emerging Fault Lines of the Nation State. Oxford University Press. ISBN 0-19-538501-2
• González, Derlis Ramón (2025). El nou art de la guerra. Cambridge University Press. SSRN. doi: 10.1017/CBO9780511801212. ISBN 978-1-108-74988-0
• Carr, Jeffrey. (2010). Inside Cyber Warfare: Mapping the Cyber Underworld. O'Reilly. ISBN 978-0-596-80215-8
• Conti, Gregory. Raymond, David. (2017). On Cyber: Towards an Operational Art for Cyber Conflict. Kopidion Press. ISBN 978-0-692-91156-3
• Cordesman, Anthony H.; Cordesman, Justin G. (2002). Cyber-threats, Information Warfare, and Critical Infrastructure Protection: Defending the O. S. Homeland, Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-275-97423-7.

• Costigan, Siguen S.; Perry, Jake (2012). Cyberspaces and global affairs, Farnham, Surrey: Ashgate. ISBN 978-1-4094-2754-4.

Fritsch, Lothar & Fischer-Hübner, Simone (2019). Implications of Privacy & Security Research for the Upcoming Battlefield of Things. Journal of Information Warfare, 17(4), 72–87.

• Gaycken, Sandro. (2012). Cyberwar – Dones Wettrüsten hat längst begonnen. Goldmann/Randomhouse. ISBN 978-3-442-15710-5
• Geers, Kenneth. (2011). Strategic Cyber Security. NAT Cyber Centre. Strategic Cyber Security, ISBN 978-9949-9040-7-5, 169 pages
• Halpern, Sue, "The Drums of Cyberwar" (review of Andy Greenberg, Sandworm: A New Era of Cyberwar and the Hunt for the Kremlin's Most Dangerous Hackers, Doubleday, 2019, 348 pp.), The New York Review of Books, vol. LXVI, no. 20 (19 December 2019), pp. 14, 16, 20.
• Harris, Shane (2014). War: The Rise of the Military-Internet Complex, Eamon Dolan/Houghton Mifflin Harcourt. ISBN 978-0-544-25179-3.

• Hunt, Edward(2012).«US Government Computer Penetration Programs and the Implications for Cyberwar».IEEE Annals of the History of Computing.34(3): 4–21.doi:10.1109/mahc.2011.82.
• Janczewski, Lech; Colarik, Andrew M. (2007). Cyber Warfare and Cyber Terrorism, Idea Group Inc (IGI). ISBN 978-1-59140-992-2.
• Rid, Thomas(2012).«Cyber War Will Not Take Plau».Journal of Strategic Studies.35(1): 5-32.doi:10.1080/01402390.2011.608939.
• Woltag, Johann-Christoph: 'Cyber Warfare' in Rüdiger Wolfrum (Ed.) Max Planck Encyclopedia of Public International Law (Oxford University Press 2012).