Anar al contingut

Ghulam

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ghulam o ghilman (singular àrap غُلاَم ghulām,[nota 1] plural àrap غِلْمَان ghilmān)[nota 2] eren soldats esclaus que no professaven l'islam en els eixèrcits de tot el món islàmic, com els imperis safávida, afsárida i kayarí. Els estats islàmics des de principis del IX a principis del XIX varen desplegar constantment l'us d'esclaus entre la població no islamisada per a utilisar-els com a soldats, un fenomen que era molt rar fora del món islàmic.[1]

El Corán menciona als ghilman (àrap غِلْمَان) com sirvientes que són una de les venturas de Yanna o paraís/cel de l'islam, en el versícul 52:24 (També es creu que el versícul 56:17 es referix a ghilman).[2][3]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Les paraules ghilman (àrap غِلْمَان) i la seua variant singular ghulam (àrap غلام) són d'orige àrap, i significa chiquet o chiquet esclau. Deriva de la raïl àrap ḡ-lm ( àrap غ ل م ).[4][5]

Història

[editar | editar còdic]

Els ghilman eren soldats esclaus presos com a presoners despuix de les guerres yihadistes en les regions conquistades o en zones fronterices dels estats musulmans, especialment d'entre els pobles túrquicos no islamisats que no pagaven la yizia en Àsia Central i els pobles caucásicos (en turc: Kölemen).[6]

En ser Mahoma un esclavista,[7] l'us de soldats esclaus en el món islàmic es remonta a l'inici de l'islam en la península aràbiga, i ya en l'any 625, es menciona que els soldats esclaus africans servien baix Mahoma i el califato Rashidun. Els pobles eslaus i bereberes varen ser preferentment esclavizados d'esta forma baix els califes omeyas. En l'expansió de l'islam, a mitan del IX l'us d'esclaus soldats es va fer a gran escala.[8]

Els ghilman es varen introduir en el califato abasí durant el regnat d'Al-Mutásim (entre 833 i 842), qui els va confiar el seu guàrdia personal. Els relats citen que el seu número va aumentar en la casa califal quan Mutásim va tractar d'abordar el faccionalisme de la cort.[9] La població àrap nativa, inicialment es va opondre a estos soldats esclaus, i els disturbis contra ells en Bagdad en 836 varen obligar a Mutásim a traslladar la seua capital a Samarra.

L'us dels ghilman va alcançar el seu apogeu baix Al-Mutádid i el seu entrenament va ser concebut i inspirat a través del furusiyya.[10] D'esclau, un ghulam només podia obtindre la seua llibertat despuix de convertir-se a l'islam i completar el periodo d'entrenament formatiu i s'unia al cos d'èlit com a guerrer montat.[10] Alguns ghilman varen ascendir ràpidament en poder i influència despuix de la seua conversió a l'islam, i baix els dèbils governants que varen seguir a Mutásim, es varen convertir en hacedores de reis: es varen rebelar vàries voltes durant la cridada «Anarquia de Samarra» en la década de 860 i varen matar a quatre califes. Eventualment, començant en Ahmad ibn Tulun en Egipte, alguns d'ells varen aplegar a ser governants autònoms i varen establir les seues pròpies dinasties, lo que va dur a la dissolució del califato abasí a mitan del X.

Un ghulam era entrenat i educat pel seu amo i podia guanyar la seua llibertat a través del seu servici dedicat i la seua conversió a l'islam. A molts ghilman, se'ls exigia que es casaren en esclaves turques, que els seus amos elegien per a ells segons la tradició islàmica.[11][12] Alguns ghilman semblen haver vixcut vides célibes. L'absència de vida familiar i descendència va ser possiblement una de les raons per les que els ghilman, inclús quan varen alcançar el poder, generalment no varen conseguir iniciar dinastias o proclamar la seua independència. No obstant, hi ha algunes excepcions a esta regla, com la dinastia gaznávida d'Afganistan i la dinastia Anushtigin que la va succeir al front del Imperi jorezmita.

Els soldats esclaus es varen convertir en el núcleu dels eixèrcits islàmics, ya que els beduinos, els guerrers sagrats gazi i els reclutes#s#in (més coneguts com nizaríes) no eren tan confiables, mentres que s'esperava que un ghilman fora lleal ya que no tenien conexions personals en el restant de la societat. No obstant, a voltes açò no sempre era aixina.[8]

Des del X, els amos musulmans distribuirien concessions de terres agrícoles (Iqtá) als ghilman per a recolzar a les seues hordes d'esclaus.[8]

Els búyidas, i provablement els tahíridas, també varen construir eixèrcits de soldats esclaus d'orige turc de religions com el chamanisme, zoroastrisme, i maniqueísmo. Els saffáridas varen capturar esclaus turcs, hindús i africans. La dinastia gaznávida, que es va originar a partir d'un soldat esclau convers a l'islam dels samánidas, també va construir el seu eixèrcit al voltant de soldats esclaus, primer turcs i després hindús.

Erro al crear miniatura:
Fath Alí Sah Kayar assentat en el Tro del Sol flanquejat per un príncip, provablement Abbas Mirza, i dos gholams en el seu escut i maza, donant audiència a dos ministres. Foli del Shahanshahnameh de Fath Alí Kan Saba, datat en 1810.

Els selyúcidas turcs i els seus successors, els gúridas i la dinastia turca jorezmita, també varen continuar en un eixèrcit de soldats esclaus no musulmans principalment de tribus turques veïnes. Els príncips regionals selyúcidas eren colocats baix la tutela de guardians soldats esclaus (atābak) que varen formar les seues pròpies dinasties. Despuix d'una breu interrupció baix els mongoles, l'institució va retornar baix els turcomanos Kara Koyunlu i Ak Koyunlu. Les diverses dinasties perses (safávidas, afsáridas i kayar) atrapaven als futurs soldats esclaus en les religions no islamisades del Caucas, entre els pobles georgiàs, circasianos i armenis que eren predominantment cristians.[13]

El Sultanato de Delhi també va fer un us extensiu de ghilman de cavalleria turca com les seues principals tropes de choc. Despuix de la caiguda d'Àsia Central en mans de dinasties mongoles, els musulmans tindrien que capturar preferentment a chiquets hindús per a convertir-els en soldats esclaus islàmics.[14]

Hi havia chocs violents i conflictes ètnics entre els diferents grups de ghilman, els turcs, eslaus, nubios i bereberes en particular.[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (1981) Slave Soldiers and Islam: The Genesis of a Military System, p. 35; 45. ISBN 0300024479.
  2. ↑ El-Rouayheb, Khaled (2005). Before Homosexuality in the Arab-Islamic World, 1500–1800]], University of Chicago Press, pp. 131-136.
  3. ↑ Afary, Janet (2009-04-09). «The Quran and Homosexuality in the Muslim World», Sexual Politics in Modern Iran, Cambridge University Press. ISBN 9781107394353.
  4. ↑ «Gulam» (en tr). Etimoloji Türkçe. Consultat el 2021-03-21.
  5. ↑ «Gılman» (en tr). Etimoloji Türkçe. Consultat el 2021-03-21.
  6. ↑ «Surah At-Tawbah - 29» (en en). Quran. com. Consultat el 2023-03-01.
  7. ↑ «QuranX. com The most complete Quran / Hadith / Tafsir collection available!». quranx. com. Consultat el 2023-03-01.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Heath, Ian (2015). Armies of the Dark Ages, pp. 59–60. ISBN 978-1326233327.
  9. ↑ Shome, Ayan (2014). Dialogue & Daggers: Notion of Authority and Legitimacy in the Early Delhi Sultanate (1192 C. I. – 1316 C. I.), Quills Ink Pvt Ltd, pp. 101. ISBN 978-93-84318-44-4.
  10. ↑ 10,0 10,1 Coetzee, Daniel; Eysturlid, {{{nom2}}} (2013). Philosophers of War: The Evolution of History's Greatest Military Thinkers [2 Volumes]: The Evolution of History's Greatest Military Thinkers (en en), Santa Barbara, CA: Praeger, pp. 63–64. ISBN 9780275989774.
  11. ↑ «QuranX. com The most complete Quran / Hadith / Tafsir collection available!». quranx. com. Consultat el 2023-03-01.
  12. ↑ Cosman, Madeleine Pelner; Jones, {{{nom2}}} (2009). Handbook to Life in the Medieval World, 3-Volume Set - Madeleine Pelner Cosman, Lindo Gale Jones - Google Books. ISBN 9781438109077.
  13. ↑ «BARDA and BARDA-DĀRI v. Military slavery in Islamic Iran». Consultat el 2014-04-15.
  14. ↑ Roy, Kaushik (2015). «3», Military Manpower, Armies and Warfare in South Àsia, Routledge, pp. 48–49. ISBN 978-1317321279.

Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ghulam&oldid=1379756»