Gastronomia del Líban
La gastronomia libanesa (en àrap: المطبخ اللبناني) és la tradició i les pràctiques culinàries originàries del Líban. Inclou una abundància de grans integrals, frutes, verdures, almidó, peix i mariscs frescs; les grasses animals es consumixen en moderació. Les aus de corral es consumixen més a sovint que la carn roja, i quan es menja carn roja, sol ser corder en les regions costeres, i carn de cabra en les regions montanyoses. També inclou copioses cantitats d'all i oli d'oliva, a sovint condimentado en suc de llima. Els cigrós i el jolivert també són bàsics en la dieta libanesa.[1]
Entre els plats salats més coneguts es troben el bava ganush, una salsa feta d'albargina torrada al carbó; el faláfel, chicotetes hamburgueses fregides fetes de cigrons mòlts molt condimentados, faves o una combinació d'abdós; i el shawarma, un sándwich en carn marinada enfilada i cuinada en grans barres. Un component important de molts menjars libanesos és l'hummus, una salsa o untadura feta de cigrons mesclats, tahini de sésam, suc de llima i all, que es menja típicament en pa de pita.[2] Una darreria molt coneguda és el baklava, que es fa en capes de pasta tall reblixes d'anous i empapades en aixarop de dátiles o mel. Algunes darreries es preparen específicament en ocasions especials: el meghli, per eixemple, se servix per a celebrar un recent naixcut en la família.[3][4]
L'arak, un licor en sabor a anís, és la beguda nacional libanesa i se sol servir en un menjar libanés tradicional i amistosa. Una atra beguda històrica i tradicional és el vi libanés.[5][6]
Història
editarLa gastronomia libanesa és antiga i forma part de la gastronomia llevantina. Molts plats de la cuina libanesa es remonten a mils d'anys arrere, a époques de domini romà, del antic Egipte, de Babilonia, d'Asiria, d'Hitita i de Fenicia.[7] Més recentment, la cuina libanesa va ser influenciada per les diferents civilisacions estrangeres que tenien el poder. De 1516 a 1918, els turcs otomans varen controlar el Líban i varen introduir una varietat d'aliments que s'han convertit en bàsics en la dieta libanesa, com cuinar en corder. Despuix de la derrota dels otomans en la Primera Guerra Mundial (1914-1918), França es va fer en el control del Líban fins a 1943, quan el país va conseguir la seua independència. Els francesos varen introduir aliments com el flan (pastiç), un flan que data del XVI, eclairs, papes fregides i croissants.[8]
La diàspora libanesa que viu en tot lo món ha introduït nous aliments, espècies i pràctiques culinàries en la cuina libanesa, mantenint la cuina innovadora i renombrada tant més allà com dins de les seues fronteres.[9]
Descripció general
editarLa majoria de les voltes els aliments es torren a la barbacoa, es hornean o es saltean en oli d'oliva; la manteca o la crema rara volta s'utilisen, llevat en algunes darreries. Les verdures solen menjar-se crues, en escabeche o cuinades. Com la majoria dels països mediterràneus, gran part de lo que mengen els libanesos està dictat per les estacions i lo que hi ha disponible. La cuina libanesa també varia segons la regió. El sur del Líban és famós pel seu Kibbeh, el vall de la Becá pels seus pastiços de carn (com la sfiha), i el nort del Líban i Saida (Sidón) pels seus dolços.
En el Líban, molt rarament se servixen begudes sense que vagen acompanyades de menjar. Similar a les tapes d'Espanya, mezeluri de Romania i aperitiu d'Itàlia, el mezze és un conjunt de menuts plats que es coloquen davant els comensals creant una gama de colors, sabors, textures i aromes.[10][11] Este estil de servir el menjar és menys part de la vida familiar que dels entreteniments i els cafens. La mescla pot ser tan simple com a verdures encurtidas o crues, hummus, bava ganush i pa, o pot convertir-se en un menjar complet que consistix en mariscs marinados a la barbacoa, brochetas de carn, una varietat d'ensalades cuinades i crues i un apany de darreries. Els sortits de plats que formen el mezze es consumixen generalment en menuts mossos utilisant un tros de pa libanés (jubz, pita) o una forqueta.[11] En família, es compon de tres o quatre plats, pero en el restaurant, el mezze pot variar entre vint i xixanta plats, ya que les combinacions de variants i els plats involucrats són abundants.[12]
Un mezze típic consistirà en una elaborada varietat de trenta plats calents i fredor i pot incloure:
- Ensalades com el tabbule i el fattush, junt en salses com l'hummus, el bava ganush o el moutabal, i el kibbeh,
- Algunes hamburgueses com la samosa,
- Fulls de raïm i pepinillos farcidures,
- Anous torrades, olives i verdures,
- Condiment com el tum i el taratour, ideals per a untar en la sfiha.[11][13]
La cuina familiar oferix també una gama de plats, com els guisos (o yakhneh), que poden cuinar-se de moltes formes depenent dels ingredients utilisats i se solen servir en carn i fideus d'arròs. Encara que a sovint se servixen simples frutes fresques al final d'un menjar libanés, també hi ha darreries, com el baklava i el café. Encara que el baklava és la darreria més coneguda internacionalment, hi ha una gran varietat de darreries libaneses.[14]
Llista de plats i ingredients
editarNota: Alguns d'estos plats s'atribuïxen a certes regions del Líban, encara que la majoria d'ells se servixen ara en la majoria de les llars libaneses de tot el país, encara que en variacions locals.
Aperitius
editar
- Akkawi - formage blanc salat o no depenent de l'elecció.[15]
- Bava ganush - albargina a la barbacoa, tahini, oli d'oliva, suc de llima i puré d'all, servits com a salsa.
- Balila - conegut com cigrons de comino.
- Batata harra - creïlles picantes en forma de gaveta, fregides.
- Albargina fregida
- Coliflor fregida - servida en salsa tarator.
- Ejjeh - tortilla d'herbes fresques libanesa.
- Faláfel - chicotetes hamburgueses fregides fetes de cigrons mòlts molt condimentados.
- Fateh b'hummus - cigrons en chiula i yogurt en espècies.
- Fatteh - cigrons, yogurt, carn picada, espècies i pita libanesa a la barbacoa tallada en triàngul.
- Fattush - ensalada «llauradora» de pa de pita torrat, pepinos, tomates, pamplinas i menta.
- Ful medames - puré de frijoles marrons i llentilles roges adreçat en llima, oli d'oliva i comino.
- Halloumi - formage blanc salat, es pot torrar a la barbacoa.[16]
- Hummus - s'unta en una mescla de cigrons, tahini de sésam, suc de llima i all, i típicament es menja en pa de pita.
- Hummus Ras Asfour - hummus en carn en la part superior, menjat en pa de pita.
- Jwenih - ales de pollet cuinades en celiandre, all i llima, servides com meze.
- Kibbeh - el plat nacional, principalment farcidura, es pot fer de diferents formes, incloent fregit, cru i cuinat en yogurt.
- Makdús - albargina reblix en oli d'oliva.
Darreries
editarLes darreries de la cuina libanesa solen ser prou dolces i estar composts d'un o varis siropes amprats artísticamente per a que siguen delicioses. Entre les darreries més populars destaquen: el baklava, l'halva (es tracta d'una pasta de sésam dolça coberta en frutes i anous), els saborosos kunafi (una pasta dolça en forma de llaç reblix en formage blanc dolç, anous i sirope) i les ma'amul que es tracten d'unes galletes fetes de dátiles a les que se'ls dona forma en un mòle de fusta...
Begudes
editarEl café aràbic és una beguda molt apreciada generalment pels habitants del Líban. Si descrivim com a begudes als refrescs podem destacar el jallab, una deliciosa beguda preparada en raïms passes i que se servix en piñones; i l'ayran, una beguda a pur de yogurt (Orige turc). La gastronomia libanesa posseïx també l'elaboració pròpia de vis: especialment els Châteaux Kefraya, Ksara i Musar. Entre les begudes alcohòliques la més popular, l'arak, que es mescla en aigua i gèl.
Algunes de les begudes més famoses són:
Referències
editar- ↑ Sheehan, Siguen (1996-09). google. co. uk/books? id=BrEG42oO2fgC&q=lebanese+chickpeas&dq=lebanese+chickpeas&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwi25K-9xsXoAhU7ThUIHffIAPgQ6AEIwgEwEg Lebanon (en en), Marshall Cavendish. ISBN 978-0-7614-0283-1.
- ↑ Kayyali, Randa A. (2006). google. co. uk/books? id=w2rc0RI7EqYC&pg=PA84&dq=lebanese+cuisine&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwiC3vXtxsXoAhWtShUIHR8TDZsQ6AEIrwMwMQ#v=onepage&q=lebanese%20cuisine&f=false The Arab Americans (en en), Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-313-33219-7.
- ↑ Gall, Timothy L.; Hobby, Jeneen (2009). google. co. uk/books? id=ZLhZAAAAYAAJ&q=meghli+lebanon&dq=meghli+lebanon&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwio5J2yr8LoAhVzQUEAHaKJC9sQ6AEITjAE Worldmark Encyclopedia of Cultures and Daily Life (en en), Gale. ISBN 978-1-4144-4892-3.
- ↑ Mouzawak, Kamal (15 de setembre de 2015). google. co. uk/books? id=2P76CwAAQBAJ&pg=PT155&dq=meghli+lebanon&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjoury1x8XoAhUESRUIHTjRAHgQ6AEIKDAA#v=onepage&q=meghli%20lebanon&f=false Lebanese Home Cooking: Simple, Delicious, Mostly Vegetarian Recipes from the Founder of Beirut's Souk El Tayeb Market (en en), Quarry Books. ISBN 978-1-63159-037-5.
- ↑ Zurayk, Rami; Rahman, Sami Abdul (2008). google. co. uk/books? id=3lk-AQAAIAAJ&q=lebanese+arak&dq=lebanese+arak&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwip8d7Ex8XoAhU6UhUIHYpiAioQ6AEIVzAG From ʻAkkār to ʻAmel: Lebanon's slow food trail : plaus, products and producers from Lebanon (en en), Slow Food Beirut.
- ↑ Kuntz, Blair (2000). google. co. uk/books? id=b5ptAAAAMAAJ&q=lebanese+wine&dq=lebanese+wine&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjHlb3Vx8XoAhWCqHEKHVkMBQEQ6AEIlgEwDg Lebanon: an insider's guide (en en), Prana Publishers.
- ↑ (1989) google. es/books? id=mDnQwCJXUowC&redir_esc=y Lebanon a country study (en en).
- ↑ Choueiri, Ramzi N. (2002). google. es/books? id=YEcLaAEACAAJ&redir_esc=y The Culinary Heritage of Lebanon (en en), Ramzi Choueiri. ISBN 978-9953-0-0753-3.
- ↑ Hannam, Kevin; Mostafanezhad, Mary; Rickly, {{{nom3}}} (17 de març de 2016). google. es/books? id=cHTDCwAAQBAJ&pg=PA136&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Event Mobilities: Politics, plau and performance (en en), Routledge. ISBN 978-1-317-45047-4.
- ↑ Walker, Harlan (2002). google. es/books? id=GsNyprRS7EIC&pg=PA268&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false The Meal: Proceedings of the Oxford Symposium on Food and Cookery, 2001 (en en), Oxford Symposium. ISBN 978-1-903018-24-8.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Cavendish, Marshall (2006-09). google. es/books? id=j894miuOqc4C&pg=PA979&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false World and Its Peoples (en en), Marshall Cavendish. ISBN 978-0-7614-7571-2.
- ↑ Jousiffe, Ann (1998). google. es/books? id=q7IUAQAAIAAJ&redir_esc=y Lebanon (en en), Lonely Planet. ISBN 978-0-86442-350-4.
- ↑ Rombauer, Irma S.; Becker, {{{nom2}}}; Becker, {{{nom3}}}; Becker, {{{nom4}}} (12 de novembre de 2019). google. es/books? id=jcq2DwAAQBAJ&pg=PA46&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Joy of Cooking: 2019 Edition Fully Revised and Updated (en en), Simon and Schuster. ISBN 978-1-5011-6971-7.
- ↑ Hamadeh, Mono (6 d'agost de 2015). google. es/books? id=R0qWBgAAQBAJ&pg=PA211&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false A Lebanese Feast of Vegetables, Pulses, Herbs and Spices (en en), Little, Brown Book Group. ISBN 978-1-84528-580-7.
- ↑ Kehler, Mateo (2016). google. co. uk/books? id=qRg1DQAAQBAJ&pg=PA474&dq=ackawi+lebanon&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjo9-yxxs7oAhWgR0EAHTwCDSoQ6AEITzAF#v=onepage&q=ackawi%20lebanon&f=false The Oxford Companion to Cheese (en en), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-933088-1.
- ↑ Wood, B. J. (6 de decembre de 2012). google. co. uk/books? id=JyvUBwAAQBAJ&pg=PA264&dq=halloumi+lebanon&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjc7O2_xs7oAhWFUcAKHSEtDM0Q6AEIKzAA#v=onepage&q=halloumi%20lebanon&f=false Microbiology of Fermented Foods (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 978-1-4613-0309-1.
Vore també
editar- Este artícul conté una traducció derivada de «Gastronomía del Líbano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.