Gastronomia àrap

Es coneix com a gastronomía o cocina árabe (مطبخ عربي mutbaj 'arabi) a l'àmplia varietat de tradicions culinàries que es practiquen en els països àraps. És dir, que no existix una kishta cuina àrap, sino moltes variants regionals, cada una influenciada per diferents cultures, climes, història... etc. que generalment s'agrupen en tres grans blocs: la gastronomia magrebí (occidental), la llevantina (oriental) i la masrí (central). Rep influències, tant en els seus ingredients com en les seues tècniques de preparació, de la cuina mediterrànea, la judeua, la bereber en el Magreb, la copta en Egipte, la turca pel seu passat otomà, les tradicions culinàries del Mig Oriente com l'iraní o l'índia i la pied-noir en Argèlia entre unes atres.

Gastronomia àrap

Erro al crear miniatura:

El cuscús preval en el Mágreb (occident), mentres que l'arròs lo és en el Máshreq (orient)

La gastronomia àrap es caracterisa pel compliment de les normes dietètiques islàmiques, que especifiquen qué aliments són halāl, és dir que són lícits, i quins són harām, és dir ilícits com la carn de porc, reptils o les begudes alcohòliques, entre uns atres.

Els aliments bàsics són els cereals com l'arròs, l'ordi i el blat. Predominen les llegums, com el cigró, les faves o les llentilles, i hortalices de tot tipo com a albargines, tomates, cebes, pepinos, etc. fruts secs, frutes (cal destacar l'omnipresencia del llima), ademés de verdures i moltes herbes aromàtiques. La dieta àrap no és vegetariana pero està molt centrada en les frutes i verdures, ya que històricament, en el clima àrit ha resultat més costós mantindre ganado com a pollet o el corder, i molt manco la vedella. Aixina que, els antics àraps varen desenrollar molt alvançades tècniques de cultiu i rec per a l'agricultura i un gran coneiximent dels vegetals. El peix pot trobar-se en les zones costeres. També el yogurt a l'estil grec i distints formages com l'akkawi. El paladar àrap agrada de menjars molt especiadas, en comino, pimentón, jolivert, safrà, cúrcuma, pebre, safrà, sésam, zumaque, celiandre, menta, etc. Algunes mescles d'espècies àraps són el ras el hanut, el fulful bhar o l'harissa en l'Oest, i el baharat o el za'nugar en l'Est.

Cultura

Cal resaltar que el concepte de menjar en els països àraps està íntimament lligat al de Hospitalitat, en molts dels casos servir un menjar a l'invitat és una oportunitat de fer-li el honra. No es pot oblidar que en la majoria dels països l'islam marca uns ritos precisos sobre quàn es deu menjar (Ramadà o dies de dejuni), llevant la particularitat de la religió, les costums i el cult del menjar s'acosten més a les de cada país àrap. A lo llarc de l'història del món àrap, la cuina ha segut sempre una activitat designada a les dònes de la casa.

Estructura dels menjars

Els àraps practiquen dos estructures bàsiques per als menjars, una regular durant la major part de l'any i una atra de tipo religiosa que és exclusiva del Ramadà, més en el que els musulmans dejunen durant el dia.

Desdejune

Les cafeteries solen servir croissants per al desdejuni. El desdejuni sol ser un menjar llauger, basada en pa i productes làcteus, en té i, a voltes, melada. Els productes per al desdejuni més comuns són el labneh, que és formage de yogurt, i kishta, que és crema de llet de vaca.

Menjar

L'almorzar es considera el menjar principal del dia, és motiu de reunió per a la família, i sol donar-se entre les 13:30 i les 14:30 h. Rara volta els menjars tenen diferents temps, ya que els plats es disponen en la taula en forma de mezze o muqabbilat (similar a les tapes espanyoles) a on se servixen ensalades i atres guarnicions acompanyant al menjar principal.

El plat fort sol constar d'una ració de carn o peix, una ració d'arròs, llentilles, pa i una ració de verdures cuites. Un tipo de preparació freqüent és la maraqa, que consistix en un guis de verdures i carn cuinades en salsa, generalment a pur de tomata i espècies, i que se servix en arròs àrap i pa jubz.

Algunes begudes tradicionals àraps són el laban áiran o shanina (yogurt líquit), el qamar ad-din (beguda d'albercoc), el naqe'i az-zabib (beguda de panses) o el tamr hindi (beguda de tamarindo), aixina com una àmplia varietat de suc de frutes. Per la globalisació alimentària de el XX, els refrescs carbonatados s'han tornat molt populars. Les begudes no se servixen necessàriament en el menjar.

Sopa

El sopar és tradicionalment el menjar més llauger, encara que en els temps moderns, el sopar ha pres importància pel que fa a entretindre als invitats per les hores de la jornada laboral.

Ramadà

El suhur (سحور) és el menjar que es menja just abans de l'amanecer, és dir, abans de començar el dejuni. Es menja per a ajudar a la persona a passar el dia en suficient energia fins al vespre.

El iftar (إفطار), o "dones-dejuni", és el menjar que es pren en anochecer per a trencar el dejuni practicat durant tot el dia. Este menjar consta de tres plats: d'entrante es mengen dátiles segons la tradició islàmica. Despuix, es pren una sopa, sent la més popular la sopa de llentilles, pero també hi ha sopes d'atres llegums, de pollet, de avena, de frike (blat integral), de creïlla, etc. El tercer plat és el plat fort, generalment es menja despuix d'un interval en el que es realisa l'oració del Magreb. Este plat principal és similar al que se servix per a l'almorzar durant el restant de l'any.

Vore també

• Història de la gastronomia
• Gastronomia de l'A el-Ándalus
• Gastronomia judeua
• Gastronomia sefardí
• Rebosteria d'Espanya