Fumaria officinalis

Fumaria officinalis (Fumaria officinalis)

Fumaria officinalis, comunament cridada palomilla, fumaria, zapaticos o sanc de Crist —entre molts atres noms—, és una espècie de planta herbàcea anual del gènero Fumaria en la família Papaveraceae, nativa d'Europa.

Descripció

És una herba glabra, de talle erecto i be ramificat, prou difusa que alcança els 50 cm d'altura. Presenta fulls pinnaticompuestas, alternes, en els últims folíols casi lineares. Al començament de primavera forma inflorescències en arracades terminals d'entre 10 a 25 flors zigomorfas, de fins a 9 mm de llongitut cada u. Les flors tenen el càliç format per dos sàpia-hos menuts, de color blanquecino, ovados, en la vora dentado, més angosts que la corola, de color rosat, la qual està composta per quatre pétals units en l'àpiç pero lliures, dels quals el superior es prolonga en un espolón. l'androceo és diadelfo, és dir, en 6 estams fusionats per les seues filaments en dos grups, que semblen cada u d'ells dividit en 3 anteres. El gineceo mostra dos carpelos, en l'ovari súpero. El frut és un chicotet aquenio globoso estriado/rugoso, més o menys truncat.

Citologia

Número bàsic de cromosomes: x=16

Distribució i hàbitat

Originària d'Europa; Linneo, en la seua #diagnosis original, indica: «Habitat in Europae agris, cultis». Cosmopolita; introduïda en Norteamérica.
Creix en terrenys cultivats o planures de sol sec.

Sistemàtica

Fumaria officinalis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 700. 1753.

Etimologia

Vore: Fumaria officinalis: epítet latino que significa "usat com a planta medicinal".

Sinonímia

Es reconeixen els següents sinònims:

• Fumaria angustifolia Gilib., nom. inval.
• Fumaria cilicica Hausskn.
• Fumaria cirrhata Rohde ex DC.
• Fumaria diffusa Arn. ex Parl.
• Fumaria disjuncta Jord. ex Nyman
• Fumaria gaspariniiBab.
• Fumaria major V.Tingues.
• Fumaria mija Loisel.
• Fumaria muraliformis Clavaud
• Fumaria muralis Gren. & Godr., nom. ileg.
• Fumaria officinalis var. elegans Pugsley
• Fumaria officinarum Neck.
• Fumaria petteri V.Tingues., nom. ileg.
• Fumaria pulchella Salisb.

Relació en l'home

Usos

l'infusió llaugera s'utilisa com hepatorregulador, diurético i laxante, i tópicament, per a les afeccions del cuiro cabellut. Deu evitar-se la sobredosificació, puix els alcaloides que conté resulten cardiotóxicos en dosis elevades.

En la seua composició química es troben, entre uns atres:

• uns 20 #alcaloide (0,15-0,3 p.p.m.),
• protoberberines,
• indobenzodiacepines,
• protopina (un compost del opi, que actua de manera similar a la papaverina): uns 0,13%, combinat en a l'àcit fumárico en forma de fumarato de protopina,
• criptonino,
• flavonoides,
• àcit fenòlic,
• àcit fumárico.

Noms comuns

• Buche de coloma, ferribusterri, terribusterri, camisita de la verge, camisitas del Chiquet Jesús, capa de reina, conejillos, conejitos, coll de coloma, fumaria, fumaria oficinal, fumoterra, fumusterra, gitanilla, gitanillas, gitanillos, herba de conill, herba del conill, minutisa, palomilla, palomilla comú, palomilla oficinal, palomina, pamplina impròpiament, pamplinga, pañalitos del Chiquet Jesús, penitentes, jolivert, jolivert de borrico, piececitos, sanc de Crist, sanc de bou, señorina real, yerba colorada, zapaticos, zapaticos de la Verge, zapaticos del Chiquet Jesús, zapaticos del Senyor, zapaticos del nostre Senyor, zapaticos de Sant Josep, zapatitos, zapatitos del Chiquet Jesús.

En cursiva, els més estesos o corrents.

Bibliografia

• Dr. Berdonces i Serra; Gran Enciclopèdia de les Plantes Medicinals. Susaeta Edicions. ISBN 84-305-8496-X.

Enllaços externs

• Gènero Fumaria en Flora Ibèrica (M. Liden)
• Fumaria officinalis in USDA Plants Profile
• Fumaria officinalis in USDA GRIN Taxonomy for Plants
• Fumaria officinalis in Euro+Med PlantBase
• Fumaria officinalis in Floravascular
• Fumaria officinalis en Tela- Botanica