Anar al contingut

Fumaria officinalis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fumaria officinalis (Fumaria officinalis)




Fumaria officinalis, comunament cridada palomilla, fumaria, zapaticos o sanc de Crist —entre molts atres noms—, és una espècie de planta herbàcea anual del gènero Fumaria en la família Papaveraceae, nativa d'Europa.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una herba glabra, de talle erecto i be ramificat, prou difusa que alcança els 50 cm d'altura. Presenta fulls pinnaticompuestas, alternes, en els últims folíols casi lineares. Al començament de primavera forma inflorescèncias en arracadas terminals d'entre 10 a 25 flors zigomorfas, de fins a 9 mm de llongitut cada u. Les florés tenen el cáliz format per dos sàpia-hos menuts, de color blanquecino, ovados, en la vora dentado, més angosts que la corola, de color rosat, la qual està composta per quatre pétals units en l'àpiç pero lliures, dels quals el superior es prolonga en un espolón. l'androceo és diadelfo, és dir, en 6 estams fusionats per les seues filaments en dos grups, que semblen cada u d'ells dividit en 3 anteras. El gineceo mostra dos carpelos, en l'ovari súpero. El frut és un chicotet aquenio globoso estriado/rugoso, més o menys truncat.

Citologia
Número bàsic de cromosomas: x=16[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Originària d'Europa; Linneo, en la seua #diagnosis original, indica: «Habitat in Europae agris, cultis». Cosmopolita; introduïda en Norteamérica.
Creix en terrenys cultivats o planures de sol sec.

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Fumaria officinalis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 700. 1753.[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Vore: Fumaria officinalis: epítet latino que significa "usat com a planta medicinal".[3]

Sinonímia

[editar | editar còdic]

Es reconeixen els següents sinònims:[4]

Relació en l'home

[editar | editar còdic]

l'infusió llaugera s'utilisa com hepatorregulador, diurético i laxante, i tópicament, per a les afeccions del cuiro cabellut. Deu evitar-se la sobredosificación, puix els alcaloides que conté resulten cardiotóxicos en dosis elevades.

En la seua composició química es troben, entre uns atres:

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Buche de coloma, ferribusterri, terribusterri, camisita de la verge, camisitas del Chiquet Jesús, capa de reina, conejillos, conejitos, coll de coloma, fumaria, fumaria oficinal, fumoterra, fumusterra, gitanilla, gitanillas, gitanillos, herba de conill, herba del conill, minutisa, palomilla, palomilla comú, palomilla oficinal, palomina, pamplina impròpiament, pamplinga, pañalitos del Chiquet Jesús, penitentes, jolivert, jolivert de borrico, piececitos, sanc de Crist, sanc de bou, señorina real, yerba colorada, zapaticos, zapaticos de la Verge, zapaticos del Chiquet Jesús, zapaticos del Senyor, zapaticos del nostre Senyor, zapaticos de Sant Josep, zapatitos, zapatitos del Chiquet Jesús.[2]

En cursiva, els més estesos o corrents.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Font Quer P., Plantes Medicinals - El Dioscórides Renovat, edició 6ª, p. 278,1980, Editorial Llabor, Barcelona - isbn=84-335-6151-0
  2. Plantilla:Anthos

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Dr. Berdonces i Serra; Gran Enciclopèdia de les Plantes Medicinals. Susaeta Edicions. ISBN 84-305-8496-X.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]