Edgar de Wahl

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Edgar von Wahl»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Edgar von Wahl
Edgar von Wahl (cropped).jpg
Nacionalitat:
Ocupació:
Naiximent: 11 d'agost de 1867
Lloc de naiximent: Olviopol
Defunció: 1948
Lloc de defunció: Estonia

Edgar de Wahl (també nomenat Edgar von Wahl - Olviopol, 11 d'agost de 1867 - † Estònia, 1948) va ser el creador de la llengua auxiliar internacional nomenada occidental o interlingue.

Va nàixer en Olviopol, Imperi Rus, (hui ciutat de Pervomaysk, en Ucrània) l'onze d'agost de 1867 (segons el calendari julià). Va estudiar en Sant Petersburc, i va treballar durant la major part de sa vida professional en la ciutat de Tallin en Estònia (ciutat també coneguda com Reval).

Primer va ser un adepte del volapük, i més tart va ser un dels primers parlants d'esperanto, i encara que va aconsellar a L. L. Zamenhof sobre alguns punts de gramàtica i vocabulari de la nova llengua, renuncià a l'us de l'esperanto despuix de varis anys. Durant les décades següents va treballar en la qüestió de la forma ideal d'una llengua auxiliar internacional.

En l'any 1922 va publicar una "clau" a una nova llengua, Occidental, i va publicar el primer número d'un periòdic titulat Kosmoglott (i més tart canviat a Cosmoglotta), escrit sancerament en esta llengua. Va formular la regla de Wahl. En els anys següents, de Wahl va participar en la discussió sobre el desenroll d'Occidental, i va deixar que l'idioma evolucionara seguint les recomanacions de persones que l'usaven. Despuix del començ de la Segon Guerra Mundial, en l'any 1939, solament va tindre un contacte intermitent en el moviment occidentaliste, que en aquell temps se centrava en Suïssa. Va viure els seus últims anys en un sanatori en Estònia i va morir en l'any 1948.

El nom de l'idioma Occidental va ser canviat a Interlingue en l'any 1949.

Orige[editar | editar còdic]

Escut d'armes de la família Wahl

Edgar von Wahl era membre de la llínea Päinurme no reglamentada dels Wahls (Haus Assick). El besyayo d'Edgar von Wahl fon Carl Gustav von Wahl, qui va adquirir les mansions Pajusi, Tapik i Kavastu i també fon el propietari de Kaave Manor per un curt temps. Carl Gustav von Wahl va tindre un total de 14 fills de dos matrimonis, dels quals varen descendir vàries llínees de Wahl.[1]​ U d'ells, el yayo d'Edgar von Wahl, Alexei von Wahl, un funcionari que comprà Päinurme en 1837, assentà les bases de la llínea Päinurme. Ademés, fon inquilí en Taevere Manor, a on va nàixer el pare d'Edgar von Wahl, Oskar von Wahl (1841-1906).[2]​

Les raïls d'Edgar von Wahl es varen estendre en part a Anglaterra. Una de les seues besyayes, Henriette Edwards, la primera esposa de Carl Gustav von Wahl, era filla del comerciant anglés George Edwards. Una atra besyaya, Kornelia Elisabeth Knirsch, esposa de Alexei von Wahl, va ser mare de Marie Turner d'Anglaterra.[1][2]

El pare d'Edgar von Wahl, Oskar von Wahl, un ingenier ferroviari de professió, es va casar en Lydia Amalie Marie von Husen (1845-1907) en Tallin en l'any 1866.[2][3]

Biografia[editar | editar còdic]

Infància i joventut[editar | editar còdic]

Edgar von Wahl naixqué en Olviopol, Ucrània, el 23 d'agost de 1867. Sos pares s'havien mudat allí perque Oskar von Wahl va començar a treballar en el ferrocarril Odesa-Balta-Krementšuk-Járkov en 1866.[4] ​Hi ha senyes contradictòries sobre el lloc exacte de naiximent de Wahl. Com a regla general, la ciutat del seu naiximent és la ciutat de Olviopol, pero hi ha fonts[3][5] ​que inclouen la ciutat de Bogopil (també Bogopol) prop d'Olviopol, a l'atre costat del riu Bug del Sur, com el seu lloc de naiximent. Abdós ciutats han segut identificades en algunes fonts.[6][7]

A més tardar en l'any 1869, la família Wahl es va mudar a Krementšuk. Els dos germans de Wahl varen nàixer allí: Oskar Paul Karl, que va morir quan era un bebé en 1869, i Arthur Johann Oskar (fallit en 1951) en 1870. Les dos germanes de Wahl, Lydia Jenny Cornelia (1871-1917) i Harriet Marie Jenny (1873-1920) varen nàixer en Tallin i Jenny Theophile (faltà en l'any 1961) en Sant Petersburc en 1877.[2]

La família se mudà a Sant Petersburc en 1876 en acabant del periodo intermig en Tallin. En el mateix any, Edgar von Wahl va començar a estudiar en el 3ºer Gimnasi de Sant Petersburc, graduant-se en 1886. En acabant, va estudiar arquitectura i més tart pintura en la Facultat de Física i Matemàtiques de l'Universitat de Sant Petersburc i en l'Acadèmia d'Arts de Sant Petersburc. Despuix d'ingressar en l'universitat en l'any 1886, Wahl es va unir a la corporació alemana bàltica Nevania, que operava en Sant Petersburc, a on també ocupà el càrrec de tesorer en el semestre d'autumne de 1891. Wahl es va graduar de l'Universitat de Sant Petersburc en 1891 i va rebre un diploma com a professor de dibuix en l'Escola Primària de l'Acadèmia d'Arts en 1893.[8][9][10] ​Despuix de graduar-se de l'universitat, Wahl va treballar breument com a mestre substitut en Sant Petersburc en l'autumne de 1891, solament per a ingressar en el servici militar.[11]

Wahl va deprendre varis idiomes quan era chiquet i adolescent. De chiquet, havia adquirit coneiximents d'alemà, rus, estoni i francés, en l'escola secundària superior va estudiar llatí i grec antic, i espanyol en l'universitat.[8] ​Ademés d'estos, va ser capaç de fer-se entendre en atres nou idiomes. Segons les pròpies paraules de Wahl, ya havia tingut el desig d'inventar un nou idioma quan era chiquet. Per als jocs indis, va desenrollar un "idioma indi" personal, la gramàtica del qual es basava en el grec i l'estoni.[12][13]

Servici militar[editar | editar còdic]

Edgar de Wahl en un uniforme de la marina russa en l'any 1914

En l'any 1892, Wahl es va oferir com a voluntari per a servir en l'Armada russa. Durant el seu servici, de Wahl va viajar extensament, visitant les illes del Carip i els Estats Units, entre uns atres. A principis de 1894, va rebre el ranc de mitchman i es va retirar poc més tart.[8]​ En l'estiu de 1904, Wahl va ser nomenat al servici actiu novament. Serví en la Flota del Bàltic fins a octubre de 1905. Al mateix temps, no va participar en les batalles de la Guerra Rus-Japonesa.[14]

Segons les memòries d'Olev Mikiver, el difunt artiste estoni que va conéixer a de Wahl de prop en la seua joventut, havia estat molt orgullós del seu uniforme d'oficial de l'era sarista i a voltes el duya décades més tart:

E. von Wahl, per cert, havia segut oficial de l'Armada del sar a una edat primerenca i, segons les seues paraules, va reprimir la rebelió d'un mariner en Sveaborg, el port militar o fortalea marítima d'Helsinki, ara nomenada Suomenlinna, en 1905 o 1906. Deu haver considerat este temps sagrat, perque décades més tart, per eixemple, en la boda de ma germana, va aparéixer en un uniforme sariste.
Memòries de Olev Mikiver, publicat en 1993.[15]​

No obstant, era poc provable que von Wahl participara en la repressió de l'alçament de Viapor, ya que ya havia segut lliberat del servici per ad eixe moment.[14] Segons alguns informes, de Wahl va ser reintroduit en el servici actiu durant la Primera Guerra Mundial.[16]

Durant el seu servici en l'Armada russa, von Wahl va ser guardonat en el 2.º i 3.º ranc de l'Orde de Sant Estanislav i el 3.º ranc de l'Orde de Santa Ana.[17]

Des de l'any 1921 Wahl també va ser registrat com a oficial de reserva de la República d'Estònia.[18]

Principis del periodo de Tallin[editar | editar còdic]

A finals de l'any 1894, Wahl es va mudar a Tallin, a on va passar la major part de sa vida futura. En la primavera d'hivern d'eixe mateix any, havia obtingut el lloc de professor de matemàtiques i física en l'Escola Secundària de Ciències de Sant Pedro en Tallin. Continuà ensenyant dibuix en l'Escola Femenina Baronesa von der Howen, en l'Escola Hanseàtica, en l'Escola Catedralicia i en atres llocs.[8]​ La seua ensenyança va ser interrompuda només durant el seu temps en el servici militar.[11] ​L'estil d'ensenyança de Wahl ha segut descrit en les seues memòries per Aleksander Veiderma, un educador posterior que estudià en l'Escola Real de Sant Pedro de 1906 a 1909:

Les matemàtiques i la física també varen ser ensenyades per Edgar von Wahl, un ex oficial naval que sempre tenia alguns comentaris apegadiços sobre un event o persona. Estava bellament brut en la realisació d'experiments de física: a sovint els utensilis i els vidres es trencaven. La seua actitut cap als estudiants era simple, lo que també es confirma en el renom de Sass.
Memòries d'Alexander Oddma[19]​

A principis de sigle, va començar l'activitat publicista més activa de Wahl. Publicà artículs relacionats en la llingüística en publicacions especialisades, aixina com escrits en varis periòdics i revistes de Tallin.[20]

Regidor de la ciutat abans i durant la Primera Guerra Mundial[editar | editar còdic]

Ademés d'ocupar la professió docent, de Wahl també va entrar en política ans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. En l'any 1913 fon elegit membre del consell de la ciutat de Tallin. En el mateix any, es va convertir en membre del comité del consell per a la protecció de monuments d'edificis antics. A pesar de la seua posició docent, Wahl no s'ocupà dels problemes d'educació en el Consell Municipal. Era un assistent actiu en les reunions del consell, pero parlava poc.[21]​

En acabant de l'inici de la Primera Guerra Mundial, els alemans que vivien en l'Imperi rus varen ser somesos a repressions, que no varen deixar a de Wahl completament intacte. Per eixemple, es va tancar el Club Noble de Tallin, del que Wahl havia segut membre.[22] ​En la primavera d'hivern de 1914, se trobà en el centre d'una campanya de propaganda per a canviar els topònims alemans. Com a regidor de la ciutat, va participar en discussions sobre el canvi del nom de la ciutat de Tallin, que va seguir a la proposta de l'alcalde Jaan Poska de reemplaçar el Revel de parla alemana en Kolyvan de l'idioma rus antic (en fer-ho, es va usar el nom incorrecte Kalyvan en la discussió de l'assunt). De Wahl va descobrir que els noms més antics de la ciutat eren Ledenets o Lindanisa. També estava interessat en quànt costaria canviar el nom, que es dia que havia segut rebut en "rialles generals" en el consell. Els vots necessaris per a canviar el nom finalment es varen arreplegar en el consell, pero el canvi en sí no es va realisar.[23]

Wahl també va ser elegit per al consell de la ciutat en 1917 en les eleccions celebrades just adés de la Revolució de Febrer. En el nou consell, se convertí en membre del departament de bombers, l'educació pública i els comités d'assunts de cases d'encabotament de la ciutat, i també va continuar com a membre de la Comissió de Construcció de Monuments. No obstant, en agost de 1917, es va elegir un nou consell, i varen cessar les activitats polítiques de de Wahl.[24]

Vida en una Estònia independent[editar | editar còdic]

En febrer de 1918, en el moment de la declaració d'independència, Wahl havia expressat el seu desig de convertir-se en membre de l'esquadró d'aplicació de la llei. El permís d'armes li fon escrit pel seu estudiant, qui des de llavors ha recordat este fet:

Entre els que volien fer armes, soles en recorde a u: el meu professor de física, von Wahl. Crec recordar-lo per l'estat d'ànim que podria haver sorgit en l'ànima d'un jove estudiant quan el seu mestre li demana un arma.
N. Rg. ex estudiant d'escola real en 1934[25]​

En l'any 1919, l'Escola Real Peetri (Peetri Reaalkool) es dividí en dos: l'Escola Secundària de Ciències de Tallin en estoni i l'Escola Secundària de Ciències Alemana de Tallin en alemà. De Wahl va continuar com a professor en esta última, a on va impartir classes de matemàtiques, física, geografia, cosmografia i dibuix.[26] ​Els estudiants a sovint anaven a treballs de seguiment en sa casa en el carrer Eha, que va ser dissenyada en estil mariner i, per lo tant, va ser malnomenada la "cabanya" entre els estudiants.[27][28] Entre els estudiants, de Wahl era un mestre popular que estava particularment dedicat a ensenyar geografia, provablement perque havia viajat molt. Els estudiants també varen quedar impressionats pel fet de que de Wahl era membre del Club anglés, que operava en l'escola.[29]

Era molt directe, per lo que podia entrar en conflicte en atres mestres. Per eixemple, no li agradava l'art modern, fet que va expressar obertament durant una visita a una exposició d'art per invitació del professor d'art de l'escola. Va comparar l'art modern en el comunisme:

¡Modern! ¡Aixina que ensenyeu als chicons el comunisme! ¡Hi ha alguna cosa de modern en això també!
Paraules supostament pronunciades en un moment i lloc desconeguts per Edgar von Wahl[30]

Wahl es jubilà a mitan de la década de 1920, pero va continuar ensenyant a temps parcial fins a l'any 1933. Despuix de la seua jubilació, es va dedicar a els seus passatemps, especialment als idiomes artificials que s'havien convertit en una qüestió personal des dels dies de Sant Petersburc.[31] ​També va ser editor de la revista Estländische Wochenschau de 1929 a 1930.[32] ​Casi al mateix temps, el seu interés en l'adiví francés del sigle XVI Nostradamus i les seues prediccions es varen intensificar, de lo que va parlar en una entrevista en The News en l'estiu de 1932.[33]

Durant la Segon Guerra Mundial[editar | editar còdic]

En l'any 1939, a diferència dels seus sers volguts, de Wahl no es va anar al curs de reassentament i va decidir quedar-se en Estònia. De Wahl, que representava l'idea paneuropea idealista, no era de l'agrat del govern nacionalsocialiste d'Alemània. Inclús va cridar a l'estat alemà un "estat termita". La raó per a quedar-se en Estònia també pot haver segut que quan se'n va anar, deuria haver deixat arrere els seus extensos archius, i el perill de terminar en una casa de retir en Alemània pot haver jugat el seu paper, com li havia succeït ad alguns dels seus coneguts.[32][34]

De Wahl també es va mantindre alluntat de la reubicació posterior que va tindre lloc en la primavera de 1941. En qualsevol cas, estava al tant de la reubicació posterior, perque quan se li va preguntar sobre els seus plans, va respondre, sense deixar dubtes de que la seua decisió era quedar-se en Estònia:

Este Hitler, este loco, prohibix la meua llengua en tots els països que conquista. ¡Este tipo està loco!
Edgar von Wahl en l'hivern de 1941[35]​

En el primer any de repressions soviètiques, de Wahl conseguí escapar. En acabant del començ de l'ocupació alemana, fon sospitós d'activitats antiestatals. De Wahl fon arrestat el 12 d'agost de 1943, a causa de cartes enviades a Posen, el seu cunyat, pero enredrat en la censura en Königsberg en juliol d'eixe any, en les que va predir l'esclat d'un alçament en Polònia i va aconsellar als sers volguts que vivien allí que se n'anaren a Alemània[34][36]​:

Cal senyalar que despuix de la dissolució del bolchevisme, al voltant de 1944, quan les forces germà-aliades s'acosten des del nort a la perillosa Àsia Menor per a erradicar l'alçament àrap, pero no abans, és molt provable que en retirar les tropes de les terres conquistades per Alemània, els polacs intenten iniciar un alçament (ya tenen campaments secrets d'armes), i després la llarga disputa d'odi pot convertir-se en una massacre particularment desapiadada que viu en antics llogarets i mansions polaques. Els bàltics estan en perill. Per lo tant, vullc advertir-li a vosté i a tots els demés que es troben en la mateixa situació i demanar-los que abandonen Wartegau si és possible, o a lo manco qualsevol mig d'escape quan esclate l'alçament àrap. Desplega el Reich a temps. Demane que esta carta, que li he escrit ara, en juliol de 1943, es conserve com a document i, si és possible, s'entregue a uns atres per a que l'examinen.
Carta de Edgar von Wahl a Lieselotte Riesenkampff en Tallin el 18 de juliol de 1943[37]​

En la mateixa carta, Wahl va senyalar que havia predit prèviament l'atac a Pearl Harbor i l'esclat de la guerra entre els Estats Units i Japó. Wahl no negà lo que va escriure durant l'audiència i va repetir vàries de les acusacions fetes allí, "creent fermament" en la veracitat de les seues prediccions. De Wahl va estar reclós durant algun temps en el camp de treball i educació de Tallin, pero el testimoni donat durant el seu interrogatori va ser considerat estrany pel SD i, per lo tant, va fer que Wahl fora examinat en la clínica nerviosa de Seewald. Allí li varen diagnosticar debilitat en la vellea i el varen deixar en un hospital psiquiàtric, lo que també el salvà de la possible pena de mort. Wahl també va ser defés per varis parents pròxims i amics que varen afirmar que no era responsable dels seus actes.[34][36]

Durant el bombardeig de març de 1944, l'archiu de von Wahl fon destruït, lo que supongué un gran shock per ad ell. Tres anys més tart, en una carta a l'occidentaliste finlandés A. Z. Ramstedt, va recordar que lo que havia succeït era un verdader desastre, durant el qual es varen perdre molts materials irreemplaçables i únics.[36][38]​

Últims dies i mort[editar | editar còdic]

Làpida d'Edgar de Wahl en Pajus

La llista d'accions de deportació alemanes compilada en febrer de 1945 incloïa el nom de von Wahl, de la mateixa manera que a atres alemans que encara vivien en Estònia. Durant la seua deportació en agost, no obstant, Wahl estava entre una dotzena de persones que no varen ser deportades o el lloc de les quals no va poder ser determinat. Encara que les raons per les que von Wahl se lliurà de la deportació no es coneixen en exactitut, se sap que en alguns cassos el cap del grup de treball que va portar a terme la deportació va prendre la decisió de no prendre als malalts greus o discapacitats, la decisió pot haver segut influenciada per l'opinió del personal de l'hospital. Per lo tant, fon la seua presència en un hospital psiquiàtric lo que provablement va salvar a Wahl per segon volta.[39][40]

En acabant d'escapar de la deportació, Wahl encara va conseguir mantindre correspondència en colegues estrangers. És possible que els meges de Seewald reconegueren la seua dedicació a la filologia quan feren possible la comunicació en el món exterior.[39]

Wahl faltà a les tres de la vesprada el 9 de març de 1948.[41] Fon soterrat el 14 de març en el cementeri Alexander Nevsky en Tallin.[42] ​En l'any 1996, el cos de von Wahl va ser traslladat al cementeri senyorial de Pajus, a on també es troba la capella de la família de Wahl.

Occidental[editar | editar còdic]

Antecedents[editar | editar còdic]

Els esforços de Wahl per a crear un idioma nou i ideal per a la comunicació internacional varen començar en un interés generalisat en els idiomes artificials en l'Imperi rus a finals del sigle XIX i principis del sigle XX. En Sant Petersburc, de Wahl es va interessar primer en el volapük recentment creat, i en acabant per l'esperanto. En algun moment entre els anys 1887 i 1888, Wahl, a través de son pare, va conéixer al seu colega Waldemar Rosenberger, que estava implicat en el volapük en eixe moment, per lo que Wahl inicialment es va adherir ad este mateix idioma. Es convertí en un actiu defensor del volapük, pero molt pronte, en la primera mitat de 1888, va conéixer l'esperanto i se canvià ad ell.[43]​ Paul Ariste ha escrit que Wahl es va convertir ràpidament en un defensor de Ludwik Zamenhof i el seu treball despuix de familiarisar-se en el primer llibre de text d'esperanto publicat en 1887. Va ser u dels fundadors d'Espere, la primera societat d'esperanto de Rússia, fundada en Sant Petersburc en 1891, i també es va convertir en corresponsal de la revista La Esperantisto. Va traduir ficció russa a l'esperanto i compilà un diccionari esperanto-espanyol.[44][45] ​Es diu que inclús va viajar a Varsòvia per a visitar a Zamenhof.[46]

No obstant, Wahl no es va adherir de forma definitiva a l'esperanto, sino que va començar la busca d'un nou idioma artificial, Paul Ariste les raons per les que ho va fer:

Tenia un caràcter inquiet, sempre alguna cosa nova. Per esta característica, quan era més jove, s'havia inclinat cada volta més a advocar per nous dissenys per a idiomes artificials [...].
Paul Ariste en 1967.[44]

Segons Jaan Ojalo, Wahl es va alluntar de l'esperanto en acabant de que la majoria dels esperantistes rebujaren les propostes per a reformar l'idioma en 1894.[47] ​Vàries propostes de reforma varen vindre del propi Wahl.[48]​ En opinió d'Ojalo, Wahl considerava que l'esperanto també era "a priori". Va descobrir que l'idioma internacional ideal deu ser més natural i comprensible inclús sense deprendre'l. En opinió de Ojalo, Wahl també considerava que l'esperanto era massa democràtic, lo que amenaça la cultura occidental.[47]

Creació i introducció[editar | editar còdic]

El símbol de l'occidental, que representa una tilde dins d'un círcul, es va introduir abans de 1934 i fon seleccionat entre vàries variants per la seua simplicitat i simbolisme que es referix a la comunicació.[49]

Wahl va donar els primers passos per a crear un nou idioma en els últims anys del sigle XIX. En 1896 i 1897 va publicar dos artículs en la revista Linguist publicada en Hannover, en els que va presentar les seues idees. Casi al mateix temps, Rosenberger, que havia conegut a Wahl en l'última década del sigle i era en eixe moment president de l'Acadèmia de Volapük de Sant Petersburc, va presentar als membres de l'acadèmia un nou idioma de la seua pròpia creació: l'idiom neutral. A partir de l'any 1906, Rosenberger també va publicar la revista Progreso en un nou idioma en Sant Petersburc. En la mateixa publicació, Wahl va fer les seues pròpies propostes en 1906 per a reformar l'idioma, que Rosenberg va adoptar un any més tart. A pesar de la reforma, el idioma neutral no va guanyar popularitat i es va desvanir. Al mateix temps, Wahl va desenrollar el AULI (Auxiliari Lingue International), que es basava en les llengües romançades, que es va convertir en l'etapa intermija de l'occidental, i el va introduir en l'any 1909 en la revista Acadèmia pro Interlingua – Discussiones. En 1911, Wahl va formular la regla de formació de paraules que va formar la base de l'occidental.[50][51]

En l'any 1916, els entusiastes de l'idioma artificial rus varen fundar l'Associació Cosmoglot en Sant Petersburc. Wahl no va ser u dels fundadors de l'associació, pero més vesprada es va unir a ella, de la mateixa manera que el llingüiste estoni Jakob Linzbach. Wahl es va convertir en portaveu de la "escola naturalista" en la societat; aplanant aixina el camí per a la creació de l'occidental. En els acontenyiments revolucionaris de 1917 i l'eixida dels seus membres de Sant Petersburc, les activitats de l'associació es varen desvanir i varen acabar per complet en 1921, pero es varen recuperar en Tallin en eixe mateix any. Les activitats de l'associació varen ser revixcudes per Wahl junt en Linzbach, i el nom de l'associació es va canviar a Cosmoglott. També es varen mantindre llaços en els antics membres de l'associació, que ara operaven en varis països europeus. Wahl també va ser l'editor de la revista Cosmoglott publicada per l'associació de 1922 a 1926. En el primer número de la mateixa revista, Wahl va introduir l'idioma artificial que va crear, l'occidental. De 1923 a 1928, també va introduir l'idioma en la publicació seriada Occidental, unic natural, vermen neutral e max facil e comprensibil lingue por International relationes. Wahl va publicar un llibre en l'any 1925 titulat Radicarium directiv del lingue International (Occidental). En 8 lingues.[52][53][54]

Propagació[editar | editar còdic]

En el primer número de la revista, també es va publicar u dels primers intents de la societat de guanyar atenció internacional per les seues activitats. A saber, s'imprimí una carta enviada a la Societat de Nacions el 5 de setembre de 1921, recomanant l'introducció d'un llenguage perfecte, no necessàriament el més comú de comunicació entre els pobles, que s'adquiriria fàcilment. A fi de trobar un idioma adequat, es va recomanar que se celebrara un concurs i que els candidats hagueren segut evaluats per un comité d'experts convocat per la Societat de Nacions. La Societat de Nacions va rebujar la proposta.[55][56]

A pesar del fracàs en la Societat de Nacions, l'occidental va atraure a molts entusiastes de l'ido, pero els esperantistes es varen mantindre fidels al seu idioma. Segons Paul Ariste, hi hagueren contradiccions entre els idistes, i també en acabant de l'apelació personal de Wahl per a començar a promoure l'occidental.[44] En paralel en l'aument de la popularitat de la llengua, l'activitat de Cosmoglotta va disminuir, i l'event de commemoració de decembre de 1928 per a Rosenberger, qui va morir 10 anys abans, ha segut considerat l'últim event conegut de la societat.[57]

Edgar von Wahl en occidentalistes en Viena en l'any 1927: d'esquerra a dreta Hanns i Johann Robert Hörbiger, Engelbert Pigal i Edgar von Wahl

No obstant, durant la década de 1920, varen sorgir noves societats occidentals. En 1927, es va fundar l'Associació Internacional Cosmoglotta, que un any més tart va passar a cridar-se Occidental-Union. A partir de 1927, la revista Cosmoglott va començar a publicar-se en Viena en lloc de Tallin baix el nom de Cosmoglotta. En l'últim número publicat en Tallin, Wahl va publicar, entre atres coses, el poema de Lydia Koidula baix el títul "Max car donation". Per a Wahl personalment, la popularitat del nou idioma li va dur un renom internacional. Va fer presentacions en varis països europeus i es va comunicar estretament en llingüistes. En l'any 1939, va ser provablement l'únic estoni en ser invitat a la V Conferència llingüística en Brusseles.[32][34][58] Per un atre costat, De Wahl va continuar sent un aficionat. Les seues activitats llingüístiques mai varen alcançar problemes llingüístics teòrics més amplis, sino que es varen llimitar a construir el seu propi idioma artificial i abordar qüestions relacionades.[59]

L'occidental mai va alcançar una popularitat comparable a la de l'esperanto, encara que de Wahl havia volgut crear un idioma ideal per a la comunicació internacional. A diferència de l'esperanto, que es va convertir en un idioma popular entre els moviments obrers, els parlants d'occidental en el periodo d'entreguerres eren predominantment intelectuals d'Europa occidental.[44]

En l'any 1949, despuix de la mort de Wahl, l'occidental va passar a cridar-se interlingue per a eliminar la referència a Occident i fer que l'idioma fora més internacional. Segons Pekka Erelt, el nom relacionat en "Occident" de la llengua va ralentisar la seua expansió en el bloc de l'Est. Despuix del canvi de nom de l'idioma, l'Occidental-Unió es va convertir en la Interlingue-Union com se diu hui en dia. L'associació té la seua pròpia acadèmia i la revista Cosmoglotta seguix sent publicada per esta associació.[34][58][60]

Vida personal[editar | editar còdic]

Família[editar | editar còdic]

Wahl es va casar en Maria von Hübbenet (1871-1933), la filla del mege personal de la Gran Duquesa Maria Pavlovna, en Sant Petersburc en l'any 1894. Varen tindre cinc fills: Johann o Hans (1895-1968), Guido (1896-?), Ellen (naixcuda i fallida en 1900), Anatol (1903-1972) i Lydia Maria (1907-1989). El matrimoni se disolgué en 1913, en acabant de lo qual Johann, Guido i Lydia es varen quedar en el pare de María. Anatol es va quedar en sa mare, que es va mudar a Finlàndia, i algun temps més tart Lydia María també va anar allí. Els fills majors de de Wahl s'havien mudat a Alemània a l'inici de la Primera Guerra Mundial i estaven servint en l'eixèrcit alemà en la guerra. Guido va passar un curt temps de vacacions en Tallin durant l'ocupació alemana, pero a finals d'eix any va desaparéixer en la guerra.[61]​ Segons atres senyes, en 1919 muigué en una batalla en els bolchevics prop de Tukums, Letònia.[6]​ Els dos fills del fill major de Wahl, Johann, Volker (naixcut en 1935) i Asko (naixcut en 1937), han vixcut en Alemània i participen des d'allí en les activitats de l'Associació de Cavalleria del Bàltic.[62]

En l'any 1914, Wahl se casà en Agnes Riesenkampff. De la mateixa manera que el seu espós, Agnes era mestra, i donava gimnàsia en vàries escoles de Tallin.[63]​ En 1917, varen tindre una filla, Veronika.[62] El segon matrimoni de Wahl durà fins a 1941, quan Agnes fon arrestada i fusilada pel NKVD.[64]​

Passatemps[editar | editar còdic]

Ademés de la llingüística, Edgar de Wahl practicava la navegació en alta mar. En l'any 1895 es va convertir en membre del Club Nàutic Marítim Imperial d'Estònia, i en els anys següents va prendre part activa en les seues activitats, sent membre del seu comité tècnic i sent el secretari del club. També va produir un anuari dedicat al 25 aniversari del club en 1913. En 1922, de Wahl es va convertir en membre honorari del club. Va ser propietari de diverssos barcos a lo llarc dels anys, un dels quals, un ketch nomenat Auli, se diu que fon dissenyat per ell mateixa.[65]

Publicacions[editar | editar còdic]

  • Edgar von Wahl. Flexion und Begriffsspaltung. – Linguist 1896, nr 10
  • Edgar von Wahl. Ausnahmen. – Linguist 1897, nr 3
  • Edgar von Wahl. [Idiom neutral reformed]. – Progres 1906, nr 6
  • Julian Prorók. Ketzereien: Keimzellen einer Philosophie. Tartu, Leipzig 1906
  • Edgar von Wahl. AULI = Auxiliari lingue International. – Discussiones 1909, nr 1-2
  • Edgar von Wahl. Li leges de derivation en verbes. - Lingua Internationale 1911, nr 1
  • Edgar von Wahl. Kaiserlicher Estländischer See-Yacht-Club: historische Übersicht 1888-1913. Tallinn 1913
  • Edgar von Wahl. Qual instructiones da nos li historie de lingue universal. – Kosmoglott 1922, nr 1, lk 6–8
  • Edgar von Wahl. Radicarium directiv del lingue international (occidental): in 8 lingues. Tallinn 1925
  • Edgar von Wahl. Interlinguistic reminiscenties. – Cosmoglotta 1927, nr 41, lk 54–64
  • Edgar von Wahl. Occidental: gemeinverständliche europäische Kultursprache für internationalen Verkehr: Begründung, Grammatik, Wortbildung, vergleichende textproben. Tallinn, Viin 1928
  • Edgar von Wahl, Otto Jespersen. Discussiones inter E. de Wahl e O. Jespersen. Chapelle 1935
  • Edgar von Wahl. Spiritu de interlingue. Cheseaux/Lausanne, 1953

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ 1,0 1,1 Ena von Harpe. Carl Gustav v. Wahl. – Erlebtes Livland: Die Familie v. Wahl 1795–1993. Weißenhorn 1995, lk 35–43.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Ena von Harpe. Haus Assick. – Erlebtes Livland: Die Familie v. Wahl 1795–1993. Weißenhorn 1995, lk 83–96.
  3. ↑ 3,0 3,1 Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 295–296.
  4. ↑ Album Academicum der weil. drei Corporationen : A. Baltica in Zürich. B. Livonia in Carlsruhe. C. Baltica in Carlsruhe. Tartu 1900, lk 57. (kättesaadav ka DSpace'is)
  5. ↑ Ojalo (2000), lk 82.
  6. ↑ 6,0 6,1 Andreas Künzli. Edgar von Wahl (1867-1948): Aldonaj biografiaj notoj pri lia familia deveno kaj atentigo pri grava libro pri la genealogio de la familio von Wahl
  7. ↑ Stammtafeln nicht immatrikulierter baltischer Adelsgeschlechter. Band I. Tallinn 1932, lk 27.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 296.
  9. ↑ Dieter von Wahl. Die deutsch-baltischen studentischen Verbindungen in Dorpat und Riga. – Erlebtes Livland: Die Familie v. Wahl 1795–1993. Weißenhorn 1995, lk 288–294, siin lk 294.
  10. ↑ Hesse, lk 32, 178.
  11. ↑ 11,0 11,1 Hesse, lk 179.
  12. ↑ Edgar de Wahl. Interlinguistic reminiscenties – Cosmoglotta 1927, nr 41, lk 54–64, siin lk 54.
  13. ↑ Volker von Wahl, lk 241.
  14. ↑ 14,0 14,1 Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 297.
  15. ↑ Olev Mikiver. Heites pilku tagasi: vesteid ajalehest "Teataja". Tallinn 2004, lk 45. Esimest korda ilmunud ajalehes Teataja, 9. juuni 1993.
  16. ↑ Volker von Wahl, lk 242.
  17. ↑ Ohvitseride teenistuslehtede kartoteek
  18. ↑ Edgar Vahl Eesti ohvitseride andmekogus.
  19. ↑ Aleksander Veiderma. Elu hariduse radadel: mälestused. Tallinn 2000, lk 141.
  20. ↑ Hesse, lk 179–180.
  21. ↑ Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 298.
  22. ↑ Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 301.
  23. ↑ Aadu Must. Privilegeeritust põlualuseks: baltisaksa ühiskonnategelaste represseerimine Esimese maailmasõja ajal. – Esimene maailmasõda ja Eesti. Eesti Ajalooarhiivi Toimetised, nr 22(29), Tartu 2014, lk 15–107, siin lk 30–31, 33.
  24. ↑ Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 301–302.
  25. ↑ N. Rg. Koolipoisid. Isiklikke mälestusi meie iseseisvuse saabumispäevadelt. – Kaitse Kodu 1934, nr 4, lk 134–135, siin lk 135.
  26. ↑ Märt Karmo. Must-kuldne müts me peas... I: Tallinna Reaalkool 1917–1920. Tallinn 2011, lk 267.
  27. ↑ Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 302.
  28. ↑ Märt Karmo. Must-kuldne müts me peas... II: Tallinna Reaalkool 1920–1940, Saksa Reaalkool 1919–1939. Tallinn 2011, lk 834.
  29. ↑ Karmo II, lk 818.
  30. ↑ Karmo II, lk 820.
  31. ↑ Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 304.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 305.
  33. ↑ Uus maailmakeel Tallinnast. – Uudisleht, 4. juuli 1932.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 Pekka Erelt. Keelemees, kes nägi ette Pearl Harborit Eesti Ekspress, 16. jaanuar 2002.
  35. ↑ Volker von Wahl, lk 243.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 307.
  37. ↑ Edgar Wahli kiri Lieselotte Riesenkampffile Tallinnas, 18. juulil 1943. – Ajalooline Ajakiri 2016, nr 2, lk 309–311, tsitaat lk 310–311 (tõlkinud Reet Hünerson).
  38. ↑ Kiri Armand Ramstedtile 30. märts 1947 Tallinnas.
  39. ↑ 39,0 39,1 Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 308.
  40. ↑ Indrek Jürjo. Täiendusi baltisakslaste ümberasumise ja Eestisse jäänud sakslaste saatuse kohta NKVD arhiiviallikate põhjal. – Umsiedlung 60: Baltisakslaste organiseeritud lahkumine Eestist. Tallinn 2000, lk 109–134, siin lk 126.
  41. ↑ Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 309.
  42. ↑ Morte de E. de Wahl Ric Bergeri kirjutatud nekroloog.
  43. ↑ Edgar de Wahl. Interlinguistic reminiscenties – Cosmoglotta 1927, nr 41, lk 54–64, siin lk 55–56.
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 44,3 Ariste.
  45. ↑ Andreas Künzli. Eine neue Sprache für Russland und die ganze Welt Unabhängige Schweizer Interlinguistische Studien 2015, nr 3, lk 63.
  46. ↑ Lumiste, Võhandu, lk 484–485.
  47. ↑ 47,0 47,1 Ojalo (1987), lk 509.
  48. ↑ Edgar de Wahl. Interlinguistic reminiscenties – Cosmoglotta 1927, nr 41, lk 54–64, siin lk 57.
  49. ↑ Engelbert Pigal. Li question del insigne de occidental – Cosmoglotta 1934, nr 92, lk 7.
  50. ↑ Künzli (2015), lk 9.
  51. ↑ Lumiste, Võhandu, lk 485.
  52. ↑ Lumiste, Võhandu, lk 485–486, 490.
  53. ↑ Aleksandr Dulitšenko. Maailmakeele otsinguil ehk interlingvistika kõigile. Tartu 2004, lk 143.
  54. ↑ Künzli (2015), lk 10, 12–13.
  55. ↑ Künzli (2015), lk 13–14.
  56. ↑ KOSMOGLOTT e li Liga de Nationes – Kosmoglott 1922, nr 1, lk 3–5.
  57. ↑ Künzli (2015), lk 14.
  58. ↑ 58,0 58,1 Lumiste, Võhandu, lk 486.
  59. ↑ Dulitšenko (1987), lk 91–92.
  60. ↑ Cosmoglotta IE-Munde - Jurnal e information pri Interlingue (Occidental).
  61. ↑ Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 296, 299.
  62. ↑ 62,0 62,1 Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 299.
  63. ↑ Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 300.
  64. ↑ Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 306.
  65. ↑ Mäeorg, Rahi-Tamm, lk 297–298.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Paul Ariste. Ed. Wahl – interlingvistika arendaja. – Noorte Hääl, 14. jaanuar 1967
  • Ric Berger. Edgar de Wahl, autor de Occidental. – Cosmoglotta 1946, nr 130, lk 17–32
  • Aleksandr Dulitšenko. Об интерлингвистической деятельности Э. Валя (с библиографическим приложением по данным "Kosmoglott" и "Cosmoglotta") = Pri interlingvistika agado de E. de Wahl (kun bibliografia aldono laŭ "Kosmoglott" kaj "Cosmoglotta"). – Interlinguistica Tartuensis, nr 4. Tartu 1987, lk 87–117. (kättesaadav ka DSpace'is)
  • Pekka Erelt. Keelemehest Nostradamus. Kaheksakümmend aastat tagasi mõtles tallinlane Edgar de Wahl välja uue rahvusvahelise keele. – Eesti Ekspress, 17. jaanuar 2002, lk 32
  • Erich Hesse (koost.). 166. von Wahl, Edgar.– Album Nevanorum 1847–1908. Tartu 1909, lk 178–180. (kättesaadav ka DSpace'is)
  • Andreas Künzli. Edgar von Wahl (1867-1948) aldonaj biografiaj notoj pri la familia deveno. – Международные языки в контексте евролингвистики и интерлингвистики = Internaciaj lingvoj en konteksto de eurolingvistiko kaj interlingvistiko: материалы международной конференции (Тарту, 25-26.09.2009). Interlinguistica Tartuensis, nr 9. Tartu 2009, lk 234–239. (kättesaadav ka DSpace'is)
  • Ülo Lumiste, Leo Võhandu, Kolmest Eestis loodud tehiskeelest ja nende loojatest. – Akadeemia, 2007, nr 3, lk 482–510
  • Kalmer Mäeorg, Aigi Rahi-Tamm, Edgar von Wahl 1867–1948: keelemees ja poliitiline prohvet – Ajalooline Ajakiri 2016, nr 2, lk 295–311
  • Jaan Ojalo. Edgar de Wahl ja oktsidentaal. – Keel ja Kirjandus, 1987, nr 8, lk 508–509
  • Jaan Ojalo (koost.). Wahl, Edgar de. – Enciklopedio pri la Estona Esperanto-movado = Eesti esperanto-liikumise entsüklopeedia. Tallinn 2000, lk 82–83
  • Volker von Wahl. Edgar Alexei Robert v. Wahl-Assick 11.8.1867–9.3.1948. – Erlebtes Livland: Die Familie v. Wahl 1795–1993. Weißenhorn 1995, lk 241–244

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Interlingue · Unde yelb.svg
Edgar von Wahl • Interlingue • Alphonse Matejka • Vicente Costalago • Lliteratura • Interlingue-Union • Cosmoglotta
v · d · eArtículs destacats
Llengua valencianaDestacat.png
Geografia valenciana
Biografies
Païssos
Ciència
Història
Cultura valenciana
Monuments
Atres
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Edgar_de_Wahl&oldid=279277»