L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Durio graveolens

Durio graveolens, a voltes cridat durián de polpa roja,[1] durián de polpa taronja o durián groc,[2] és una espècie d'arbre de la família Malvaceae.[3] És una de les sis espècies de durián descrites pel naturaliste italià Odoardo Beccari.[4] l'epítet específic graveolens ('d'olor forta' o 'ranci')[5] es deu a la seua olor. Encara que la majoria de les espècies de Durio (especialment Durio dulcis) tenen una olor intensa, el tipo de polpa roja de D. graveolens té una olor suau.[6][7] És originari del surest asiàtic.

Durio graveolens (Durio graveolens)

D. graveolens és un durián comestible,[8] i provablement l'espècie de durián «selvada» més popular, venent-se comercialment a nivell regional.[9]

Descripció

D. graveolens és un arbre gran, que compartix moltes traces en D. dulcis. Habita en el dosel superior, alcançant fins a 50 m d'altura.[2][8] El tronc té entre 85 i 100 cm de diàmetro i pot carir de branques fins a uns 25 m d'altura.[2] El tronc és pla o escamoso, de color gris/malva a marró rojós, en raïls en forma de contrafort molt pronunciades.[2] Els contraforts alcancen els 3 m i s'estenen 1,5 m.[8]

Les fulles oblongas medixen entre 10 i 26 cm de llarc sense contar el pecíol, i entre 4 i 10 cm d'ample.[2] Són perfectament redonejades en abdós extrems, rígides i llaugerament coriàcees (de tacte o textura similar al cuiro).[2] En la cara superior són glabras (planes i sense pèl) i crujientes,[2] casi barnizadas. Per davall, els fulls són de color marró cobrizo i lepidotas (escamosas),[2] en grans escates de fins a 2 mm de diàmetro, que no són molt cridaneres, a lo manco en sec. Les escates foliares són peltadas (en forma d'escut), ciliat-radiadas (en franges) i profundament lobuladas en tres a cinc parts. Ademés de les escates, llarcs filaments de pèls estrelats i uns atres tricomes de tamany variable formen una superfície suau i tomentosa (apelfada). El nervi mig del full és molt prominent en la cara inferior i forma un plec en la superior. Les estípules foliares són caduques (es desprenen primerenc).[2] Les fulles tenen entre 10 i 12 nervis laterals per costat (en alguns més chicotets intercalados), que són diminuts i superficials per damunt, i més visibles, encara que a penes perceptibles, per davall. El pecíol és molt gran, d'entre 15 i 18 mm de llarc, i tumescente (engrossat) des de la mitat cap a dalt.


Les flors creixen sobre les branques[10] en cims curtes i en un càliç fi.[2] La base té forma de sac en tres a cinc lòbuls connados (fusionats).[2][10] Té pétals blancs,[10] espatulats (en forma de cullera), d'entre 25 i 35 mm de llarc.[2] En el seu interior hi ha cinc fas separats d'estaminodios i estams,[2] fusionats a lo llarc de menys de la mitat de la seua llongitut.[10] l'antera presenta chicotets grups de quatre o cinc lóculos de polen allargats que s'òbrin per mig de clavills llongitudinals.[10] Els ovaris són ovoides a globosos (de forma aproximadament esfèrica) i posseïxen un estigma groc i capitado (en forma de cap de alfiler), i un estil blanc a verdoso[2] d'uns 48 mm.[11] El polen és psilado (relativament pla), esferoide i de 54 μm de diàmetro.[11] La superfície del polen presenta tres obertures colporadas, és dir, obertures que combinen un colpo (o regata) en un poro.[11] Els grans de polen són monádicos i no s'agrupen.[11]

Els fruts medixen fins a entre 10 i 15 cm de diàmetro,[2][12][10] i pesen uns 757,5 g.[13] L'exterior, de color verdenc a groc anaranjado, està densament cobert d'espines subuladas angulars, llargues (1 cm) i fines, rectes o llaugerament curvades, punchants[2] encara que alguna cosa blanes.[10] El frut es dividix fàcilment en cinc valvas (seccions) fibroso-coriàcees[2][12] en parets d'entre 5 i 6 mm de gruixa. Per lo general, el frut s'obri en el propi arbre,[2] encara que algunes varietats no ho fan fins a caure al sol o ser recolectades. Hi ha 2 llavors bulbosas o en forma de castanya per secció, cada una completament envolta per un arilo carnoso.[10] Estes llavors, de color marró lluent, medixen 2 × 4 cm.[2][12] El arilo, d'olor penetrant, és la part que es consumix com a aliment, encara que algunes fonts senyalen que l'olor a voltes és molt suau.[10][8] El seu color varia entre groc clar, taronja i roig carmín.[2][1][10]

Taxonomia

Despuix de la seua descripció inicial en 1889 per Odoardo Beccari, en 1924 el botànic neerlandés Reinier Cornelis Bakhuizen Van Donen Brink la va reduir a sinònim de D. conicus. El botànic britànic John Wyatt-Smith la va unificar per complet baix D. dulcis en 1953. Els botànics indonesis André Joseph Guillaume Henri Kostermans i Wertit Soegeng-Reksodihardjo varen separar de nou a D. graveolens com a espècie pròpia en 1958.[14]

Esta espècie no deu confondre's en els populars clons de durián de Malàsia coneguts com a 'Ret Flesh' (D164) i 'Ret Prawn' (D175), ya que abdós pertanyen a D. zibethinus.[15] Un híbrit natural de D. graveolens i D. zibethinus es denomina durian siunggong o durian suluk.[1][2][6] Té la textura i el sabor del popular D. zibethinus i els matisos a caramelo cremat de D. graveolens.[2][1]

No obstant, D. graveolens sí conta en una varietat registrada, 'DQ2 nyekak (DK8)'.[15] El color de la polpa del frut distinguix atres varietats: una de polpa taronja, una de polpa roja i una atra de polpa groga. Estes varietats podrien ser espècies distintes, pero actualment no hi ha consens al respecte.[6][9] El tipo de polpa groga a voltes es denomina durian simpor.[6][2][1]

D. graveolens pertany al clado central Palatadurio del gènero Durio.[10] Està més estretament relacionat en Durio kutejensis.[10]


Etimologia

En el nom científic Durio graveolens, graveolens significa 'd'olor forta',[16][5] encara que s'ha descrit com d'olor «suau»[6] o «llauger»,[7] i inclús, en un llibre publicat pel Consell Nacional d'Investigació dels Estats Units, com a «vàter».[7]


En malayo, el frut es diu durian burong, durian burung[1] (lliteralment «durián pardal»), durian rimba («durián de la selva»),[8] durian kuning[1][17][6] («durián groc»), durian merah («durián roig»),[1][9][6] o durian otak udang galah[17][6] («durián cervell de llagostí»).[2] En anaven es diu durian isu.[2] Els bidayuh ho criden durian umot.[2] Entre els pobles kenyah i dayak, es coneix com durian anggang («durián cálao»),[8] durian ajan, pesang,[8] tabela o ta-bela,[8] tabelak,[6][1] taula,[8][6] tuala, tuwala.[2] En Sumatra, els batak ho criden tinambela.[8][6][2] En karo es denomina meraan.[18] En Tailàndia, se li denomina Plantilla:Transliteración (Plantilla:Langx) o Plantilla:Transliteración (ทุเรียนขั้วติด; les fonts diferixen sobre quin d'estos noms correspon a esta espècie, atribuint-se l'atre a D. kutejensis).[19][20] En la Regència de Aceh Tamiang, pot cridar-se durian batu («durián pedra»), i en atres parts de Sumatra se li coneix com durian adjan.[8][6] Atres noms regionals inclouen durian dalit[9][6][21] (encara que este terme també pot aplicar-se a Durio oxleyanus[22]), alau, dujen, durian alau, durian daun dungoh, durian hutan[6] («durián de la selva»), durian pipit, lai bengang, merang kunyit, pasang i

tongkai.[2]

Distribució

D. graveolens creix de forma selvada en la Malàsia peninsular[2][8][1] (estats de Johor, Kedah, Kelantan, Malaca, Penang, Perak, Selangor i Terengganu), les illes indonèsies de Borneo[2][8][1] i Sumatra,[8][1][2] Palawan[1] i el sur de Tailàndia.[23] Es cultiva en Brunei,[1] Sarawak, Sabah,[2] i el Territori del Nort d'Austràlia. En Brunei, la seua popularitat supera a la de D. zibethinus,[17] que no es cultiva en el país.[24]

Ocasionalment es cultiva fòra dels tròpics. En Florida, s'ha observat que sobreviu a dos nits consecutives a 0 °C, encara que cobert en tela.[25]

Ecologia

D. graveolens és una espècie tropical que necessita altes temperatures i humitat.[2] Per lo general, es troba en sols rics en argila, en boscs de dipterocarpàcees de terres baixes humides, en freqüència a lo llarc de riberes de rius i pantans.[2] Per la seua tolerància a hàbitats humits,[8] és possiblement resistent a l'infecció pel oomiceto Phytophthora palmivora.[17] També pot trobar-se en ales i crestes de shale de fins a 1000 m d'elevació.[2]


És polinizada per #rat penat.[11] En ser una de les poques espècies que es hibrida de forma natural en D. zibethinus,[1][2][26] es creu que compartixen un mateix polinisador, provablement el #rat penat del néctar de les coves (Eonycteris spelaea).[27][14] S'ha trobat polen d'abdós espècies de durián en heces del rat penat del néctar de les coves, i possiblement en les del #rat penat de llengua llarga (Macroglossus sobrinus).[28]

Despuix de la collita, el frut pot ser atacat per foncs com Lasiodiplodia theobromae, Glomerella cingulata, Geotrichum candidum, Calonectria kyotensis i, ocasionalment, Gliocephalotrichum bulbilium.[17] Les infeccions fúngicas secundàries o oportunistes poden deure's a espècies com Aspergillus niger i atres espècies de Aspergillus, Candida spp., Gibberella intricans i Penicillium spp.[17]


El frut és consumit pels orangutanes de Borneo (Pose pygmaeus),[18] les fardes de Prevost (Callosciurus prevostii), els macacos cangrejeros (Macaca fascicularis), els cálaos malayos (Anthracoceros malayanus), possiblement alguns vivérridos[12] i els orsos malayos (Helarctos malayanus).[29] Els cálaos malayos són també dispersores eficaços de les llavors de l'arbre,[12] fet que es reflectix en alguns dels noms regionals de l'arbre.

Bioquímica

Els #àcit grassos del frut són 30 % saturats i 70 % insaturados. Entre els greixos saturats s'inclouen l'àcit mirístico (14,49 %), l'àcit araquídico (7,08 %), l'àcit pentadecanoico (3,61 %), l'àcit heptadecanoico (2,2 %), l'àcit decanoico (1,62 %) i l'àcit láurico (1,31 %). Entre les grasses insaturadas s'inclouen l'àcit oleico (22,18 %), l'àcit palmitoleico (13,55 %), l'àcit linolelaídico (12,39 %), l'àcit γ-linolénico (12,23 %), l'àcit linoleico (4,95 %), l'àcit elaídico (2,50 %) i l'àcit miristoleico (1,89 %).

Usos

La polpa del frut es consumix habitualment crua i té la fragància d'armeles torrades[2][1][17] o de caramelo cremat.[2][1] El seu sabor es descriu com a dolç i similar al formage,[17] o comparable a menjar un albocat o formage en pimentó.[6] En ocasions es fermenta per a elaborar el condiment tempoyak.[9] El tipo de polpa roja s'utilisa junt en peix d'aigua dolça per a preparar un tipo de sayur (un guis tradicional indonesi de verdures).[2]

Les llavors també poden moldre's per a obtindre farina (tepung biji durian dalit), que despuix es pot amprar, per eixemple, en l'elaboració de galletes de peix.[21]


L'arbre també s'aprofita com a fusta en Sarawak.[2] Els anaven de la regió també banyen als recent naixcuts d'un dia d'edat (especialment en casos de part prematur) en una tisana feta en corfa madura, ya que creuen que enfortix la pell.[2]

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 O'Gara, I.; Guest, D. I.; Hassan, N. M. (2004). «Occurrence, Distribution and Utilisation of Durian Germplasm», Drenth, A. (ed.). Diversity and Management of Phytophthora in Southeast Àsia ACIAR Monograph No. 114 (en en), Australian Centre for International Agricultural Research (ACIAR), pp. 187–193. ISBN 978-1-86320-405-7.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 2,36 2,37 2,38 2,39 2,40 2,41 Lim, Tong Kwee (29 de setembre de 2011). «Durio graveolens», Edible Medicinal and Senar-Medicinal Plants (en en), Springer, pp. 552–555. doi:10.1007/978-90-481-8661-7_74. OCLC 988813302. ISBN 978-90-481-8661-7.
  3. ↑ «Durio graveolens» (en en). NCBI taxonomy. Bethesda, Maryland: National Center for Biotechnology Information. Archivat des de l'original, el 14 de maig de 2018.
  4. ↑ «Durio» (en en). The Plant List (23 de març de 2012). Archivat des de l'original, el 5 de setembre de 2017.
  5. ↑ 5,0 5,1 Griffith, Chuck (2005). «Dictionary of Botanical Epithets» (en en). Dictionary of Botanical Epithets. Archivat des de l'original, el 19 de setembre de 2017.
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 Gasik, Lindsay (maig de 2013). «Durio graveolens» (en en). Year of the Durian. yearofthedurian.com. Archivat des de l'original, el 14 d'octubre de 2017.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 National Research Council (1975). Underexploited Tropical Plants with Promising Economic Value, 2002 edició (en en), The Minerva Group, p. 65. ISBN 978-0-89499-186-8.
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 Kostermans, André Joseph Guillaume Henri(decembre de 1958).«The Genus Durio Adans. (Bombac.)».Reinwardtia.4(3): 91–95.ISSN 2337-8824.doi:10.14203/reinwardtia.v4i3.1008.(en en)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Wild durians of Borneo», Daily Express, Sabah Publishing House Sdn. Bhd., 5 de febrer de 2012 (en en).
  10. ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 Nyffeler, Repte; Baum, David A.(2001).«Systematics and character evolution in Durio s. lat. (Malvaceae/Helicteroideae/Durioneae or Bombacaceae-Durioneae)».Organisms Diversity & Evolution.1(3): 165–178.ISSN 1439-6092.doi:10.1078/1439-6092-00015.(en en)
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Stroo, A(març de 2000).«Pollen morphological evolution in bat pollinated plants».Plant Systematics and Evolution.222(1–4): 225–242.ISSN 1615-6110.doi:10.1007/BF00984104.(en en)
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Nakashima, Yoshihiro; Lagan, Peter; Kitayama, Kanehiro(març de 2008).«A Study of Fruit–Frugivore Interactions in Two Species of Durian (Durio, Bombacaceae) in Sabah, Malaysia».Biotropica.40(2): 255–258.ISSN 1744-7429.doi:10.1111/j.1744-7429.2007.00335.x.(en en)
  13. ↑ Yumoto, Takakazu(agost de 2000).«Bird-Pollination of Three Durio Species (Bombacaceae) in a Tropical Rainforest in Sarawak, Malaysia».American Journal of Botany.87(8): 1185.ISSN 1537-2197.doi:10.2307/2656655.(en en)
  14. ↑ 14,0 14,1 Brown, Michael J. (1997). Arora, R.K.; Ramanatha Rao, V.; Rao, A.N. (ed.). Durio, a Bibliographic Review (en en), International Plant Genetic Resource Institute, p. 13. OCLC 38754437. ISBN 978-92-9043-318-7.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Varieties Registered For National Crop List» (en en). Plant Variety Protection Malaysia pàgs. 15–6, 52. Kuala Lumpur, Malàsia: Department of Agriculture, Malàsia. Archivat des de l'original, el 1 de decembre de 2017.
  16. ↑ Lewis, Charlton T.; Short, Charres (1879). A Latin Dictionary (en en), Clarendon Press.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 Sivapalan, A.; Metussin, Rosidah; Harndan, Fuziah; Zain, Rokiah Mohd(decembre de 1998).«Fungi associated with postharvest fruit rots of Durio graveolens and D. kutejensis in Brunei Darussalam».Australasian Plant Pathology.27(4): 274–277.ISSN 1448-6032.doi:10.1071/AP98033.(en en)
  18. ↑ 18,0 18,1 Mackinnon, John(febrer de 1974).«The behaviour and ecology of wild orang-utans (Pose pygmaeus)».Animal Behaviour.22(1): 3–74.ISSN 0003-3472.doi:10.1016/S0003-3472(74)80054-0.(en en)
  19. ↑ «ชื่อพรรณไม้ เต็ม สมิตินันทน์» (en th). Forest Herbarium. Department of National Parks, Wildlife and Plant Conservation.
  20. ↑ (1999).«Interspecific Hybridization of Durian».Thai Agricultural Research Journal.17(3): 294–302.(en th)
  21. ↑ 21,0 21,1 Yong, Yen Cze (2015). Aplikasi Tepung Biji Durian Dalit (Durio graveolens) Dalam Keropok Ikan (en ms), Universiti Malaysia Sabah. OCLC 973237888.
  22. ↑ Ng, Murphy (19 de decembre de 2012). «Ret and Orange Durians of Sabah» (en en). MySabah.com. Archivat des de l'original, el 7 de febrer de 2018.
  23. ↑ Durio graveolens en Catalogue of Life.
  24. ↑ Osman, M. B.; Mohamed, Z. A.; Idris, S.; Amen, R. (1995). Tropical fruit production and genetic resources in Southeast Àsia: Identifying the priority fruit species (en en), International Plant Genetic Resources Institute (IPGRI). OCLC 723476105. ISBN 978-92-9043-249-4.
  25. ↑ Whitman, William F.(novembre de 1990).«Ultra Tropicals vs. Freezing Point».Tropical Fruit World.1(5): 147–148.ISSN 1053-850X.(en en)
  26. ↑ Hambali, GG; Yatazawa, M; Sunarto, AT (1989). «Wild Durio Germplasm for improving fruit quality and performance of Durio zibethinus», Plant Resources of South-East Àsia Proceedings of the First PROSEA International Symposium May 22–25, 1989, Jakarta, Indonèsia (PDF) (en en), Pudoc, p. 261. OCLC 956468165. ISBN 978-90-220-0999-4.
  27. ↑ Soepadmo, Engkik; Eow, BK(31 d'agost de 1977).«The Reproductive Biology of Durio zibethinus Murr».The Gardens' Bulletin, Singapore.29: 25–33.ISSN 2382-5812.(en en)
  28. ↑ Start, A.N.; Marshall, A.G. (1976). «Nectarivorous Bats as Pollinators of Trees in West Malaysia», Burley, J.; Styles, B.T. (ed.). Tropical Trees: Variation, Breeding and Conservation (vol. 2) (en en), Academic Press, pp. 141–159. OCLC 476102040. ISBN 978-0-12-145150-9.
  29. ↑ Fredriksson, Gabriella M.; Wich, Serge A.; Trisno(1 de novembre de 2006).«Frugivory in sun bears (Helarctos malayanus) is linked to El Chiquet-related fluctuations in fruiting phenology, East Kalimantan, Indonèsia».Biological Journal of the Linnean Society.89(3): 489–508.ISSN 1095-8312.doi:10.1111/j.1095-8312.2006.00688.x.(en en)

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Durio_graveolens&oldid=1645073»