Durian
El durián, durian[1] o durión[2] és el frut comestible de vàries espècies d'arbres pertanyents al gènero Durio. Existixen trenta espècies reconegudes de Durio, natives d'Indonèsia, Malàsia, Filipines i Tailàndia; a lo manco nou d'elles produïxen fruts comestibles.[3][4] Durio zibethinus, natiu de Borneo i Sumatra, és l'única espècie disponible en el mercat internacional.cita requerida Té més de trescentes varietats en nom en Tailàndia i cent en Malàsia, a partir de 1987. Atres espècies es venen en les seues regions locals.[3]
El història i cultiu del durián[5] són molt interessants, ya que des del seu naiximent és denominat en algunes regions com el «rei de les frutes»,[6] el durián es distinguix pel seu gran tamany, el seu fort olor, i les espines de la seua clafoll. El frut pot aplegar a medir 30 cm de llarc i 15 cm de diàmetro, i sol pesar 1 a 3 kilogramos (2 a 7 lb). La seua forma varia de oblonga a redona, el color del seu clafoll de vert a marró i la seua carn de groc pàlit a roig, segons l'espècie.
Algunes persones consideren que el durián té una fragància agradablement dolça, mentres que unes atres consideren que l'aroma és excessiu i desagradable. L'olor provoca reaccions que van des d'un profunt aprecie fins a una intensa repugnància, i s'ha descrit com a cebes podridas, aguarrás i aigües residuals sense tractar. La persistència de la seua olor, que pot durar varis dies, ha dut a alguns hotels i servicis de transport públic del surest asiàtic a prohibir la fruta. No obstant, el naturalista britànic del XIX Alfred Russel Wallace va descriure la seua polpa com «un ric flan molt aromatizado en armela». La polpa es pot consumir en varis estats de maduració i s'utilisa per a aromatizar una gran varietat de darreries salades i dolces en la cuina del surest asiàtic. Les llavors també es poden consumir cuites.
Etimologia
Utilisat per primera volta al voltant de 1580, el nom «durian» es deriva de la paraula en llengua malaya dûrî, que significa «espina»,[7] una referència a les numeroses espines de la corfa, junt en el sufix constructor de sustantius -an.[8][9] El nom de l'espècie zibethinus deriva del nom de la civeta (Viverra zibetha), coneguda per la seua olor.[10] Les evidències més antigues es remonten a les transcripcions en javanés antic al voltant del XII. La paraula «duryyan» va ser escrita en la placa de coure de Mar'smu: «i Mar'smu hulu wras Sang Duryyan» que significa «del poble Mar'smu l'oficial del graner d'arròs és Sang Durryan». La paraula Sang ací significa que el home era de classe mija de l'estratificació javanesa (j.m.madrais).
Producció
Encara que Tailàndia és el primer productor mundial d'este aliment, també es cultiva en atres països del surest asiàtic com Vietnam, Indonèsia, Filipines i Malàsia. Els agricultors de Penang, una illa en l'estret de Malaca, en este últim país, afirmen que les condicions de cultiu en l'illa són les millors per al durian, gràcies al sol rocós i les montanyes escarpadas rodejades per l'oceà.
Segons el Ministeri d'Agricultura chinenc, Malàsia va exportar 19 250 tonellades de durian a China en 2024, valorats en 212 millons de dólars, aproximadament mil millons de ringgits malayos. La producció total de durian en Penang en 2024 va ser de 20 000 tonellades, de les que va exportar 67.
Fins als anys 60, el durian creixia d'una llavor i es guardaven les dels millors arbres per a plantar nous. No obstant, a partir d'eixa época, els agricultors varen escomençar a experimentar en esgalls en l'objectiu d'assegurar la reproducció de l'arbre en les frutes més saboroses. El durian és difícil de cultivar. Encara que la majoria dels arbres poden ser més longeus que el ser humà, per a que una collita siga considerada en el mercat, l'arbre deu tindre de huit a dèu anys, lo que requerix una gran planificació i conte per a conseguir una plantació eficient. El temps de creiximent, des de la flor fins al frut, oscila entre els quatre i els sis mesos, pero en el calfament global, este cicle s'està alterant. [11]
Vore també
Referències
- ↑ Diccionari De la Naturalea.
- ↑ Recomanació de la Fundeu
- ↑ 3,0 3,1 Morton, JF (1987). «Durian», Fruits of Warm Climates, Florida Flair Books; republished in New Crop Resource Online Program, Center for New Crops and Plant Products, Department of Horticulture and Landscape Architecture, Purdue University. ISBN 978-0-9610184-1-2.
- ↑ Hail the king of fruit – 10 types of durians from Malaysia.
- ↑ «Història i cultiu del Durian».
- ↑ Heaton, Donald D. (2006). A Consumers Guide on World Fruit. BookSurge Publishing. pp. 54–56. ISBN 978-1-4196-3955-5.
- ↑ «Durian». Online Etymology Dictionary, Douglas Harper.
- ↑ Durian -Dictionary.com.
- ↑ (1897) Diccionari anglés Oxford, Oxford University Press.
- ↑ “Una revisió sobre els atributs nutricionals, medicinals, moleculars i genòmics del durián (Durio zibethinus L. ), el rei de les frutes en Malàsia” (2018). Bioinformation 14 (6): 265-270. doi:. ISSN 0973-2063. PMID 30237671.
- ↑ «[1]». Consultat el 5 de juliol de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Durian» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.