Anar al contingut

Perak

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Perak

Perak (en Jawi: ڨيرق) és un dels 13 estats de Malàsia. És el segon més gran de la Malàsia Peninsular o continental, llimitant en Kedah i Tailàndia al nort, Penang al noroest, Kelantan i Pahang a l'est, Selangor al sur i l'estret de Malaca a l'oest.

Etimologia

El nom àrap honorífic d'este estat és Perak Darul Ridzuan (ڨيرق دار الرّضوان "Terres de Gràcia"), Plantilla:Lang-ms significa argent. Este nom provablement es deu al color del estany. Durant la década de 1890, en el depòsit aluvial d'estany més important del món, Perak era una de les joyes de la corona del Imperi britànic. També, es diu que el nom prové de la lluentor dels peixos baix l'aigua, que lluïen com a argent.

Escut d'armes

Escut d'armes de l'estat de Perak.

L'escut d'armes conté l'escut d'armes de la DYMM (Duli Yang Maha Mulia) del sultà de Perak, Malàsia. L'escut d'armes és un círcul en una mija lluna que conté flors d'arròs. Simbolisa la alteza del sultà. La mija lluna denota l'islam com la religió oficial de l'Estat, mentres que les flors d'arròs reflectixen la font de diners per al poble de Perak.

Història

La llegenda parla d'un regne hindú-malayo cridat Gangga Negara en el noroest de Perak.[1] Descobriments arqueològics indiquen que Perak ha estat habitat des de temps prehistòrics.[2]

L'història moderna de Perak comença en la caiguda del Sultanato de Malacca. El fill major del Sultà de Melaka (Sultà Mahmud Shah), Rajá Muzaffar Shah, fugint de la conquista portuguesa de 1511, va establir la seua pròpia dinastia en les vores del Sungai Perak (Riu Perak), en 1528. En ser Perak un àrea rica en estany, era constantment amenaçada pels estrangers. En el XVII Holanda va intentar sense èxit monopolisar el comerç de l'estany, i va construir forts en la desembocadura del riu Perak i en l'illa Pangkor. Els primers antecedents de l'arribada dels holandesos a Perak són de cap a 1641, quan varen controlar l'estret de Malaca per a prendre el control del comerç del mineral d'estany i el comerç d'espècies. Els neerlandesos varen tractar de monopolisar el comerç de l'estany en Perak, influint al Sultà Muzaffar Syah, pero no varen tindre èxit. Després es varen tornar cap a Sultanah Tajul Alam Safiatuddin, el sultà de Aceh, solicitant-li permís per al comerç de Perak. Açò va obligar al sultà de Perak a firmar el tractat que va permetre als neerlandesos construir les seues plantes en Kuala Perak 15 d'agost de 1650, lo que va causar descontent entre l'aristocràcia de Perak.

En 1651 el poble de Perak va atacar les bases holandeses, que varen ser abandonades. En 1670 varen tornar reclamats per les autoritats de Perak, temeroses d'una invasió del Regne de Siam. Esta situació es va prolongar fins a 1685, en un nou atac, esta volta definitiu.

Durant el XVIII, els indonesis i els tailandesos varen intentar invadir Perak. L'intervenció britànica va ser lo únic que va impedir que l'estat fora anexat a Tailàndia. Encara que els britànics en un principi es mantenien contraris a establir una presència colonial en Malàsia Peninsular, les creixents inversions en les mines d'estany varen atraure un gran afluent de chinencs, que varen formar grups rivals, aliats en els caps malayos i els gánsteres locals, i varen lluitar pel control de les mines. El sultanato de Perak, involucrat en una extensa baralla per la successió, no va poder mantindre l'orde. Va ser el Sultà Abdullah qui recolzat pels anglesos es va fer en el poder. A canvi els britànics iniciaven el seu control sobre Perak, domini que es va prolongar fins a 1957, any en el que la Federació Malaya, de la que és part Perak, va accedir a l'independència.

Demografia

Actualment, la població de Perak és d'aproximadament 2 millons de persones.[3] En un moment va aplegar a ser l'estat més poblat de Malàsia, pero la disminució de l'indústria del estany va causar una deterioració econòmica del que encara deu recuperar-se, i a la seua volta va causar una emigració de mà d'obra cap a estats en més creiximent, com Penang, Selangor o Kuala Lumpur. La composició ètnica de la població, segons les estimacions de 2001, és de: 44% de malayos (962.050), 42% de chinencs (924.000), 14% d'indis (308.600), i uns atres (50.000).

Municipis

Perak Modern està dividit en 9 districtes administratius o "daerah" en malayo. Estos 9 districtes estan dividits en municipis administratius.

  • Kinta- Població: 751,825; Àrea: 1,958 km².
  1. Majlis Bandaraya Ipoh
  2. Majlis Daerah Kinta Selatan
  3. Majlid Daerah Kinta Barat
  1. Majlis Perbandaran Taiping (Centre administratiu)
  2. Majlis Daerah Selama (Partix nort del districte administratiu)
  1. Majlis Perbandaran Teluk Intan (Majlis Daerah Hilir Perak)
  • Manjung- Població: 191,004; Àrea: 1,168 km².
  1. Majlis Perbandaran Manjung (Majlis Daerah Manjung)
  1. Majlis Daerah Tapah
  2. Majlis Daerah Tanjong Malim
  • Kerian- Població: 52,651; Àrea: 938 km².
  1. Majlis Daerah Kerian
  1. Majlis Perbandaran Kuala Kangsar (Majlis Daerah Kuala Kangsar)
  1. Majlis Daerah Gerik
  2. Majlis Daerah Pengkalan Hulu
  3. Malis Daerah Lenggong
  1. Majlis Daerah Perak Tengah

Estos districtes estan dividits en ciutats que són políticament més significatius. Les principals ciutats en Perak són:

  1. Ipoh
  2. Taiping
  3. Teluk Intan
  4. Sungai Siput
  5. Kuala Kangsar
  6. Lumut
  7. Batu Gajah
  8. Tanjung Malim

Economia

Històricament dominada pel caucho i l'extracció del estany, l'economia de Perak va sofrir greument en la caiguda d'eixes indústries. Recentment s'han fet esforços per a canviar l'economia basada en una sola producció cap a una industrial/manufacturera.

Referències

  1. ↑ Perak Darul Ridzuan [1] archivat en Wayback Machine. Història de Perak
  2. ↑ Periòdic de l'Institut Antropològic de Gran Bretanya i Irlanda
  3. ↑ Portal web oficial de Perak Informació sobre el cens de 2000

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Perak&oldid=1528568»