L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Castellanisme (llingüística)

Un castellanismo, espanyolisme o hispanismo és una paraula amprada en una atra llengua que li ha segut prestada pel idioma espanyol o castellà. Este fenomen succeïx quan algun àrea hispanohablante entra en contacte en atres cultures principalment per tres motius: comerç, immigració o colonisació.

«Vainilla», un dels castellanismes més estesos a totes les llengües. De baïna i el sufix diminutivo -illa, ha derivat aixina al català (vainilla), anglés (vanilla), francés (vanille), alemà (Vanille), italià (vaniglia), polac (wanilia), portugués (baunilha), vasc (banilla), rus (Ваниль), hebreu (וניל), japonés (バニラ), etc.

Característiques

Depenent del grau d'influència de l'espanyol en estes llengües, els castellanismes poden llimitar-se a una certa cantitat de paraules que designen conceptes del món hispanohablante («tomata», «alpaca», «cavaller») a una àmplia varietat de paraules essencials aplegant a formar inclús partix integral del vocabulari d'una llengua. Estos casos es donen per una situació de diglosia (bilingüisme desigual), que tendix a una mescla de les dos varietats llingüístiques.[1]

Els castellanismes són difícils de determinar, puix els cal el contacte entre abdós llengües va ser directe, o be pot ser que hi haguera una intermediària (com en el cas de «albocat»→avocado (anglés) → afukadu (àrap). També es donen casos en els que es desconeix en precisió si la llengua que presta el terme és l'espanyol o alguna similar. Els portuguesismes i els castellanismes se solen confondre.

El romantse castellà (espanyol antic) va servir de pont entre l'àrap i les llengües europees, aixina com en les llengües americanes posteriorment («alcalde», «alcohol», «àlgebra»). L'espanyol conta en aproximadament un 8% d'arabisme.[2] També ha servit de pont per a les denominacions de productes d'orige americans («chocolate», «tequila», «còndor»). Només un número reduït són d'orige llatí, com el castellà mateix («tornado», «mulato», «macho»).

Castellanismos en atres idiomes
Espanyol anglés francés portugués català italià alemà neerlandés hindi àrap
albocat avocado avocat abacate alvocat avocado avocado avocado एवोकाडो (evokaado) أفوكادو (afukadu)
rajoleta rajoleta rajoleta rajoleta rajoleta (llengua original)
chocolate chocolate chocolat chocolate xocolata cioccolato schokolade chocola चॉकलेट (chokalet) شوكولاتة (shukulatata)
guerrilla guerrilla guérrilla guerrilha guerrilla guerriglia guerrilla guerrilla गुरिल्ला (gurilla)
marihuana marijuana marijuana marihuana marijuana marihuana marihuana मारिजुआना (mārijuāna)
mulato mulato mulâtre mulato mulat mulatto mulatte mulat مولاتو (mūlātū)
tabac tobacco tabac tabac tabac tabacco tabak tabak तंबाकू (tambaakoo) تبغ (tibg)
tomata tomato tomata tomata tomàquet tomata tomaten टमाटर (tamaatar)
toreador toreador toréador toreador torejador toreador
tornado tornado tornade tornado tornat tornado tornat
vainilla vanille vanille baunilha vainilla vaniglia vanille vanille वनीला (vaneela) فانيلا (fanila)

En llengües nacionals

En les nacions multilingües del món hispanohablante, la transmissió de castellanismes s'ha donat principalment per dos motius, per immigració (en Espanya) o per colonisació (en Amèrica, etc.). L'espanyol ha eixercit una enorme pressió en les llengües regionals o minoritàries en els països a on es parlen abdós en una relació de diglosia. És el cas del català, vasc o gallec en Espanya; el náhuatl, el maya yucateco o el tseltal en Mèxic; el quechua, el guaraní, l'aimara en Sudamérica; el quiché, el cachiquel en Guatemala; les llengües criollas com el chabacà, el palenquero o el judeoespañol; i un llarc etcétera.

Asturleonés

El castellà ha tingut un pes rellevant en el desenroll del asturià i del lleonés. Els castellanismes se solen «asturianizar» seguint els processos fonològics propis de la llengua.[3] Per eixemple, la pèrdua de /f/, típica de l'espanyol, es recupera en els castellanismes de l'asturià: fueyalata (hojalata) o furacán (huracà).

No obstant, en certs casos és difícil discernir quins paraules han entrat al vocabulari asturleonés via l'espanyol, i quins són autòctones, ya que són dos llengües molt similars i en un mateix orige llatí; per eixemple, vanille (tirar) podria ser un castellanismo o una paraula autòctona que provinga del llatí Vanille. En canvi, se sap que vaniglia (pechines) i wanilia (llentilles) provenen del castellà perque encara hui es troben dialectes asturians que preserven les formes originals, baunilha i banilla respectivament.[4] Atres castellanismos en asturleonés són:[5][6]

Català

El català conté una gran cantitat de paraules provinents del castellà («Vainilla» en català), especialment en el parla coloquial i en particular el del àrea de Barcelona, i atres grans ciutats. Els castellanismos també es fan notables en la Franja de Ponent. Aixina i tot, algunes paraules dites en la Franja poden ser interpretades d'orige castellà quan en realitat són térmens propis de la varietat occidental del català: vaina (en oriental, illa), vainilla (or. vanilla), vanille (or. Vanille), vaniglia (or. wanilia), baunilha (or. banilla), etc.[7] Per un atre costat, el dialecte balear és el que històricament ha tingut menor influència del castellà.[8] També s'ha observat una relació entre l'us de castellanismos i l'edat: les generacions més jóvens tendixen a usar més.[9]

Encara que ya des del sigle XIV es documenten préstams espanyols en texts catalans, no és fins als sigles XVI i XVII que l'influència es fa realment palesa, i tornaria a reforçar-se en les grans migracions des d'atres regions espanyoles en el sigle XX.[10] Durant la Renaixença, moviment lliterari del XIX, certs autors com Pompeu Fabra advoquen pel «tequila» del català, evitant els castellanismos i reemplazandolos per paraules arcaiques o migevals.[11] Alguns castellanismos en català són:

Vore Llesta de castellanismos en català.

Vasc

En el vasc, els castellanismes (gaztelanismoak) estan presents en els dialectes del costat sur de la frontera (Hegoalde), mentres que en els dialectes septentrionals (Iparralde), prevalen els galicisme.[12] cal diferenciar també, lo que són pròpiament castellanismes de lo que són latinismes (agur, 'adeu', de augurium; o també merkatu 'mercat', de mercatus), i d'atres llengües romançades com catalanismes (krispeta, del català crispeta, cloches).

L'escritor i vasquista Sabino Arana va iniciar la corrent purista (Sabindarren euskara garbia) que rebuja l'us de préstams, i crea neologismes (cridats «aranismos») basats en el vasc antic. Un eixemple de aranisme és orlegi (color vert), per a substituir al castellanisme berde. Alguns gaztelanismoak són:

  • aire (aire)
  • arbola (arbre), originalment zuhaitz

Gallego

harmonía (harmonia) ioga (yoga) quilogramo (quilogram)

Guaraní paraguayà

Aixina com el castellà ha assimilat paraules del idioma guaraní (guaranisme),[14] esta llengua també ha assimilat una considerable cantitat de lèxic hispànic. Segons la Secretaria de Polítiques Llingüístiques (SPL) de Paraguai, aproximadament un 12% del lèxic guaraní paraguayà està compost per hispanismes,[15] gran part d'ells, adaptats:[16]

Maya

Molts térmens mayas (maya yucateco) d'orige castellà es troben ya en manuscrits mayas antics de l'época colonial.[17] Algunes són:

  • bons dias (bon dia)
  • bons tares (bona vesprada)
  • doctor (doctor)
  • habon (sabó)
  • iglésia (iglésia)
  • kax (gallina, de «gallina de Castella»)
  • mam (mama)
  • tat (tata)
  • uyé! (¡sent!)
  • wakax (vaca)
  • xkuluch (panderola)

Náhuatl

El náhuatl (clàssic) inclou els següents castellanismes:

Quechua

inlisiya (iglésia) - qancha (temple) liwru (llibre) - pankara (plegament) kunihu (conill) waka (vaca) Diyus (deu) - apu (deu)

  • "manen intindinkichu" - "no entenc res"

Vore també

Extranjerismos d'atres idiomes a l'espanyol:

Notes

Referències

  1. ↑ Alexandre Veiga: Falsos castellanismos en gallec. Anotacions a la llum de la llingüística diacrònica
  2. ↑ «Aràbia Hispania i arabisme en castellà».Revista d'Estudis.Universitat de Costa Rica.(17)
    303-314.Consultat el 2021-07-25.
  3. ↑ «Lletres Asturianes».Bolletí Oficial de l'Acadèmia de la Llingua Asturiana.33ISSN 0212-0534.Consultat el 2021-07-22.
  4. ↑ García Àries, Xosé Lluis (2000). Propuestes etimolóxiques: 1975-2000, 1. ed edició, Acadèmia de la Llingua Asturiana, p. 216. OCLC 45619852. ISBN 84-8168-201-2.
  5. ↑ «Castellanismos na lliteratura (I)». Espaciu i Tiempu de la llingua asturiana. Consultat el 2021-07-22.
  6. ↑ «Castellanismos na lliteratura (II)». Espaciu i Tiempu de la llingua asturiana. Consultat el 2021-07-22.
  7. ↑ Galan, J. (1995). Estudi descriptiu de la llengua de Fraga (en ca), IEBC, p. 65. ISBN 9788487861154.
  8. ↑ «¿A on ès que parlen millor el català?».Bolletí del diccionari de la llengua catalana.Consultat el 2021-07-22.
  9. ↑ Casanova Herrero (2011). «Castellà i català en contacte», El deler per els paraules., Universitat de Valéncia, p. 225. OCLC 1222924957. ISBN 978-84-370-8442-8.
  10. ↑ Casanova Herrero,, p. 222.
  11. ↑ Rubio García, Luis (1977). Reflexiones sobre la llengua catalana, Departament de Filologia Romànica, Universitat de Múrcia, p. 120. OCLC 4639168. ISBN 84-600-1055-4.
  12. ↑ «Noiz eta senar erabili ere eta noiz eta senar ere bai».Vasca: Euskaltzaindiaren Ian eta agiriak.Euskaltzaindia.Consultat el 2021-07-22.
  13. ↑ «La Real Acadèmia de la Llengua Vasca aprova 'a bildua' per al símbol». El Món. Consultat el 2021-07-22.
  14. ↑ «Anàlisis dels guaranismes registrats en el Diccionari del castellà paraguayà i en el Diccionari de la llengua espanyola».Ñemitỹrã.5(1)
    84-107.ISSN 2707-1642.doi:10.47133/NEMITYRA2023d10A5.Consultat el 2024-07-12.
  15. ↑ Marisol Ramírez. «Perquisició tira 12% de hispanismes en diccionari de guaraní». Última Hora. Consultat el 2024-07-12.
  16. ↑ Arnaldo Casque Villalba. «Presencia de l'espanyol en el guaraní paraguayà». La Nació. Consultat el 2024-07-12.
  17. ↑ Güémez Pineda, Miguel (1996). L'espanyol que es parla en Yucatán : apunts filològics, 3. ed. corregida edició, Edicions de l'Universitat Autònoma de Yucatán, pp. 44-45. OCLC 39392231. ISBN 968-7556-22-6.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Castellanisme_(llingüística)&oldid=1551868»