Llengües minoritàries
Llengua minoritària o idioma minoritari són locucions de sociollingüística que fan referència a un idioma que en una comunitat és utilisat per un chicotet número d'usuaris. És un concepte que descriu la situació d'una llengua respecte a la seua implantació. Diferix del concepte «llengua minorisada» que es considera que la causa d'esta reducció en la seua implantació és per l'acció dels que promouen l'idioma dominant. En tot cas, no són sinònims i no sempre una llengua minorisada és minoritària, encara que tendix ad això. No obstant, en la major part dels casos fa referència a llengües amenaçades, utilisant-ho com a eufemisme de llengua minorisada.
És un terme relatiu, en prendre com a referent un territori més o menys ampli. D'esta forma, en la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals (que és un tractat internacional d'Estats del Consell d'Europa per a defendre les llengües minoritàries), s'establix que són minoritàries les que no són oficials en l'Estat o, si ho són, es troben en franca debilitat. Per ad això, per eixemple, el valencià pot ser considerat com a llengua minoritària sobre Espanya, sense ser-ho en el seu territori (idioma habitual d'uns 2,4 millons de persones), pero és una llengua amenaçada per l'imposició del català en el territori valencià.
Cites[editar | editar còdic]
- El català Aleixandre Cirici fon ponent en l'Assamblea de parlamentaris del Consell d'Europa sobre les llengües minoritàries i digué lo següent: