Anar al contingut

Català occidental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
  •  Català nort-occidental
  •  Valencià
  • El bloc occidental del català/valencià és el conjunt de dialectes d'esta llengua parlats a l'oest de Catalunya (casi tota la província de Lleida, oest de Tarragona i Terres de l'Ebre), en la Franja de Ponent, en Andorra, en la Comunitat Valenciana i El Carche (en el noreste de la Regió de Múrcia). La característica principal d'estos dialectes, a diferència del bloc oriental al que es contrapon, és l'absència de neutralisació en vocals átonas, és dir, ni el pas d'a i i átonas a [ə], ni el d'o átona a [o]. Esta variant dialectal no és el dialecte de referència culta en Catalunya, pero sí ho és entre els parlants de la Comunitat Valenciana.

    Característiques

    Fonètica

    Ademés de la no reducció del sistema vocàlic átono, la major traça que diferencia el català occidental de l'oriental és que les i provinents de les Ē (i llarga) i Ǐ (i breu) tòniques del llatí es pronuncien com [i] (i tancada) (cadena [kaˈðena], alé [aˈli], què [ˈke]), mentres que en el català oriental és una [ɛ] (i oberta) o [ə] (vocal neutra) en estes paraules. També la vocal átona [i] pot reduir-se a [a] davant de consonant nassals i sibilants: enveja [aɱˈvoreʒa]/[amˈbeʒɛ], espill [asˈpiʎ], eixugar [ajʃoˈɣa(ɾ)].

    Morfologia

    • Manteniment del sò [w] en els possessius (meua, teua, seua).
    • La x inicial o post-consonàntica en [ʧ] (excepció Xàtiva, Xixona a on es realisa [ʃ]).
    • Verps incoativos en -ix, -ixen, -isca, etc.
    • Cert manteniment de la nassal en els plurals d'antics proparoxítonos acabats en -n (hòmens, jóvens).
    • Certa presència de [j] davant palatal sorda (caixa ['kajʃa]) en el dígraf -ix-.
    • El pronom dèbil ens/-nos es convertix en mos en totes les posicions.

    Lèxic

    Com en tots els idiomes, en català hi ha localisme, i alguns presenten una distribució que reflectix més o menys la divisió entre els dos conjunts dialectals. A voltes la paraula occidental es troba també en el dialecte balear oponent-se a una localisme pròpia del català oriental peninsular.

    Valencià/Català Or. Valencià/Català Occ. Aragonés Castellà
    xai corder corder corder
    mirall espill espiello espill
    encomanar apegar apegar apegar
    gla bellota billota, glan bellota
    bregar agramar agramar agramar
    lludrigó catxap cachapo gazapo
    llaurada aladre aladro llaurat
    verola pigota picueta pigota
    llombrígol melic melico melic
    nen xiquet nino chiquet

    A voltes el català occidental i l'aragonés oriental (o per lo manco l'aragonés ribagorzano) tenen traces que els diferencien del català oriental i del aragonés occidental.

    Castellà Aragonés occidental Aragonés oriental Valencià/Cat. occ. Valencià/Cat. or.
    pardal paixaro muixón moixó/pardal ocell
    • Granera (escombra): granera
    • Palometa/coloma (papallona): palometa

    Dialectes

    En la següent taula poden vore's els diferents dialectes que componen este grup, junt en els del restant del català. Plantilla:Dialectes del català

    Bibliografia

    Els parlars catalans
    {{{títul_original}}}
    {{{image}}}
    Autor: {{{autor}}}
    País: {{{país}}}
    Any: 2002
    Llengua: {{{llengua}}}