Català occidental

El bloc occidental del català/valencià és el conjunt de dialectes d'esta llengua parlats a l'oest de Catalunya (casi tota la província de Lleida, oest de Tarragona i Terres de l'Ebre), en la Franja de Ponent, en Andorra, en la Comunitat Valenciana i El Carche (en el noreste de la Regió de Múrcia). La característica principal d'estos dialectes, a diferència del bloc oriental al que es contrapon, és l'absència de neutralisació en vocals átonas, és dir, ni el pas d'a i i átonas a [ə], ni el d'o átona a [o]. Esta variant dialectal no és el dialecte de referència culta en Catalunya, pero sí ho és entre els parlants de la Comunitat Valenciana.
Característiques
Fonètica
Ademés de la no reducció del sistema vocàlic átono, la major traça que diferencia el català occidental de l'oriental és que les i provinents de les Ē (i llarga) i Ǐ (i breu) tòniques del llatí es pronuncien com [i] (i tancada) (cadena [kaˈðena], alé [aˈli], què [ˈke]), mentres que en el català oriental és una [ɛ] (i oberta) o [ə] (vocal neutra) en estes paraules. També la vocal átona [i] pot reduir-se a [a] davant de consonant nassals i sibilants: enveja [aɱˈvoreʒa]/[amˈbeʒɛ], espill [asˈpiʎ], eixugar [ajʃoˈɣa(ɾ)].
Morfologia
- Manteniment del sò [w] en els possessius (meua, teua, seua).
- La x inicial o post-consonàntica en [ʧ] (excepció Xàtiva, Xixona a on es realisa [ʃ]).
- Verps incoativos en -ix, -ixen, -isca, etc.
- Cert manteniment de la nassal en els plurals d'antics proparoxítonos acabats en -n (hòmens, jóvens).
- Certa presència de [j] davant palatal sorda (caixa ['kajʃa]) en el dígraf -ix-.
- El pronom dèbil ens/-nos es convertix en mos en totes les posicions.
Lèxic
Com en tots els idiomes, en català hi ha localisme, i alguns presenten una distribució que reflectix més o menys la divisió entre els dos conjunts dialectals. A voltes la paraula occidental es troba també en el dialecte balear oponent-se a una localisme pròpia del català oriental peninsular.
| Valencià/Català Or. | Valencià/Català Occ. | Aragonés | Castellà |
| xai | corder | corder | corder |
| mirall | espill | espiello | espill |
| encomanar | apegar | apegar | apegar |
| gla | bellota | billota, glan | bellota |
| bregar | agramar | agramar | agramar |
| lludrigó | catxap | cachapo | gazapo |
| llaurada | aladre | aladro | llaurat |
| verola | pigota | picueta | pigota |
| llombrígol | melic | melico | melic |
| nen | xiquet | nino | chiquet |
A voltes el català occidental i l'aragonés oriental (o per lo manco l'aragonés ribagorzano) tenen traces que els diferencien del català oriental i del aragonés occidental.
| Castellà | Aragonés occidental | Aragonés oriental | Valencià/Cat. occ. | Valencià/Cat. or. |
| pardal | paixaro | muixón | moixó/pardal | ocell |
- Granera (escombra): granera
- Palometa/coloma (papallona): palometa
Dialectes
En la següent taula poden vore's els diferents dialectes que componen este grup, junt en els del restant del català. Plantilla:Dialectes del català
Bibliografia
| Els parlars catalans {{{títul_original}}} | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| {{{image}}} | ||||||||
|
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catalán occidental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.