Aragonés occidental
El aragonés occidental és un dels blocs dialectals que componen l'aragonés (junt en l'oriental, el central i el meridional). Es parla aproximadament en les zones de La Jacetania, part del Alt Gállego i en algunes poques localitats de les Cinc Viles.
Fonètica
[editar | editar còdic]- Sonorización de les oclusives sordes intervocàliques llatines, en casos de conservació com gramito, espata i raposa, que no tenen per qué ser generals i que poden presentar continuació territorial en el gascó.
- Casi no queden casos de sonorizaació darrere de líquida, com en chungo.
Per un major aïllament, l'ansotano i el cheso conserven millor que les atres parles occidentals variants fonètiques arcaiques com sartana o diferents de l'aragonés general com arreguir (reyir en jaqués i atres variants).
Morfologia
[editar | editar còdic]- Verps
- Participis acabats en -au, -iu.
- Pronoms
- Pronoms plurals de 1º i 2º persona nos i vós igual que en aragonés medieval.
- Pronom personal de dativo li, lis.
- Es conserva la partícula pronómino-adverbial de locatiu, i alça la -b- llatina: IBI > bi
La morfologia aragonesa es conserva be, en especial en Ansó i Fet.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1989) Gramàtica de la Llengua Aragonesa, Saragossa: Mira Editors. ISBN 84-86778-16-6.
- Nagore Laín (1989). Ibercaja i Consello d'a Fabla Aragonesa (ed.). L'Aragonés Hui.
- Conte, Ánchel. Llibreria general (ed.). L'aragonés, identitat i problemàtica d'una llengua.
- Arias (1999). Institut d'Estudis Altoaragoneses (ed.). L'aragonés del biello Sobrarbe, Osca. ISBN 84-8127-095-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aragonés occidental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.