Ansó

Ansó

Ansó és un municipi i localitat espanyola de la província d'Osca, en la comunitat autònoma d'Aragó. Pertanyent a la comarca de la Jacetania, conta en una població de .

Ansó és un municipi pertanyent a l'associació Els Pobles Més Bonicos d'Espanya des de l'any 2015, obtenint la seua acreditació oficial com un dels pobles més bells del país.

Geografia

Se situa en el curs mig del vall del riu Veral, en el Pirineu occidental aragonés, conformat pel riu Veral. El seu terme municipal s'estén cap a l'Est, més allà de la vall que recorre el riu Veral. Històricament està mancomunat en la localitat de Fago que posseïx, a la seua volta, Ajuntament propi, encara que sense delimitació de territori, cas poc repetit en el restant d'Espanya. Està subscrit al partit judicial de Jaca.

Ansó ocupa l'extrem nort-occidental d'Aragó, llimita al nort en França, a l'est en el Valle de fet, al sur en la Canal de Berdún, i a l'oest en la Canal de Berdún i Navarra. Cal destacar que el seu terme s'estén per una llarga franja de terreny fronteriça en França, en la vall del barranc de Acherito i el naiximent del riu Aragó Subordán, i dita franja lindo cap al sur també en Aragüés del Port i Aísa.

En el seu terme municipal, aigües dalt del Veral, es troba l'enclavament de Zuriza, a on trobem un càmping que ocupa l'imponent edifici alçat en el XIX, alberc del contingent de Carabineros, cos fiscal militarisat, fins que fora dissolt en els anys 1940.

Part del seu terme municipal està ocupat pel parc natural de les Valls Occidentals i el paisage protegit de les Fozes de Fago i Biniés.

Geologia

Fa 300 millons d'anys en el paleozoico la zona de Ansó era una gran mar en el fondo de la qual s'anaven acumulant sediment.

Al final del paleozoico les roques varen ser someses a intensos esforços que varen elevar els estrats formant relleus montanyosos.

Durant el Mesozoico (fa 200 millons d'anys) té lloc una forta erosió del relleu i novament es produïx la sedimentaació dels fragments de roques arrancats i arrastrats pels rius. El relleu es fa cada volta més suau, desapareixent i afonant-se paulatinament. La mar va invadir pràcticament tot el continent.

Despuix del Mesozoico, fa 70 millons d'anys, i durant el Terciario, comença a elevar-se el terreny, lo que provoca la retirada de les aigües o “Regressió”.

Quan acaba el Terciario hi ha una nova etapa de plegament (Orogènia Alpina). Apareixen grans plecs que apleguen a trencar-se i montar-se uns damunt d'uns atres i montanyes molt elevades que immediatament varen ser someses a erosió. Esta estructura és la característica del Pirineu actual.

Ya en el Cuaternario (“només” fa un milló d'anys) les condicions climàtiques varen ser extremadament fredes provocant l'instalació dels glaciars. Estos glaciars tenien en la seua capçalera un circ o àrea d'acumulació de neu. El gèl descendia en forma de llengua que modelaven les ales i llauraven les valls, modelant un relleu característic de circs, picos, agulles, parets verticals i valls encaixades de fondos plans.

En l'aparició d'un clima més càlit els glaciars varen ser desapareixent apareixent en el seu curs rius que encara hui continuen retocant la morfologia de les valls pirenaiques.

Vore també

• Anex:Municipis de la província d'Osca
• Anex:Municipis aragonófonos d'Aragó segons l'Anteproyecte de la Llei de Llengües

Bibliografia

• (2008).«Organisació municipal de la vall de Ansó a través dels seus protocols notarials».(2006-07)

325-334.Consultat el 22 de decembre de 2013.

• Ajuntament Municipal de Ansó. «Secció històrica». Archivat des d'el original, el 24 de novembre de 2020. Consultat el 22 de decembre de 2013.