Aragonés cheso

L'aragonés cheso o simplement cheso és una variant dialectal del aragonés que es parla en el vall de fet (en la Jacetania, província d'Osca, Aragó, Espanya), en poblacions com Fet i Aragüés del Port. És una de les varietats millor conservades del bloc occidental de l'aragonés.

Estructura

Fonologia

El cheso tenen en general les mateixes traces fonològiques que el restant de varietats de l'aragonés occidental. Açò inclou, per eixemple, la pronunciació sense i epentética de la consonant fricativa postalveolar sorda ʃ quan es troba entre vocals. No obstant, conta en algunes particularitats. Aixina, la r final dels infinitius es pronuncia inclús quan és seguida de pronoms enclítics; i la consonant africada postalveolar sorda ʧ es pert en algunes paraules: itar (< jectare), germà (< germanu), etc.

Grafia

Els texts en cheso solen aparéixer en una grafia pròpia considerada, segons algunes opinions, més tradicional, romançada o similar a la castellana, en la que s'ampren les lletres h i v, aixina com la c davant de i/i o la i al final de paraula. S'han escrit pocs texts en cheso segons les normes gràfiques d'Osca i també molt pocs segons la grafia de l'Acadèmia de l'Aragonés, pese a haver dos representants chesos.

Morfosintaxis

S'usa el verp ser com a verp auxiliar dels verps intransitivos de moviment, verps reflexius, naixer i morir.

Es conserva la concordancia entre el participi i el complement directe si està en forma de pronom personal lo, els, la, les o la partícula pronómino-adverbial en/ne.

• tres em'n he dutes (m'he dut tres)
• la m'ha furtada (me el han furtat)
• yo n'he passades muitas, de penes (yo he passat moltes penes)

Aspectes socioculturals

Situació geogràfica

El territori del cheso és el vall de fet, sent Fet el seu centre principal. Es parla habitualment en les localitats de Tire i Siresa, i en major grau de castellanisació i menor vitalitat social en el restant de localitats del Valle com Embún o Xabierregay.

Situació social

És la varietat de l'aragonés occidental que més aguanta les seues traces definitorios. Hui és junt en el bajorribagorzano , l'Aragonés chistabín o el benasqués és un dels dialectes aragonesos en major vitalitat, seguint la transmissió generacional, encara que patix igualment la disminució del número de persones que ho parle de forma habitual entre els jóvens. Una estimació recent dona la sifra de 658 parlants: 526 veïns entre Fet i Siresa i 132 naixcuts en la vall que parlen cheso pero viuen fòra.

Aixina mateix el cheso conta en producció musical contant en el Grup Val de Tire, el repertori de la qual està interpretat íntegrament en cheso. Des de l'any 2014 s'impartix com a assignatura optativa en l'escola pública del Valle de Tire. En la revista local Bisas de lo Subordán, apareixen també habitualment artículs en cheso, i tots els anys té presència pública en els programes de festes, en els cartells públics i en les activitats que es realisen des de l'Ajuntament.

Bibliografia

• (1978) La comèdia chesa "Qui ben fa mai ho pert" de Dumenge Miral, Saragossa: DPZ-IFC. ISBN 84-00-04353-7.
• MÉNDEZ COARASA, Veremundo (1996) Els mios recorts. Edició i introducció BUESA OLIVER, Tomás. Saragossa, Institució Fernando el Catòlic i Govern d'Aragó.
• GRUPO D’ESTUDIOS DE LA FABLA CHESA. (1990) De la gramatica de lo cheso, fabla altoaragonesa, Saragossa, Octavio i Félez.