Català oriental

 Balear

 Alguerés

 Rosellonés

 Català central

El bloc oriental és el conjunt de dialectes del català/valencià parlats a l'est de Catalunya (províncies de Girona i Barcelona sanceres i l'est de Tarragona), en el Rosselló, en les Illes Balears i en Alguer.

La característica més notable d'estos dialectes, a diferència dels del bloc occidental al que es contrapon, és la neutralisació de la a i i átona en [ə] (menys en Alguer a on ha evolucionat a [a]) i la substitució de l'o átona per [o] (llevat en l'illa de Mallorca).

Característiques

Lèxic

Com en tots els idiomes, en català hi ha localisme, i alguns presenten una distribució que reflectix més o menys la divisió entre els dos conjunts dialectals. A voltes la paraula occidental es troba també en el dialecte balear oponent-se a una localisme pròpia del català oriental peninsular.

Català Or.	Valencià/Català Occ.	Aragonés	Castellà
xai	corder	corder	corder
mirall	espill	espiello	espill
encomanar	apegar	apegar	apegar
gla	bellota	billota, glan	bellota
bregar	agramar	agramar	agramar
lludrigó	catxap	cachapo	gazapo
llaurada	aladre	aladro	llaurat
verola	pigota	picueta	pigota
llombrígol	melic	melico	melic
nen	xiquet	nino	chiquet

Dialectes

Formen part del bloc oriental els dialectes següents:

• Català septentrional
  • Capcinés (de la comarca del Capcir).
  • Rosellonés (del Rosselló).
• Català central
  • Salat o salat (de la Costa Brava)
  • Barcelonés (de Barcelona)
  • Tarragonés (de Tarragona)
  • Xipella (de les comarques d'Alt Urgel, Segarra i Conca de Barberá).
• Balear, o Baleárico
  • Mallorquí (de Mallorca)
  • Menorquín (de Menorca)
  • Ibicenco (d'Eivissa i Formentera).
  • Valencià salat o salat (de Tárbena i de la Vall de Gallinera)
• Alguerés (de la ciutat italiana d'Alguer).

Referències

Bibliografia

• A. M. Badia i Margarit: Gramàtica Històrica Catalana, Biblioteca d'Estudis i Investigacions, 1984. ISBN 84-7502-111-5.